tumbuka
tumbuka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca tumbuka
- ca chitumbuka sin. compl.
- ca tamboka sin. compl.
- ca tambuka sin. compl.
- ca timbuka sin. compl.
- ca tombucas sin. compl.
- ca tumboka sin. compl.
- ar تومبوكا
- cy Tumbuka
- cy Chitumbuka sin. compl.
- cy Tamboka sin. compl.
- cy Tambuka sin. compl.
- cy Timbuka sin. compl.
- cy Tombucas sin. compl.
- cy Tumboka sin. compl.
- de Tumbuka
- de Chitumbuka sin. compl.
- de Tamboka sin. compl.
- de Tambuka sin. compl.
- de Timbuka sin. compl.
- de Tombucas sin. compl.
- de Tumboka sin. compl.
- en Tumbuka
- en Chitumbuka sin. compl.
- en Tamboka sin. compl.
- en Tambuka sin. compl.
- en Timbuka sin. compl.
- en Tombucas sin. compl.
- en Tumboka sin. compl.
- es tumbuka
- eu tumbukera
- eu chitumbuka sin. compl.
- eu tamboka sin. compl.
- eu tambuka sin. compl.
- eu timbuka sin. compl.
- eu tombucas sin. compl.
- eu tumboka sin. compl.
- eu tumbuka sin. compl.
- fr tumbuka
- fr chitumbuka sin. compl.
- fr tamboka sin. compl.
- fr tambuka sin. compl.
- fr timbuka sin. compl.
- fr tombucas sin. compl.
- fr tumboka sin. compl.
- gl tumbuka
- gl chitumbuka sin. compl.
- gl tamboka sin. compl.
- gl tambuka sin. compl.
- gl timbuka sin. compl.
- gl tombucas sin. compl.
- gl tumboka sin. compl.
- gn tumbuka
- gn chitumbuka sin. compl.
- gn tamboka sin. compl.
- gn tambuka sin. compl.
- gn timbuka sin. compl.
- gn tombukas sin. compl.
- gn tumboka sin. compl.
- it tumbuka
- it chitumbuka sin. compl.
- it tamboka sin. compl.
- it tambuka sin. compl.
- it timbuka sin. compl.
- it tombucas sin. compl.
- it tumboka sin. compl.
- pt tumbuka
- pt chitumbuka sin. compl.
- pt tamboka sin. compl.
- pt tambuka sin. compl.
- pt timbuka sin. compl.
- pt tombucas sin. compl.
- pt tumboka sin. compl.
- tmh Tatumbukat
- tmh Chitumbuka sin. compl.
- tmh tamboka sin. compl.
- tmh tambuka sin. compl.
- tmh timbuka sin. compl.
- tmh tombucas sin. compl.
- tmh tumboka sin. compl.
- zh 图姆布卡语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definición
El grup etnolingüístic tumbuka representa aproximadament el 6,5% de la població de Malawi, el 4,5% de Zàmbia i el 3% de Tanzània.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
tümpisa
tümpisa
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca panamint
- ca koso sin. compl.
- ca timbisha sin. compl.
- ca tümpisa sin. compl.
- cy Panamint
- cy Koso sin. compl.
- cy Timbisha sin. compl.
- cy Tümpisa sin. compl.
- de Panamint
- de Koso sin. compl.
- de Timbisha-Shoshone sin. compl.
- en Panamint
- en Koso sin. compl.
- en Timbisha sin. compl.
- en Tümpisa sin. compl.
- es panamint
- es koso sin. compl.
- es timbisha sin. compl.
- es tümpisa sin. compl.
- eu panamintera
- eu koso sin. compl.
- eu panamint sin. compl.
- eu panamintera sin. compl.
- eu timbisha sin. compl.
- eu tümpisa sin. compl.
- fr panamint
- fr koso sin. compl.
- fr timbisha sin. compl.
- fr tümpisa sin. compl.
- gl panamint
- gl koso sin. compl.
- gl timbisha sin. compl.
- gl tümpisa sin. compl.
- gn panamint
- gn koso sin. compl.
- gn timbisha sin. compl.
- gn tümpisa sin. compl.
- it panamint
- it koso sin. compl.
- it timbisha sin. compl.
- it tümpisa sin. compl.
- pt panamint
- pt koso sin. compl.
- pt timbisha sin. compl.
- pt tümpisa sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El panamint es parla al sud-est de Califòrnia (als comtats de Kern, Inyo, San Bernardino i Mono) i a zones adjacents de Nevada (comtats de Mineral i Esmeralda). La variant occidental es parla a Owens Valley, a prop de Lone Pine (a Califòrnia) i la variant oriental, anomenada tümpisa o timbisha, a Death Valley, a prop de Furnaces Creek i Beatty (Nevada). La comunitat s'autodenomina timbisha shoshoni.
