eufemisme
eufemisme
- ca eufemisme, n m
- es eufemismo
- fr euphémisme
- en euphemism
Definición
Mot o locució que s'usa en substitució d'una altra expressió per tal d'atenuar-ne la significació, que el parlant considera molesta, cruel, desagradable, etc.
Nota
- Així, l'expressió tercera edat és un eufemisme del mot vellesa.
eufonia
eufonia
- ca eufonia, n f
- es eufonía
- fr euphonie
- en euphony
Definición
Efecte acústic que resulta de la combinació harmònica d'uns sons determinats en el parlar.
Nota
- Pot actuar com un factor d'assimilació o de dissimilació. En el primer cas, es pretenen evitar contrastos fonètics que s'interpreten com a discordants, com ara els fenòmens d'harmonia vocàlica. En el segon cas, la dissimilació evita algunes repeticions molestes o cacofòniques. Contrasta amb cacofonia.
eurítmia
eurítmia
- ca eurítmia, n f
- es euritmia
- fr eurythmie
- en eurhythmy
Definición
En fonologia mètrica, graella perfecta, en el sentit que no conté síl·labes fortes contigües.
Nota
- L'eurítmia explica, per exemple, que en el sintagma anglés thirteen men 'tretze homes' es produïsca una inversió iàmbica; d'acord amb aquesta inversió l'accent de thirtèen es desplaça de la segona a la primera síl·laba i la seqüència feble-fort-fort es converteix en una seqüència del tipus fort-feble-fort, thìrteen mén.
evidencial
evidencial
- ca evidencial, n f
- es evidencial
- fr évidentiel
- en evidential
Definición
Categoria gramatical pròpia d'algunes llengües per mitjà de la qual el parlant indica la font d'informació en la qual es basa una determinada asserció.
Nota
- Aquesta categoria permet, així, diferenciar si l'evidència és directa, prové d'una segona persona, és deduïda d'un estat de coses, etc. Per extensió, el terme també s'utilitza per a referir-se a qualsevol element, gramatical o no, que marca la intervenció del parlant o altres trets subjectius.
exaptació
exaptació
- ca exaptació, n f
- es exaptación
- fr exaptation
- en exaptation
Definición
Canvi lingüístic experimentat per un morfema que perd la seua funció inicial i que, en lloc de desaparéixer, es recicla amb una funció diferent, no relacionada amb la inicial.
Nota
- Per exemple, l'evolució del sufix ‑SC-, que en llatí era un sufix derivatiu que formava verbs incoatius (per exemple, el derivat FLORESCĔRE 'florir' format a partir de FLORĒRE 'estar en flor') i que en català acabà convertint-se en un marcador de classe morfològica, concretament en una marca que prenen els verbs incoatius de la tercera conjugació en aquelles formes que no presenten la vocal temàtica (floreix, floresca, etc., amb la marca eix o esc, enfront de florir, floria, florís, florit, etc., amb la vocal temàtica i). El terme exaptació prové de la biologia evolutiva.
excepció
excepció
- ca excepció, n f
- es excepción
- fr exception
- en exception
Definición
Irregularitat que presenta un determinat paradigma o una determinada regla.
exceptiu -iva
exceptiu -iva
- ca exceptiu -iva, adj
- es exceptivo ‑va
- fr exceptif ‑ive
- en exceptive
Definición
Dit de la partícula o construcció amb què s'indica l'existència d'elements exclosos d'un conjunt.
Nota
- Són exceptives les partícules excepte, tret, llevat o menys i les construccions en què apareixen: Vingueren tots excepte tu; Sempre telefona als seus pares, llevat del cap de setmana. Hi ha autors que consideren que aquestes partícules es comporten com a preposicions i prenen com a complement el sintagma que expressa l'element o elements exclosos. N'hi ha d'altres, en canvi, que les analitzen com a conjuncions pel fet que estableixen una relació entre el sintagma que fa referència al conjunt i que conté un quantificador universal (tot, tothom, sempre, cada, etc.) i el que expressa l'element o els elements exclosos.
exclamatiu
exclamatiu
- ca exclamatiu, n m
- es exclamativo
- fr exclamatif
- en exclamative
Definición
Mot o sintagma que s'utilitza en les oracions exclamatives per a ponderar un dels seus constituents o per a expressar emoció, sorpresa, retret, etc.
Nota
- Per exemple, l'adjectiu quin en l'oració Quin personatge més estrafolari!
exclamatiu -iva
exclamatiu -iva
- ca exclamatiu -iva, adj
- es exclamativo ‑va
- fr exclamatif ‑ive
- en exclamative
Definición
Que denota o conté una exclamació.
Nota
- V. modalitat exclamativa, oració exclamativa.
exclusiu
exclusiu
- ca pronom exclusiu, n m
- ca exclusiu, n m sin. compl.
- es exclusivo
- es pronombre exclusivo
- fr exclusif
- fr pronom exclusif
- en exclusive
- en exclusive pronoun
Definición
Pronom de persona exclusiva.
