Back to top
límit de viabilitat límit de viabilitat

Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  límit de viabilitat, n m
  • es  límite de viabilidad, n m
  • fr  limite de viabilité, n f
  • en  limit of viability, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la salut > Pediatria, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Temps de gestació per sota del qual la vida extrauterina es considera inviable.

Nota

  • Actualment l'Organització Mundial de la Salut fixa el límit de viabilitat en les 22 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual, la qual cosa ve determinada pel desenvolupament fisiològic dels pulmons del nadó.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme límit de viabilitat

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma límit de viabilitat.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del mot límit ("Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps") i el sintagma preposicional de viabilitat, en què el nom viabilitat deriva de l'adjectiu viable, que té el significat següent en l'àmbit de la medicina, d'acord amb el diccionari normatiu: "Apte a viure, dit especialment d'una criatura nada abans de temps."

    ·És una forma àmpliament utilitzada i documentada en textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau dels experts consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Tot i que es documenta certa vacil·lació pel que fa al significat d'aquesta denominació i de vegades s'utilitza amb un sentit més ampli (per a designar la fase primerenca de maduració fetal, entre les 22 i les 24 setmanes de gestació, en què hi ha una certa possibilitat de vida extrauterina però amb poques possibilitats de supervivència), s'opta per aprovar-la amb un sentit més restringit pels motius següents: d'una banda, perquè el mot límit remet d'una manera més clara a un moment concret en el temps, a la part més extrema d'un període, i no a un període més ampli i no tan precís; d'altra banda, perquè l'Organització Mundial de la Salut dona una definició restrictiva de la forma anàloga en anglès.

    [Acta 724, 8 de juliol de 2024]
límit exterior límit exterior

Esport > Esports de pilota > Criquet

  • ca  límit exterior, n m
  • es  boundary
  • es  línea de boundary
  • es  línea de pérdida
  • fr  touche
  • en  boundary

Esport > Esports de pilota > Criquet

Definición
Perímetre que delimita el camp de joc.

Nota

  • El límit exterior se sol marcar amb una corda.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
lineal lineal

Comunicació > Publicitat

  • ca  lineal, n m
  • es  lineal
  • fr  linéaire
  • en  shelf line
  • en  shelf space
  • en  stockkeeping space

Comunicació > Publicitat

Definición
Longitud d'exposició dels productes d'un establiment comercial de venda al detall constituïda per l'espai frontal de les góndoles i d'altres mobles de presentació de productes.
linebacker [en] linebacker [en]

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

  • ca  linebacker [en], n m, f
  • ca  rerelínia, n m, f sin. compl.
  • es  apoyador
  • es  linebacker
  • fr  linebacker
  • fr  seconde ligne
  • en  LB
  • en  linebacker

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definición
Jugador defensor que té les funcions de tapar les possibles vies de penetració dels corredors, de placar-los i d'interceptar les passades, que se situa endarrerit en relació amb la línia defensiva.
linebacker exterior [linebacker: en] linebacker exterior [linebacker: en]

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

  • ca  linebacker exterior [linebacker: en], n m, f
  • es  apoyador exterior
  • fr  secondeur extérieur droit
  • en  OLB
  • en  outside linebacker

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definición
Cadascun dels dos linebackers situats als extrems de la línia interior, que tenen com a funció principal interceptar les passades.
linebacker interior [linebacker: en] linebacker interior [linebacker: en]

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

  • ca  linebacker interior [linebacker: en], n m, f
  • es  apoyador interior
  • fr  secondeur extérieur gauche
  • en  ILB
  • en  inside linebacker

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definición
Linebacker situat al mig de la línia interior que té com a funció principal placar els contraris.
lingüística del dret lingüística del dret

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  jurilingüística, n f
  • ca  lingüística jurídica, n f
  • ca  lingüística del dret, n f sin. compl.
  • es  jurilingüística, n f
  • es  lingüística del derecho, n f
  • es  lingüística jurídica, n f
  • fr  jurilinguistique, n f
  • fr  linguistique juridique, n f
  • en  forensic linguistics, n
  • en  jurilinguistics, n
  • en   legal linguistics, n
  • de  Rechtslinguistik, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Especialitat de la lingüística aplicada que es dedica a l'estudi del llenguatge jurídic, amb l'objectiu de millorar-ne la qualitat i de facilitar la interpretació, la comprensió i la traducció dels textos jurídics, i, en general, a analitzar la interacció entre llengua i dret.

Nota

  • 1. Són àmbits d'interès de la jurilingüística la terminologia jurídica, la interpretació judicial, l'estudi de corpus jurídics (textos normatius, legislatius, dels fonaments del dret, etc.), la mediació intercultural o el dret comparat per a la traducció, entre d'altres.
  • 2. La jurilingüística es distingeix de la lingüística forense, que és la branca de la jurilingüística que s'ocupa d'analitzar textos amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial. La forma anglesa forensic linguistics s'utilitza, però, referida a tots dos conceptes.
  • 3. La forma francesa linguistique juridique s'utilitza de vegades amb un significat més ampli, referida a l'estudi del llenguatge jurídic i del dret lingüístic.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jurilingüística

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes jurilingüística, lingüística jurídica i lingüística del dret com a sinònimes (lingüística del dret com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades:

    -jurilingüística és un calc del francès jurilinguistique creat sobre la base lingüística ("Ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per descriure i explicar l'estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües", d'acord amb el diccionari normatiu) i el formant jur-, a partir del llatí jus, juris ('dret'), amb adjunció de la vocal d'enllaç i.

