telugu
telugu
Dravídica > Sud-central, Àsia > Índia
- ca telugu
- cod telegu
- ar تيلوغو
- cy Telwgw
- cy Telegu sin. compl.
- de Telugu
- de Telangire sin. compl.
- de Telegu sin. compl.
- de Telgi sin. compl.
- de Tengu sin. compl.
- de Terangi sin. compl.
- de Tolangan sin. compl.
- en Telugu
- en Andhra sin. compl.
- en Andhram sin. compl.
- en Telegu sin. compl.
- en Tenugu sin. compl.
- es telugu
- es telegu sin. compl.
- eu teluguera
- eu telugu sin. compl.
- fr télougou
- fr telugu sin. compl.
- gl telugu
- gl telegu sin. compl.
- gn telugu
- gn telegu sin. compl.
- it telegu
- it telegu sin. compl.
- ja テルグ語
- nl Telugu
- nl Telegu sin. compl.
- pt telugu
- pt telegu sin. compl.
- ru Телугу
- ru Андхра sin. compl.
- ru Тенугу sin. compl.
- ru Телунгу sin. compl.
- ru Тенунгу sin. compl.
- zh 泰卢固
- zh 泰勒固 sin. compl.
- scr Alfabet tegulu
- num Sistema aràbic
- num Sistema telugu
Dravídica > Sud-central, Àsia > Índia
Definición
El telugu és la tercera llengua amb més parlants nadius de l'Índia, rere l'hindi i el bengalí.
El telugu és la llengua dravídica amb major nombre de parlants (per davant del tàmil, el malaiàlam i el kannada). A diferència de les llengües esmentades, el telugu pertany a la branca sud-central, com el gondi, el savara, el pengo, el manda, el kui i el kuvi.
Les llengües dravídiques es parlaven antigament a tota l'Índia abans de l'arribada de migracions indoàries. Actualment, les llengües indoàries (hindi, bengalí, marathi, urdú, gujarati, etc.) són parlades pel 74% dels indis, mentre que un 24% encara parla llengües dravídiques.
El telugu és la llengua dravídica amb major nombre de parlants (per davant del tàmil, el malaiàlam i el kannada). A diferència de les llengües esmentades, el telugu pertany a la branca sud-central, com el gondi, el savara, el pengo, el manda, el kui i el kuvi.
Les llengües dravídiques es parlaven antigament a tota l'Índia abans de l'arribada de migracions indoàries. Actualment, les llengües indoàries (hindi, bengalí, marathi, urdú, gujarati, etc.) són parlades pel 74% dels indis, mentre que un 24% encara parla llengües dravídiques.
tembé
tembé
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca tenetehara
- ca guajajará sin. compl.
- ca tembé sin. compl.
- ca tenetehar sin. compl.
- ca tenetehára sin. compl.
- ca timbé sin. compl.
- cod tenetehara
- ar تنتهارية
- cy Tenetehara
- cy Guajajará sin. compl.
- cy Tembé sin. compl.
- cy Tenetehar sin. compl.
- cy Tenetehára sin. compl.
- cy Timbé sin. compl.
- de Tenetehara
- de Guajajara sin. compl.
- de Guajajará sin. compl.
- de Tembe sin. compl.
- de Tembé sin. compl.
- de Tenetehar sin. compl.
- de Tenetehára sin. compl.
- de Timbé sin. compl.
- en Tenetehara
- en Guajajara sin. compl.
- en Guajajára sin. compl.
- en Tembé sin. compl.
- en Tenetehar sin. compl.
- en Tenetehára sin. compl.
- en Timbé sin. compl.
- es tenetehara
- es guajajará sin. compl.
- es tembé sin. compl.
- es tenetehar sin. compl.
- es tenetehára sin. compl.
- es timbé sin. compl.
- eu teneteharera
- eu guajajará sin. compl.
- eu tembé sin. compl.
- eu tenetehar sin. compl.
- eu tenetehára sin. compl.
- eu timbé sin. compl.
- fr tenetehara
- fr guajajará sin. compl.
- fr tembé sin. compl.
- fr tenetehar sin. compl.
- fr tenetehára sin. compl.
- fr timbé sin. compl.
- gn tenetehara
- gn guajajará sin. compl.
- gn tembé sin. compl.
- gn tenetehar sin. compl.
- gn tenetehára sin. compl.
- gn timbé sin. compl.
- it tenetehara
- it guajajará sin. compl.
- it tembé sin. compl.
- it tenetehar sin. compl.
- it tenetehára sin. compl.
- it timbé sin. compl.
- ja テネテアラ語
- ja テンベ語 sin. compl.
- ja ティンベ語 sin. compl.
- ja テネテアル語 sin. compl.
- ja グアジャジャラ語 sin. compl.
- nl Tenetehara
- nl Guajajará sin. compl.
- nl Tembé sin. compl.
- nl Tenetehar sin. compl.
- nl Tenetehára sin. compl.
- nl Timbé sin. compl.
- pt tenetehara
- pt guajajara sin. compl.
- pt guajajára sin. compl.
- pt tembé sin. compl.
- pt tenetehar sin. compl.
- pt tenetehára sin. compl.
- pt timbé sin. compl.
- ru Тенетехара
- ru Тембе sin. compl.
- ru Тимбе sin. compl.
- ru Тенетехар sin. compl.
- ru Гуажажара sin. compl.
- zh 特内特哈拉语
- zh 特内特哈尔、特内特哈拉、腾贝、廷贝、瓜加加拉 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definición
La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.
El terme tenetehara significa 'la gent', fent referència sobretot als indígenes.
