Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  diccionari de sinònims, n m
  • es  diccionario de sinónimos
  • fr  dictionnaire de synonymes
  • en  dictionary of synonyms

Definición
Diccionari en què cada entrada està seguida d'altres termes sinònims.
  • ca  diccionari etimològic, n m
  • es  diccionario etimológico
  • fr  dictionnaire étymologique
  • en  etymological dictionary

Definición
Diccionari en què s'indica la forma originària de la qual prové cada entrada i les modificacions fonètiques i semàntiques que ha experimentat al llarg del temps.
  • ca  diccionari ideològic, n m
  • es  diccionario ideológico
  • fr  dictionnaire idéologique
  • en  ideological dictionary

Definición
Diccionari en què els mots apareixen agrupats a partir del valor semàntic o la idea que expressen.
  • ca  diccionari invers, n m
  • es  diccionario inverso
  • fr  dictionnaire inverse
  • en  reverse dictionary

Definición
Diccionari en què les entrades s'ordenen alfabèticament des del final de cada mot cap a l'esquerra.

Nota

  • Quan només es considera la part final que conté l'accent s'anomena diccionari de la rima.
  • ca  diccionari monolingüe, n m
  • es  diccionario monolingüe
  • fr  dictionnaire monolingue
  • en  monolingual dictionary

Definición
Diccionari en què es recull el lèxic d'una única llengua.
  • ca  diccionari tècnic, n m
  • ca  diccionari científic, n m sin. compl.
  • ca  diccionari terminològic, n m sin. compl.
  • es  diccionario técnico
  • fr  dictionnaire technique
  • en  technical dictionary

Definición
Diccionari que recull els termes usats en una disciplina determinada.
  • ca  diccionari tècnic, n m
  • ca  diccionari científic, n m sin. compl.
  • ca  diccionari terminològic, n m sin. compl.
  • es  diccionario técnico
  • fr  dictionnaire technique
  • en  technical dictionary

Definición
Diccionari que recull els termes usats en una disciplina determinada.
  • ca  dicotomia, n f
  • es  dicotomía
  • fr  dichotomie
  • en  dichotomy

Definición
Parella de termes metalingüístics que mantenen una relació d'oposició.

Nota

  • Per exemple, les dicotomies saussureanes llengua/parla, significat/significant o sincronia/diacronia.
  • ca  díctic, n m
  • es  díctico
  • fr  déictique
  • en  deictic

Definición
Element lingüístic que assenyala el lloc, el moment o les persones d'una situació comunicativa, de manera que el seu significat és determinat per la situació específica de l'enunciació.

Nota

  • Els díctics constitueixen una classe heterogènia, integrada per pronoms personals, possessius, demostratius, adverbis locatius, adverbis temporals, temps i persones verbals, i verbs de moviment com ara venir i anar. En l'oració Demà em trobaré ací amb el teu germà, per exemple, són díctics l'adverbi demà (que designa el dia posterior al de l'acte de parla), el pronom em i la persona en què es conjuga el verb (que fan referència a l'emissor de l'acte de parla), el temps de futur del verb (que indica que la situació expressada es produirà en un temps posterior al de l'acte de parla), l'adverbi ací (que designa el lloc de l'acte de parla) i el possessiu teu (que indica que el germà de què es parla és el de l'interlocutor).
  • ca  dictum [la], n m
  • es  dictum
  • fr  dictum
  • en  dictum

Definición
En la terminologia de Charles Bally, conjunt de representacions i processos que intervenen en una oració.

Nota

  • El dictum s'identifica amb el contingut objectiu de l'oració amb independència del tipus de modalitat amb què el subjecte parlant copsa aquest contingut. Les oracions Jordi se n'ha anat, Se n'ha anat Jordi?, Tant de bo se n'haja anat Jordi, per exemple, comparteixen el mateix dictum, identificat amb 'l'anada de Jordi', però es diferencien per la modalitat o el modus.