thonga
thonga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
- ca tsonga
- ca gwamba sin. compl.
- ca shangaan sin. compl.
- ca shangana sin. compl.
- ca shitsonga sin. compl.
- ca thonga sin. compl.
- cod xitsonga
- ar تسونغا
- cy Tsonga
- cy Gwamba sin. compl.
- cy Shangaan sin. compl.
- cy Shangana sin. compl.
- cy Shitsonga sin. compl.
- cy Thonga sin. compl.
- de Tsonga
- de Changana sin. compl.
- de Gwamba sin. compl.
- de Shangaan sin. compl.
- de Thonga sin. compl.
- de Xitsonga sin. compl.
- en Tsonga
- en Gwamba sin. compl.
- en Shangaan sin. compl.
- en Shangana sin. compl.
- en Shitsonga sin. compl.
- en Thonga sin. compl.
- en Tonga sin. compl.
- es chonga
- es gwamba sin. compl.
- es shangaan sin. compl.
- es shangana sin. compl.
- es shitsonga sin. compl.
- es thonga sin. compl.
- eu tsongera
- eu gwamba sin. compl.
- eu shangaan sin. compl.
- eu shangana sin. compl.
- eu shitsonga sin. compl.
- eu thonga sin. compl.
- eu tsonga sin. compl.
- fr tsonga
- fr gwamba sin. compl.
- fr shangaan sin. compl.
- fr shangana sin. compl.
- fr shitsonga sin. compl.
- fr thonga sin. compl.
- fr xitsonga sin. compl.
- gl tsonga
- gl gwamba sin. compl.
- gl shangaan sin. compl.
- gl shangana sin. compl.
- gl shitsonga sin. compl.
- gl thonga sin. compl.
- gn tsonga
- gn gwamba sin. compl.
- gn shangaan sin. compl.
- gn shangana sin. compl.
- gn shitsonga sin. compl.
- gn thonga sin. compl.
- it tsonga
- it gwamba sin. compl.
- it shangaan sin. compl.
- it shangana sin. compl.
- it shitsonga sin. compl.
- it thonga sin. compl.
- pt tsonga
- pt gwamba sin. compl.
- pt shangaan sin. compl.
- pt shangana sin. compl.
- pt shitsonga sin. compl.
- pt thonga sin. compl.
- tmh Tatsungat
- tmh Gwamba sin. compl.
- tmh shangaan sin. compl.
- tmh shangana sin. compl.
- tmh shitsonga sin. compl.
- tmh thonga sin. compl.
- zh 特松加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
Definición
El grup etnolingüístic tsonga constitueix l'11,4 % de la població total de Moçambic, el 4,4% de la població de la República de Sud-àfrica i l'1,7% de Swazilàndia.
A Sud-àfrica el tsonga es parla principalment a la província de Limpopo, on és una de les llengües majoritàries (22,5 % de la població local), juntament amb el sepedi (52%), el venda (12%) i l'anglès (9,6%). El tsonga és lingüísticament proper al ronga i al tswa i en podem distingir diversos dialectes, entre els quals trobem el xinkuna i el xihlanganu.
El tsonga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
A Sud-àfrica el tsonga es parla principalment a la província de Limpopo, on és una de les llengües majoritàries (22,5 % de la població local), juntament amb el sepedi (52%), el venda (12%) i l'anglès (9,6%). El tsonga és lingüísticament proper al ronga i al tswa i en podem distingir diversos dialectes, entre els quals trobem el xinkuna i el xihlanganu.
El tsonga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
tiatinagua
tiatinagua
Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
- ca esse ejja
- ca chama (despectiu) sin. compl.
- ca chuncho sin. compl.
- ca echoja sin. compl.
- ca ese eja sin. compl.
- ca guacanahua sin. compl.
- ca guarayo sin. compl.
- ca huarayo sin. compl.
- ca tiatinagua sin. compl.
- cod ese'ejja (isi'ijja)
- ar إيسي إيخا
- cy Esse Ejja
- cy Chama (enw difrïol) sin. compl.
- cy Chuncho sin. compl.
- cy Echoja sin. compl.
- cy Ese eja sin. compl.
- cy Guacanahua sin. compl.
- cy Guarayo sin. compl.
- cy Huarayo sin. compl.
- cy Tiatinagua sin. compl.
- de Ese'ejja
- de Chama (abwertend) sin. compl.
- de Ese Eja sin. compl.
- de Guarayo sin. compl.
- de Tambopata-Huarayo sin. compl.
- de Tiatinaguae sin. compl.
- en Ese Ejja
- en Chama (derogatory) sin. compl.
- en Chuncho sin. compl.
- en Echoja sin. compl.
- en Ese Eja sin. compl.
- en Guacanawa sin. compl.
- en Guaraní sin. compl.
- en Huarayo sin. compl.
- en Tiatinagua sin. compl.
- es ese ejja
- es chama (despectivo) sin. compl.
- es chuncho sin. compl.
- es echoja sin. compl.
- es ese eja sin. compl.
- es guacanahua sin. compl.
- es guacanawa sin. compl.