    -lingüística jurídica i lingüística del dret són sintagmes descriptius del concepte.

    ·Segueixen el paral·lelisme formal d'altres denominacions del mateix àmbit: jurilingüística és anàloga, per exemple, a sociolingüística, psicolingüística o neurolingüística, i lingüística jurídica i lingüística del dret són formes sintagmàtiques com lingüística aplicada, lingüística computacional, lingüística del text o lingüística de corpus.

    ·Totes tres formes es documenten i tenen ús en català, especialment jurilingüística, que és la forma més freqüent, i lingüística jurídica, menys usada però també habitual; la forma lingüística del dret es documenta menys (i per això es fa constar com a sinònim complementari) però també es recull en alguns diccionaris i fonts fiables.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]
lingüística forense lingüística forense

Dret penal, Lingüística, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  lingüística forense, n f
  • es  lingüística forense, n f
  • fr  linguistique judiciaire, n f
  • fr  linguistique légale, n f
  • en  forensic linguistics, n
  • de  forensische Linguistik, n f
  • de  forensische Sprachwissenschaft, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Dret penal, Lingüística, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Branca de la jurilingüística dedicada a analitzar textos orals, escrits o signats amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial.

Nota

  • Entre les actuacions habituals de la lingüística forense destaquen la identificació de parlants, l'establiment de l'autoria d'escrits anònims o la determinació de plagis.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lingüística forense

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma lingüística forense.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, motivada i transparent, formada sobre el nucli lingüística, atès que el concepte designa una especialitat d'aquesta disciplina, i l'adjectiu forense, que especifica el marc d'actuació de la lingüística (la investigació de delictes durant un procés judicial).

    ·És una forma anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara lingüística aplicada, lingüística computacional o lingüística matemàtica.

    ·És la denominació habitual del concepte.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]
lingüística jurídica lingüística jurídica

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  jurilingüística, n f
  • ca  lingüística jurídica, n f
  • ca  lingüística del dret, n f sin. compl.
  • es  jurilingüística, n f
  • es  lingüística del derecho, n f
  • es  lingüística jurídica, n f
  • fr  jurilinguistique, n f
  • fr  linguistique juridique, n f
  • en  forensic linguistics, n
  • en  jurilinguistics, n
  • en   legal linguistics, n
  • de  Rechtslinguistik, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Especialitat de la lingüística aplicada que es dedica a l'estudi del llenguatge jurídic, amb l'objectiu de millorar-ne la qualitat i de facilitar la interpretació, la comprensió i la traducció dels textos jurídics, i, en general, a analitzar la interacció entre llengua i dret.

Nota

  • 1. Són àmbits d'interès de la jurilingüística la terminologia jurídica, la interpretació judicial, l'estudi de corpus jurídics (textos normatius, legislatius, dels fonaments del dret, etc.), la mediació intercultural o el dret comparat per a la traducció, entre d'altres.
  • 2. La jurilingüística es distingeix de la lingüística forense, que és la branca de la jurilingüística que s'ocupa d'analitzar textos amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial. La forma anglesa forensic linguistics s'utilitza, però, referida a tots dos conceptes.
  • 3. La forma francesa linguistique juridique s'utilitza de vegades amb un significat més ampli, referida a l'estudi del llenguatge jurídic i del dret lingüístic.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme jurilingüística

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes jurilingüística, lingüística jurídica i lingüística del dret com a sinònimes (lingüística del dret com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades:

    -jurilingüística és un calc del francès jurilinguistique creat sobre la base lingüística ("Ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per descriure i explicar l'estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües", d'acord amb el diccionari normatiu) i el formant jur-, a partir del llatí jus, juris ('dret'), amb adjunció de la vocal d'enllaç i.

    -lingüística jurídica i lingüística del dret són sintagmes descriptius del concepte.

    ·Segueixen el paral·lelisme formal d'altres denominacions del mateix àmbit: jurilingüística és anàloga, per exemple, a sociolingüística, psicolingüística o neurolingüística, i lingüística jurídica i lingüística del dret són formes sintagmàtiques com lingüística aplicada, lingüística computacional, lingüística del text o lingüística de corpus.

    ·Totes tres formes es documenten i tenen ús en català, especialment jurilingüística, que és la forma més freqüent, i lingüística jurídica, menys usada però també habitual; la forma lingüística del dret es documenta menys (i per això es fa constar com a sinònim complementari) però també es recull en alguns diccionaris i fonts fiables.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]
línia línia

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

  • ca  línia, n f
  • es  línea
  • fr  ligne
  • en  line

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definición
Cadascun dels dos conjunts de jugadors de cada bàndol que s'arrengleren a banda i banda de la línia de scrimmage, de manera aproximadament paral·lela i encarats els d'un equip amb els de l'altre, en el moment de fer l'esnap.