Als segles XVI i XVII, els tenetehares habitaven una àmplia regió a la vall del riu Pindarè. Sembla que van tenir els primers contactes amb jesuïtes francesos el 1615.
A mitjan segle XIX, el subgrup tembé es va desplaçar cap a l'oest, cap als rius Gurupí, Capim i Guamà. Les invasions de colons, explotadors de fusta, van portar grans epidèmies i descensos demogràfics. Actualment viuen en una reserva demarcada per la FUNAI i, tot i això, tenen molts conflictes territorials amb els blancs.
La llengua tenetehara inclou dos dialectes, el tembé (200 parlants d'un total de 800 individus) i el guajajarà (uns 11.500 parlants).
El dialecte tembé és parlat actualment a la frontera entre els estats de Parà i Maranhão, a la vora esquerra del riu Gurupí, i el guajajarà (o guazazzara) es parla a l'estat de Maranhão, prop dels rius Maranhão, Pindarè i Grajaú. Els indis tenetehares que parlaven la variant tembé prop del riu Guanà han abandonat gairebé totalment la llengua. Algunes fonts consideren el tembé i el guajajarà llengües diferents però mútuament intel·ligibles (Fabre 2005).
Els tenetehares de la banda tembé són trilingües tenetehara-portuguès-kaapor. El portuguès és la llengua de la vida diària per a bona part de la comunitat; només un dels sis poblats tembés manté la seva varietat com a llengua d'ús habitual.
Actualment es fan esforços per alfabetitzar infants i adults en tenetehara i per preservar l'ús de la llengua. Una de les iniciatives consisteix en el fet que els més grans ensenyin la llengua als joves.
La primera llista de vocabulari de la llengua data del 1914. Existeix un diccionari tembé-portuguès/portuguès-tembé (Boudin 1978).
Els guajajaràs integren un dels grups indígenes més nombrosos del país. Anomenen la seva varietat lingüística ze'egete, 'la bona llengua'. S'observen quatre subdialectes guajajarà amb diferències mínimes. Tota la comunitat parla la llengua en la vida quotidiana. El portuguès s'empra només com a llengua franca.
El terme tenetehara significa 'la gent', fent referència sobretot als indígenes.
Als segles XVI i XVII, els tenetehares habitaven una àmplia regió a la vall del riu Pindarè. Sembla que van tenir els primers contactes amb jesuïtes francesos el 1615.
A mitjan segle XIX, el subgrup tembé es va desplaçar cap a l'oest, cap als rius Gurupí, Capim i Guamà. Les invasions de colons, explotadors de fusta, van portar grans epidèmies i descensos demogràfics. Actualment viuen en una reserva demarcada per la FUNAI i, tot i això, tenen molts conflictes territorials amb els blancs.
La llengua tenetehara inclou dos dialectes, el tembé (200 parlants d'un total de 800 individus) i el guajajarà (uns 11.500 parlants).
El dialecte tembé és parlat actualment a la frontera entre els estats de Parà i Maranhão, a la vora esquerra del riu Gurupí, i el guajajarà (o guazazzara) es parla a l'estat de Maranhão, prop dels rius Maranhão, Pindarè i Grajaú. Els indis tenetehares que parlaven la variant tembé prop del riu Guanà han abandonat gairebé totalment la llengua. Algunes fonts consideren el tembé i el guajajarà llengües diferents però mútuament intel·ligibles (Fabre 2005).
Els tenetehares de la banda tembé són trilingües tenetehara-portuguès-kaapor. El portuguès és la llengua de la vida diària per a bona part de la comunitat; només un dels sis poblats tembés manté la seva varietat com a llengua d'ús habitual.
Actualment es fan esforços per alfabetitzar infants i adults en tenetehara i per preservar l'ús de la llengua. Una de les iniciatives consisteix en el fet que els més grans ensenyin la llengua als joves.
La primera llista de vocabulari de la llengua data del 1914. Existeix un diccionari tembé-portuguès/portuguès-tembé (Boudin 1978).
Els guajajaràs integren un dels grups indígenes més nombrosos del país. Anomenen la seva varietat lingüística ze'egete, 'la bona llengua'. S'observen quatre subdialectes guajajarà amb diferències mínimes. Tota la comunitat parla la llengua en la vida quotidiana. El portuguès s'empra només com a llengua franca.
temi
temi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sonjo
- ca kisonjo sin. compl.
- ca sonyo sin. compl.
- ca temi sin. compl.
- ca wasonjo sin. compl.
- ca watemi sin. compl.
- ar سونجو
- cy Sonjo
- cy Kisonjo sin. compl.
- cy Sonyo sin. compl.
- cy Temi sin. compl.
- cy Wasonjo sin. compl.
- cy Watemi sin. compl.
- de Sonjo
- de Kisonjo sin. compl.
- de Sonyo sin. compl.
- de Temi sin. compl.
- de Wasonjo sin. compl.
- de Watemi sin. compl.
- en Sonjo
- en Kisonjo sin. compl.
- en Sonyo sin. compl.
- en Temi sin. compl.
- en Wasonjo sin. compl.
- en Watemi sin. compl.
- es temi
- es kisonjo sin. compl.
- es sonjo sin. compl.
- es sonyo sin. compl.
- es wasonjo sin. compl.
- es watemi sin. compl.
- eu temiera
- eu kisonjo sin. compl.
- eu sonjo sin. compl.
- eu sonyo sin. compl.
- eu temi sin. compl.
- eu wasonjo sin. compl.
- eu watemi sin. compl.
- fr sonjo
- fr kisonjo sin. compl.
- fr sonyo sin. compl.
- fr temi sin. compl.
- fr wasonjo sin. compl.
- fr watemi sin. compl.
- gl sonjo
- gl kisonjo sin. compl.