Tan sols hi ha una vintena de parlants de la llengua panamint, tots persones grans, de manera que és una llengua que es troba al límit de l'extinció. Sembla que s'estan duent a terme algunes iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
El panamint, el shoshoni i el comanxe formen el grup númic central dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
Tan sols hi ha una vintena de parlants de la llengua panamint, tots persones grans, de manera que és una llengua que es troba al límit de l'extinció. Sembla que s'estan duent a terme algunes iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
El panamint, el shoshoni i el comanxe formen el grup númic central dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
tunayana
tunayana
Carib, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam
- ca tunayana
- ca katuena sin. compl.
- ar تونايانية
- cy Tunayana
- cy Katuena sin. compl.
- de Katuena
- en Tunayana
- en Katuena sin. compl.
- es tunayana
- es katuena sin. compl.
- eu tunayanera
- eu katuena sin. compl.
- fr tunayana
- fr katuena sin. compl.
- gl tunayana
- gn tunajána
- gn katuena sin. compl.
- it tunayana
- ja トゥナヤナ語
- ja カトゥエナ語 sin. compl.
- nl Tunayana
- nl Katuena sin. compl.
- pt tunayana
- pt katuena sin. compl.
- ru Тунаяна
- ru Катуэна sin. compl.
- sw Tunayana
- sw Katuena sin. compl.
- tmh Tunayant
- zh 突纳亚纳
- zh 卡图恩纳 sin. compl.
Carib, Amèrica > Guyana, Amèrica > Surinam
Definición
Els tunayana viuen en comunitats waiwai. Alguns missioners van dur a comunitats trio, als anys 60, un grup de tunayana, juntament amb alguns waiwai i alguns mawayana, perquè aprenguessin trio i convertissin els membres d'aquesta ètnia. Aquests tunayana es van quedar al Surinam i ara parlen majoritàriament trio com a primera llengua.
tunebo
tunebo
Txibtxa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca uwa
- ca tunebo sin. compl.
- cod uwa
- ar أوية
- cy Uwa
- cy Tunebo sin. compl.
- de U'wa
- de Tunebo sin. compl.
- en Uwa
- en Tunebo sin. compl.
- es uwa
- es tunebo sin. compl.
- eu tuneboera
- eu tunebo sin. compl.
- eu uwa sin. compl.
- fr u'wa
- fr tunebo sin. compl.
- gl uwa
- gl tunebo sin. compl.
- gn uwa
- gn tunevo sin. compl.
- it uwa
- it tunebo sin. compl.
- ja ウワ語
- nl Uwa
- nl Tunebo sin. compl.
- pt uwa
- pt tunebo sin. compl.
- ru У-уа
- ru Тунебо sin. compl.
- sw Uwa
- sw Tunebo sin. compl.
- tmh Tuwat
- zh 乌瓦
- zh 图内波 sin. compl.
Txibtxa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
Alguns autors distingeixen diverses varietats dialectals (tunebo d'Angosturas, tunebo oriental o barro negro, tunebo central o cobaría i tunebo occidental o aguas blancas) i afirmen que no hi ha intercomprensió entre els parlants de totes aquestes varietats, per la qual cosa podria tractar-se de llengües diferents emparentades.
Segons algunes fonts, s'hauria extingit a Veneçuela.
Segons algunes fonts, s'hauria extingit a Veneçuela.
tunen
tunen
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca tunen
- ca banen sin. compl.
- ca banend sin. compl.
- ca nenni nyo'o sin. compl.
- ca penin sin. compl.
- ca penyin sin. compl.
- de Tunen
- de Banen sin. compl.
- de Banend sin. compl.
- de Eling sin. compl.
- de Nenni Nyo'o sin. compl.
- en Tunen
- en Banen sin. compl.
- en Banend sin. compl.
- en Nenni nyo'o sin. compl.
- en Penin sin. compl.
- en Penyin sin. compl.
- es tunen
- es banen sin. compl.
- es banend sin. compl.
- es nenni nyo'o sin. compl.
- es penin sin. compl.
- es penyin sin. compl.
- eu tunen
- eu banen sin. compl.
- eu banend sin. compl.
- eu nenni nyo'o sin. compl.
- eu penin sin. compl.
- eu penyin sin. compl.
- fr tunen
- fr banen sin. compl.
- fr banend sin. compl.
- fr nenni Nyo'o sin. compl.
