diàfon
diàfon
- ca diàfon, n m
- es diáfono
- fr diaphone
- en diaphone
Definición
Unitat fonològica abstracta constituïda per la suma de les variants fòniques dialectals i individuals.
Nota
- El terme diàfon va ser introduït pel fonetista londinenc Daniel Jones.
diafonema
diafonema
- ca diafonema, n m
- es diafonema
- fr diaphonème
- en diaphoneme
Definición
Fonema que pertany a un diasistema fonològic.
Nota
- Per exemple, el fonema /p/, que és comú al conjunt de les llengües romàniques.
diagrama
diagrama
- ca diagrama, n m
- es diagrama
- fr diagramme
- en diagram
Definición
Figura gràfica utilitzada per a donar compte dels constituents d'una determinada unitat lingüística i de les relacions que s'estableixen entre aquests.
diagrama arbori
diagrama arbori
- ca arbre, n m
- ca diagrama arbori, n m sin. compl.
- es árbol
- es diagrama arbóreo
- fr arbre
- en tree
- en tree diagram
Definición
Representació en forma de diagrama de l'estructura sintàctica d'una oració o d'un sintagma.
Nota
- L'arbre és una forma especial de graf: un arbre està constituït per un node (l'arrel) que està connectat direccionalment a un conjunt de nodes ordenats; cadascun d'aquests està connectat a un altre conjunt de nodes diferents i així successivament fins a un conjunt de nodes que no estan connectats a cap altre node i que reben el nom de terminals. La representació sintagmàtica de l'oració per mitjà d'un arbre conté tres tipus de nodes: el node inicial O (oració); una sèrie de nodes terminals identificats amb les categories lèxiques o funcionals: N (nom), V (verb), Adj (adjectiu), Flex (flexió), etc., i uns nodes intermedis corresponents a les categories sintagmàtiques: SN (sintagma nominal), SV (sintagma verbal), SAdj (sintagma adjectival), etc. Les anàlisis sintagmàtiques basades en la teoria de la X amb barra encara diferencien uns altres nodes intermedis entre els sintagmes i les categories lèxiques. En la gramàtica generativa també s'usen els arbres per a representar l'estructura interna del mot i de la síl·laba.
diagrama de dependències
diagrama de dependències
- ca diagrama de dependències, n m
- ca arbre de dependències, n m sin. compl.
- ca stemma [la], n m sin. compl.
- es árbol de dependencias
- es diagrama de dependencias
- es stemma
- fr stemma
- en dependency diagram
- en dependency tree
- en stemma
Definición
Diagrama en forma d'arbre utilitzat per Lucien Tesnière i, en general, per la gramàtica de dependències per tal de representar jeràrquicament les relacions de recció (o de dependència) establides entre els diferents elements oracionals.
Nota
- Cada diagrama consta d'una sèrie de nodes per a especificar aquestes relacions estructurals. L'oració La xiqueta agafà el joguet nou, per exemple, respondria al diagrama arbori que es mostra en la imatge adjunta. D'acord amb aquesta representació, el verb regeix dos actants constituïts per un element nominal que regeix els seus modificadors.
dialectalisme
dialectalisme
- ca dialectalisme, n m
- es dialectalismo
- fr dialectalisme
- en dialectalism
Definición
Tret o element lingüístic propi d'un dialecte.
dialectalització
dialectalització
- ca divergència, n f
- ca dialectalització, n f sin. compl.
- es dialectalización
- es divergencia
- fr dialectalisation
- fr divergence
- en dialectalisation
- en divergence
Definición
Procés de diferenciació dels dialectes d'una llengua.
Nota
- Aquest procés es produeix quan manquen o són escassos els vincles socials i geogràfics entre les poblacions dels diversos dialectes i en absència d'un model estàndard de llengua. El procés de diferenciació pot provocar la formació de llengües diferents, com en el cas de les llengües romàniques derivades del llatí. S'oposa a convergència.
dialecte
dialecte
- ca dialecte, n m
- es dialecto
- fr dialecte
- en dialect
Definición
Varietat diatòpica o regional d'una llengua que presenta una sèrie de particularitats fonètiques i fonològiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques.
Nota
- S'han adduït diferents criteris per a establir l'oposició entre llengua i dialecte, com ara la consciència lingüística dels parlants, la intercomprensió o el grau de diferenciació determinat per mitjà de procediments dialectomètrics. Aquests criteris poden ajudar a delimitar els diferents dialectes d'una llengua, però cap no és definitiu: la consciència lingüística dels parlants pot veure's molt alterada en una situació de diglòssia; la intercomprensió pot plantejar problemes en el cas dels dialectes constitutius, i l'intent de mesurar les diferències ha donat pocs resultats positius. Pel que fa a la classificació dels dialectes, es poden utilitzar criteris diferents. Des d'una perspectiva històrica, els dialectes poden ser constitutius i consecutius. Tenint en compte la vitalitat d'ús, es pot parlar de dialectes normals, decadents, residuals i extingits. Des d'un punt de vista geogràfic, es diferencien els parlars locals, els subdialectes i els dialectes pròpiament dits. Finalment, es parla també de dialectes socials, o sociolectes, i de dialectes històrics quan les varietats no són geogràfiques sinó socials i històriques.
dialecte
dialecte
- ca varietat diatòpica, n f
- ca dialecte, n f sin. compl.
- ca varietat geogràfica, n f sin. compl.
- es variedad diatópica
- fr variété diatopique
- en regional variety
Definición
Varietat característica d'una zona determinada del domini d'una llengua.
Nota
- El català, per exemple, té diferents varietats diatòpiques agrupades en dos gran blocs, l'oriental i l'occidental. Al bloc oriental pertanyen el català central, el septentrional, el baleàric i l'alguerés; i a l'occidental, el català nord-occidental i el valencià. Les varietats poden presentar alhora subvarietats, com el cas del valencià septentrional, el meridional, l'alacantí, etc.
dialecte consecutiu
dialecte consecutiu
- ca dialecte consecutiu, n m
- es dialecto consecutivo
- fr dialecte consécutif
- en colonial dialect
- en transported dialect
Definición
Dialecte resultant d'una colonització o d'un repoblament.
Nota
- Per exemple, el valencià, el balear i l'alguerés.