- es guarayo sin. compl.
- es huarayo sin. compl.
- es tiatinagua sin. compl.
- eu ese'ejjera
- eu chama (mespretxuzkoa) sin. compl.
- eu chuncho sin. compl.
- eu echoja sin. compl.
- eu ese eja sin. compl.
- eu guacanahua sin. compl.
- eu guarayo sin. compl.
- eu huarayo sin. compl.
- eu tiatinagua sin. compl.
- fr ese ejja
- fr chama (péjoratif) sin. compl.
- fr chuncho sin. compl.
- fr echoja sin. compl.
- fr ese eja sin. compl.
- fr ese exa sin. compl.
- fr guacanahua sin. compl.
- fr guarayo sin. compl.
- fr huarayo sin. compl.
- fr tiatinagua sin. compl.
- gl esse ejja
- gl chama (despectivo) sin. compl.
- gl chuncho sin. compl.
- gl echoja sin. compl.
- gl ese eja sin. compl.
- gl guacanahua sin. compl.
- gl guarayo sin. compl.
- gl huarayo sin. compl.
- gl tiatinagua sin. compl.
- gn ese ejja
- gn chama (ñembohorýramo) sin. compl.
- gn chuncho sin. compl.
- gn echoja sin. compl.
- gn ese eja sin. compl.
- gn guakanahua sin. compl.
- gn guakanawa sin. compl.
- gn guarayo sin. compl.
- gn huarayo sin. compl.
- gn tiatinagua sin. compl.
- it esse ejja
- it chama (spregiativo) sin. compl.
- it chuncho sin. compl.
- it echoja sin. compl.
- it ese eja sin. compl.
- it guacanahua sin. compl.
- it guarayo sin. compl.
- it huarayo sin. compl.
- it tiatinagua sin. compl.
- ja エセエハ語
- ja チャマ語(軽蔑語)、ウラヨ語 sin. compl.
- ja ワラヨ語、ワカナワ語、エチョハ語、チュンチョ語、ティアティナワ語 sin. compl.
- nl Esse Ejja
- nl Chama (minachtend) sin. compl.
- nl Chuncho sin. compl.
- nl Echoja sin. compl.
- nl Ese Eja sin. compl.
- nl Guacanahua sin. compl.
- nl Guarayo sin. compl.
- nl Huarayo sin. compl.
- nl Tiatinagua sin. compl.
- pt esse ejja
- pt chama (depreciativo) sin. compl.
- pt chuncho sin. compl.
- pt echoja sin. compl.
- pt ese eja sin. compl.
- pt guacanahua sin. compl.
- pt guarayo sin. compl.
- pt huarayo sin. compl.
- pt tiatinagua sin. compl.
- ru Эссе-эхха
- ru Эсе эха sin. compl.
- ru Чунчо sin. compl.
- ru Эсеха sin. compl.
- ru Эчоха sin. compl.
- ru Уарайо sin. compl.
- ru Эсеэха sin. compl.
- ru Эссейя sin. compl.
- ru Гуарайо sin. compl.
- ru Гуаканава sin. compl.
- ru Тиатинагуа sin. compl.
- ru Чама (уничижительно) sin. compl.
- sw Ese ejja
- sw Chama (despectivo) sin. compl.
- sw Chuncho sin. compl.
- sw Echoja sin. compl.
- sw Ese eja sin. compl.
- sw Guacanahua sin. compl.
- sw Guacanawa sin. compl.
- sw Guarayo sin. compl.
- sw Huarayo sin. compl.
- sw Tiatinagua sin. compl.
- tmh Tassijat
- zh 埃塞埃哈
- zh 华拉尤 sin. compl.
- zh 厄楚哈 sin. compl.
- zh 楚恩楚 sin. compl.
- zh 瓜拉尼 sin. compl.
- zh 埃塞埃哈 sin. compl.
- zh 瓜卡纳瓦 sin. compl.
- zh 迪亚迪纳瓜 sin. compl.
- zh 查玛（已不用） sin. compl.
Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
Definición
Esse ejja és el nom emprat per a designar l'ètnia integrada pels clans bahuajja, sonene i esse'eja. Aquesta ètnia és originària probablement del departament de Madre de Dios, al Perú, i es va dispersar a causa de les espoliacions dels europeus i de les campanyes d'explotació del cautxú dutes a terme a la zona durant el segle XIX.
Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
tibetà
tibetà
Sinotibetana > Tibetobirmana > Bòdic, Àsia > Bhutan, Àsia > Myanmar, Àsia > Nepal, Àsia > Xina
- ca tibetà
- cod bod skad
- ar تيبيتية
- cy Tibeteg
- cy Bhotia sin. compl.
- cy Dbus sin. compl.
- cy Dbusgtsang sin. compl.
- cy Phoke sin. compl.
- cy Wei sin. compl.
- cy Weizang sin. compl.
- cy Zang sin. compl.
- de Tibetisch
- de Bhotia sin. compl.
- de Dbus sin. compl.
- de Dbusgtsang sin. compl.
- de Phoke sin. compl.
- de Tibetanisch sin. compl.
- de Wei sin. compl.
