txetxè
txetxè
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Vainakh o txetxè-ingúix, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
- ca txetxè
- cod hохчийн мотт (noxçiyn mott)
- ar الشيشانية
- cy Chechen
- de Tschetschenisch
- en Chechen
- es chechenio
- eu txetxenera
- fr tchétchène
- gn chechénio
- it ceceno
- ja チェチェン語
- nl Tsjetsjeens
- pt checheno
- ru Чеченский язык
- zh 车臣语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Vainakh o txetxè-ingúix, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
Definición
El poble txetxè, com l'ingúix, és originari de la zona muntanyosa central de la serralada del Caucas. Abans del 800 dC, el txetxè i l'ingúix eren una sola llengua i encara perviu la noció d'identitat i costums comuns sota els noms vaj mott ('la nostra llengua') i vaj naax ('el nostre poble'). És habitual que els parlants de txetxè entenguin l'ingúix per l'estret contacte entre tots dos pobles i per la proximitat lingüística entre tots dos idiomes.
Els dialectes txetxens s'agrupen en dos blocs principals:
- txetxè de les muntanyes, que inclou els dialectes xeberloi, xaroi, itum-kale i melkhi (o galantxoz, dialecte de transició amb l'ingúix),
- txetxè de les planes, que inclou els dialectes aeqqi (o akki, parlat al Daguestan) i ploskost (base de la llengua literària estàndard).
Un altre dialecte, el kisti -parlat a Geòrgia-, ha rebut influències del georgià i dels dialectes xeberloi i xaroi, i de vegades és considerat un bloc a banda.
La llengua txetxena té un ampli ventall de consonants i, també, una gran quantitat de vocals i diftongs. Cap de les estandarditzacions escrites fins ara ha aconseguit plasmar correctament aquesta complexitat fonètica.
La pràctica totalitat dels habitants de la República de Txetxènia són txetxens ètnics i parlen l'idioma. El grau de competència en txetxè, però, depèn molt del lloc d'origen. Els txetxens urbans solen ser més competents en rus i les generacions més joves han abandonat moltes estructures lingüístiques de la llengua. No obstant això, generalment hi ha transmissió intergeneracional de l'idioma.
El 1862 es va obrir la primera escola per a nens txetxens a Grozni, però va durar poc. Durant l'era soviètica el txetxè s'ensenyava a les escoles rurals de manera marginal i gens a les ciutats. La generació escolaritzada durant la deportació (1944-1957) és principalment russòfona. L'ús social de la llengua estava molt desvaloritzat durant l'època de l'URSS, però actualment la llengua s'ha convertit en un símbol d'identitat i cada cop hi ha més persones que l'aprenen. El txetxè és ara la principal llengua al sistema educatiu de Txetxènia. Ara bé, la situació política al Caucas durant els darrers vint anys ha afectat negativament l'impuls de l'idioma.
El txetxè compta amb pocs documents escrits antics a causa de la gran destrucció de textos de 1944 que van fer les autoritats soviètiques i pels efectes de les guerres txetxenorusses dels anys 1990. El primer diari en txetxè, Serlo ('Llum'), va aparèixer el 1925. El 2004 es va publicar el primer diccionari txetxè-anglès. Hi ha un nombre abundant de publicacions i traduccions en txetxè, com ara novel·les, diaris i revistes regionals, llibres de text i obres teatrals. També hi ha emissions de ràdio i programes de televisió en aquesta llengua.
Diverses onades migratòries a final del segle XIX van portar la llengua txetxena a Turquia (on encara avui es parla l'idioma), Jordània (3.000 parlants el 1993), Síria i altres països del Pròxim Orient. Les deportacions de 1944-1957 van crear grups de parla txetxena en diàspora al Kazakhstan, Kirguizistan i Uzbekistan. Durant tota l'època soviètica, milers de txetxens van instal·lar-se a Moscou. Les guerres txetxenes de la dècada de 1990 són la causa que, el 2007, encara hi hagi més de 30.000 refugiats fora de Txetxènia, a diverses zones de la Federació Russa. També n'hi ha a Geòrgia, Alemanya i altres països occidentals.
