txetxè
txetxè
- ca txetxè
- cod hохчийн мотт (noxçiyn mott)
- ar الشيشانية
- cy Chechen
- de Tschetschenisch
- en Chechen
- es chechenio
- eu txetxenera
- fr tchétchène
- gn chechénio
- it ceceno
- ja チェチェン語
- nl Tsjetsjeens
- pt checheno
- ru Чеченский язык
- zh 车臣语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Vainakh o txetxè-ingúix, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
Definición
El poble txetxè, com l'ingúix, és originari de la zona muntanyosa central de la serralada del Caucas. Abans del 800 dC, el txetxè i l'ingúix eren una sola llengua i encara perviu la noció d'identitat i costums comuns sota els noms vaj mott ('la nostra llengua') i vaj naax ('el nostre poble'). És habitual que els parlants de txetxè entenguin l'ingúix per l'estret contacte entre tots dos pobles i per la proximitat lingüística entre tots dos idiomes.
Els dialectes txetxens s'agrupen en dos blocs principals:
- txetxè de les muntanyes, que inclou els dialectes xeberloi, xaroi, itum-kale i melkhi (o galantxoz, dialecte de transició amb l'ingúix),
- txetxè de les planes, que inclou els dialectes aeqqi (o akki, parlat al Daguestan) i ploskost (base de la llengua literària estàndard).
Un altre dialecte, el kisti -parlat a Geòrgia-, ha rebut influències del georgià i dels dialectes xeberloi i xaroi, i de vegades és considerat un bloc a banda.
La llengua txetxena té un ampli ventall de consonants i, també, una gran quantitat de vocals i diftongs. Cap de les estandarditzacions escrites fins ara ha aconseguit plasmar correctament aquesta complexitat fonètica.
La pràctica totalitat dels habitants de la República de Txetxènia són txetxens ètnics i parlen l'idioma. El grau de competència en txetxè, però, depèn molt del lloc d'origen. Els txetxens urbans solen ser més competents en rus i les generacions més joves han abandonat moltes estructures lingüístiques de la llengua. No obstant això, generalment hi ha transmissió intergeneracional de l'idioma.
El 1862 es va obrir la primera escola per a nens txetxens a Grozni, però va durar poc. Durant l'era soviètica el txetxè s'ensenyava a les escoles rurals de manera marginal i gens a les ciutats. La generació escolaritzada durant la deportació (1944-1957) és principalment russòfona. L'ús social de la llengua estava molt desvaloritzat durant l'època de l'URSS, però actualment la llengua s'ha convertit en un símbol d'identitat i cada cop hi ha més persones que l'aprenen. El txetxè és ara la principal llengua al sistema educatiu de Txetxènia. Ara bé, la situació política al Caucas durant els darrers vint anys ha afectat negativament l'impuls de l'idioma.
El txetxè compta amb pocs documents escrits antics a causa de la gran destrucció de textos de 1944 que van fer les autoritats soviètiques i pels efectes de les guerres txetxenorusses dels anys 1990. El primer diari en txetxè, Serlo ('Llum'), va aparèixer el 1925. El 2004 es va publicar el primer diccionari txetxè-anglès. Hi ha un nombre abundant de publicacions i traduccions en txetxè, com ara novel·les, diaris i revistes regionals, llibres de text i obres teatrals. També hi ha emissions de ràdio i programes de televisió en aquesta llengua.
Diverses onades migratòries a final del segle XIX van portar la llengua txetxena a Turquia (on encara avui es parla l'idioma), Jordània (3.000 parlants el 1993), Síria i altres països del Pròxim Orient. Les deportacions de 1944-1957 van crear grups de parla txetxena en diàspora al Kazakhstan, Kirguizistan i Uzbekistan. Durant tota l'època soviètica, milers de txetxens van instal·lar-se a Moscou. Les guerres txetxenes de la dècada de 1990 són la causa que, el 2007, encara hi hagi més de 30.000 refugiats fora de Txetxènia, a diverses zones de la Federació Russa. També n'hi ha a Geòrgia, Alemanya i altres països occidentals.
Els dialectes txetxens s'agrupen en dos blocs principals:
- txetxè de les muntanyes, que inclou els dialectes xeberloi, xaroi, itum-kale i melkhi (o galantxoz, dialecte de transició amb l'ingúix),
- txetxè de les planes, que inclou els dialectes aeqqi (o akki, parlat al Daguestan) i ploskost (base de la llengua literària estàndard).
Un altre dialecte, el kisti -parlat a Geòrgia-, ha rebut influències del georgià i dels dialectes xeberloi i xaroi, i de vegades és considerat un bloc a banda.
La llengua txetxena té un ampli ventall de consonants i, també, una gran quantitat de vocals i diftongs. Cap de les estandarditzacions escrites fins ara ha aconseguit plasmar correctament aquesta complexitat fonètica.
La pràctica totalitat dels habitants de la República de Txetxènia són txetxens ètnics i parlen l'idioma. El grau de competència en txetxè, però, depèn molt del lloc d'origen. Els txetxens urbans solen ser més competents en rus i les generacions més joves han abandonat moltes estructures lingüístiques de la llengua. No obstant això, generalment hi ha transmissió intergeneracional de l'idioma.
El 1862 es va obrir la primera escola per a nens txetxens a Grozni, però va durar poc. Durant l'era soviètica el txetxè s'ensenyava a les escoles rurals de manera marginal i gens a les ciutats. La generació escolaritzada durant la deportació (1944-1957) és principalment russòfona. L'ús social de la llengua estava molt desvaloritzat durant l'època de l'URSS, però actualment la llengua s'ha convertit en un símbol d'identitat i cada cop hi ha més persones que l'aprenen. El txetxè és ara la principal llengua al sistema educatiu de Txetxènia. Ara bé, la situació política al Caucas durant els darrers vint anys ha afectat negativament l'impuls de l'idioma.
El txetxè compta amb pocs documents escrits antics a causa de la gran destrucció de textos de 1944 que van fer les autoritats soviètiques i pels efectes de les guerres txetxenorusses dels anys 1990. El primer diari en txetxè, Serlo ('Llum'), va aparèixer el 1925. El 2004 es va publicar el primer diccionari txetxè-anglès. Hi ha un nombre abundant de publicacions i traduccions en txetxè, com ara novel·les, diaris i revistes regionals, llibres de text i obres teatrals. També hi ha emissions de ràdio i programes de televisió en aquesta llengua.
Diverses onades migratòries a final del segle XIX van portar la llengua txetxena a Turquia (on encara avui es parla l'idioma), Jordània (3.000 parlants el 1993), Síria i altres països del Pròxim Orient. Les deportacions de 1944-1957 van crear grups de parla txetxena en diàspora al Kazakhstan, Kirguizistan i Uzbekistan. Durant tota l'època soviètica, milers de txetxens van instal·lar-se a Moscou. Les guerres txetxenes de la dècada de 1990 són la causa que, el 2007, encara hi hagi més de 30.000 refugiats fora de Txetxènia, a diverses zones de la Federació Russa. També n'hi ha a Geòrgia, Alemanya i altres països occidentals.