- de Weizang sin. compl.
- de Zang sin. compl.
- en Tibetan
- en Bhotia sin. compl.
- en Dbus sin. compl.
- en Dbusgtsang sin. compl.
- en Phoke sin. compl.
- en Wei sin. compl.
- en Weizang sin. compl.
- en Zang sin. compl.
- es tibetano
- es bhotia sin. compl.
- es dbus sin. compl.
- es dbusgtsang sin. compl.
- es phoke sin. compl.
- es wei sin. compl.
- es weizang sin. compl.
- es zang sin. compl.
- eu tibetera
- eu bhotia sin. compl.
- eu dbus sin. compl.
- eu dbusgtsang sin. compl.
- eu phoke sin. compl.
- eu wei sin. compl.
- eu weizang sin. compl.
- eu zang sin. compl.
- fr tibétain
- fr bhotia sin. compl.
- fr dbus sin. compl.
- fr dbusgtsang sin. compl.
- fr phoke sin. compl.
- fr wei sin. compl.
- fr weizang sin. compl.
- fr zang sin. compl.
- gl tibetano
- gl bhotia sin. compl.
- gl dbus sin. compl.
- gl dbusgtsang sin. compl.
- gl phoke sin. compl.
- gl wei sin. compl.
- gl weizang sin. compl.
- gl zang sin. compl.
- gn tivetáno
- gn dvus sin. compl.
- gn dvusgtsang sin. compl.
- gn phoke sin. compl.
- gn sang sin. compl.
- gn vhotia sin. compl.
- gn wei sin. compl.
- gn weisang sin. compl.
- it tibetano
- it bhotia sin. compl.
- it dbus sin. compl.
- it dbusgtsang sin. compl.
- it phoke sin. compl.
- it wei sin. compl.
- it weizang sin. compl.
- it zang sin. compl.
- ja チベット語
- nl Tibetaans
- nl Bhotia sin. compl.
- nl Dbus sin. compl.
- nl Dbusgtsang sin. compl.
- nl Phoke sin. compl.
- nl Wei sin. compl.
- nl Weizang sin. compl.
- nl Zang sin. compl.
- pt tibetano
- pt bhotia sin. compl.
- pt dbus sin. compl.
- pt dbusgtsang sin. compl.
- pt phoke sin. compl.
- pt wei sin. compl.
- pt weizang sin. compl.
- pt zang sin. compl.
- ru Тибетский
- ru Вей sin. compl.
- ru Пхок sin. compl.
- ru Дзанг sin. compl.
- ru Бхотия sin. compl.
- ru Вейдзанг sin. compl.
- ru Дзонг-кэ sin. compl.
- zh 藏语
- zh 卫、卫藏、博提阿、藏、乌思、乌思藏 sin. compl.
- scr Alfabet tibetà
- num Sistema tibetà
Sinotibetana > Tibetobirmana > Bòdic, Àsia > Bhutan, Àsia > Myanmar, Àsia > Nepal, Àsia > Xina
Definición
El tibetà és parlat pel 93% dels habitants de la regió autònoma del Tibet.
Aquesta llengua pertany a la branca tibetobirmana, de la família sinotibetana, que inclou unes 350 llengües parlades a Myanmar, Tibet, nord de Tailàndida, Vietnam, Laos, parts de Xina central (Guizhou, Hunan), parts del nord de Nepal, Bhutan, oest del Pakistan (Baltistan) i diverses regions de l'Índia (Himachal Pradesh, Uttarakhand, Sikkim, Arunachal Pradesh, Assam, Nagaland, Manipur, Mizoram, Tripura i la regió de Ladakh). Després del birmà, el tibetà és la llengua tibetobirmana que gaudeix de més difusió.
La variació dialectal de la llengua tibetana és molt gran. Es distingeixen set blocs dialectals principals:
(1) l'occidental conservador, que comprèn els dialectes balti (Pakistan, Índia), purik (Índia) i ladakhi (Índia);
(2) l'occidental innovador, que comprèn els dialectes ladakhi (Índia), el de la regió fronterera nord-occidental de l'Índia (Lahul, Spiti, Uttarakhand) i el de Tholing (Tibet i Ngari);
(3) el central, que comprèn alguns dialectes de Ngari, els dialectes de la regió fronterera septentrional del Nepal, el tsang (Tibet i Shigatse) i l'ü (Tibet, concretament a Lhasa);
(4) el septentrional, que comprèn el gertse (Ngari, a la Xina), el de Nakchu (Tibet), el de Qinghai del sud (Xina);
(5) el meridional, que comprèn el dialecte de Sikkim (Índia), el tsang de la vall de Tromowa i els de Bhutan;
(6) el kham oriental, que es parla a la província de Qinghai, a Chamdo (Tibet), a la província de Sichuan (Xina) i a la província de Yunnan (Xina), i
(7) l'amdo oriental, que es parla a la província de Qinghai, a la de Gandu (Xina) i a la de Sichuan.
