Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  becplaner, n m
  • es  espátula
  • fr  spatule blanche
  • it  spatola
  • en  spoonbill
  • de  Löffler
  • nc  Platalea leucorodia

Zoologia > Ocells

Definición
Ocell de la família dels tresquiornítids, de 86 centímetres d'alçada i plomatge completament blanc a l'estiu.
  • ca  beetle [en], n m
  • es  beetle
  • en  beetle

Indústria > Indústria química

Definición
Plàstic del tipus ureaformaldehid, dur i transparent, que s'utilitza per a imitar el beril.

Nota

  • La denominació beetle prové de la marca comercial Beetle.
  • ca  beetlemelamina, n f
  • es  beetlemelamina
  • en  beetlemelamina

Indústria > Indústria química

Definición
Plàstic del tipus melaminaformaldehid, més dur que el beetle, que permet un millor acabament de les peces.

Nota

  • La denominació beetlemelamina prové de la marca comercial Beetlemelamina.
  • ca  belle indifférence [fr], n f
  • es  belle indifférence
  • fr  belle indifférence
  • en  belle indifférence

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definición
Despreocupació aparent que presenten determinats malalts, especialment els qui pateixen trastorns de conversió o dissociatius, davant els símptomes de la seva malaltia.
  • ca  bellesa, n f
  • es  belleza
  • es  fondo
  • fr  beauté
  • en  beauty
  • en  bottomness
  • sbl  B'

Física > Física de la radiació. Física d'altes energies

Definición
Nombre quàntic característic del quark b i dels hadrons que el contenen.

Nota

  • El nombre quàntic bellesa té un valor -1 per al quark b, +1 per a l'antiquark corresponent i 0 per als altres quarks.
  • Només es conserva en les interaccions forta i electromagnètica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bellesa:

    S'aprova el terme bellesa, calc de l'anglès beauty, pels motius següents:

    ·és la forma més utilitzada entre els especialistes per a designar aquest concepte i ja té força tradició;

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i fins i tot en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·és una denominació paral·lela a les formes encant i estranyesa, també calcs de l'anglès (de charm i strangeness, respectivament) ja recollits al diccionari normatiu com a designacions dels nombres quàntics característics dels quarks c i s, respectivament;

    ·en la resta de llengües també s'utilitza aquest calc;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarten les formes fondària i profunditat, calcs de l'anglès bottomness (en anglès conviuen beauty i bottomness), perquè no tenen ús. Tampoc té ús amb aquest sentit la forma fons, malgrat que ha estat proposada per algun especialista: fons és, de fet, un calc de bottom, denominació anglesa (al costat de beauty) del quark b, del qual és característic aquest nombre quàntic.

    [Acta 549, 5 de juliol de 2012]
  • ca  bellugueig del bastó, n m
  • fr  agitation
  • fr  mouvement préliminaire
  • en  waggle

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Moviment ràpid i repetitiu que imprimeix el jugador al cap del bastó abans de començar el cop.
  • ca  berrenda negra, n f
  • ca  BEN, n f sigla
  • es  berrenda en negro, n f
  • es  berrenda negra, n f
  • es  BNEG, n f sigla
  • fr  berrenda en negro, n f
  • fr  berrenda negra andaluza, n f
  • en  Berrenda en Negro, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i prové del castellà. D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorpora el manlleu (berrenda), que no té cap forma alternativa documentada i es troba també en la resta de llengües. L'adjectiu delimitador de la varietat (negra) coincideix en castellà i en català.

    Pel que fa al codi català (BEN), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    Formes desestimades

    -clapada negra (andalusa), clapejada negra (andalusa) (a partir del significat de berrendo -a, que vol dir 'amb taques')): Aquestes formes no són prou distintives de la raça.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  benchmarking [en], n m
  • es  benchmarking
  • fr  benchmarking
  • en  benchmarking

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Comparació dels productes, els serveis o els processos d'una empresa amb els del líder de mercat per a analitzar-ne les diferències i definir els plans necessaris per a acostar-s'hi.
  • ca  mecanisme de Bendix, n m
  • ca  bèndix, n m sin. compl.
  • es  bendix
  • es  dispositivo de inercia

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica

Definición
Mecanisme que, en alguns motors d'arrencada, aprofita la força d'inèrcia per fer desplaçar, mitjançant unes estries, el pinyó d'arrencada fins a sobre de la corona dentada del volant, de manera que posa en marxa el vehicle.
  • ca  beneficent, adj
  • es  beneficente, adj
  • fr  bienfaisant -ante, adj
  • en  beneficent, adj

Ciències de la salut > Bioètica

Definición
Dit d'una actuació sanitària, d'un professional de la salut o d'un medicament que aporta benestar a una persona atesa.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes beneficent i maleficent:

    S'aproven les denominacions beneficent i maleficent pels motius següents:

    ·són les denominacions utilitzades habitualment entre els experts per a designar aquests conceptes;

    ·es poden considerar formes lingüísticament adequades, creades per derivació regressiva a partir dels substantius beneficència i maleficència (presos del llatí beneficientia i maleficentia, respectivament), els quals formen part de dos termes bàsics de la bioètica: principi de beneficència i principi de no-maleficència;

    ·formalment, les parelles beneficent/beneficència i maleficent/maleficència són paral·leles a moltes altres parelles d'adjectiu i substantiu en català, com ara adjacent i adjacència, convalescent i convalescència, displicent i displicència, innocent i innocència o efervescent i efervescència; si bé en la majoria d'aquests casos s'han pres del llatí els dos membres de la parella (per exemple, convalescent/convalescència), o bé s'ha pres del llatí l'adjectiu i a partir d'aquest s'ha fet un derivat substantiu (per exemple, efervescent/efervescència), la formació regressiva de beneficent i maleficent és similar a la de l'adjectiu normatiu magnificent, creat per formació culta analògica sobre la base del substantiu magnificència (del llatí magnificentia);

    ·són denominacions paral·leles a les que tenen ús en anglès i en castellà.

    Es descarten les parelles d'adjectius existents en català amb significats que es podrien acostar a les nocions exposades (benefactor -a i malfactor -a, benèfic -a i malèfic -a, benèvol -a i malèvol -a i benvolent i malvolent) perquè cap d'aquestes parelles d'adjectius no es considera prou adequada des d'un punt de vista semàntic, sobretot per les connotacions pejoratives dels adjectius de sentit negatiu. Així, el significat de malfactor -a del diccionari normatiu ("Que comet actes criminals") clarament no s'adequa al concepte exposat de l'àmbit de la bioètica; pel que fa a l'adjectiu malèfic -a, si bé la primera accepció del diccionari normatiu ("Capaç de causar dany") podria adequar-se a la noció plantejada, cal tenir en compte que l'adjectiu malèfic -a és una forma molt connotada per als parlants, percebuda en general amb una forta càrrega de voluntarietat negativa, per la qual cosa difícilment seria vàlida per a fer referència, per exemple, a una negligència; el mateix passa amb l'adjectiu malèvol, també fortament connotat negativament; finalment, la definició normativa de l'adjectiu malvolent fa referència a una mala voluntat que no encaixa tampoc amb el concepte de l'àmbit de l'ètica clínica.

    També es desestimen els adjectius beneficiós, d'una banda, i malfaent, de l'altra, perquè no existeixen els adjectius paral·lels*maleficiós i *benfaent, respectivament.

    [Acta 638, 13 de juny de 2018]