- fr penin sin. compl.
- gl tunen
- gl banen sin. compl.
- gl banend sin. compl.
- gl nenni nyo'o sin. compl.
- gl penin sin. compl.
- gl penyin sin. compl.
- it tunen
- it banen sin. compl.
- it banend sin. compl.
- it nenni nyo'o sin. compl.
- it penin sin. compl.
- it penyin sin. compl.
- nl Tunen
- nl Banen sin. compl.
- nl Banend sin. compl.
- nl Nenni Nyo'o sin. compl.
- nl Penin sin. compl.
- pt tunen
- pt banen sin. compl.
- pt banend sin. compl.
- pt nenni nyo'o sin. compl.
- pt penin sin. compl.
- pt penyin sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El grup etnolingüístic tunen se situa al nord-est de la ciutat de Douala, al sud-oest del Camerun. Entre els grups veïns dels tunens trobem els basaes, al sud; els medumbes, al nord; els ndemlis i els kwa's, a l'oest, i els numands, a l'est.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
tunuli
tunuli
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua ikpen mostra semblances amb llengües carib de la regió del baix riu Xingu. Els parlants es reconeixen únicament amb la denominació ikpen, mentre que txicão és una denominació inventada per grups veïns o pels colonitzadors.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
tupamasa
tupamasa
Tacana > Tacana, Amèrica > Bolívia
- ca tacana
- ca takana sin. compl.
- ca tupamasa sin. compl.
- ar تاكانية
- cy Tacana
- cy Takana sin. compl.
- cy Tupamasa sin. compl.
- de Tacana
- de Tupamasa sin. compl.
- en Tacana
- en Takana sin. compl.
- en Tupamasa sin. compl.
- es tacana
- es takana sin. compl.
- es tupamasa sin. compl.
- eu tacanera
- eu takana sin. compl.
- eu tupamasa sin. compl.
- fr tacana
- fr takana sin. compl.
- fr tupamasa sin. compl.
- gl tacana
- gl takana sin. compl.
- gl tupamasa sin. compl.
- gn takana
- gn takana sin. compl.
- gn tupamasa sin. compl.
- it tacana
- it takana sin. compl.
- it tupamasa sin. compl.
- ja タカナ語
- ja トゥパマサ語 sin. compl.
- nl Tacana
- nl Takana sin. compl.
- nl Tupamasa sin. compl.
- pt tacana
- pt takana sin. compl.
- pt tupamasa sin. compl.
- ru Такана
- ru Тупамаса sin. compl.
- sw Tacana
- sw Takana sin. compl.
- sw Tupamasa sin. compl.
- tmh Takant
- zh 塔卡纳
- zh 塔嘎纳 sin. compl.
- zh 图帕玛萨 sin. compl.
Tacana > Tacana, Amèrica > Bolívia
Definición
S'està produint un procés de substitució lingüística molt ràpid vers l'espanyol, llengua que tota la població coneix. Ja gairebé no hi ha nens menors de deu anys que parlin tacana.
Alguns autors unifiquen la família pano i la tacana (pano-tacana).
Alguns autors unifiquen la família pano i la tacana (pano-tacana).
tuparí
tuparí
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
- ca tuparí
- ca haarat sin. compl.
- ca tupari sin. compl.
- cod haarat
- ar توبارية
- cy Tuparí
- cy Haarat sin. compl.
- cy Tupari sin. compl.
- de Tupari
- de Haarat sin. compl.
- de Tuparí sin. compl.
- en Tuparí
- en Haarat sin. compl.
- en Tupari sin. compl.
- es tuparí
- es tupari sin. compl.
- eu tupariera
- eu haarat sin. compl.
- eu tupari sin. compl.
- fr tupari
- fr haarat sin. compl.
- fr tuparí sin. compl.
- gn tupari
- gn haarat sin. compl.
- gn tupari sin. compl.
- it tupari
- it haarat sin. compl.
- it tuparí sin. compl.
- ja トゥパリ語
- ja ハアラット語 sin. compl.
- nl Tuparí
- nl Haarat sin. compl.
- nl Tupari sin. compl.
- pt tupari
- pt haarat sin. compl.
- ru Тупари
- ru Аарат sin. compl.
- ru Хаарат sin. compl.
- zh 图帕里语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
Definición
La família tuparí pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la mundurucú. A més del tuparí, pertanyen a aquesta família llengües com el mequens, el macurap i l'akuntsu.
A la zona hi viuen tribus tuparís, macuraps, aruàs i jabutís, les quals empren el macurap com a llengua franca.