El dialecte que gaudeix de més difusió i que és la base de l'estàndard tibetà és el de Lhasa, conegut com a ü; altres varietats tibetanes que gaudeixen d'una certa difusió són el dzongkha (esdevingut oficial a Bhutan), el sikkimès (esdevingut oficial a l'estat indi de Sikkim), el sherpa i el ladakhi.
Aquesta llengua pertany a la branca tibetobirmana, de la família sinotibetana, que inclou unes 350 llengües parlades a Myanmar, Tibet, nord de Tailàndida, Vietnam, Laos, parts de Xina central (Guizhou, Hunan), parts del nord de Nepal, Bhutan, oest del Pakistan (Baltistan) i diverses regions de l'Índia (Himachal Pradesh, Uttarakhand, Sikkim, Arunachal Pradesh, Assam, Nagaland, Manipur, Mizoram, Tripura i la regió de Ladakh). Després del birmà, el tibetà és la llengua tibetobirmana que gaudeix de més difusió.
La variació dialectal de la llengua tibetana és molt gran. Es distingeixen set blocs dialectals principals:
(1) l'occidental conservador, que comprèn els dialectes balti (Pakistan, Índia), purik (Índia) i ladakhi (Índia);
(2) l'occidental innovador, que comprèn els dialectes ladakhi (Índia), el de la regió fronterera nord-occidental de l'Índia (Lahul, Spiti, Uttarakhand) i el de Tholing (Tibet i Ngari);
(3) el central, que comprèn alguns dialectes de Ngari, els dialectes de la regió fronterera septentrional del Nepal, el tsang (Tibet i Shigatse) i l'ü (Tibet, concretament a Lhasa);
(4) el septentrional, que comprèn el gertse (Ngari, a la Xina), el de Nakchu (Tibet), el de Qinghai del sud (Xina);
(5) el meridional, que comprèn el dialecte de Sikkim (Índia), el tsang de la vall de Tromowa i els de Bhutan;
(6) el kham oriental, que es parla a la província de Qinghai, a Chamdo (Tibet), a la província de Sichuan (Xina) i a la província de Yunnan (Xina), i
(7) l'amdo oriental, que es parla a la província de Qinghai, a la de Gandu (Xina) i a la de Sichuan.
El dialecte que gaudeix de més difusió i que és la base de l'estàndard tibetà és el de Lhasa, conegut com a ü; altres varietats tibetanes que gaudeixen d'una certa difusió són el dzongkha (esdevingut oficial a Bhutan), el sikkimès (esdevingut oficial a l'estat indi de Sikkim), el sherpa i el ladakhi.
tiboli
tiboli
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
- ca tboli
- ca t'boli sin. compl.
- ca tagabili sin. compl.
- ca tiboli sin. compl.
- ar تبولية
- cy Tboli
- cy T'boli sin. compl.
- cy Tagabili sin. compl.
- cy Tiboli sin. compl.
- de Tboli
- de T'boli sin. compl.
- de Tagabili sin. compl.
- de Tiboli sin. compl.
- en Tboli
- en T'boli sin. compl.
- en Tagabili sin. compl.
- en Tiboli sin. compl.
- es tboli
- es t'boli sin. compl.
- es tagabili sin. compl.
- es tiboli sin. compl.
- eu tboliera
- eu t'boli sin. compl.
- eu tagabili sin. compl.
- eu tboli sin. compl.
- eu tiboli sin. compl.
- fr tboli
- fr t'boli sin. compl.
- fr tagabili sin. compl.
- fr tiboli sin. compl.
- gl tboli
- gl t'boli sin. compl.
- gl tagabili sin. compl.
- gl tiboli sin. compl.
- gn tvoli
- gn t'boli sin. compl.
- gn tagabili sin. compl.
- gn tiboli sin. compl.
- it tboli
- it t'boli sin. compl.
- it tagabili sin. compl.
- it tiboli sin. compl.
- pt tboli
- pt t'boli sin. compl.
- pt tagabili sin. compl.
- pt tiboli sin. compl.
- zh 特波利语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
Definición
El terme tboli fa referència a un dels grups indígenes del sud de Mindanao, on viuen també els blaan, els bagobo i els tiruray.
El territori tradicional dels tboli se situa a la província de Cotabato del Sud, en una zona delimitada pel triangle format per les ciutats de Surallah, Polomolok i Kiamba. A l'interior d'aquest triangle hi ha tres llacs importants per als tboli: Sebu (el més gran i el més rellevant culturalment), Selutan (el més profund) i Lahit (el més petit).
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tboli s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tiruray, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
La llengua tboli és lingüísticament propera al blaan.
El territori tradicional dels tboli se situa a la província de Cotabato del Sud, en una zona delimitada pel triangle format per les ciutats de Surallah, Polomolok i Kiamba. A l'interior d'aquest triangle hi ha tres llacs importants per als tboli: Sebu (el més gran i el més rellevant culturalment), Selutan (el més profund) i Lahit (el més petit).
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tboli s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tiruray, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
La llengua tboli és lingüísticament propera al blaan.
ticuna
ticuna
Aïllada, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca ticuna
- ca tukuna
- ca magüta sin. compl.
- ca tikuna sin. compl.
