determinant indefinit
determinant indefinit
- ca determinant indefinit, n m
- es determinante indefinido
- fr déterminant indéfini
- en indefinite determiner
Definición
Determinant que indica que l'entitat designada pel nom que modifica no pot ser identificada per l'interlocutor.
Nota
- Són determinants indefinits l'article indefinit (una dona molt alta) i els quantificadors febles, com algun (algun dia), cap (cap problema) o tres (tres obres de teatre). Els sintagmes nominals amb aquests determinants es denominen sintagmes indefinits.
determinant interrogatiu
determinant interrogatiu
- ca determinant interrogatiu, n m
- es determinante interrogativo
- fr déterminant interrogatif
- en interrogative determiner
Definición
Determinant que encapçala un sintagma interrogatiu, com quina en el sintagma interrogatiu quina hora de l'oració interrogativa Quina hora és? o quants en el sintagma interrogatiu quants alumnes de l'oració interrogativa Quants alumnes han aprovat l'examen de biologia?
determinant possessiu
determinant possessiu
- ca determinant possessiu, n m
- es determinante posesivo
- fr déterminant possessif
- en possessive determiner
Definición
Determinant definit que indica possessió o pertinença.
Nota
- Són determinants els possessius àtons; per exemple ma (ma casa), mon (mon pare), sa (sa tia). També es considera a vegades que són determinants els possessius tònics precedits de l'article definit (els meus amics, les nostres companyes).
determinant relatiu
determinant relatiu
- ca determinant relatiu, n m
- es determinante relativo
- fr déterminant relatif
- en relative determiner
Definición
Determinant que encapçala una oració de relatiu.
Nota
- S'usa com a determinant el relatiu compost «article + qual(s)» en casos en què modifica un nom de sentit genèric o un hiperònim (cosa, persona, fet, etc.) que repeteix o fa referència a l'antecedent. Per exemple, l'ús del relatiu la qual en Se'n va anar sense avisar, la qual cosa ens va deixar preocupats.
determinat
determinat
- ca determinat, n m
- es determinado
- fr déterminé
- en head noun
Definición
Nom que és modificat per una altra unitat, anomenada determinant, de la qual rep una especificació concreta.
Nota
- És el cas de companys en el sintagma nominal els tres companys.
determinisme lingüístic
determinisme lingüístic
- ca hipòtesi Sapir-Whorf, n f
- ca determinisme lingüístic, n m sin. compl.
- ca relativitat lingüística, n f sin. compl.
- es determinismo lingüístico
- es hipótesis Sapir-Whorf
- es relatividad lingüística
- fr déterminisme linguistique
- fr hypothèse Sapir-Whorf
- fr relativité linguistique
- en linguistic determinism
- en linguistic relativity
- en Sapir-Whorf hypothesis
Definición
Hipòtesi formulada pel lingüista nord-americà Benjamin L. Whorf a partir dels treballs del també lingüista nord-americà Edward Sapir, segons la qual la llengua materna condiciona les categories mentals del parlant i la seua visió del món.
Nota
- Consegüentment, les persones que empren gramàtiques marcadament diferents tindran diferents tipus d'observacions i d'avaluacions de fets externs similars.
devanagari
devanagari
- ca devanagari, n m
- es devanagari
- fr devanagari
- en devanagari
Definición
Alfabet hindi modern, procedent de l'escriptura tradicional del sànscrit.
deverbatiu
deverbatiu
- ca forma deverbal, n f
- ca deverbatiu, n f sin. compl.
- es deverbativo
- es forma deverbal
- fr déverbatif
- fr forme déverbale
- en deverbal form
Definición
Mot derivat a partir d'un radical verbal.
Nota
- És el cas del nom amador, provinent del verb amar.
diacrític
diacrític
- ca diacrític, n m
- es diacrítico
- fr diacritique
- en diacritic
Definición
Signe gràfic que, afegit a un grafema, indica algun tipus de modificació fonètica.
Nota
- Són diacrítics l'accent, la dièresi o l'esperit, entre d'altres. En la transcripció fonètica, s'utilitza per a indicar que, en determinat context, el so presenta alguna peculiaritat fonètica, com ara dentalització, nasalització, etc. [V. accent diacrític]
diacronia
diacronia
- ca diacronia, n f
- es diacronía
- fr diachronie
- en diachrony
Definición
Consideració dels processos evolutius d'una llengua des d'una perspectiva històrica.
Nota
- S'oposa a sincronia, tot i que la diacronia implica una successió convencional d'estadis sincrònics.