- gl sonyo sin. compl.
- gl temi sin. compl.
- gl wasonjo sin. compl.
- gl watemi sin. compl.
- gn sonjo
- gn kisonjo sin. compl.
- gn sonyo sin. compl.
- gn temi sin. compl.
- gn wasonjo sin. compl.
- gn watemi sin. compl.
- it sonjo
- it kisonjo sin. compl.
- it sonyo sin. compl.
- it temi sin. compl.
- it wasonjo sin. compl.
- it watemi sin. compl.
- pt sonjo
- pt kisonjo sin. compl.
- pt sonyo sin. compl.
- pt temi sin. compl.
- pt wasonjo sin. compl.
- pt watemi sin. compl.
- tmh Tasunjut
- tmh kisonjo sin. compl.
- tmh sonyo sin. compl.
- tmh Temi sin. compl.
- tmh wasonjo sin. compl.
- tmh watemi sin. compl.
- zh 松霍语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic sonjo se situa al nord de Tanzània, a l'oest del llac Natron. Aquest grup ha rebut una forta influència dels massais, un poble tradicionalment ramader que es va expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió dels massais va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que sovint van adoptar la seva llengua o la seva forma de vida. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades hi podem trobar el sonjo, l'akie i l'aasax.
Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ten'a
ten'a
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca denaakk'e
- ca koyukon sin. compl.
- ca ten'a sin. compl.
- cod denaakk'e
- cy Denaakk'e
- cy Koyukon
- cy Ten'a sin. compl.
- de Koyukon
- de Ten'a sin. compl.
- en Koyukon
- en Ten'a sin. compl.
- es koyukón
- es ten'a sin. compl.
- eu koyukonera
- eu koyukon sin. compl.
- eu ten'a sin. compl.
- fr koyukon
- fr denaakk'e sin. compl.
- fr ten'a sin. compl.
- gl denaakk'e
- gl Koyukon
- gl ten'a sin. compl.
- gn denaakk'e
- gn koyukon
- gn ten'a sin. compl.
- it denaakk'e
- it Koyukon
- it ten'a sin. compl.
- pt denaakk'e
- pt Koyukon
- pt ten'a sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlants de koyukon entenen parcialment els parlants d'holikachuk i de deg xinag. La llengua està dividida en tres dialectes, el septentrional, el central i el meridional.
La comunitat denaakk'e consta aproximadament de 2.500 individus. Tots els parlants competents de denaakk'e tenen més de 50 anys. La llengua ja no s'ensenya a les generacions joves.
La designació denaakk'e, aplicada a la comunitat i a la llengua, significa 'com nosaltres' (literalment: denaa 'persona' i kk'e 'similar').
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlants de koyukon entenen parcialment els parlants d'holikachuk i de deg xinag. La llengua està dividida en tres dialectes, el septentrional, el central i el meridional.
La comunitat denaakk'e consta aproximadament de 2.500 individus. Tots els parlants competents de denaakk'e tenen més de 50 anys. La llengua ja no s'ensenya a les generacions joves.
La designació denaakk'e, aplicada a la comunitat i a la llengua, significa 'com nosaltres' (literalment: denaa 'persona' i kk'e 'similar').
tende
tende
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca kuria
- ca igikuria sin. compl.
- ca kikuria sin. compl.
- ca kurya sin. compl.
- ca tende sin. compl.
- ar كوريا
- cy Kuria
- cy Igikuria sin. compl.
- cy Kikuria sin. compl.
- cy Kurya sin. compl.
- cy Tende sin. compl.
- de Kuria
- de Igikuria sin. compl.
- de Ikikuria sin. compl.
- de Kikuria sin. compl.
- de Kurya sin. compl.
- de Tende sin. compl.
- en Kuria
- en Igikuria sin. compl.
- en Ikikuria sin. compl.
- en Kikuria sin. compl.
- en Kurya sin. compl.
- en Kurye sin. compl.
- en Tende sin. compl.
- es kuria
- es igikuria sin. compl.
- es kikuria sin. compl.
- es kurya sin. compl.
- es tende sin. compl.
- eu kuriera
- eu igikuria sin. compl.
- eu kikuria sin. compl.
- eu kuria sin. compl.
- eu kuriera sin. compl.
- eu kurya sin. compl.
- eu tende sin. compl.
- fr kuria
- fr igikuria sin. compl.
- fr kikuria sin. compl.
- fr kurya sin. compl.
- fr tende sin. compl.
- gl kuria
- gl igikuria sin. compl.
- gl kikuria sin. compl.
- gl kurya sin. compl.
- gl tende sin. compl.
- gn kuria
- gn igikuria sin. compl.
- gn kikuria sin. compl.
- gn kurya sin. compl.
- gn tende sin. compl.
- it kuria
- it igikuria sin. compl.
- it kikuria sin. compl.
- it kurya sin. compl.
- it tende sin. compl.
- pt kuria
- pt igikuria sin. compl.
- pt kikuria sin. compl.
- pt kurya sin. compl.
- pt tende sin. compl.
- tmh Takuryat
- tmh Igikurya sin. compl.
- tmh kikurya sin. compl.
- tmh kurya sin. compl.
- tmh tende sin. compl.
- zh 库里亚语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic kuria se situa al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya i es pot dividir en quinze subgrups o clans: els abanyabaasis, els abaireeges, els abakiires, els abaguumbes (que viuen a Kenya i a Tanzània), els abatiimbaarus, els abaanchaaris, els abameres, els abakenyes, els abanyamoongos, els abasweetes, els abaseembetes, els abakerobes, els abahunyagues, els abatobooris i els ababwaasis (que es troben a Tanzània). Les varietats parlades per aquests grups són mútuament intel·ligibles. La majoria dels parlants del kuria tenen el suahili com a segona llengua. El suahili ha esdevingut la llengua dominant del territori kuria.