- ca tucuna sin. compl.
- cod duüxügu
- ar تيكونية
- cy Tukuna
- cy Magüta sin. compl.
- cy Ticuna sin. compl.
- cy Tikuna sin. compl.
- cy Tucuna sin. compl.
- de Tukuna
- de Magüta sin. compl.
- de Ticuna sin. compl.
- de Tikuna sin. compl.
- de Tucuna sin. compl.
- en Tukuna
- en Magüta sin. compl.
- en Ticuna sin. compl.
- en Tikuna sin. compl.
- en Tucuna sin. compl.
- en Tukúna sin. compl.
- es tukuna
- es magüta sin. compl.
- es ticuna sin. compl.
- es tikuna sin. compl.
- es tucuna sin. compl.
- eu ticunera
- eu tukuna
- eu magüta sin. compl.
- eu tikuna sin. compl.
- eu tucuna sin. compl.
- fr tukuna
- fr magüta sin. compl.
- fr ticuna sin. compl.
- fr tikuna sin. compl.
- fr tucuna sin. compl.
- gn tukuna
- gn magüta sin. compl.
- gn ticuna sin. compl.
- gn tikuna sin. compl.
- gn tucuna sin. compl.
- it tukuna
- it magüta sin. compl.
- it ticuna sin. compl.
- it tikuna sin. compl.
- it tucuna sin. compl.
- ja ティクナ語
- ja マグタ語 sin. compl.
- ja トゥクナ語 sin. compl.
- nl Tukuna
- nl Magüta sin. compl.
- nl Ticuna sin. compl.
- nl Tikuna sin. compl.
- nl Tucuna sin. compl.
- pt tukuna
- pt magüta sin. compl.
- pt ticuna sin. compl.
- pt tikuna sin. compl.
- pt tucuna sin. compl.
- ru Тукуна
- ru Тикуна sin. compl.
- ru Магыта sin. compl.
- zh 马古塔
- zh 图古纳
- zh 图库纳
- zh 提库纳语
- zh 提库纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definición
La transmissió intergeneracional de la llengua, parlada quotidianament en l'àmbit familiar, es manté a tots tres països. L'educació escolar és bilingüe i hi ha força materials didàctics i estudis gramaticals de la llengua.
Alguns autors veuen semblances lèxiques que justificarien el parentiu del ticuna amb el carabayo.
Alguns autors veuen semblances lèxiques que justificarien el parentiu del ticuna amb el carabayo.
tidulay
tidulay
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
- ca tiruray
- ca tedoray sin. compl.
- ca teduray sin. compl.
- ca teguray sin. compl.
- ca tidulay sin. compl.
- cod etew teduray
- cod tiruray
- ar تيروراي
- cy Tiruray
- cy Tedoray sin. compl.
- cy Teduray sin. compl.
- cy Teguray sin. compl.
- cy Tidulay sin. compl.
- de Tiruray
- de Teduray sin. compl.
- de Tirurai sin. compl.
- en Tiruray
- en Teduray sin. compl.
- en Teguray sin. compl.
- en Tidulay sin. compl.
- en Tirurai sin. compl.
- es tiruray
- es tedoray sin. compl.
- es teduray sin. compl.
- es teguray sin. compl.
- es tidulay sin. compl.
- eu tirurayera
- eu tedoray sin. compl.
- eu teduray sin. compl.
- eu teguray sin. compl.
- eu tidulay sin. compl.
- eu tiruray sin. compl.
- fr tiruray
- fr tedoray sin. compl.
- fr teduray sin. compl.
- fr teguray sin. compl.
- fr tidulay sin. compl.
- gl tiruray
- gl tedoray sin. compl.
- gl teduray sin. compl.
- gl teguray sin. compl.
- gl tidulay sin. compl.
- gn tiruray
- gn tedoray sin. compl.
- gn teduray sin. compl.
- gn teguray sin. compl.
- gn tidulay sin. compl.
- it tiruray
- it tedoray sin. compl.
- it teduray sin. compl.
- it teguray sin. compl.
- it tidulay sin. compl.
- pt tiruray
- pt tedoray sin. compl.
- pt teduray sin. compl.
- pt teguray sin. compl.
- pt tidulay sin. compl.
- zh 提禄勒语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
Definición
El grup etnolingüístic tiruray és un dels principals grups indígenes del sud de Mindanao, on viuen també els tboli, els blaan i els bagobo.
El nom tiruray prové de tiru, 'lloc d'origen, naixement o residència' i ray, 'part alta d'un riu'. Els tiruray es refereixen a si mateixos com a etew teduray o poble tiruray, però també utilitzen altres denominacions segons la seva situació geogràfica: etew rotor, etew dogot, etew Teran; etew Awang, o etew Ufi.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tiruray s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, bagobo, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
El nom tiruray prové de tiru, 'lloc d'origen, naixement o residència' i ray, 'part alta d'un riu'. Els tiruray es refereixen a si mateixos com a etew teduray o poble tiruray, però també utilitzen altres denominacions segons la seva situació geogràfica: etew rotor, etew dogot, etew Teran; etew Awang, o etew Ufi.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tiruray s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, bagobo, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
tikuna
tikuna
Aïllada, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca ticuna
- ca tukuna
- ca magüta sin. compl.
