interjecció
interjecció
- ca interjecció, n f
- es interjección
- fr interjection
- en interjection
Definición
Categoria lèxica no productiva, o element de la categoria, els membres de la qual expressen actituds del parlant (sorpresa, alegria, contrarietat, etc.), són invariables i constitueixen tots sols un enunciat.
Nota
- Es tracta de mots com ara uf, caram, vaja. Tenint en compte la forma, les interjeccions se solen classificar en pròpies i impròpies. I tenint en compte el significat que expressen, en conatives (o apel·latives), expressives, fàtiques i representatives.
interjecció conativa
interjecció conativa
- ca interjecció conativa, n f
- es interjección conativa
- fr interjection conative
- en conative interjection
Definición
Interjecció amb què es tracta d'incidir en el comportament de l'interlocutor, normalment perquè comence, continue o acabe alguna cosa.
Nota
- Per exemple, ànim, vinga, va, avant (o endavant).
interjecció expressiva
interjecció expressiva
- ca interjecció expressiva, n f
- es interjección expresiva
- fr interjection expressive
- en expressive interjection
Definición
Interjecció que indica sentiments i estats d'ànim del parlant.
Nota
- Per exemple, ai, bah, uf, que expressen sentiments o estats negatius, i al·leluia, visca, que expressem sentiments o estats positius.
interjecció fàtica
interjecció fàtica
- ca interjecció fàtica, n f
- es interjección fática
- fr interjection phatique
- en phatic interjection
Definición
Interjecció que indica la presa de contacte comunicatiu entre els interlocutors.
Nota
- Per exemple, hola, salut, adeu.
interjecció impròpia
interjecció impròpia
- ca interjecció impròpia, n f
- es interjección impropia
- fr interjection impropre
- en secondary interjection
Definición
Mot o locució que ha assumit un valor interjectiu per un procés de gramaticalització (adeu, visca, vinga, a passar-ho bé o passe-ho bé).
interjecció metalingüística
interjecció metalingüística
- ca interjecció metalingüística, n f
- es interjección metalingüística
- fr interjection metalinguistique
- en metalinguistic interjection
Definición
Interjecció que marca la progressió de l'intercanvi lingüístic i pauta la conversa.
Nota
- Per exemple, espera, mira, perdó, és clar, ja.
interjecció pròpia
interjecció pròpia
- ca interjecció pròpia, n f
- es interjección propia
- fr interjection propre
- en primary interjection
Definición
Interjecció que només té un valor interjectiu i que generalment consta d'una síl·laba (oh, ep, uf) i, en algun cas, de dos (apa, hala).
interjecció representativa
interjecció representativa
- ca interjecció representativa, n f
- es interjección representativa
- fr interjection représentative
- en representative interjection
Definición
Interjecció que reprodueix sons de la realitat mitjançant onomatopeies.
Nota
- Per exemple, clac-clac-clac, plaf, tic-tac.
interlingua
interlingua
- ca interlingua, n f
- es interlingua
- fr interlangue
- en interlanguage
Definición
En glotodidàctica, sistema lingüístic utilitzat per l'estudiant d'una llengua segona.
Nota
- La interlingua està integrada per regles de la llengua primera, per regles de la llengua que està aprenent i per regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte de l'aprenentatge. Des del punt de vista de l'aprenent, la interlingua és el reflex imperfecte i en constant evolució de la competència lingüística del parlant nadiu.
interlingua
interlingua
- ca interlingua, n f
- es interlingua
- fr interlangue
- en interlanguage
Definición
En lingüística computacional, procediment de traducció automàtica que fa servir una interlingua: el text de la llengua font és analitzat a partir d'aquest llenguatge de representació i aquesta anàlisi és la que permet generar el text en la llengua meta.