La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.
La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.
tenetehar
tenetehar
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca tenetehara
- ca guajajará sin. compl.
- ca tembé sin. compl.
- ca tenetehar sin. compl.
- ca tenetehára sin. compl.
- ca timbé sin. compl.
- cod tenetehara
- ar تنتهارية
- cy Tenetehara
- cy Guajajará sin. compl.
- cy Tembé sin. compl.
- cy Tenetehar sin. compl.
- cy Tenetehára sin. compl.
- cy Timbé sin. compl.
- de Tenetehara
- de Guajajara sin. compl.
- de Guajajará sin. compl.
- de Tembe sin. compl.
- de Tembé sin. compl.
- de Tenetehar sin. compl.
- de Tenetehára sin. compl.
- de Timbé sin. compl.
- en Tenetehara
- en Guajajara sin. compl.
- en Guajajára sin. compl.
- en Tembé sin. compl.
- en Tenetehar sin. compl.
- en Tenetehára sin. compl.
- en Timbé sin. compl.
- es tenetehara
- es guajajará sin. compl.
- es tembé sin. compl.
- es tenetehar sin. compl.
- es tenetehára sin. compl.
- es timbé sin. compl.
- eu teneteharera
- eu guajajará sin. compl.
- eu tembé sin. compl.
- eu tenetehar sin. compl.
- eu tenetehára sin. compl.
- eu timbé sin. compl.
- fr tenetehara
- fr guajajará sin. compl.
- fr tembé sin. compl.
- fr tenetehar sin. compl.
- fr tenetehára sin. compl.
- fr timbé sin. compl.
- gn tenetehara
- gn guajajará sin. compl.
- gn tembé sin. compl.
- gn tenetehar sin. compl.
- gn tenetehára sin. compl.
- gn timbé sin. compl.
- it tenetehara
- it guajajará sin. compl.
- it tembé sin. compl.
- it tenetehar sin. compl.
- it tenetehára sin. compl.
- it timbé sin. compl.
- ja テネテアラ語
- ja テンベ語 sin. compl.
- ja ティンベ語 sin. compl.
- ja テネテアル語 sin. compl.
- ja グアジャジャラ語 sin. compl.
- nl Tenetehara
- nl Guajajará sin. compl.
- nl Tembé sin. compl.
- nl Tenetehar sin. compl.
- nl Tenetehára sin. compl.
- nl Timbé sin. compl.
- pt tenetehara
- pt guajajara sin. compl.
- pt guajajára sin. compl.
- pt tembé sin. compl.
- pt tenetehar sin. compl.
- pt tenetehára sin. compl.
- pt timbé sin. compl.
- ru Тенетехара
- ru Тембе sin. compl.
- ru Тимбе sin. compl.
- ru Тенетехар sin. compl.
- ru Гуажажара sin. compl.
- zh 特内特哈拉语
- zh 特内特哈尔、特内特哈拉、腾贝、廷贝、瓜加加拉 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definición
La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.
El terme tenetehara significa 'la gent', fent referència sobretot als indígenes.
Als segles XVI i XVII, els tenetehares habitaven una àmplia regió a la vall del riu Pindarè. Sembla que van tenir els primers contactes amb jesuïtes francesos el 1615.
A mitjan segle XIX, el subgrup tembé es va desplaçar cap a l'oest, cap als rius Gurupí, Capim i Guamà. Les invasions de colons, explotadors de fusta, van portar grans epidèmies i descensos demogràfics. Actualment viuen en una reserva demarcada per la FUNAI i, tot i això, tenen molts conflictes territorials amb els blancs.
La llengua tenetehara inclou dos dialectes, el tembé (200 parlants d'un total de 800 individus) i el guajajarà (uns 11.500 parlants).
El dialecte tembé és parlat actualment a la frontera entre els estats de Parà i Maranhão, a la vora esquerra del riu Gurupí, i el guajajarà (o guazazzara) es parla a l'estat de Maranhão, prop dels rius Maranhão, Pindarè i Grajaú. Els indis tenetehares que parlaven la variant tembé prop del riu Guanà han abandonat gairebé totalment la llengua. Algunes fonts consideren el tembé i el guajajarà llengües diferents però mútuament intel·ligibles (Fabre 2005).
Els tenetehares de la banda tembé són trilingües tenetehara-portuguès-kaapor. El portuguès és la llengua de la vida diària per a bona part de la comunitat; només un dels sis poblats tembés manté la seva varietat com a llengua d'ús habitual.
Actualment es fan esforços per alfabetitzar infants i adults en tenetehara i per preservar l'ús de la llengua. Una de les iniciatives consisteix en el fet que els més grans ensenyin la llengua als joves.
La primera llista de vocabulari de la llengua data del 1914. Existeix un diccionari tembé-portuguès/portuguès-tembé (Boudin 1978).
Els guajajaràs integren un dels grups indígenes més nombrosos del país. Anomenen la seva varietat lingüística ze'egete, 'la bona llengua'. S'observen quatre subdialectes guajajarà amb diferències mínimes. Tota la comunitat parla la llengua en la vida quotidiana. El portuguès s'empra només com a llengua franca.
El terme tenetehara significa 'la gent', fent referència sobretot als indígenes.
Als segles XVI i XVII, els tenetehares habitaven una àmplia regió a la vall del riu Pindarè. Sembla que van tenir els primers contactes amb jesuïtes francesos el 1615.