Els tuparís van tenir el primer contacte amb els blancs vers el 1920. Van treballar en explotacions de cautxú a canvi d'eines manufacturades. El contacte va provocar un gran nombre de morts per epidèmies.
A la zona hi viuen tribus tuparís, macuraps, aruàs i jabutís, les quals empren el macurap com a llengua franca.
Els tuparís van tenir el primer contacte amb els blancs vers el 1920. Van treballar en explotacions de cautxú a canvi d'eines manufacturades. El contacte va provocar un gran nombre de morts per epidèmies.
tupí do Cuminapanema
tupí do Cuminapanema
Tupí, Amèrica > Brasil
- ca jo'é
- ca zo'é
- ca buré sin. compl.
- ca poturu-jar(a) sin. compl.
- ca tupí do Cuminapanema sin. compl.
- cod zo'é
- ar زوي
- cy Zo'é
- cy Buré sin. compl.
- cy Poturu-jar(a) sin. compl.
- cy Tupí do Cuminapanema sin. compl.
- de Zo'é
- de Buré sin. compl.
- de Poturu-Jar(a) sin. compl.
- de Tupí do Cuminapanema sin. compl.
- en Zo'é
- en Buré sin. compl.
- en Poturu sin. compl.
- en Poturujara sin. compl.
- en Tupí of Cuminapanema sin. compl.
- es zoé
- es buré sin. compl.
- es poturú sin. compl.
- es poturu-jar(a) sin. compl.
- es tupí do Cuminapanema sin. compl.
- eu zo'e
- eu buré sin. compl.
- eu poturu-jar(a) sin. compl.
- eu tupí do Cuminapanema sin. compl.
- fr zoé
- fr buré sin. compl.
- fr jo'é sin. compl.
- fr poturu-jar(a) sin. compl.
- fr puturú sin. compl.
- fr tupí do Cuminapanema sin. compl.
- fr zo'é sin. compl.
- gl zo'é
- gl buré sin. compl.
- gl poturu-jar(a) sin. compl.
- gl tupí do Cuminapanema sin. compl.
- it zo'e
- it buré sin. compl.
- it poturu-jar(a) sin. compl.
- it tupí do Cuminapanema sin. compl.
- ja ゾエ語
- ja ポトゥル・ジャル(ジャラ)語 sin. compl.
- nl Zo'é
- nl Buré sin. compl.
- nl Poturu-Jar(a) sin. compl.
- nl Tupí do Cuminapanema sin. compl.
- pt zo'é
- pt buré sin. compl.
- pt poturu-jar(a) sin. compl.
- pt tupi do Cuminapanema sin. compl.
- ru Жо'э
- ru Потуру sin. compl.
- ru Тупи-ду-Куминапанема sin. compl.
- zh 佐埃语
- zh 波图卢－哈尔（拉）、图皮古米纳帕内玛、布勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí, Amèrica > Brasil
Definición
Es coneix l'existència dels zo'es tot just des de la dècada dels 70 del segle XX i no se n'ha tingut gaire informació fins fa pocs anys. El 1987 es va produir el primer contacte, quan missioners nord-americans fonamentalistes de la New Tribes Mission es van establir al seu territori amb la intenció d'evangelitzar-los. El 1999, però, la FUNAI els va fer fora. Sembla que també han tingut conflictes amb garimpeiros que pretenien quedar-se les seves terres. Els darrers anys han patit un important descens demogràfic a causa de les malalties importades. Són caçadors-recol·lectors seminòmades.
La denominació poturu-jar, usada quan encara no se'n coneixeia el nom, fa referència a la fusta que utilizen per fer-se les ornamentacions facials. Se'ls coneix també com The Marrying Tribe of the Amazon a propòsit d'un documental titulat així sobre la poligàmia i la poliàndria practicada entre els zo'es.
Algunes característiques lingüístiques aproximen el zo'e a l'emerillon i el wayampi, llengües parlades a la Guaiana francesa i a l'estat brasiler d'Amapà. Tots els membres d'aquesta ètnia són monolingües, excepte un petit nombre de joves, que han après alguns mots en portuguès.
La denominació poturu-jar, usada quan encara no se'n coneixeia el nom, fa referència a la fusta que utilizen per fer-se les ornamentacions facials. Se'ls coneix també com The Marrying Tribe of the Amazon a propòsit d'un documental titulat així sobre la poligàmia i la poliàndria practicada entre els zo'es.
Algunes característiques lingüístiques aproximen el zo'e a l'emerillon i el wayampi, llengües parlades a la Guaiana francesa i a l'estat brasiler d'Amapà. Tots els membres d'aquesta ètnia són monolingües, excepte un petit nombre de joves, que han après alguns mots en portuguès.
tura
tura
Txapakura > Txapakura del nord, Amèrica > Brasil
- ca torà
- ca tora sin. compl.
