Neoloteca

ca límit de viabilitat, n m
es límite de viabilidad, n m
fr limite de viabilité, n f
en limit of viability, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Temps de gestació per sota del qual la vida extrauterina es considera inviable.

Nota

Actualment l'Organització Mundial de la Salut fixa el límit de viabilitat en les 22 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual, la qual cosa ve determinada pel desenvolupament fisiològic dels pulmons del nadó.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme límit de viabilitat

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma límit de viabilitat.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del mot límit ("Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps") i el sintagma preposicional de viabilitat, en què el nom viabilitat deriva de l'adjectiu viable, que té el significat següent en l'àmbit de la medicina, d'acord amb el diccionari normatiu: "Apte a viure, dit especialment d'una criatura nada abans de temps."

·És una forma àmpliament utilitzada i documentada en textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels experts consultats.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Tot i que es documenta certa vacil·lació pel que fa al significat d'aquesta denominació i de vegades s'utilitza amb un sentit més ampli (per a designar la fase primerenca de maduració fetal, entre les 22 i les 24 setmanes de gestació, en què hi ha una certa possibilitat de vida extrauterina però amb poques possibilitats de supervivència), s'opta per aprovar-la amb un sentit més restringit pels motius següents: d'una banda, perquè el mot límit remet d'una manera més clara a un moment concret en el temps, a la part més extrema d'un període, i no a un període més ampli i no tan precís; d'altra banda, perquè l'Organització Mundial de la Salut dona una definició restrictiva de la forma anàloga en anglès.

[Acta 724, 8 de juliol de 2024]

ca límit exterior, n m
es boundary
es línea de boundary
es línea de pérdida
fr touche
en boundary

Esport > Esports de pilota > Criquet

Definición

Perímetre que delimita el camp de joc.

Nota

El límit exterior se sol marcar amb una corda.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:

·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;

·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);

·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).

[Acta 535, 27 d'octubre de 2011]

ca lineal, n m
es lineal
fr linéaire
en shelf line
en shelf space
en stockkeeping space

Comunicació > Publicitat

Definición

Longitud d'exposició dels productes d'un establiment comercial de venda al detall constituïda per l'espai frontal de les góndoles i d'altres mobles de presentació de productes.

ca linebacker [en], n m, f
ca rerelínia, n m, f sin. compl.
es apoyador
es linebacker
fr linebacker
fr seconde ligne
en LB
en linebacker

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definición

Jugador defensor que té les funcions de tapar les possibles vies de penetració dels corredors, de placar-los i d'interceptar les passades, que se situa endarrerit en relació amb la línia defensiva.

ca linebacker exterior [linebacker: en], n m, f
es apoyador exterior
fr secondeur extérieur droit
en OLB
en outside linebacker

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definición

Cadascun dels dos linebackers situats als extrems de la línia interior, que tenen com a funció principal interceptar les passades.

ca linebacker interior [linebacker: en], n m, f
es apoyador interior
fr secondeur extérieur gauche
en ILB
en inside linebacker

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definición

Linebacker situat al mig de la línia interior que té com a funció principal placar els contraris.

ca jurilingüística, n f
ca lingüística jurídica, n f
ca lingüística del dret, n f sin. compl.
es jurilingüística, n f
es lingüística del derecho, n f
es lingüística jurídica, n f
fr jurilinguistique, n f
fr linguistique juridique, n f
en forensic linguistics, n
en jurilinguistics, n
en legal linguistics, n
de Rechtslinguistik, n f
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Especialitat de la lingüística aplicada que es dedica a l'estudi del llenguatge jurídic, amb l'objectiu de millorar-ne la qualitat i de facilitar la interpretació, la comprensió i la traducció dels textos jurídics, i, en general, a analitzar la interacció entre llengua i dret.

Nota

1. Són àmbits d'interès de la jurilingüística la terminologia jurídica, la interpretació judicial, l'estudi de corpus jurídics (textos normatius, legislatius, dels fonaments del dret, etc.), la mediació intercultural o el dret comparat per a la traducció, entre d'altres.
2. La jurilingüística es distingeix de la lingüística forense, que és la branca de la jurilingüística que s'ocupa d'analitzar textos amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial. La forma anglesa forensic linguistics s'utilitza, però, referida a tots dos conceptes.
3. La forma francesa linguistique juridique s'utilitza de vegades amb un significat més ampli, referida a l'estudi del llenguatge jurídic i del dret lingüístic.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jurilingüística

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes jurilingüística, lingüística jurídica i lingüística del dret com a sinònimes (lingüística del dret com a sinònim complementari).

Criteris aplicats

·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades:

-jurilingüística és un calc del francès jurilinguistique creat sobre la base lingüística ("Ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per descriure i explicar l'estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües", d'acord amb el diccionari normatiu) i el formant jur-, a partir del llatí jus, juris ('dret'), amb adjunció de la vocal d'enllaç i.

