Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
- ca benefici primari, n m
- es beneficio primario
- es ganancia primaria
- fr bénéfice primaire
- en primary gain
- de primärer Krankheitsgewinn
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
Definición
Nota
- Terme propi de la psicoanàlisi.
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
- ca benefici secundari, n m
- es beneficio secundario
- es ganancia secundaria
- fr bénéfice secondaire
- en secondary gain
- de sekundärer Krankheitsgewinn
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
Definición
Nota
- Terme propi de la psicoanàlisi.
Enginyeria industrial. Indústria
- ca béns d'equipament, n m pl
- ca béns d'equip, n m pl sin. compl.
- es bienes de equipo
- fr biens d'équipement
- en capital goods
Enginyeria industrial. Indústria
Definición
Enginyeria industrial. Indústria
- ca béns d'equipament, n m pl
- ca béns d'equip, n m pl sin. compl.
- es bienes de equipo
- fr biens d'équipement
- en capital goods
Enginyeria industrial. Indústria
Definición
Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-castellà)**
- ca berrenda roja, n f
- ca berrenda vermella, n f sin. compl.
- ca BER, n f sigla
- es berrenda colorada, n f
- es berrenda en colorado, n f
- es capriote, n f
- es BCOL, n f sigla
- fr berrenda en colorado, n f
- fr capriote, n f
- en Berrenda en Colorado, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**
Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-castellà)**
Nota
-
Observacions del Consell Supervisor
La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i prové del castellà. D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorpora el manlleu (berrenda), que no té cap forma alternativa documentada i es troba també en la resta de llengües. Com que l'adjectiu delimitador de la varietat, però, és força corrent (colorada equival en català a roja), s'opta per traduir-lo, tal com preveuen els mateixos Criteris.
Entre roja i vermella, es prefereix roja perquè el color vermell terrós o vermell tirant a groc es coneix pràcticament arreu del territori lingüístic amb la forma roig, especialment quan s'aplica al pelatge dels animals, tal com recull el Petit atles del domini lingüístic català. (1) Cal tenir en compte, d'altra banda, que vermell referit al color de la sang és també roig en bona part del català occidental. Per tant, roig sembla que és una forma més coneguda en general en català. Malgrat tot, es manté també, com a sinònim complementari, la forma amb l'adjectiu vermell -a (berrenda vermella), perquè segons els especialistes consultats actualment és una denominació viva entre els ramaders, si més no en bona part del Principat i probablement també a les Balears. (2)
Pel que fa al codi català (BER), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).
Formes desestimades
-clapada roja (andalusa), clapejada roja (andalusa) (a partir del significat de berrendo -a, que vol dir 'amb taques')): Aquestes formes no són prou distintives de la raça.
(1) Vegeu, concretament:
-<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1279-Roig.pdf>
-<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1278-2_Vermell-mapa.pdf>
-<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1278-1_Vermell-text.pdf>
(VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>)
(2) El DCVB recull per exemple, aquesta subentrada sota la veu vermell, que mostra la permeabilitat entre aquests dos adjectius (roig i vermell): "4. En Vermell: a) El sol quan surt (mall.).-b) L'as d'oros (mall.).-c) Nom de bou de color roig (mall.). «Jo llaurava amb En Vermell | i amb En Banya-revoltada, | i feia millor llaurada | que l'amo amb so seu parell» (cançó pop. Mall.).
(ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>)
[Acta 745, 17 de novembre de 2025]
Llengües
- ca amazic, n m
- ca berber, n m
- es amazige
- es amazigh
- es bereber
- es tamazight
- fr amazigh
- fr berbère
- fr tamazight
- it amazigh
- it berbero
- it tamazight
- pt amazigh
- pt berbere
- pt tamazight
- en Amazigh
- en Berber
- en Tamazight
- de Berberisch
- de Masirisch
Llengües
Definición
Antropologia > Etnologia. Etnografia
- ca amazic | amaziga, n m, f
- ca berber, n m, f
- es amazige
- es amazigh
- es bereber
- fr amazigh
- fr berbère
- it amazigh
- it berbero
- pt amazigh
- pt amazigue
- pt berbere
- en Amazigh
- en Berber
- de Berber | Berberin
- de Masir | Masirin
Antropologia > Etnologia. Etnografia
Definición
Antropologia > Etnologia. Etnografia
- ca amazic -iga, adj
- ca berber, adj
- es amazige
- es amazigh
- es bereber
- fr amazigh
- fr berbère
- pt amazigue
- pt berbere
- en Amazigh
- en Berber
- de berberisch
- de masirisch
Antropologia > Etnologia. Etnografia
Definición
Llengües
- ca amazic -iga, adj
- ca berber, adj
- es amazige
- es amazigh
- es bereber
- es tamazight
- fr amazigh
- fr berbère
- fr tamazight
- it amazigh
- it berber
- it tamazight
- pt amazigh
- pt amazigue
- pt berbere
- pt tamazight
- en Amazigh
- en Berber
- en Tamazight
- de berberisch
- de masirisch
Llengües
Definición
Làctics
- ca bergkäse [de], n m
- es bergkäse
- fr bergkäse
- en Bergkäse
- de Alpkaese
- de Alpkäse
- de Bergkaese
- de Bergkäse
Làctics