A mitjan segle XIX, el subgrup tembé es va desplaçar cap a l'oest, cap als rius Gurupí, Capim i Guamà. Les invasions de colons, explotadors de fusta, van portar grans epidèmies i descensos demogràfics. Actualment viuen en una reserva demarcada per la FUNAI i, tot i això, tenen molts conflictes territorials amb els blancs.
La llengua tenetehara inclou dos dialectes, el tembé (200 parlants d'un total de 800 individus) i el guajajarà (uns 11.500 parlants).
El dialecte tembé és parlat actualment a la frontera entre els estats de Parà i Maranhão, a la vora esquerra del riu Gurupí, i el guajajarà (o guazazzara) es parla a l'estat de Maranhão, prop dels rius Maranhão, Pindarè i Grajaú. Els indis tenetehares que parlaven la variant tembé prop del riu Guanà han abandonat gairebé totalment la llengua. Algunes fonts consideren el tembé i el guajajarà llengües diferents però mútuament intel·ligibles (Fabre 2005).
Els tenetehares de la banda tembé són trilingües tenetehara-portuguès-kaapor. El portuguès és la llengua de la vida diària per a bona part de la comunitat; només un dels sis poblats tembés manté la seva varietat com a llengua d'ús habitual.
Actualment es fan esforços per alfabetitzar infants i adults en tenetehara i per preservar l'ús de la llengua. Una de les iniciatives consisteix en el fet que els més grans ensenyin la llengua als joves.
La primera llista de vocabulari de la llengua data del 1914. Existeix un diccionari tembé-portuguès/portuguès-tembé (Boudin 1978).
Els guajajaràs integren un dels grups indígenes més nombrosos del país. Anomenen la seva varietat lingüística ze'egete, 'la bona llengua'. S'observen quatre subdialectes guajajarà amb diferències mínimes. Tota la comunitat parla la llengua en la vida quotidiana. El portuguès s'empra només com a llengua franca.
tenetehara
tenetehara
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca tenetehara
- ca guajajará sin. compl.
- ca tembé sin. compl.
- ca tenetehar sin. compl.
- ca tenetehára sin. compl.
- ca timbé sin. compl.
- cod tenetehara
- ar تنتهارية
- cy Tenetehara
- cy Guajajará sin. compl.
- cy Tembé sin. compl.
- cy Tenetehar sin. compl.
- cy Tenetehára sin. compl.
- cy Timbé sin. compl.
- de Tenetehara
- de Guajajara sin. compl.
- de Guajajará sin. compl.
- de Tembe sin. compl.
- de Tembé sin. compl.
- de Tenetehar sin. compl.
- de Tenetehára sin. compl.
- de Timbé sin. compl.
- en Tenetehara
- en Guajajara sin. compl.
- en Guajajára sin. compl.
- en Tembé sin. compl.
- en Tenetehar sin. compl.
- en Tenetehára sin. compl.
- en Timbé sin. compl.
- es tenetehara
- es guajajará sin. compl.
- es tembé sin. compl.
- es tenetehar sin. compl.
- es tenetehára sin. compl.
- es timbé sin. compl.
- eu teneteharera
- eu guajajará sin. compl.
- eu tembé sin. compl.
- eu tenetehar sin. compl.
- eu tenetehára sin. compl.
- eu timbé sin. compl.
- fr tenetehara
- fr guajajará sin. compl.
- fr tembé sin. compl.
- fr tenetehar sin. compl.
- fr tenetehára sin. compl.
- fr timbé sin. compl.
- gn tenetehara
- gn guajajará sin. compl.
- gn tembé sin. compl.
- gn tenetehar sin. compl.
- gn tenetehára sin. compl.
- gn timbé sin. compl.
- it tenetehara
- it guajajará sin. compl.
- it tembé sin. compl.
- it tenetehar sin. compl.
- it tenetehára sin. compl.
- it timbé sin. compl.
- ja テネテアラ語
- ja テンベ語 sin. compl.
- ja ティンベ語 sin. compl.
- ja テネテアル語 sin. compl.
- ja グアジャジャラ語 sin. compl.
- nl Tenetehara
- nl Guajajará sin. compl.
- nl Tembé sin. compl.
- nl Tenetehar sin. compl.
- nl Tenetehára sin. compl.
- nl Timbé sin. compl.
- pt tenetehara
- pt guajajara sin. compl.
- pt guajajára sin. compl.
- pt tembé sin. compl.
- pt tenetehar sin. compl.
- pt tenetehára sin. compl.
- pt timbé sin. compl.
- ru Тенетехара
- ru Тембе sin. compl.
- ru Тимбе sin. compl.
- ru Тенетехар sin. compl.
- ru Гуажажара sin. compl.
- zh 特内特哈拉语
- zh 特内特哈尔、特内特哈拉、腾贝、廷贝、瓜加加拉 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definición
La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.
El terme tenetehara significa 'la gent', fent referència sobretot als indígenes.
Als segles XVI i XVII, els tenetehares habitaven una àmplia regió a la vall del riu Pindarè. Sembla que van tenir els primers contactes amb jesuïtes francesos el 1615.
A mitjan segle XIX, el subgrup tembé es va desplaçar cap a l'oest, cap als rius Gurupí, Capim i Guamà. Les invasions de colons, explotadors de fusta, van portar grans epidèmies i descensos demogràfics. Actualment viuen en una reserva demarcada per la FUNAI i, tot i això, tenen molts conflictes territorials amb els blancs.
La llengua tenetehara inclou dos dialectes, el tembé (200 parlants d'un total de 800 individus) i el guajajarà (uns 11.500 parlants).