Els dialectes txetxens s'agrupen en dos blocs principals:
- txetxè de les muntanyes, que inclou els dialectes xeberloi, xaroi, itum-kale i melkhi (o galantxoz, dialecte de transició amb l'ingúix),
- txetxè de les planes, que inclou els dialectes aeqqi (o akki, parlat al Daguestan) i ploskost (base de la llengua literària estàndard).
Un altre dialecte, el kisti -parlat a Geòrgia-, ha rebut influències del georgià i dels dialectes xeberloi i xaroi, i de vegades és considerat un bloc a banda.
La llengua txetxena té un ampli ventall de consonants i, també, una gran quantitat de vocals i diftongs. Cap de les estandarditzacions escrites fins ara ha aconseguit plasmar correctament aquesta complexitat fonètica.
La pràctica totalitat dels habitants de la República de Txetxènia són txetxens ètnics i parlen l'idioma. El grau de competència en txetxè, però, depèn molt del lloc d'origen. Els txetxens urbans solen ser més competents en rus i les generacions més joves han abandonat moltes estructures lingüístiques de la llengua. No obstant això, generalment hi ha transmissió intergeneracional de l'idioma.
El 1862 es va obrir la primera escola per a nens txetxens a Grozni, però va durar poc. Durant l'era soviètica el txetxè s'ensenyava a les escoles rurals de manera marginal i gens a les ciutats. La generació escolaritzada durant la deportació (1944-1957) és principalment russòfona. L'ús social de la llengua estava molt desvaloritzat durant l'època de l'URSS, però actualment la llengua s'ha convertit en un símbol d'identitat i cada cop hi ha més persones que l'aprenen. El txetxè és ara la principal llengua al sistema educatiu de Txetxènia. Ara bé, la situació política al Caucas durant els darrers vint anys ha afectat negativament l'impuls de l'idioma.
El txetxè compta amb pocs documents escrits antics a causa de la gran destrucció de textos de 1944 que van fer les autoritats soviètiques i pels efectes de les guerres txetxenorusses dels anys 1990. El primer diari en txetxè, Serlo ('Llum'), va aparèixer el 1925. El 2004 es va publicar el primer diccionari txetxè-anglès. Hi ha un nombre abundant de publicacions i traduccions en txetxè, com ara novel·les, diaris i revistes regionals, llibres de text i obres teatrals. També hi ha emissions de ràdio i programes de televisió en aquesta llengua.
Diverses onades migratòries a final del segle XIX van portar la llengua txetxena a Turquia (on encara avui es parla l'idioma), Jordània (3.000 parlants el 1993), Síria i altres països del Pròxim Orient. Les deportacions de 1944-1957 van crear grups de parla txetxena en diàspora al Kazakhstan, Kirguizistan i Uzbekistan. Durant tota l'època soviètica, milers de txetxens van instal·lar-se a Moscou. Les guerres txetxenes de la dècada de 1990 són la causa que, el 2007, encara hi hagi més de 30.000 refugiats fora de Txetxènia, a diverses zones de la Federació Russa. També n'hi ha a Geòrgia, Alemanya i altres països occidentals.
txicão
txicão
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua ikpen mostra semblances amb llengües carib de la regió del baix riu Xingu. Els parlants es reconeixen únicament amb la denominació ikpen, mentre que txicão és una denominació inventada per grups veïns o pels colonitzadors.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
txikân
txikân
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua ikpen mostra semblances amb llengües carib de la regió del baix riu Xingu. Els parlants es reconeixen únicament amb la denominació ikpen, mentre que txicão és una denominació inventada per grups veïns o pels colonitzadors.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
txikão
txikão
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua ikpen mostra semblances amb llengües carib de la regió del baix riu Xingu. Els parlants es reconeixen únicament amb la denominació ikpen, mentre que txicão és una denominació inventada per grups veïns o pels colonitzadors.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
txol
txol
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chol-chontal, Amèrica > Mèxic
- ca txol
- ca ch'ol sin. compl.
- ca chol sin. compl.
- cod ch'ol
- ar تشولية
- cy Chol
- cy Ch'ol sin. compl.
- cy Chol sin. compl.
- de Chol
- de Ch'ol sin. compl.
- en Chol
- en Ch'ol sin. compl.
- es chol
- es ch'ol sin. compl.
- es cholo sin. compl.
