Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Vainakh o txetxè-ingúix, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
- ca txetxè
- cod hохчийн мотт (noxçiyn mott)
- ar الشيشانية
- cy Chechen
- de Tschetschenisch
- en Chechen
- es chechenio
- eu txetxenera
- fr tchétchène
- gn chechénio
- it ceceno
- ja チェチェン語
- nl Tsjetsjeens
- pt checheno
- ru Чеченский язык
- zh 车臣语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Vainakh o txetxè-ingúix, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
Definición
Els dialectes txetxens s'agrupen en dos blocs principals:
- txetxè de les muntanyes, que inclou els dialectes xeberloi, xaroi, itum-kale i melkhi (o galantxoz, dialecte de transició amb l'ingúix),
- txetxè de les planes, que inclou els dialectes aeqqi (o akki, parlat al Daguestan) i ploskost (base de la llengua literària estàndard).
Un altre dialecte, el kisti -parlat a Geòrgia-, ha rebut influències del georgià i dels dialectes xeberloi i xaroi, i de vegades és considerat un bloc a banda.
La llengua txetxena té un ampli ventall de consonants i, també, una gran quantitat de vocals i diftongs. Cap de les estandarditzacions escrites fins ara ha aconseguit plasmar correctament aquesta complexitat fonètica.
La pràctica totalitat dels habitants de la República de Txetxènia són txetxens ètnics i parlen l'idioma. El grau de competència en txetxè, però, depèn molt del lloc d'origen. Els txetxens urbans solen ser més competents en rus i les generacions més joves han abandonat moltes estructures lingüístiques de la llengua. No obstant això, generalment hi ha transmissió intergeneracional de l'idioma.
El 1862 es va obrir la primera escola per a nens txetxens a Grozni, però va durar poc. Durant l'era soviètica el txetxè s'ensenyava a les escoles rurals de manera marginal i gens a les ciutats. La generació escolaritzada durant la deportació (1944-1957) és principalment russòfona. L'ús social de la llengua estava molt desvaloritzat durant l'època de l'URSS, però actualment la llengua s'ha convertit en un símbol d'identitat i cada cop hi ha més persones que l'aprenen. El txetxè és ara la principal llengua al sistema educatiu de Txetxènia. Ara bé, la situació política al Caucas durant els darrers vint anys ha afectat negativament l'impuls de l'idioma.
El txetxè compta amb pocs documents escrits antics a causa de la gran destrucció de textos de 1944 que van fer les autoritats soviètiques i pels efectes de les guerres txetxenorusses dels anys 1990. El primer diari en txetxè, Serlo ('Llum'), va aparèixer el 1925. El 2004 es va publicar el primer diccionari txetxè-anglès. Hi ha un nombre abundant de publicacions i traduccions en txetxè, com ara novel·les, diaris i revistes regionals, llibres de text i obres teatrals. També hi ha emissions de ràdio i programes de televisió en aquesta llengua.
Diverses onades migratòries a final del segle XIX van portar la llengua txetxena a Turquia (on encara avui es parla l'idioma), Jordània (3.000 parlants el 1993), Síria i altres països del Pròxim Orient. Les deportacions de 1944-1957 van crear grups de parla txetxena en diàspora al Kazakhstan, Kirguizistan i Uzbekistan. Durant tota l'època soviètica, milers de txetxens van instal·lar-se a Moscou. Les guerres txetxenes de la dècada de 1990 són la causa que, el 2007, encara hi hagi més de 30.000 refugiats fora de Txetxènia, a diverses zones de la Federació Russa. També n'hi ha a Geòrgia, Alemanya i altres països occidentals.
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chol-chontal, Amèrica > Mèxic
- ca txol
- ca ch'ol sin. compl.
- ca chol sin. compl.
- cod ch'ol
- ar تشولية
- cy Chol
- cy Ch'ol sin. compl.
- cy Chol sin. compl.
- de Chol
- de Ch'ol sin. compl.
- en Chol
- en Ch'ol sin. compl.
- es chol
- es ch'ol sin. compl.
- es cholo sin. compl.
- eu ch'olera
- eu ch'ol sin. compl.