El dialecte tembé és parlat actualment a la frontera entre els estats de Parà i Maranhão, a la vora esquerra del riu Gurupí, i el guajajarà (o guazazzara) es parla a l'estat de Maranhão, prop dels rius Maranhão, Pindarè i Grajaú. Els indis tenetehares que parlaven la variant tembé prop del riu Guanà han abandonat gairebé totalment la llengua. Algunes fonts consideren el tembé i el guajajarà llengües diferents però mútuament intel·ligibles (Fabre 2005).
Els tenetehares de la banda tembé són trilingües tenetehara-portuguès-kaapor. El portuguès és la llengua de la vida diària per a bona part de la comunitat; només un dels sis poblats tembés manté la seva varietat com a llengua d'ús habitual.
Actualment es fan esforços per alfabetitzar infants i adults en tenetehara i per preservar l'ús de la llengua. Una de les iniciatives consisteix en el fet que els més grans ensenyin la llengua als joves.
La primera llista de vocabulari de la llengua data del 1914. Existeix un diccionari tembé-portuguès/portuguès-tembé (Boudin 1978).
Els guajajaràs integren un dels grups indígenes més nombrosos del país. Anomenen la seva varietat lingüística ze'egete, 'la bona llengua'. S'observen quatre subdialectes guajajarà amb diferències mínimes. Tota la comunitat parla la llengua en la vida quotidiana. El portuguès s'empra només com a llengua franca.
El terme tenetehara significa 'la gent', fent referència sobretot als indígenes.
Als segles XVI i XVII, els tenetehares habitaven una àmplia regió a la vall del riu Pindarè. Sembla que van tenir els primers contactes amb jesuïtes francesos el 1615.
A mitjan segle XIX, el subgrup tembé es va desplaçar cap a l'oest, cap als rius Gurupí, Capim i Guamà. Les invasions de colons, explotadors de fusta, van portar grans epidèmies i descensos demogràfics. Actualment viuen en una reserva demarcada per la FUNAI i, tot i això, tenen molts conflictes territorials amb els blancs.
La llengua tenetehara inclou dos dialectes, el tembé (200 parlants d'un total de 800 individus) i el guajajarà (uns 11.500 parlants).
El dialecte tembé és parlat actualment a la frontera entre els estats de Parà i Maranhão, a la vora esquerra del riu Gurupí, i el guajajarà (o guazazzara) es parla a l'estat de Maranhão, prop dels rius Maranhão, Pindarè i Grajaú. Els indis tenetehares que parlaven la variant tembé prop del riu Guanà han abandonat gairebé totalment la llengua. Algunes fonts consideren el tembé i el guajajarà llengües diferents però mútuament intel·ligibles (Fabre 2005).
Els tenetehares de la banda tembé són trilingües tenetehara-portuguès-kaapor. El portuguès és la llengua de la vida diària per a bona part de la comunitat; només un dels sis poblats tembés manté la seva varietat com a llengua d'ús habitual.
Actualment es fan esforços per alfabetitzar infants i adults en tenetehara i per preservar l'ús de la llengua. Una de les iniciatives consisteix en el fet que els més grans ensenyin la llengua als joves.
La primera llista de vocabulari de la llengua data del 1914. Existeix un diccionari tembé-portuguès/portuguès-tembé (Boudin 1978).
Els guajajaràs integren un dels grups indígenes més nombrosos del país. Anomenen la seva varietat lingüística ze'egete, 'la bona llengua'. S'observen quatre subdialectes guajajarà amb diferències mínimes. Tota la comunitat parla la llengua en la vida quotidiana. El portuguès s'empra només com a llengua franca.
tequenica
tequenica
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
- ca yagan
- ca tekenika sin. compl.
- ca tequenica sin. compl.
- ca yaghan sin. compl.
- ca yàmana sin. compl.
- cod yagán
- ar ياغانية
- cy Ya(h)gan
- cy Tekenika sin. compl.
- cy Tequenica sin. compl.
- cy Yámana sin. compl.
- de Yagan
- de Tequenica sin. compl.
- de Yámana sin. compl.
- en Yagán
- en Tekenika sin. compl.
- en Tequenica sin. compl.
- en Yahgan sin. compl.
- en Yámana sin. compl.
- es ya(h)gán
- es tekenika sin. compl.
- es tequenica sin. compl.
- es yámana sin. compl.
- eu yaganera
- eu tekenika sin. compl.
- eu tequenica sin. compl.
- eu yahgan sin. compl.
- eu yàmana sin. compl.
- fr ya(h)gan
- fr tekenika sin. compl.
- fr tequenica sin. compl.
- fr yámana sin. compl.
- gl ya(h)gan
- gl tekenika sin. compl.
- gl tequenica sin. compl.
- gl yámana sin. compl.
- gn ja(h)gan
- gn jámana sin. compl.
- gn tekenika sin. compl.
- gn tequenica sin. compl.
- it yahgan
- it tekenika sin. compl.
- it tequenica sin. compl.
- it yamana sin. compl.
- ja ヤガン語
- ja ヤマナ語 sin. compl.
- ja テケニカ語 sin. compl.
- ja ヤーガン語 sin. compl.
- nl Ya(h)gan
- nl Tekenika sin. compl.
- nl Tequenica sin. compl.
- nl Yámana sin. compl.
- pt ya(h)gan
- pt tekenika sin. compl.
- pt tequenica sin. compl.
- pt yámana sin. compl.
- ru Яган
- ru Ямана sin. compl.
- ru Текеника sin. compl.
- sw Ya(h)gán
- sw Tekenika sin. compl.
- sw Tequenica sin. compl.
- sw Yàmana sin. compl.
- tmh Tayagant
- zh 亚（赫）干
- zh 亚马纳 sin. compl.