- eu ch'olera
- eu ch'ol sin. compl.
- eu chol sin. compl.
- fr chol
- fr ch'ol sin. compl.
- gl cholo
- gl ch'ol sin. compl.
- gl chol sin. compl.
- gn chol
- gn ch'ol sin. compl.
- gn cholo sin. compl.
- it chol
- it ch'ol sin. compl.
- it chol sin. compl.
- ja チョル語
- nl Chol
- nl Ch´ol sin. compl.
- pt chol
- pt ch'ol sin. compl.
- pt tchol sin. compl.
- ru Чоль
- zh 乔尔
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chol-chontal, Amèrica > Mèxic
Definición
Els dos dialectes principals del txol són, d'una banda, el de Tila, parlat per gairebé 45.000 persones (de les quals 10.000 són monolingües) als pobles de Tila, Vicente Guerrero, Chivalito i Limar; d'altra banda, el de Tumbalá, parlat per 90.000 persones (de les quals 30.000 són monolingües) als pobles de Tumbalá, Sabanilla, Misijá, Limar, Chivalita i Vicente Guerrero.
El grup chol de la família maia, al qual pertanyen el txol i el ch'orti' és considerat com a particularment conservador i alguns autors consideren que aquestes llengües perpetuen la llengua maia clàssica.
Històricament, el txol està associat a la ciutat-estat de Palenque (segles V-IX dC) de la civilització maia clàssica. Gràcies en gran mesura al txol, els lingüistes han pogut desxifrar el sistema d'escriptura maia.
El grup chol de la família maia, al qual pertanyen el txol i el ch'orti' és considerat com a particularment conservador i alguns autors consideren que aquestes llengües perpetuen la llengua maia clàssica.
Històricament, el txol està associat a la ciutat-estat de Palenque (segles V-IX dC) de la civilització maia clàssica. Gràcies en gran mesura al txol, els lingüistes han pogut desxifrar el sistema d'escriptura maia.
txuvaix
txuvaix
Altaica > Turquesa > Txuvaix, Àsia > Rússia
- ca txuvaix
- cod cavašla
- ar التشوبيشية
- cy Tsiwfasheg
- de Tschuwaschisch
- en Chuvash
- es chuvashio
- eu txuvaxera
- eu chuvashera sin. compl.
- fr tchouvache
- gl chuvaixo
- gn chuváchio
- it ciuvasco
- ja チュバシュ語
- nl Tsjoevasjisch
- oc chovash
- pt tchuvash
- ru Чувашский язык
- sw Chuvash
- tmh Tatcuvact
- zh 楚瓦什语
Altaica > Turquesa > Txuvaix, Àsia > Rússia
Definición
El txuvaix es troba al marge del conjunt relativament homogeni que formen la resta dels idiomes turquesos: el seu origen immediat diferent i la sèrie de característiques particulars que exhibeix fan que constitueixi un grup a part de les altres llengües de la branca turquesa. Els txuvaixos constitueixen actualment la majoria de la població de la República Txuvaixa, i el seu idioma és present en els mitjans de comunicació i en l'ensenyament. No obstant això, hi ha diversos factors que afecten la vitalitat de la llengua txuvaixa: la meitat si fa no fa dels parlants viuen escampats fora de la seva república, i no totes les persones ètnicament txuvaixes consideren el txuvaix la seva primera llengua.
La varietat estàndard de la llengua no es va començar a desenvolupar fins a la segona meitat del segle XIX, i és basada en el dialecte meridional, un dels dos en què es divideix la llengua (l'altre és el septentrional).
La varietat estàndard de la llengua no es va començar a desenvolupar fins a la segona meitat del segle XIX, i és basada en el dialecte meridional, un dels dos en què es divideix la llengua (l'altre és el septentrional).
tz'utujil
tz'utujil
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca tz'utujil
- ca tzutuhil sin. compl.
- cy Tz'utujil
- cy Tzutuhil sin. compl.
- de Tzutuhil
- de Tz'utujil sin. compl.
- de Tzutuxil sin. compl.
- de Zutuhil sin. compl.
- en Tz'utujil
- en Tz'utujiil sin. compl.
- en Tzutuhil sin. compl.
- en Tzutujil sin. compl.
- es zutujil
- es tz'utujil sin. compl.
