isomorfisme
isomorfisme
- ca isomorfisme, n m
- es isomorfismo
- fr isomorphisme
- en isomorphism
Definición
En glossemàtica, principi de paral·lelisme o semblança estructural entre el pla de l'expressió i el del contingut.
isomorfisme
isomorfisme
- ca isomorfisme, n m
- es isomorfismo
- fr isomorphisme
- en isomorphism
Definición
Paral·lelisme o equivalència estructural i qualitativa entre els diferents plans del sistema lingüístic (fonològic, morfològic, lèxic, etc.).
Nota
- Per exemple, una anàlisi sintàctica i semàntica és isomòrfica si a cada unitat sintàctica li correspon una unitat semàntica, i al revés. El terme isomorfisme va ser introduït pel lingüista polonés Jerzy Kuryłowicz.
isotàxia
isotàxia
- ca isotàxia, n f
- es isotaxia
- fr isotaxie
- en isotaxy
Definición
Repetició d'una construcció sintàctica dins d'un text amb un objectiu estilístic, per tal d'aconseguir una major cohesió i coherència.
isotopia
isotopia
- ca isotopia, n f
- es isotopía
- fr isotopie
- en isotopy
Definición
Repetició al llarg d'un discurs de lexemes que presenten determinats semes en comú.
Nota
- Aquesta iteració és un dels factors que atorga coherència i homogeneïtat al discurs. El terme isotopia, procedent de la física i de la química, va ser introduït per A. J. Greimas en l'àmbit de la lingüística.
italianisme
italianisme
- ca italianisme, n m
- es italianismo
- fr italianisme
- en Italianism
Definición
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent de l'italià i incorporat a una altra llengua.
Nota
- Per exemple, mots com ara macarró, carícia o brúixola.