- zh 特根尼伽 sin. compl.
- zh 特根尼卡 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
Definición
El yagan (del terme yámana, 'home', en oposició a 'dona') és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el mapudungu i el kawésqar.
Malgrat que el yagan es considera generalment una llengua aïllada, alguns lingüistes proposen una possible relació entre el yagan i el kawésqar.
Aquesta llengua estava formada per cinc variants dialectals, parlades en diferents zones del seu territori: meridional, oriental, central, occidental i sud-occidental.
La seva cultura, igual que la dels kawésqar, era la dels pobles nòmades dedicats a la pesca i la caça marina. Segons alguns autors, els casaments interètnics yagan-kawésqar i yagan-ona van provocar influències lingüístiques recíproques.
Malgrat que el yagan es considera generalment una llengua aïllada, alguns lingüistes proposen una possible relació entre el yagan i el kawésqar.
Aquesta llengua estava formada per cinc variants dialectals, parlades en diferents zones del seu territori: meridional, oriental, central, occidental i sud-occidental.
La seva cultura, igual que la dels kawésqar, era la dels pobles nòmades dedicats a la pesca i la caça marina. Segons alguns autors, els casaments interètnics yagan-kawésqar i yagan-ona van provocar influències lingüístiques recíproques.
terena
terena
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Brasil
- ca terena
- ca etelena sin. compl.
- ca terêna sin. compl.
- ca tereno sin. compl.
- ar تيرينية
- cy Terena
- cy Etelena sin. compl.
- cy Terêna sin. compl.
- cy Tereno sin. compl.
- de Terena
- de Etelena sin. compl.
- de Terêna sin. compl.
- de Tereno sin. compl.
- en Terena
- en Etelena sin. compl.
- en Terêna sin. compl.
- en Tereno sin. compl.
- es terena
- es etelena sin. compl.
- es terêna sin. compl.
- es tereno sin. compl.
- eu terenera
- eu etelena sin. compl.
- eu terêna sin. compl.
- eu tereno sin. compl.
- fr terena
- fr etelena sin. compl.
- fr terêna sin. compl.
- fr tereno sin. compl.
- gn terena
- gn etelena sin. compl.
- gn terêna sin. compl.
- gn tereno sin. compl.
- it terena
- it etelena sin. compl.
- it terêna sin. compl.
- it tereno sin. compl.
- ja テレナ語
- ja テレノ語 sin. compl.
- ja エテレナ語 sin. compl.
- nl Terena
- nl Etelena sin. compl.
- nl Terêna sin. compl.
- nl Tereno sin. compl.
- pt terena
- pt etelena sin. compl.
- pt terêna sin. compl.
- pt tereno sin. compl.
- ru Терена
- ru Терено sin. compl.
- ru Этелена sin. compl.
- zh 特勒纳语
- zh 特勒诺、特列纳、埃特勒纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Brasil
Definición
La família lingüística arawak és una de les més grans del continent. Es parlen llengües arawaks a tots els països sud-americans, llevat de Xile i l'Uruguai.
Fins a mitjan segle XVIII els terenes ocupaven la zona oest del riu Paraguai, a la regió del Chaco. En aquell moment es van traslladar al sud del que avui és l'estat de Mato Grosso do Sul, on han mantingut sempre estrets vincles amb els kinikinaus, els kadiweus i altres indígenes de la regió.
La seva estructura social i el territori propi es van veure molt afectats per la guerra de la Triple Aliança contra Paraguai (mitjan segle XIX); des d'aleshores, els colonitzadors brasilers van instal·lar grans finques agrícoles i ramaderes, obligant els indígenes a dispersar-se.
Hi ha força estudis antropològics, històrics i lingüístics sobre els terenes.
En sentit ampli, el terme terena inclou diversos grups pertanyents a l'antiga nació guanà o xanè, com ara els terenes mateixos, els kinikinaus i els layanes. Són una comunitat molt permeable a influències foranes (indígenes o no), les quals es veuen com a una font de millora cultural. Se'ls qualifica d''indis urbans', ja que mantenen moltes relacions comercials i laborals amb altres poblats i ciutats de la regió.
Cada cop més els joves volen treballar a les ciutats, per la qual cosa es valora més el domini del portuguès. Les xifres indiquen que només un 50% de la població jove és competent en terena i es preveu que en dues generacions el portuguès serà la primera llengua de tots els infants.
La llengua no es concep com un tret integrador de l'individu en la societat que calgui defensar per preservar la identitat del grup. Al contrari, per als pares és un orgull que els fills aprenguin portuguès com abans millor i hi ha la creença que el bilingüisme afavoreix el fracàs escolar. El terena es parla gairebé només en família.
Fins a mitjan segle XVIII els terenes ocupaven la zona oest del riu Paraguai, a la regió del Chaco. En aquell moment es van traslladar al sud del que avui és l'estat de Mato Grosso do Sul, on han mantingut sempre estrets vincles amb els kinikinaus, els kadiweus i altres indígenes de la regió.
La seva estructura social i el territori propi es van veure molt afectats per la guerra de la Triple Aliança contra Paraguai (mitjan segle XIX); des d'aleshores, els colonitzadors brasilers van instal·lar grans finques agrícoles i ramaderes, obligant els indígenes a dispersar-se.
Hi ha força estudis antropològics, històrics i lingüístics sobre els terenes.
En sentit ampli, el terme terena inclou diversos grups pertanyents a l'antiga nació guanà o xanè, com ara els terenes mateixos, els kinikinaus i els layanes. Són una comunitat molt permeable a influències foranes (indígenes o no), les quals es veuen com a una font de millora cultural. Se'ls qualifica d''indis urbans', ja que mantenen moltes relacions comercials i laborals amb altres poblats i ciutats de la regió.