- es tzutuhil sin. compl.
- eu tz'utujilera
- eu tz'utujil sin. compl.
- eu tz'utujilera sin. compl.
- eu tzutuhil sin. compl.
- fr tzutujil
- fr tzutuhil sin. compl.
- gl tz'utujil
- gl tzutuhil sin. compl.
- gn tsutujil
- gn tzutuhil sin. compl.
- it tz'utujil
- it tzutuhil sin. compl.
- pt tz'utujil
- pt tzutuhil sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definición
Antigament el regne tz'utujil estava situat al peu del volcà de Santiago y San Pedro. Amb l'arribada dels espanyols, el grup es va traslladar a la seva ubicació actual.
Algunes fonts distingeixen dues variants de la llengua tz'utujil: l'oriental i l'occidental. La denominació tz'utujil sembla que deriva del mot tz'utuj, 'flor de milpa'.
Aquesta comunitat lingüistica ha desenvolupat els darrers anys diverses iniciatives a l'entorn de la llengua: elaboració de materials per a l'adquisició de la lectoescriptura, recopilació i publicació de tradicions orals, concursos literaris, etc. Destaca també l'elaboració d'una gramàtica descriptiva, que es troba en procés de creació, que inclourà les variants dialectals del tz'utujil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Algunes fonts distingeixen dues variants de la llengua tz'utujil: l'oriental i l'occidental. La denominació tz'utujil sembla que deriva del mot tz'utuj, 'flor de milpa'.
Aquesta comunitat lingüistica ha desenvolupat els darrers anys diverses iniciatives a l'entorn de la llengua: elaboració de materials per a l'adquisició de la lectoescriptura, recopilació i publicació de tradicions orals, concursos literaris, etc. Destaca també l'elaboració d'una gramàtica descriptiva, que es troba en procés de creació, que inclourà les variants dialectals del tz'utujil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
tzeltal
tzeltal
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Tzeltal, Amèrica > Mèxic
- ca tzeltal
- cod tzeltal
- ar تزلتالية
- cy Tzeltal
- de Tzeltal
- en Tzeltal
- es celtala
- eu tzeltalera
- fr tzeltal
- gl tzeltal
- gn seltala
- it tzeltal
- ja ツェルタル語
- nl Tzeltal
- pt tzeltal
- pt tseltal sin. compl.
- ru Целталь
- zh 泽套
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Tzeltal, Amèrica > Mèxic
Definición
El tzeltal i el tzotzil són les dues llengües del grup tzeltal de la família maia, totes dues parlades a la part central de Chiapas. Molts parlants de tzotzil també saben parlar tzeltal.
Uns 40.000 parlants de tzeltal tenen el castellà com a segona llengua; malgrat això, el nombre de parlants monolingües en tzeltal és força elevat.
El tzeltal, el tzotzil i el txol són les tres llengües més difoses a Chiapas. No obstant això, les llengües indígenes tenen poca presència a l'ensenyament, i a l'administració i el comerç l'ús és únicament oral.
Uns 40.000 parlants de tzeltal tenen el castellà com a segona llengua; malgrat això, el nombre de parlants monolingües en tzeltal és força elevat.
El tzeltal, el tzotzil i el txol són les tres llengües més difoses a Chiapas. No obstant això, les llengües indígenes tenen poca presència a l'ensenyament, i a l'administració i el comerç l'ús és únicament oral.
tzilkotin
tzilkotin
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca chilcotin
- ca chilcoaten sin. compl.
- ca tsilhqot'in sin. compl.
- ca tzilkotin sin. compl.
- cy Chilcotin
- cy Chilcoaten sin. compl.
- cy Tsilhqot'in sin. compl.
- cy Tzilkotin sin. compl.
- de Chilcotin
- de Chilcoaten sin. compl.
- de Tsilhqot'in sin. compl.
- de Tzilkotin sin. compl.
- en Chilcotin
- en Chilcoaten sin. compl.
- en Tsilhqot'in sin. compl.
- en Tsilhqut'in sin. compl.
- en Tzilkotin sin. compl.
- es chilcotín
- es chilcoaten sin. compl.
- es tsilhqot'in sin. compl.
- es tzilkotin sin. compl.
- eu chilcotinera
- eu chilcoaten sin. compl.