- eu chol sin. compl.
- fr chol
- fr ch'ol sin. compl.
- gl cholo
- gl ch'ol sin. compl.
- gl chol sin. compl.
- gn chol
- gn ch'ol sin. compl.
- gn cholo sin. compl.
- it chol
- it ch'ol sin. compl.
- it chol sin. compl.
- ja チョル語
- nl Chol
- nl Ch´ol sin. compl.
- pt chol
- pt ch'ol sin. compl.
- pt tchol sin. compl.
- ru Чоль
- zh 乔尔
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chol-chontal, Amèrica > Mèxic
Definición
El grup chol de la família maia, al qual pertanyen el txol i el ch'orti' és considerat com a particularment conservador i alguns autors consideren que aquestes llengües perpetuen la llengua maia clàssica.
Històricament, el txol està associat a la ciutat-estat de Palenque (segles V-IX dC) de la civilització maia clàssica. Gràcies en gran mesura al txol, els lingüistes han pogut desxifrar el sistema d'escriptura maia.
Altaica > Turquesa > Txuvaix, Àsia > Rússia
- ca txuvaix
- cod cavašla
- ar التشوبيشية
- cy Tsiwfasheg
- de Tschuwaschisch
- en Chuvash
- es chuvashio
- eu txuvaxera
- eu chuvashera sin. compl.
- fr tchouvache
- gl chuvaixo
- gn chuváchio
- it ciuvasco
- ja チュバシュ語
- nl Tsjoevasjisch
- oc chovash
- pt tchuvash
- ru Чувашский язык
- sw Chuvash
- tmh Tatcuvact
- zh 楚瓦什语
Altaica > Turquesa > Txuvaix, Àsia > Rússia
Definición
La varietat estàndard de la llengua no es va començar a desenvolupar fins a la segona meitat del segle XIX, i és basada en el dialecte meridional, un dels dos en què es divideix la llengua (l'altre és el septentrional).
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca tz'utujil
- ca tzutuhil sin. compl.
- cy Tz'utujil
- cy Tzutuhil sin. compl.
- de Tzutuhil
- de Tz'utujil sin. compl.
- de Tzutuxil sin. compl.
- de Zutuhil sin. compl.
- en Tz'utujil
- en Tz'utujiil sin. compl.
- en Tzutuhil sin. compl.
- en Tzutujil sin. compl.
- es zutujil
- es tz'utujil sin. compl.
- es tzutuhil sin. compl.
- eu tz'utujilera
- eu tz'utujil sin. compl.
- eu tz'utujilera sin. compl.
- eu tzutuhil sin. compl.
- fr tzutujil
- fr tzutuhil sin. compl.
- gl tz'utujil
- gl tzutuhil sin. compl.
- gn tsutujil
- gn tzutuhil sin. compl.
- it tz'utujil
- it tzutuhil sin. compl.
- pt tz'utujil
- pt tzutuhil sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definición
Algunes fonts distingeixen dues variants de la llengua tz'utujil: l'oriental i l'occidental. La denominació tz'utujil sembla que deriva del mot tz'utuj, 'flor de milpa'.
Aquesta comunitat lingüistica ha desenvolupat els darrers anys diverses iniciatives a l'entorn de la llengua: elaboració de materials per a l'adquisició de la lectoescriptura, recopilació i publicació de tradicions orals, concursos literaris, etc. Destaca també l'elaboració d'una gramàtica descriptiva, que es troba en procés de creació, que inclourà les variants dialectals del tz'utujil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Tzeltal, Amèrica > Mèxic
- ca tzeltal
- cod tzeltal
- ar تزلتالية
- cy Tzeltal
- de Tzeltal
- en Tzeltal
- es celtala
- eu tzeltalera
- fr tzeltal
- gl tzeltal
- gn seltala
- it tzeltal
- ja ツェルタル語
- nl Tzeltal
- pt tzeltal
- pt tseltal sin. compl.
- ru Целталь
- zh 泽套
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Tzeltal, Amèrica > Mèxic
Definición
Uns 40.000 parlants de tzeltal tenen el castellà com a segona llengua; malgrat això, el nombre de parlants monolingües en tzeltal és força elevat.
