interlingua
interlingua
- ca interlingua, n f
- es interlingua
- fr interlangue
- en interlanguage
Definición
En lingüística computacional, llenguatge formal independent de les llengües font i meta amb què es representa el significat de les oracions del text que es vol traduir.
Nota
- La interlingua està constituïda per universals formals de les llengües naturals i serveix de nexe de connexió entre elles.
interlingüística
interlingüística
- ca interlingüística, n f
- es interlingüística
- fr interlinguistique
- en interlinguistics
Definición
Branca de la lingüística aplicada que s'ocupa de crear, estudiar o promoure les llengües artificials o interllengües.
interllengua
interllengua
- ca interllengua, n f
- es interlengua
- fr interlangue
- en interlanguage
Definición
Llengua artificial construïda a partir dels trets comuns a una sèrie de llengües naturals, com ara l'esperanto.
interlocutari | interlocutària
interlocutari | interlocutària
- ca interlocutari | interlocutària, n m, f
- es interlocutario | interlocutaria
- fr interlocutaire
- en interlocutee
Definición
Destinatari de l'acte il·locutiu.
Nota
- Considerat des d'altres punts de vista, l'interlocutari podrà ser alocutari o narratari.
interlocutor | interlocutora
interlocutor | interlocutora
- ca interlocutor | interlocutora, n m, f
- es interlocutor | interlocutora
- fr interlocuteur | interlocutrice
- en interlocutor
Definición
Cadascun dels participants d'un acte de parla, que assumeixen successivament els papers d'emissor i de receptor.
interordinació
interordinació
- ca interordinació, n f
- es interordinación
- fr interordination
- en interordination
Definición
Relació de dependència mútua que es dona entre les dues clàusules o oracions de determinades oracions compostes.
Nota
- Les oracions interordinades expressen relacions de causa/efecte o de tesi/antítesi i, en la terminologia tradicional, corresponen a les oracions compostes amb una subordinada adverbial no circumstancial. L'existència d'aquest tipus de relació oracional ha sigut defensada, entre d'altres, per Guillermo Rojo i Maria Josep Cuenca.
interpolació
interpolació
- ca interpolació, n f
- es interpolación
- fr interpolation
- en interpolation
Definición
Procés d'inserció d'un o més elements sintàctics entre dos constituents que formen una unitat sintàctica.
Nota
- Per exemple, l'ús de noms o adverbis entre el pronom feble i el verb, que resulta bastant habitual en castellà antic i en gallegoportugués, com en Si me lo la tu graçia quisiesse condonar (castellà medieval) o quem me alí pillara (gallegoportugués).
interpretació
interpretació
- ca interpretació, n f
- es interpretación
- fr interprétation
- en interpretation
Definición
Paràfrasi amb què es formula el contingut d'una determinada unitat o construcció lingüística.
interpretació
interpretació
- ca traducció simultània, n f
- ca interpretació, n f sin. compl.
- es traducción simultánea
- fr traduction simultanée
- en simultaneous translation
Definición
Traducció oral que es realitza al mateix temps que el parlant de la llengua font emet el seu discurs.
interpretació d'estadi
interpretació d'estadi
- ca interpretació d'estadi, n f
- ca interpretació episòdica, n f sin. compl.
- es interpretación de estadio
- fr interprétation d'état
- en stage-level interpretation
Definición
Interpretació que rep un predicat quan expressa una situació vinculada a un interval temporal i un espai concrets.
Nota
- Per exemple, en l'oració Els cotxes nous van a molta velocitat, el predicat van a molta velocitat té una interpretació d'estadi si expressa un esdeveniment en què uns determinats cotxes nous van a molta velocitat en el moment de l'enunciació, però no si expressa una qualitat inherent dels cotxes nous.
