recuperabilitat
recuperabilitat
- ca principi de recuperabilitat, n m
- ca recuperabilitat, n f sin. compl.
- es principio de recuperabilidad
- es recuperabilidad
- fr principe de recouvrement
- fr recouvrement
- en principle of recoverability
- en recoverability
Definición
En la teoria del règim i del lligam, principi segons el qual no es pot elidir cap element, o no es pot postular cap categoria buida, si no és possible interpretar-la semànticament i sintàcticament a partir del context lingüístic.
Nota
- En l'oració Lluïsa digué que arribaria aviat, el sintagma nominal subjecte de l'oració completiva s'ha pogut elidir perquè és possible interpretar-lo a partir del sintagma nominal subjecte de la principal o a partir d'un altre sintagma aparegut en el discurs previ que funciona com a tòpic.
recurrència
recurrència
- ca recurrència, n f
- es recurrencia
- fr récurrence
- en recurrence
Definición
Repetició d'un element lingüístic al llarg d'un enunciat.
recurrència
recurrència
- ca recurrència, n f
- es recurrencia
- fr récurrence
- en recurrence
Definición
En lexicografia, ús del terme definit en la definició.
recursiu -iva
recursiu -iva
- ca glotalitzat -ada, adj
- ca bloquejat -ada, adj sin. compl.
- ca recursiu -iva, adj sin. compl.
- es glotalizado ‑da
- fr glottalisé ‑ée
- en glottal constrictions
Definición
Dit del tret de sonoritat postulat per Roman Jakobson i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius intrínsecs que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar dues explosions en els espectres, la primera bastant visible i la segona molt breu.
Nota
- Articulatòriament, presenten dues explosions corresponents a dues obertures successives, una de la cavitat oral i l'altra de la glotis. Aquest tret es dona en les consonants ejectives, implosives i clics, i es troba, entre altres, en les llengües caucàsiques.
recursivitat
recursivitat
- ca recursivitat, n f
- es recursividad
- fr récursivité
- en recursion
Definición
En gramàtica generativa, propietat de la gramàtica que permet que algunes regles siguen aplicades de manera repetida en la generació d'una oració.
Nota
- La recursivitat possibilita que un determinat constituent domine un altre constituent de la mateixa categoria; per exemple, que una oració estiga dominada per una altra oració com en [O Diu que [O no vindrà]], que un sintagma nominal estiga dominat per un altre sintagma nominal, com en [SN el cotxe de [SN la meua germana]], etc. La recursivitat és una de les propietats que explica la capacitat que tenen els parlants de generar i comprendre un nombre teòricament infinit d'oracions.
reducció
reducció
- ca reducció, n f
- es reducción
- fr réduction
- en clipping
Definición
Fenomen de transformació d'un mot en un altre de més curt per abreujament, apòcope, evolució fonètica, etc.
Nota
- Així, tele per televisió, tat? per veritat?, etc.
reducció categorial
reducció categorial
- ca reducció categorial, n f
- es reducción categorial
- fr réduction catégorielle
- en categorial reduction
Definición
En semàntica generativa, hipòtesi basada en la lògica formal segons la qual les categories formen un inventari més reduït del que tradicionalment es postula.
Nota
- La categoria adjectiu, per exemple, a causa del seu caràcter predicatiu, es tendeix a incloure dins de la mateixa categoria que el verb.
reducció semàntica
reducció semàntica
- ca reducció semàntica, n f
- ca restricció semàntica, n f sin. compl.
- es reducción semántica
- es restricción semàntica
- fr réduction sémantique
- fr restriction sémantique
- en narrowing of meaning
Definición
Procés de pèrdua de significació d'una unitat lèxica.
Nota
- La reducció semàntica acompanya tots els processos de gramaticalització. Per exemple, l'evolució semàntica del verb haver, que ha passat de tenir un significat lèxic de possessió a tenir un significat purament gramatical.
reducció vocàlica
reducció vocàlica
- ca reducció vocàlica, n f
- es reducción vocálica
- fr réduction vocalique
- en vocalic reduction
Definición
Procés de neutralització de distincions vocàliques en posició àtona, que generalment comporta una disminució del nombre de vocals en el sistema àton.
Nota
- Per exemple, la reducció de les vocals àtones en català oriental.
redundància
redundància
- ca redundància, n f
- es redundancia
- fr redondance
- en redundancy
Definición
Acumulació d'elements lingüístics equivalents que no són estrictament necessaris per a la interpretació correcta d'un missatge o per a la identificació d'una unitat lingüística.
Nota
- En una oració com ara Demà tornarem a sa casa, la indicació de futuritat que ja conté l'adverbi de temps és repetida de manera redundant pel temps verbal. La redundància és una de les propietats de les llengües naturals que permet assegurar la correcta interpretació dels missatges. El terme redundància, procedent de la retòrica, s'ha incorporat amb aquest sentit a la teoria de la comunicació.