Cada cop més els joves volen treballar a les ciutats, per la qual cosa es valora més el domini del portuguès. Les xifres indiquen que només un 50% de la població jove és competent en terena i es preveu que en dues generacions el portuguès serà la primera llengua de tots els infants.
La llengua no es concep com un tret integrador de l'individu en la societat que calgui defensar per preservar la identitat del grup. Al contrari, per als pares és un orgull que els fills aprenguin portuguès com abans millor i hi ha la creença que el bilingüisme afavoreix el fracàs escolar. El terena es parla gairebé només en família.
tereno
tereno
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Brasil
- ca terena
- ca etelena sin. compl.
- ca terêna sin. compl.
- ca tereno sin. compl.
- ar تيرينية
- cy Terena
- cy Etelena sin. compl.
- cy Terêna sin. compl.
- cy Tereno sin. compl.
- de Terena
- de Etelena sin. compl.
- de Terêna sin. compl.
- de Tereno sin. compl.
- en Terena
- en Etelena sin. compl.
- en Terêna sin. compl.
- en Tereno sin. compl.
- es terena
- es etelena sin. compl.
- es terêna sin. compl.
- es tereno sin. compl.
- eu terenera
- eu etelena sin. compl.
- eu terêna sin. compl.
- eu tereno sin. compl.
- fr terena
- fr etelena sin. compl.
- fr terêna sin. compl.
- fr tereno sin. compl.
- gn terena
- gn etelena sin. compl.
- gn terêna sin. compl.
- gn tereno sin. compl.
- it terena
- it etelena sin. compl.
- it terêna sin. compl.
- it tereno sin. compl.
- ja テレナ語
- ja テレノ語 sin. compl.
- ja エテレナ語 sin. compl.
- nl Terena
- nl Etelena sin. compl.
- nl Terêna sin. compl.
- nl Tereno sin. compl.
- pt terena
- pt etelena sin. compl.
- pt terêna sin. compl.
- pt tereno sin. compl.
- ru Терена
- ru Терено sin. compl.
- ru Этелена sin. compl.
- zh 特勒纳语
- zh 特勒诺、特列纳、埃特勒纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Brasil
Definición
La família lingüística arawak és una de les més grans del continent. Es parlen llengües arawaks a tots els països sud-americans, llevat de Xile i l'Uruguai.
Fins a mitjan segle XVIII els terenes ocupaven la zona oest del riu Paraguai, a la regió del Chaco. En aquell moment es van traslladar al sud del que avui és l'estat de Mato Grosso do Sul, on han mantingut sempre estrets vincles amb els kinikinaus, els kadiweus i altres indígenes de la regió.
La seva estructura social i el territori propi es van veure molt afectats per la guerra de la Triple Aliança contra Paraguai (mitjan segle XIX); des d'aleshores, els colonitzadors brasilers van instal·lar grans finques agrícoles i ramaderes, obligant els indígenes a dispersar-se.
Hi ha força estudis antropològics, històrics i lingüístics sobre els terenes.
En sentit ampli, el terme terena inclou diversos grups pertanyents a l'antiga nació guanà o xanè, com ara els terenes mateixos, els kinikinaus i els layanes. Són una comunitat molt permeable a influències foranes (indígenes o no), les quals es veuen com a una font de millora cultural. Se'ls qualifica d''indis urbans', ja que mantenen moltes relacions comercials i laborals amb altres poblats i ciutats de la regió.
Cada cop més els joves volen treballar a les ciutats, per la qual cosa es valora més el domini del portuguès. Les xifres indiquen que només un 50% de la població jove és competent en terena i es preveu que en dues generacions el portuguès serà la primera llengua de tots els infants.
La llengua no es concep com un tret integrador de l'individu en la societat que calgui defensar per preservar la identitat del grup. Al contrari, per als pares és un orgull que els fills aprenguin portuguès com abans millor i hi ha la creença que el bilingüisme afavoreix el fracàs escolar. El terena es parla gairebé només en família.
Fins a mitjan segle XVIII els terenes ocupaven la zona oest del riu Paraguai, a la regió del Chaco. En aquell moment es van traslladar al sud del que avui és l'estat de Mato Grosso do Sul, on han mantingut sempre estrets vincles amb els kinikinaus, els kadiweus i altres indígenes de la regió.
La seva estructura social i el territori propi es van veure molt afectats per la guerra de la Triple Aliança contra Paraguai (mitjan segle XIX); des d'aleshores, els colonitzadors brasilers van instal·lar grans finques agrícoles i ramaderes, obligant els indígenes a dispersar-se.
Hi ha força estudis antropològics, històrics i lingüístics sobre els terenes.
En sentit ampli, el terme terena inclou diversos grups pertanyents a l'antiga nació guanà o xanè, com ara els terenes mateixos, els kinikinaus i els layanes. Són una comunitat molt permeable a influències foranes (indígenes o no), les quals es veuen com a una font de millora cultural. Se'ls qualifica d''indis urbans', ja que mantenen moltes relacions comercials i laborals amb altres poblats i ciutats de la regió.
Cada cop més els joves volen treballar a les ciutats, per la qual cosa es valora més el domini del portuguès. Les xifres indiquen que només un 50% de la població jove és competent en terena i es preveu que en dues generacions el portuguès serà la primera llengua de tots els infants.
La llengua no es concep com un tret integrador de l'individu en la societat que calgui defensar per preservar la identitat del grup. Al contrari, per als pares és un orgull que els fills aprenguin portuguès com abans millor i hi ha la creença que el bilingüisme afavoreix el fracàs escolar. El terena es parla gairebé només en família.