- ca torá sin. compl.
- ca toraz sin. compl.
- ca toré sin. compl.
- ca torerizes sin. compl.
- ca tura sin. compl.
- ca turá sin. compl.
- ar تورا
- cy Torá
- cy Tora sin. compl.
- cy Torá sin. compl.
- cy Toraz sin. compl.
- cy Toré sin. compl.
- cy Torerizes sin. compl.
- cy Tura sin. compl.
- cy Turá sin. compl.
- de Torá
- de Tora sin. compl.
- de Toraz sin. compl.
- de Toré sin. compl.
- de Torerizes sin. compl.
- de Tura sin. compl.
- de Turá sin. compl.
- en Torá
- en Tora sin. compl.
- en Toraz sin. compl.
- en Toré sin. compl.
- en Torerizes sin. compl.
- en Tura sin. compl.
- en Turá sin. compl.
- es torá
- es tora sin. compl.
- es torà sin. compl.
- es toraz sin. compl.
- es toré sin. compl.
- es torerizes sin. compl.
- es tura sin. compl.
- eu torera
- eu tora sin. compl.
- eu torá sin. compl.
- eu toraz sin. compl.
- eu toré sin. compl.
- eu torerizes sin. compl.
- eu tura sin. compl.
- eu turá sin. compl.
- fr torá
- fr tora sin. compl.
- fr toraz sin. compl.
- fr toré sin. compl.
- fr torerizes sin. compl.
- fr tura sin. compl.
- fr turá sin. compl.
- gl torá
- gl tora sin. compl.
- gl toraz sin. compl.
- gl toré sin. compl.
- gl torerizes sin. compl.
- gl tura sin. compl.
- gl turá sin. compl.
- it torá
- it tora sin. compl.
- it toraz sin. compl.
- it toré sin. compl.
- it torerizes sin. compl.
- it tura sin. compl.
- it turá sin. compl.
- ja トラ語
- nl Torá
- pt torá
- pt tora sin. compl.
- pt torá sin. compl.
- pt toraz sin. compl.
- pt toré sin. compl.
- pt torerizes sin. compl.
- pt tura sin. compl.
- pt turá sin. compl.
- ru Тора
- ru Тура sin. compl.
- zh 托拉语
- zh 托拉、托勒、托拉茨、图拉、托勒利泽斯、图拉 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Txapakura > Txapakura del nord, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua torà és el representant més septentrional de la família txapakura. El territori tradicional dels toràs comprenia tot el riu Madeira i els seus afluents. A causa de l'ocupació de la regió es van haver de replegar en una petita porció del seu territori.
Ja al segle XVIII van ser objecte d'una expedició punitiva, citada per diverses fonts històriques, amb l'objectiu d'exterminar-los, a causa dels seus atacs a les missions de la zona. Un grup torà va ser massacrat i els supervivents van ser duts a una missió. Els toràs restants van anar rebent múltiples atacs fins a aconseguir dur-los també a una missió, dur-los a la ciutat com a esclaus o utilitzar-los com a tropes de defensa. Al final del segle XIX els toràs vivien sedentàriament de l'agricultura a la riba del riu Marmelos. A la dècada de 1920 a la regió del riu Madeira s'hi va establir la indústria del cautxú i els toràs van haver de lluitar per mantenir les seves terres.
S'han fet pocs estudis sobre aquesta llengua. Algunes fonts suggereixen que els toràs haurien abandonat la seva llengua i n'haurien adoptat una de la família tupí, potser el tenharim.
Ja al segle XVIII van ser objecte d'una expedició punitiva, citada per diverses fonts històriques, amb l'objectiu d'exterminar-los, a causa dels seus atacs a les missions de la zona. Un grup torà va ser massacrat i els supervivents van ser duts a una missió. Els toràs restants van anar rebent múltiples atacs fins a aconseguir dur-los també a una missió, dur-los a la ciutat com a esclaus o utilitzar-los com a tropes de defensa. Al final del segle XIX els toràs vivien sedentàriament de l'agricultura a la riba del riu Marmelos. A la dècada de 1920 a la regió del riu Madeira s'hi va establir la indústria del cautxú i els toràs van haver de lluitar per mantenir les seves terres.
S'han fet pocs estudis sobre aquesta llengua. Algunes fonts suggereixen que els toràs haurien abandonat la seva llengua i n'haurien adoptat una de la família tupí, potser el tenharim.
