Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca límit de viabilitat, n m
- es límite de viabilidad, n m
- fr limite de viabilité, n f
- en limit of viability, n
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Nota
- Actualment l'Organització Mundial de la Salut fixa el límit de viabilitat en les 22 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual, la qual cosa ve determinada pel desenvolupament fisiològic dels pulmons del nadó.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme límit de viabilitat
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma límit de viabilitat.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del mot límit ("Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps") i el sintagma preposicional de viabilitat, en què el nom viabilitat deriva de l'adjectiu viable, que té el significat següent en l'àmbit de la medicina, d'acord amb el diccionari normatiu: "Apte a viure, dit especialment d'una criatura nada abans de temps."
·És una forma àmpliament utilitzada i documentada en textos especialitzats.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.
Tot i que es documenta certa vacil·lació pel que fa al significat d'aquesta denominació i de vegades s'utilitza amb un sentit més ampli (per a designar la fase primerenca de maduració fetal, entre les 22 i les 24 setmanes de gestació, en què hi ha una certa possibilitat de vida extrauterina però amb poques possibilitats de supervivència), s'opta per aprovar-la amb un sentit més restringit pels motius següents: d'una banda, perquè el mot límit remet d'una manera més clara a un moment concret en el temps, a la part més extrema d'un període, i no a un període més ampli i no tan precís; d'altra banda, perquè l'Organització Mundial de la Salut dona una definició restrictiva de la forma anàloga en anglès.
[Acta 724, 8 de juliol de 2024]
Esport > Esports de pilota > Criquet
- ca límit exterior, n m
- es boundary
- es línea de boundary
- es línea de pérdida
- fr touche
- en boundary
Esport > Esports de pilota > Criquet
Definición
Nota
- El límit exterior se sol marcar amb una corda.
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:
El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:
·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);
·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;
·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);
·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);
·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.
El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).
[Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
Comunicació > Publicitat
- ca lineal, n m
- es lineal
- fr linéaire
- en shelf line
- en shelf space
- en stockkeeping space
Comunicació > Publicitat
Definición
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
- ca linebacker [en], n m, f
- ca rerelínia, n m, f sin. compl.
- es apoyador
- es linebacker
- fr linebacker
- fr seconde ligne
- en LB
- en linebacker
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
Definición
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
- ca linebacker exterior [linebacker: en], n m, f
- es apoyador exterior
- fr secondeur extérieur droit
- en OLB
- en outside linebacker
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
Definición
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
- ca linebacker interior [linebacker: en], n m, f
- es apoyador interior
- fr secondeur extérieur gauche
- en ILB
- en inside linebacker
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
Definición
Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca jurilingüística, n f
- ca lingüística jurídica, n f
- ca lingüística del dret, n f sin. compl.
- es jurilingüística, n f
- es lingüística del derecho, n f
- es lingüística jurídica, n f
- fr jurilinguistique, n f
- fr linguistique juridique, n f
- en forensic linguistics, n
- en jurilinguistics, n
- en legal linguistics, n
- de Rechtslinguistik, n f
- cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Nota
- 1. Són àmbits d'interès de la jurilingüística la terminologia jurídica, la interpretació judicial, l'estudi de corpus jurídics (textos normatius, legislatius, dels fonaments del dret, etc.), la mediació intercultural o el dret comparat per a la traducció, entre d'altres.
- 2. La jurilingüística es distingeix de la lingüística forense, que és la branca de la jurilingüística que s'ocupa d'analitzar textos amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial. La forma anglesa forensic linguistics s'utilitza, però, referida a tots dos conceptes.
- 3. La forma francesa linguistique juridique s'utilitza de vegades amb un significat més ampli, referida a l'estudi del llenguatge jurídic i del dret lingüístic.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jurilingüística
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes jurilingüística, lingüística jurídica i lingüística del dret com a sinònimes (lingüística del dret com a sinònim complementari).
Criteris aplicats
·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades:
-jurilingüística és un calc del francès jurilinguistique creat sobre la base lingüística ("Ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per descriure i explicar l'estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües", d'acord amb el diccionari normatiu) i el formant jur-, a partir del llatí jus, juris ('dret'), amb adjunció de la vocal d'enllaç i.
-lingüística jurídica i lingüística del dret són sintagmes descriptius del concepte.