- ca tikuna sin. compl.
- ca tucuna sin. compl.
- cod duüxügu
- ar تيكونية
- cy Tukuna
- cy Magüta sin. compl.
- cy Ticuna sin. compl.
- cy Tikuna sin. compl.
- cy Tucuna sin. compl.
- de Tukuna
- de Magüta sin. compl.
- de Ticuna sin. compl.
- de Tikuna sin. compl.
- de Tucuna sin. compl.
- en Tukuna
- en Magüta sin. compl.
- en Ticuna sin. compl.
- en Tikuna sin. compl.
- en Tucuna sin. compl.
- en Tukúna sin. compl.
- es tukuna
- es magüta sin. compl.
- es ticuna sin. compl.
- es tikuna sin. compl.
- es tucuna sin. compl.
- eu ticunera
- eu tukuna
- eu magüta sin. compl.
- eu tikuna sin. compl.
- eu tucuna sin. compl.
- fr tukuna
- fr magüta sin. compl.
- fr ticuna sin. compl.
- fr tikuna sin. compl.
- fr tucuna sin. compl.
- gn tukuna
- gn magüta sin. compl.
- gn ticuna sin. compl.
- gn tikuna sin. compl.
- gn tucuna sin. compl.
- it tukuna
- it magüta sin. compl.
- it ticuna sin. compl.
- it tikuna sin. compl.
- it tucuna sin. compl.
- ja ティクナ語
- ja マグタ語 sin. compl.
- ja トゥクナ語 sin. compl.
- nl Tukuna
- nl Magüta sin. compl.
- nl Ticuna sin. compl.
- nl Tikuna sin. compl.
- nl Tucuna sin. compl.
- pt tukuna
- pt magüta sin. compl.
- pt ticuna sin. compl.
- pt tikuna sin. compl.
- pt tucuna sin. compl.
- ru Тукуна
- ru Тикуна sin. compl.
- ru Магыта sin. compl.
- zh 马古塔
- zh 图古纳
- zh 图库纳
- zh 提库纳语
- zh 提库纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definición
La transmissió intergeneracional de la llengua, parlada quotidianament en l'àmbit familiar, es manté a tots tres països. L'educació escolar és bilingüe i hi ha força materials didàctics i estudis gramaticals de la llengua.
Alguns autors veuen semblances lèxiques que justificarien el parentiu del ticuna amb el carabayo.
Alguns autors veuen semblances lèxiques que justificarien el parentiu del ticuna amb el carabayo.
timbé
timbé
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca tenetehara
- ca guajajará sin. compl.
- ca tembé sin. compl.
- ca tenetehar sin. compl.
- ca tenetehára sin. compl.
- ca timbé sin. compl.
- cod tenetehara
- ar تنتهارية
- cy Tenetehara
- cy Guajajará sin. compl.
- cy Tembé sin. compl.
- cy Tenetehar sin. compl.
- cy Tenetehára sin. compl.
- cy Timbé sin. compl.
- de Tenetehara
- de Guajajara sin. compl.
- de Guajajará sin. compl.
- de Tembe sin. compl.
- de Tembé sin. compl.
- de Tenetehar sin. compl.
- de Tenetehára sin. compl.
- de Timbé sin. compl.
- en Tenetehara
- en Guajajara sin. compl.
- en Guajajára sin. compl.
- en Tembé sin. compl.
- en Tenetehar sin. compl.
- en Tenetehára sin. compl.
- en Timbé sin. compl.
- es tenetehara
- es guajajará sin. compl.
- es tembé sin. compl.
- es tenetehar sin. compl.
- es tenetehára sin. compl.
- es timbé sin. compl.
- eu teneteharera
- eu guajajará sin. compl.
- eu tembé sin. compl.
- eu tenetehar sin. compl.
- eu tenetehára sin. compl.
- eu timbé sin. compl.
- fr tenetehara
- fr guajajará sin. compl.
- fr tembé sin. compl.
- fr tenetehar sin. compl.
- fr tenetehára sin. compl.
- fr timbé sin. compl.
- gn tenetehara
- gn guajajará sin. compl.
- gn tembé sin. compl.
- gn tenetehar sin. compl.
- gn tenetehára sin. compl.
- gn timbé sin. compl.
- it tenetehara
- it guajajará sin. compl.
- it tembé sin. compl.
- it tenetehar sin. compl.
- it tenetehára sin. compl.
- it timbé sin. compl.
- ja テネテアラ語
- ja テンベ語 sin. compl.
- ja ティンベ語 sin. compl.
- ja テネテアル語 sin. compl.
- ja グアジャジャラ語 sin. compl.
- nl Tenetehara
- nl Guajajará sin. compl.
- nl Tembé sin. compl.
- nl Tenetehar sin. compl.
- nl Tenetehára sin. compl.
- nl Timbé sin. compl.
- pt tenetehara
- pt guajajara sin. compl.
- pt guajajára sin. compl.