- eu chilcotin sin. compl.
- eu tsilhqot'in sin. compl.
- eu tzilkotin sin. compl.
- fr chilcotin
- fr chilcoaten sin. compl.
- fr tsilhqot'in sin. compl.
- fr tzilkotin sin. compl.
- gl chilcotin
- gl chilcoaten sin. compl.
- gl tsilhqot'in sin. compl.
- gl tzilkotin sin. compl.
- gn chilkotin
- gn chilcoaten sin. compl.
- gn tsilhqot'in sin. compl.
- gn tzilkotin sin. compl.
- it chilcotin
- it chilcoaten sin. compl.
- it tinneh sin. compl.
- it tsilhqot'in sin. compl.
- it tzilkotin sin. compl.
- pt chilcotin
- pt chilcoaten sin. compl.
- pt tsilhqot'in sin. compl.
- pt tzilkotin sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chilcotin, la llengua atapascana septentrional que es parla més al sud, presenta poca variació dialectal. Sembla que un dels dialectes més divergents era el nicola, parlat antigament a la vall del mateix nom, però que es troba ja extingit.
Aquesta llengua és geogràficament veïna del carrier i de diverses llengües salish (l'st'at'imcets, el shuswap i el bella coola).
A diferència d'altres llengües atapascanes, sembla que el chilcotin encara s'ensenya als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys durant una generació.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chilcotin, la llengua atapascana septentrional que es parla més al sud, presenta poca variació dialectal. Sembla que un dels dialectes més divergents era el nicola, parlat antigament a la vall del mateix nom, però que es troba ja extingit.
Aquesta llengua és geogràficament veïna del carrier i de diverses llengües salish (l'st'at'imcets, el shuswap i el bella coola).
A diferència d'altres llengües atapascanes, sembla que el chilcotin encara s'ensenya als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys durant una generació.
tzutuhil
tzutuhil
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca tz'utujil
- ca tzutuhil sin. compl.
- cy Tz'utujil
- cy Tzutuhil sin. compl.
- de Tzutuhil
- de Tz'utujil sin. compl.
- de Tzutuxil sin. compl.
- de Zutuhil sin. compl.
- en Tz'utujil
- en Tz'utujiil sin. compl.
- en Tzutuhil sin. compl.
- en Tzutujil sin. compl.
- es zutujil
- es tz'utujil sin. compl.
- es tzutuhil sin. compl.
- eu tz'utujilera
- eu tz'utujil sin. compl.
- eu tz'utujilera sin. compl.
- eu tzutuhil sin. compl.
- fr tzutujil
- fr tzutuhil sin. compl.
- gl tz'utujil
- gl tzutuhil sin. compl.
- gn tsutujil
- gn tzutuhil sin. compl.
- it tz'utujil
- it tzutuhil sin. compl.
- pt tz'utujil
- pt tzutuhil sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definición
Antigament el regne tz'utujil estava situat al peu del volcà de Santiago y San Pedro. Amb l'arribada dels espanyols, el grup es va traslladar a la seva ubicació actual.
Algunes fonts distingeixen dues variants de la llengua tz'utujil: l'oriental i l'occidental. La denominació tz'utujil sembla que deriva del mot tz'utuj, 'flor de milpa'.
Aquesta comunitat lingüistica ha desenvolupat els darrers anys diverses iniciatives a l'entorn de la llengua: elaboració de materials per a l'adquisició de la lectoescriptura, recopilació i publicació de tradicions orals, concursos literaris, etc. Destaca també l'elaboració d'una gramàtica descriptiva, que es troba en procés de creació, que inclourà les variants dialectals del tz'utujil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Algunes fonts distingeixen dues variants de la llengua tz'utujil: l'oriental i l'occidental. La denominació tz'utujil sembla que deriva del mot tz'utuj, 'flor de milpa'.
Aquesta comunitat lingüistica ha desenvolupat els darrers anys diverses iniciatives a l'entorn de la llengua: elaboració de materials per a l'adquisició de la lectoescriptura, recopilació i publicació de tradicions orals, concursos literaris, etc. Destaca també l'elaboració d'una gramàtica descriptiva, que es troba en procés de creació, que inclourà les variants dialectals del tz'utujil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
