descategorització
descategorització
- ca descategorització, n f
- es descategorización
- fr décatégorisation
- en decategorialization
Definición
Procés diacrònic associat als processos de gramaticalització segons el qual les categories lèxiques primàries (noms, verbs, adverbis) es converteixen en categories secundàries o funcionals (preposicions, verbs auxiliars, conjuncions, determinants) i, en algun cas, esdevenen afixos.
Nota
- Per exemple, l'evolució del verb llatí habeo en construccions del tipus HŌC DĪCĔRE HABĔO: originàriament habeo és un verb principal amb semantisme ple ('tinc coses a dir'), que es converteix, primer, en un verb modal (dir he coses 'he de dir coses'), i després, en un afix amb valor futur (diré coses).
descodificació
descodificació
- ca descodificació, n f
- es descodificación
- fr décodage
- en decoding
Definición
En la teoria de la comunicació, procés pel qual un receptor identifica i interpreta els elements, l'estructura i les implicacions que configuren un determinat missatge a partir del coneixement previ del codi.
descomposició lèxica
descomposició lèxica
- ca descomposició lèxica, n f
- es descomposición léxica
- fr décomposition lexicale
- en lexical decomposition
Definición
En semàntica generativa, hipòtesi d'acord amb la qual la major part dels verbs poden ser analitzats en una sèrie de predicats semàntics primitius.
Nota
- El verb matar, per exemple, es pot descompondre en els predicats bàsics CAUSAR [ESDEVENIR [SER NO VIU]].
descriollització
descriollització
- ca descriollització, n f
- es descriollización
- fr décréolisation
- en decreolization
Definición
Procés per mitjà del qual una llengua criolla en contacte amb la llengua de base, o llengua de superstrat, desenvolupa una sèrie de varietats cada vegada més pròximes a aquesta llengua.
descripció
descripció
- ca descripció, n f
- es descripción
- fr description
- en description
Definición
Procediment amb el qual es dona compte d'una manera sistemàtica, objectiva i precisa de les unitats, l'estructura, els usos, etc., d'una determinada llengua o dialecte.
Nota
- La lingüística que es basa en aquest tipus de procediment s'anomena lingüística descriptiva. S'oposa a prescripció.
descripció definida
descripció definida
- ca descripció definida, n f
- es descripción definida
- fr description définie
- en definite description
Definición
Argument que consta d'un operador iota i d'una propietat, i que equival a un sintagma nominal definit.
Nota
- Es tracta de sintagmes que, per mitjà d'una descripció suficientment detallada, permeten que el receptor n'identifique el referent de manera unívoca. Així, l'actual president de la Generalitat Valenciana. El terme descripció definida prové de la lògica de Bertrand Russell.
descripció estructural
descripció estructural
- ca descripció estructural, n f
- es descripción estructural
- fr description structuralle
- en structural description
Definición
En gramàtica generativa, representació d'una cadena terminal en la qual s'indiquen els constituents d'aquesta cadena, l'ordre d'aparició i les relacions sintàctiques que estableixen.
Nota
- Des d'una perspectiva transformacional, la descripció estructural és concebuda com l'entrada d'una regla transformacional, per tal com indica els marcadors sintagmàtics que han de ser afectats per la regla. També s'utilitza en fonologia per a referir-se a la representació fonològica d'uns constituents determinats.
descriptor
descriptor
- ca descriptor, n m
- es descriptor
- fr descripteur
- en descriptor
Definición
En lexicografia, mot principal d'una definició, que s'identifica amb el seu nucli semàntic i que comparteix amb la unitat lèxica definida els trets semàntics bàsics i la categoria lèxica.
Nota
- Per exemple, seient com a descriptor de cadira, sofà o tamboret.
desfonologització
desfonologització
- ca desfonologització, n f
- es desfonologización
- fr déphonologisation
- en dephonologization
Definición
Procés de pèrdua d'oposicions fonològiques que es produeix en neutralitzar-se algun o alguns dels trets distintius entre dos o més fonemes en oposició.
Nota
- És el cas de les consonants sonores /z, ʤ/, que han sigut substituïdes per les corresponents sordes en el dialecte apitxat.
desgeminació
desgeminació
- ca desgeminació, n f
- es desgeminación
- fr dégémination
- en degemination
Definición
Procés pel qual una consonant geminada es redueix a una de simple, com a canvi diacrònic o bé com a realització sincrònica.
Nota
- Per exemple, el canvi diacrònic VACCA > vaca, o, sincrònicament, des + salar, que dona de[s]alar.