- pt tembé sin. compl.
- pt tenetehar sin. compl.
- pt tenetehára sin. compl.
- pt timbé sin. compl.
- ru Тенетехара
- ru Тембе sin. compl.
- ru Тимбе sin. compl.
- ru Тенетехар sin. compl.
- ru Гуажажара sin. compl.
- zh 特内特哈拉语
- zh 特内特哈尔、特内特哈拉、腾贝、廷贝、瓜加加拉 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definición
La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.
El terme tenetehara significa 'la gent', fent referència sobretot als indígenes.
Als segles XVI i XVII, els tenetehares habitaven una àmplia regió a la vall del riu Pindarè. Sembla que van tenir els primers contactes amb jesuïtes francesos el 1615.
A mitjan segle XIX, el subgrup tembé es va desplaçar cap a l'oest, cap als rius Gurupí, Capim i Guamà. Les invasions de colons, explotadors de fusta, van portar grans epidèmies i descensos demogràfics. Actualment viuen en una reserva demarcada per la FUNAI i, tot i això, tenen molts conflictes territorials amb els blancs.
La llengua tenetehara inclou dos dialectes, el tembé (200 parlants d'un total de 800 individus) i el guajajarà (uns 11.500 parlants).
El dialecte tembé és parlat actualment a la frontera entre els estats de Parà i Maranhão, a la vora esquerra del riu Gurupí, i el guajajarà (o guazazzara) es parla a l'estat de Maranhão, prop dels rius Maranhão, Pindarè i Grajaú. Els indis tenetehares que parlaven la variant tembé prop del riu Guanà han abandonat gairebé totalment la llengua. Algunes fonts consideren el tembé i el guajajarà llengües diferents però mútuament intel·ligibles (Fabre 2005).
Els tenetehares de la banda tembé són trilingües tenetehara-portuguès-kaapor. El portuguès és la llengua de la vida diària per a bona part de la comunitat; només un dels sis poblats tembés manté la seva varietat com a llengua d'ús habitual.
Actualment es fan esforços per alfabetitzar infants i adults en tenetehara i per preservar l'ús de la llengua. Una de les iniciatives consisteix en el fet que els més grans ensenyin la llengua als joves.
La primera llista de vocabulari de la llengua data del 1914. Existeix un diccionari tembé-portuguès/portuguès-tembé (Boudin 1978).
Els guajajaràs integren un dels grups indígenes més nombrosos del país. Anomenen la seva varietat lingüística ze'egete, 'la bona llengua'. S'observen quatre subdialectes guajajarà amb diferències mínimes. Tota la comunitat parla la llengua en la vida quotidiana. El portuguès s'empra només com a llengua franca.
El terme tenetehara significa 'la gent', fent referència sobretot als indígenes.
Als segles XVI i XVII, els tenetehares habitaven una àmplia regió a la vall del riu Pindarè. Sembla que van tenir els primers contactes amb jesuïtes francesos el 1615.
A mitjan segle XIX, el subgrup tembé es va desplaçar cap a l'oest, cap als rius Gurupí, Capim i Guamà. Les invasions de colons, explotadors de fusta, van portar grans epidèmies i descensos demogràfics. Actualment viuen en una reserva demarcada per la FUNAI i, tot i això, tenen molts conflictes territorials amb els blancs.
La llengua tenetehara inclou dos dialectes, el tembé (200 parlants d'un total de 800 individus) i el guajajarà (uns 11.500 parlants).
El dialecte tembé és parlat actualment a la frontera entre els estats de Parà i Maranhão, a la vora esquerra del riu Gurupí, i el guajajarà (o guazazzara) es parla a l'estat de Maranhão, prop dels rius Maranhão, Pindarè i Grajaú. Els indis tenetehares que parlaven la variant tembé prop del riu Guanà han abandonat gairebé totalment la llengua. Algunes fonts consideren el tembé i el guajajarà llengües diferents però mútuament intel·ligibles (Fabre 2005).
Els tenetehares de la banda tembé són trilingües tenetehara-portuguès-kaapor. El portuguès és la llengua de la vida diària per a bona part de la comunitat; només un dels sis poblats tembés manté la seva varietat com a llengua d'ús habitual.
Actualment es fan esforços per alfabetitzar infants i adults en tenetehara i per preservar l'ús de la llengua. Una de les iniciatives consisteix en el fet que els més grans ensenyin la llengua als joves.
La primera llista de vocabulari de la llengua data del 1914. Existeix un diccionari tembé-portuguès/portuguès-tembé (Boudin 1978).
Els guajajaràs integren un dels grups indígenes més nombrosos del país. Anomenen la seva varietat lingüística ze'egete, 'la bona llengua'. S'observen quatre subdialectes guajajarà amb diferències mínimes. Tota la comunitat parla la llengua en la vida quotidiana. El portuguès s'empra només com a llengua franca.
timbisha
timbisha
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca panamint
- ca koso sin. compl.
- ca timbisha sin. compl.
- ca tümpisa sin. compl.
- cy Panamint
- cy Koso sin. compl.
- cy Timbisha sin. compl.
