Back to top
  • ca  música beat [beat: en], n f
  • ca  beat [en], n m sin. compl.
  • es  música Beat, n f
  • fr  musique beat, n f
  • en  beat music, n
  • en  British beat, n

Música

Definición
Estil musical originat a principis dels anys seixanta del segle XX al Regne Unit, que es caracteritza per una pulsació marcada i senzilla, i per l'ús de la guitarra solista, la guitarra rítmica, el baix i la bateria com a formació instrumental principal.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
beatboxing [en] beatboxing [en]

Música

  • ca  beatboxing [en], n m
  • es  beatboxing, n m
  • fr  beatbox, n m
  • en  beatbox, n
  • en  beatboxing, n

Música

Definición
Música que imita sons de percussió d'instruments utilitzant únicament la veu, la cavitat bucal, els llavis i la llengua.

Nota

  • 1. El beatboxing s'associa sovint amb el hip-hop, però no és exclusiu d'aquest estil musical.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  bebop [en], n m
  • ca  bop, n m sin. compl.
  • es  bebop, n m
  • es  bop, n m
  • fr  be-bop, n m
  • fr  bop, n m
  • en  bebop, n
  • en  bop, n

Música

Definición
Jazz d'influència afrocubana originat a mitjans dels anys quaranta del segle XX a Nova York, que es caracteritza per la improvisació, el virtuosisme tècnic, l'abandonament de la continuïtat rítmica i la prolongació de les bases harmòniques.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
becplaner becplaner

Zoologia > Ocells

  • ca  becplaner, n m
  • es  espátula
  • fr  spatule blanche
  • it  spatola
  • en  spoonbill
  • de  Löffler
  • nc  Platalea leucorodia

Zoologia > Ocells

Definición
Ocell de la família dels tresquiornítids, de 86 centímetres d'alçada i plomatge completament blanc a l'estiu.
beetle [en] beetle [en]

Indústria > Indústria química

  • ca  beetle [en], n m
  • es  beetle
  • en  beetle

Indústria > Indústria química

Definición
Plàstic del tipus ureaformaldehid, dur i transparent, que s'utilitza per a imitar el beril.

Nota

  • La denominació beetle prové de la marca comercial Beetle.
beetlemelamina beetlemelamina

Indústria > Indústria química

  • ca  beetlemelamina, n f
  • es  beetlemelamina
  • en  beetlemelamina

Indústria > Indústria química

Definición
Plàstic del tipus melaminaformaldehid, més dur que el beetle, que permet un millor acabament de les peces.

Nota

  • La denominació beetlemelamina prové de la marca comercial Beetlemelamina.
belle indifférence [fr] belle indifférence [fr]

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

  • ca  belle indifférence [fr], n f
  • es  belle indifférence
  • fr  belle indifférence
  • en  belle indifférence

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definición
Despreocupació aparent que presenten determinats malalts, especialment els qui pateixen trastorns de conversió o dissociatius, davant els símptomes de la seva malaltia.
bellesa bellesa

Física > Física de la radiació. Física d'altes energies

  • ca  bellesa, n f
  • es  belleza
  • es  fondo
  • fr  beauté
  • en  beauty
  • en  bottomness
  • sbl  B'

Física > Física de la radiació. Física d'altes energies

Definición
Nombre quàntic característic del quark b i dels hadrons que el contenen.

Nota

  • El nombre quàntic bellesa té un valor -1 per al quark b, +1 per a l'antiquark corresponent i 0 per als altres quarks.
  • Només es conserva en les interaccions forta i electromagnètica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bellesa:

    S'aprova el terme bellesa, calc de l'anglès beauty, pels motius següents:

    ·és la forma més utilitzada entre els especialistes per a designar aquest concepte i ja té força tradició;

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i fins i tot en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·és una denominació paral·lela a les formes encant i estranyesa, també calcs de l'anglès (de charm i strangeness, respectivament) ja recollits al diccionari normatiu com a designacions dels nombres quàntics característics dels quarks c i s, respectivament;

    ·en la resta de llengües també s'utilitza aquest calc;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarten les formes fondària i profunditat, calcs de l'anglès bottomness (en anglès conviuen beauty i bottomness), perquè no tenen ús. Tampoc té ús amb aquest sentit la forma fons, malgrat que ha estat proposada per algun especialista: fons és, de fet, un calc de bottom, denominació anglesa (al costat de beauty) del quark b, del qual és característic aquest nombre quàntic.

    [Acta 549, 5 de juliol de 2012]
bellugueig del bastó bellugueig del bastó

Esport > Esports de pilota > Golf

  • ca  bellugueig del bastó, n m
  • fr  agitation
  • fr  mouvement préliminaire
  • en  waggle

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Moviment ràpid i repetitiu que imprimeix el jugador al cap del bastó abans de començar el cop.
benchmarking [en] benchmarking [en]

Empresa > Màrqueting. Comercialització

  • ca  benchmarking [en], n m
  • es  benchmarking
  • fr  benchmarking
  • en  benchmarking

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Comparació dels productes, els serveis o els processos d'una empresa amb els del líder de mercat per a analitzar-ne les diferències i definir els plans necessaris per a acostar-s'hi.