regla de reajustament
regla de reajustament
- ca regla de reajustament, n f
- es regla de reajuste
- fr règle de réajustement
- en readjustment rule
Definición
En morfologia generativa i en fonologia generativa clàssica, regla que s'aplica després de les regles de formació de mots i que especifica els canvis formals que operen en el context de morfemes específics i no poden ser delimitats mitjançant les regles fonològiques regulars.
Nota
- Es tracta, per exemple, de les regles que seleccionen un determinat al·lomorf o de les regles que elideixen part del material fonològic d'un morfema en adjuntar-se a un altre.
regla de redundància
regla de redundància
- ca regla de redundància, n f
- es regla de redundancia
- fr règle de redondance
- en redundancy rule
Definición
En gramàtica generativa, regla que evita l'especificació d'un tret si un altre tret l'implica de manera sistemàtica.
Nota
- En fonologia, per exemple, és redundant la regla que indica que un segment vocàlic amb el tret [+labial] també posseeix el tret [+posterior]. En fonologia generalment es diferencien les regles de defecte i les de complement.
regla de reescriptura
regla de reescriptura
- ca regla de reescriptura, n f
- ca regla categorial, n f sin. compl.
- es regla categorial
- es regla reescritura
- fr règle catégorielle
- fr règle de réécriture
- en categorial rule
- en rewrite rule
Definición
En gramàtica generativa, regla que descompon una determinada categoria en les categories que la integren.
Nota
- Són regles del tipus X → YZ, això és, X es reescriu com a Y i Z. Per exemple, la regla que analitza l'oració com l'estructura formada per un sintagma nominal, una flexió i un sintagma verbal: O → SN FLEX SV.
regla de selecció
regla de selecció
- ca regla de selecció, n f
- es regla de selección
- fr règle de sélection
- en selection rule
Definición
En la teoria estàndard, regla de subcategorització que especifica el context semàntic en què pot ocórrer una unitat lèxica determinada.
Nota
- Aquesta regla, per exemple, exigeix que el verb escriure es combine amb un sintagma nominal subjecte que tinga el tret [+animat].
regla de subcategorització
regla de subcategorització
- ca regla de subcategorització, n f
- es regla de subcategorización
- fr règle de sous-catégorisation
- en subcategorization rule
Definición
En la teoria estàndard, regla que especifica el context en què pot ocórrer una unitat lèxica determinada.
regla de trasllat
regla de trasllat
- ca regla de trasllat, n f
- es regla de movimiento
- fr règle de mouvement
- en movement rule
Definición
En la teoria del règim i del lligam, regla transformacional que desplaça un element des de la posició originària que ocupa en l'estructura profunda fins a la posició superficial.
Nota
- En una oració com ara Vaig comprar el llibre que em vas recomanar, el pronom de relatiu que ocupa en l'estructura profunda la posició de complement directe de l'oració subordinada (Vaig comprar el llibre em vas recomanar que), es trasllada per mitjà d'aquesta transformació a la posició de complementador de l'oració subordinada. Aquesta regla transformacional és l'única que es manté en el model de la teoria del règim i del lligam. En aquest model, l'aplicació de la regla està restringida per la interacció de diversos principis de les subteories de la gramàtica, com per exemple el principi de les categories buides.
regla de truncament
regla de truncament
- ca regla de truncament, n f
- es regla de truncamiento
- fr règle de troncation
- en truncation rule
Definición
En morfologia generativa, regla que delimita la supressió de determinats segments d'un mot quan hi actua una regla de formació de nous mots.
Nota
- Per a formar el mot harmònic, per exemple, es pot partir de la base harmonia i d'una regla de truncament que crea la forma truncada harmon- a la qual es pot afegir el sufix ‑ic: harmòn+ic.
regla fonològica
regla fonològica
- ca regla fonològica, n f
- es regla fonológica
- fr règle phonologique
- en phonological rule
Definición
En fonologia generativa, cadascuna de les regles que donen una interpretació fonètica superficial a les representacions subjacents recollides al lexicó.
Nota
- Aquestes regles tenen la forma X → YZ, això és, l'element X esdevé Y en el context Z. Per exemple [+obstruent], [+sonor] → [−sonor] / _ #, això és, el segment obstruent i sonor s'ensordeix en posició final absoluta. Les regles fonològiques responen a canvis històrics que han donat lloc a alternances fòniques dins dels elements d'un mateix paradigma o una família de mots. La regla fonològica històrica de l'ensordiment d'obstruents en posició final, per exemple, explica l'alternança entre la consonant sorda p i la sonora b al final del radical de mots com llop, lloba, llobet, llobada.
regla global
regla global
- ca regla global, n f
- es regla global
- fr règle globale
- en global rule
Definición
En semàntica generativa, regla que s'aplica sobre tota una derivació i no a un estadi concret de representació.
regla lèxica
regla lèxica
- ca regla lèxica, n f
- es regla léxica
- fr règle lexicale
- en lexical rule
Definición
En fonologia lèxica, regla que s'aplica al domini dels mots però no a les expressions en què ha intervingut la sintaxi, en la qual actuen les regles postlèxiques.