- cy Tümpisa sin. compl.
- de Panamint
- de Koso sin. compl.
- de Timbisha-Shoshone sin. compl.
- en Panamint
- en Koso sin. compl.
- en Timbisha sin. compl.
- en Tümpisa sin. compl.
- es panamint
- es koso sin. compl.
- es timbisha sin. compl.
- es tümpisa sin. compl.
- eu panamintera
- eu koso sin. compl.
- eu panamint sin. compl.
- eu panamintera sin. compl.
- eu timbisha sin. compl.
- eu tümpisa sin. compl.
- fr panamint
- fr koso sin. compl.
- fr timbisha sin. compl.
- fr tümpisa sin. compl.
- gl panamint
- gl koso sin. compl.
- gl timbisha sin. compl.
- gl tümpisa sin. compl.
- gn panamint
- gn koso sin. compl.
- gn timbisha sin. compl.
- gn tümpisa sin. compl.
- it panamint
- it koso sin. compl.
- it timbisha sin. compl.
- it tümpisa sin. compl.
- pt panamint
- pt koso sin. compl.
- pt timbisha sin. compl.
- pt tümpisa sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El panamint es parla al sud-est de Califòrnia (als comtats de Kern, Inyo, San Bernardino i Mono) i a zones adjacents de Nevada (comtats de Mineral i Esmeralda). La variant occidental es parla a Owens Valley, a prop de Lone Pine (a Califòrnia) i la variant oriental, anomenada tümpisa o timbisha, a Death Valley, a prop de Furnaces Creek i Beatty (Nevada). La comunitat s'autodenomina timbisha shoshoni.
Tan sols hi ha una vintena de parlants de la llengua panamint, tots persones grans, de manera que és una llengua que es troba al límit de l'extinció. Sembla que s'estan duent a terme algunes iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
El panamint, el shoshoni i el comanxe formen el grup númic central dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
Tan sols hi ha una vintena de parlants de la llengua panamint, tots persones grans, de manera que és una llengua que es troba al límit de l'extinció. Sembla que s'estan duent a terme algunes iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
El panamint, el shoshoni i el comanxe formen el grup númic central dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
timbuka
timbuka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca tumbuka
- ca chitumbuka sin. compl.
- ca tamboka sin. compl.
- ca tambuka sin. compl.
- ca timbuka sin. compl.
- ca tombucas sin. compl.
- ca tumboka sin. compl.
- ar تومبوكا
- cy Tumbuka
- cy Chitumbuka sin. compl.
- cy Tamboka sin. compl.
- cy Tambuka sin. compl.
- cy Timbuka sin. compl.
- cy Tombucas sin. compl.
- cy Tumboka sin. compl.
- de Tumbuka
- de Chitumbuka sin. compl.
- de Tamboka sin. compl.
- de Tambuka sin. compl.
- de Timbuka sin. compl.
- de Tombucas sin. compl.
- de Tumboka sin. compl.
- en Tumbuka
- en Chitumbuka sin. compl.
- en Tamboka sin. compl.
- en Tambuka sin. compl.
- en Timbuka sin. compl.
- en Tombucas sin. compl.
- en Tumboka sin. compl.
- es tumbuka
- eu tumbukera
- eu chitumbuka sin. compl.
- eu tamboka sin. compl.
- eu tambuka sin. compl.
- eu timbuka sin. compl.
- eu tombucas sin. compl.
- eu tumboka sin. compl.
- eu tumbuka sin. compl.
- fr tumbuka
- fr chitumbuka sin. compl.
- fr tamboka sin. compl.
- fr tambuka sin. compl.
- fr timbuka sin. compl.
- fr tombucas sin. compl.
- fr tumboka sin. compl.
- gl tumbuka
- gl chitumbuka sin. compl.
- gl tamboka sin. compl.
- gl tambuka sin. compl.
- gl timbuka sin. compl.
- gl tombucas sin. compl.
- gl tumboka sin. compl.
- gn tumbuka
- gn chitumbuka sin. compl.
- gn tamboka sin. compl.
- gn tambuka sin. compl.
- gn timbuka sin. compl.
- gn tombukas sin. compl.
- gn tumboka sin. compl.
- it tumbuka
- it chitumbuka sin. compl.
- it tamboka sin. compl.
- it tambuka sin. compl.
- it timbuka sin. compl.
- it tombucas sin. compl.
- it tumboka sin. compl.
- pt tumbuka
- pt chitumbuka sin. compl.
- pt tamboka sin. compl.
- pt tambuka sin. compl.
- pt timbuka sin. compl.
- pt tombucas sin. compl.
- pt tumboka sin. compl.
- tmh Tatumbukat
- tmh Chitumbuka sin. compl.
- tmh tamboka sin. compl.
- tmh tambuka sin. compl.
- tmh timbuka sin. compl.
- tmh tombucas sin. compl.
- tmh tumboka sin. compl.
- zh 图姆布卡语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definición
El grup etnolingüístic tumbuka representa aproximadament el 6,5% de la població de Malawi, el 4,5% de Zàmbia i el 3% de Tanzània.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