·Segueixen el paral·lelisme formal d'altres denominacions del mateix àmbit: jurilingüística és anàloga, per exemple, a sociolingüística, psicolingüística o neurolingüística, i lingüística jurídica i lingüística del dret són formes sintagmàtiques com lingüística aplicada, lingüística computacional, lingüística del text o lingüística de corpus.
·Totes tres formes es documenten i tenen ús en català, especialment jurilingüística, que és la forma més freqüent, i lingüística jurídica, menys usada però també habitual; la forma lingüística del dret es documenta menys (i per això es fa constar com a sinònim complementari) però també es recull en alguns diccionaris i fonts fiables.
·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.
[Acta 702, 13 de febrer de 2023]
Dret penal, Lingüística, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**
- ca lingüística forense, n f
- es lingüística forense, n f
- fr linguistique judiciaire, n f
- fr linguistique légale, n f
- en forensic linguistics, n
- de forensische Linguistik, n f
- de forensische Sprachwissenschaft, n f
- cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
Dret penal, Lingüística, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**
Definición
Nota
- Entre les actuacions habituals de la lingüística forense destaquen la identificació de parlants, l'establiment de l'autoria d'escrits anònims o la determinació de plagis.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lingüística forense
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma lingüística forense.
Criteris aplicats
·És una denominació lingüísticament adequada, motivada i transparent, formada sobre el nucli lingüística, atès que el concepte designa una especialitat d'aquesta disciplina, i l'adjectiu forense, que especifica el marc d'actuació de la lingüística (la investigació de delictes durant un procés judicial).
·És una forma anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara lingüística aplicada, lingüística computacional o lingüística matemàtica.
·És la denominació habitual del concepte.
·Té el vistiplau dels especialistes consultats.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.
[Acta 702, 13 de febrer de 2023]
Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca jurilingüística, n f
- ca lingüística jurídica, n f
- ca lingüística del dret, n f sin. compl.
- es jurilingüística, n f
- es lingüística del derecho, n f
- es lingüística jurídica, n f
- fr jurilinguistique, n f
- fr linguistique juridique, n f
- en forensic linguistics, n
- en jurilinguistics, n
- en legal linguistics, n
- de Rechtslinguistik, n f
- cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Nota
- 1. Són àmbits d'interès de la jurilingüística la terminologia jurídica, la interpretació judicial, l'estudi de corpus jurídics (textos normatius, legislatius, dels fonaments del dret, etc.), la mediació intercultural o el dret comparat per a la traducció, entre d'altres.
- 2. La jurilingüística es distingeix de la lingüística forense, que és la branca de la jurilingüística que s'ocupa d'analitzar textos amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial. La forma anglesa forensic linguistics s'utilitza, però, referida a tots dos conceptes.
- 3. La forma francesa linguistique juridique s'utilitza de vegades amb un significat més ampli, referida a l'estudi del llenguatge jurídic i del dret lingüístic.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jurilingüística
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes jurilingüística, lingüística jurídica i lingüística del dret com a sinònimes (lingüística del dret com a sinònim complementari).
Criteris aplicats
·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades:
-jurilingüística és un calc del francès jurilinguistique creat sobre la base lingüística ("Ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per descriure i explicar l'estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües", d'acord amb el diccionari normatiu) i el formant jur-, a partir del llatí jus, juris ('dret'), amb adjunció de la vocal d'enllaç i.
-lingüística jurídica i lingüística del dret són sintagmes descriptius del concepte.
·Segueixen el paral·lelisme formal d'altres denominacions del mateix àmbit: jurilingüística és anàloga, per exemple, a sociolingüística, psicolingüística o neurolingüística, i lingüística jurídica i lingüística del dret són formes sintagmàtiques com lingüística aplicada, lingüística computacional, lingüística del text o lingüística de corpus.
·Totes tres formes es documenten i tenen ús en català, especialment jurilingüística, que és la forma més freqüent, i lingüística jurídica, menys usada però també habitual; la forma lingüística del dret es documenta menys (i per això es fa constar com a sinònim complementari) però també es recull en alguns diccionaris i fonts fiables.
·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.
[Acta 702, 13 de febrer de 2023]
Esport > Esports de pilota > Futbol americà
- ca línia, n f
- es línea
- fr ligne
- en line
Esport > Esports de pilota > Futbol americà