-lingüística jurídica i lingüística del dret són sintagmes descriptius del concepte.

·Segueixen el paral·lelisme formal d'altres denominacions del mateix àmbit: jurilingüística és anàloga, per exemple, a sociolingüística, psicolingüística o neurolingüística, i lingüística jurídica i lingüística del dret són formes sintagmàtiques com lingüística aplicada, lingüística computacional, lingüística del text o lingüística de corpus.

·Totes tres formes es documenten i tenen ús en català, especialment jurilingüística, que és la forma més freqüent, i lingüística jurídica, menys usada però també habitual; la forma lingüística del dret es documenta menys (i per això es fa constar com a sinònim complementari) però també es recull en alguns diccionaris i fonts fiables.

·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

[Acta 702, 13 de febrer de 2023]

ca lingüística forense, n f
es lingüística forense, n f
fr linguistique judiciaire, n f
fr linguistique légale, n f
en forensic linguistics, n
de forensische Linguistik, n f
de forensische Sprachwissenschaft, n f
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Dret penal, Lingüística, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Branca de la jurilingüística dedicada a analitzar textos orals, escrits o signats amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial.

Nota

Entre les actuacions habituals de la lingüística forense destaquen la identificació de parlants, l'establiment de l'autoria d'escrits anònims o la determinació de plagis.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lingüística forense

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma lingüística forense.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, motivada i transparent, formada sobre el nucli lingüística, atès que el concepte designa una especialitat d'aquesta disciplina, i l'adjectiu forense, que especifica el marc d'actuació de la lingüística (la investigació de delictes durant un procés judicial).

·És una forma anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara lingüística aplicada, lingüística computacional o lingüística matemàtica.

·És la denominació habitual del concepte.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

[Acta 702, 13 de febrer de 2023]

ca jurilingüística, n f
ca lingüística jurídica, n f
ca lingüística del dret, n f sin. compl.
es jurilingüística, n f
es lingüística del derecho, n f
es lingüística jurídica, n f
fr jurilinguistique, n f
fr linguistique juridique, n f
en forensic linguistics, n
en jurilinguistics, n
en legal linguistics, n
de Rechtslinguistik, n f
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Especialitat de la lingüística aplicada que es dedica a l'estudi del llenguatge jurídic, amb l'objectiu de millorar-ne la qualitat i de facilitar la interpretació, la comprensió i la traducció dels textos jurídics, i, en general, a analitzar la interacció entre llengua i dret.

Nota

1. Són àmbits d'interès de la jurilingüística la terminologia jurídica, la interpretació judicial, l'estudi de corpus jurídics (textos normatius, legislatius, dels fonaments del dret, etc.), la mediació intercultural o el dret comparat per a la traducció, entre d'altres.
2. La jurilingüística es distingeix de la lingüística forense, que és la branca de la jurilingüística que s'ocupa d'analitzar textos amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial. La forma anglesa forensic linguistics s'utilitza, però, referida a tots dos conceptes.
3. La forma francesa linguistique juridique s'utilitza de vegades amb un significat més ampli, referida a l'estudi del llenguatge jurídic i del dret lingüístic.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jurilingüística

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes jurilingüística, lingüística jurídica i lingüística del dret com a sinònimes (lingüística del dret com a sinònim complementari).

Criteris aplicats

·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades:

-jurilingüística és un calc del francès jurilinguistique creat sobre la base lingüística ("Ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per descriure i explicar l'estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües", d'acord amb el diccionari normatiu) i el formant jur-, a partir del llatí jus, juris ('dret'), amb adjunció de la vocal d'enllaç i.

-lingüística jurídica i lingüística del dret són sintagmes descriptius del concepte.

·Segueixen el paral·lelisme formal d'altres denominacions del mateix àmbit: jurilingüística és anàloga, per exemple, a sociolingüística, psicolingüística o neurolingüística, i lingüística jurídica i lingüística del dret són formes sintagmàtiques com lingüística aplicada, lingüística computacional, lingüística del text o lingüística de corpus.

·Totes tres formes es documenten i tenen ús en català, especialment jurilingüística, que és la forma més freqüent, i lingüística jurídica, menys usada però també habitual; la forma lingüística del dret es documenta menys (i per això es fa constar com a sinònim complementari) però també es recull en alguns diccionaris i fonts fiables.

·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

[Acta 702, 13 de febrer de 2023]

ca línia, n f
es línea
fr ligne
en line

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definición

Cadascun dels dos conjunts de jugadors de cada bàndol que s'arrengleren a banda i banda de la línia de scrimmage, de manera aproximadament paral·lela i encarats els d'un equip amb els de l'altre, en el moment de fer l'esnap.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición