tz'utujil
tz'utujil
- ca tz'utujil
- ca tzutuhil sin. compl.
- cy Tz'utujil
- cy Tzutuhil sin. compl.
- de Tzutuhil
- de Tz'utujil sin. compl.
- de Tzutuxil sin. compl.
- de Zutuhil sin. compl.
- en Tz'utujil
- en Tz'utujiil sin. compl.
- en Tzutuhil sin. compl.
- en Tzutujil sin. compl.
- es zutujil
- es tz'utujil sin. compl.
- es tzutuhil sin. compl.
- eu tz'utujilera
- eu tz'utujil sin. compl.
- eu tz'utujilera sin. compl.
- eu tzutuhil sin. compl.
- fr tzutujil
- fr tzutuhil sin. compl.
- gl tz'utujil
- gl tzutuhil sin. compl.
- gn tsutujil
- gn tzutuhil sin. compl.
- it tz'utujil
- it tzutuhil sin. compl.
- pt tz'utujil
- pt tzutuhil sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definición
Antigament el regne tz'utujil estava situat al peu del volcà de Santiago y San Pedro. Amb l'arribada dels espanyols, el grup es va traslladar a la seva ubicació actual.
Algunes fonts distingeixen dues variants de la llengua tz'utujil: l'oriental i l'occidental. La denominació tz'utujil sembla que deriva del mot tz'utuj, 'flor de milpa'.
Aquesta comunitat lingüistica ha desenvolupat els darrers anys diverses iniciatives a l'entorn de la llengua: elaboració de materials per a l'adquisició de la lectoescriptura, recopilació i publicació de tradicions orals, concursos literaris, etc. Destaca també l'elaboració d'una gramàtica descriptiva, que es troba en procés de creació, que inclourà les variants dialectals del tz'utujil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Algunes fonts distingeixen dues variants de la llengua tz'utujil: l'oriental i l'occidental. La denominació tz'utujil sembla que deriva del mot tz'utuj, 'flor de milpa'.
Aquesta comunitat lingüistica ha desenvolupat els darrers anys diverses iniciatives a l'entorn de la llengua: elaboració de materials per a l'adquisició de la lectoescriptura, recopilació i publicació de tradicions orals, concursos literaris, etc. Destaca també l'elaboració d'una gramàtica descriptiva, que es troba en procés de creació, que inclourà les variants dialectals del tz'utujil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