El tzeltal, el tzotzil i el txol són les tres llengües més difoses a Chiapas. No obstant això, les llengües indígenes tenen poca presència a l'ensenyament, i a l'administració i el comerç l'ús és únicament oral.
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca chilcotin
- ca chilcoaten sin. compl.
- ca tsilhqot'in sin. compl.
- ca tzilkotin sin. compl.
- cy Chilcotin
- cy Chilcoaten sin. compl.
- cy Tsilhqot'in sin. compl.
- cy Tzilkotin sin. compl.
- de Chilcotin
- de Chilcoaten sin. compl.
- de Tsilhqot'in sin. compl.
- de Tzilkotin sin. compl.
- en Chilcotin
- en Chilcoaten sin. compl.
- en Tsilhqot'in sin. compl.
- en Tsilhqut'in sin. compl.
- en Tzilkotin sin. compl.
- es chilcotín
- es chilcoaten sin. compl.
- es tsilhqot'in sin. compl.
- es tzilkotin sin. compl.
- eu chilcotinera
- eu chilcoaten sin. compl.
- eu chilcotin sin. compl.
- eu tsilhqot'in sin. compl.
- eu tzilkotin sin. compl.
- fr chilcotin
- fr chilcoaten sin. compl.
- fr tsilhqot'in sin. compl.
- fr tzilkotin sin. compl.
- gl chilcotin
- gl chilcoaten sin. compl.
- gl tsilhqot'in sin. compl.
- gl tzilkotin sin. compl.
- gn chilkotin
- gn chilcoaten sin. compl.
- gn tsilhqot'in sin. compl.
- gn tzilkotin sin. compl.
- it chilcotin
- it chilcoaten sin. compl.
- it tinneh sin. compl.
- it tsilhqot'in sin. compl.
- it tzilkotin sin. compl.
- pt chilcotin
- pt chilcoaten sin. compl.
- pt tsilhqot'in sin. compl.
- pt tzilkotin sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chilcotin, la llengua atapascana septentrional que es parla més al sud, presenta poca variació dialectal. Sembla que un dels dialectes més divergents era el nicola, parlat antigament a la vall del mateix nom, però que es troba ja extingit.
Aquesta llengua és geogràficament veïna del carrier i de diverses llengües salish (l'st'at'imcets, el shuswap i el bella coola).
A diferència d'altres llengües atapascanes, sembla que el chilcotin encara s'ensenya als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys durant una generació.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca tz'utujil
- ca tzutuhil sin. compl.
- cy Tz'utujil
- cy Tzutuhil sin. compl.
- de Tzutuhil
- de Tz'utujil sin. compl.
- de Tzutuxil sin. compl.
- de Zutuhil sin. compl.
- en Tz'utujil
- en Tz'utujiil sin. compl.
- en Tzutuhil sin. compl.
- en Tzutujil sin. compl.
- es zutujil
- es tz'utujil sin. compl.
- es tzutuhil sin. compl.
- eu tz'utujilera
- eu tz'utujil sin. compl.
- eu tz'utujilera sin. compl.
- eu tzutuhil sin. compl.
- fr tzutujil
- fr tzutuhil sin. compl.
- gl tz'utujil
- gl tzutuhil sin. compl.
- gn tsutujil
- gn tzutuhil sin. compl.
- it tz'utujil
- it tzutuhil sin. compl.
- pt tz'utujil
- pt tzutuhil sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definición
Algunes fonts distingeixen dues variants de la llengua tz'utujil: l'oriental i l'occidental. La denominació tz'utujil sembla que deriva del mot tz'utuj, 'flor de milpa'.
Aquesta comunitat lingüistica ha desenvolupat els darrers anys diverses iniciatives a l'entorn de la llengua: elaboració de materials per a l'adquisició de la lectoescriptura, recopilació i publicació de tradicions orals, concursos literaris, etc. Destaca també l'elaboració d'una gramàtica descriptiva, que es troba en procés de creació, que inclourà les variants dialectals del tz'utujil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.