tiwa del sud
tiwa del sud
Kiowa-Tanoa > Tanoa > Tiwa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca tiwa del sud
- cy Tiwa Deheuol
- de Süd-Tiwa
- en Southern Tiwa
- es tigua del sur
- fr tiwa du Sud
- gl tiwa do sur
- gn tiwa del Sur
- it tiwa meridionale
- pt tiwa do sul
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Kiowa-Tanoa > Tanoa > Tiwa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Les llengües de la família kiowa-tanoa, situades a la zona sud de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà), es divideixen en quatre branques: kiowa, tiwa, tewa i towa.
El parentiu entre les llengües tanoa es va establir a final del segle XIX. La relació d'aquestes llengües amb el kiowa no es va confirmar definitivament fins als anys seixanta del segle XX, i la diferenciació del kiowa respecte de les llengües tanoa respondria a una separació geogràfica relativament allunyada en el temps. De tota manera, les diferències principals són lèxiques, ja que les llengües tanoa comparteixen molt vocabulari que no trobem en kiowa, però la gramàtica és molt similar en tota la família.
Els indis pueblo de Nou Mèxic i d'Arizona parlen les llengües tanoa. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keres, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
El tiwa del sud té dues varietats que es parlen a Sandía Pueblo i a Isleta Pueblo, a Nou Mèxic. A Sandía Pueblo (a uns 24 km al nord d'Albuquerque) hi ha 144 parlants (segons un cens del 1980), i a Isleta Pueblo (a uns 24 km al sud d'Albuquerque) hi ha 1.588 parlants (1980).
Hi havia una tercera variant dialectal parlada a Ysleta del Sur per descendents de la població procedent d'Isleta Pueblo que va emigrar cap a El Paso l'any 1682 després de la Pueblo Revolt del 1680. Ja no hi ha parlants competents d'aquesta variant.
En general, les persones grans i de mitjana edat de la comunitat són parlants competents de tiwa del sud. Sembla que encara hi ha alguns infants als quals es transmet la llengua.
El parentiu entre les llengües tanoa es va establir a final del segle XIX. La relació d'aquestes llengües amb el kiowa no es va confirmar definitivament fins als anys seixanta del segle XX, i la diferenciació del kiowa respecte de les llengües tanoa respondria a una separació geogràfica relativament allunyada en el temps. De tota manera, les diferències principals són lèxiques, ja que les llengües tanoa comparteixen molt vocabulari que no trobem en kiowa, però la gramàtica és molt similar en tota la família.
Els indis pueblo de Nou Mèxic i d'Arizona parlen les llengües tanoa. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keres, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
El tiwa del sud té dues varietats que es parlen a Sandía Pueblo i a Isleta Pueblo, a Nou Mèxic. A Sandía Pueblo (a uns 24 km al nord d'Albuquerque) hi ha 144 parlants (segons un cens del 1980), i a Isleta Pueblo (a uns 24 km al sud d'Albuquerque) hi ha 1.588 parlants (1980).
Hi havia una tercera variant dialectal parlada a Ysleta del Sur per descendents de la població procedent d'Isleta Pueblo que va emigrar cap a El Paso l'any 1682 després de la Pueblo Revolt del 1680. Ja no hi ha parlants competents d'aquesta variant.
En general, les persones grans i de mitjana edat de la comunitat són parlants competents de tiwa del sud. Sembla que encara hi ha alguns infants als quals es transmet la llengua.
tlapanec
tlapanec
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue, Amèrica > Mèxic
- ca tlapanec
- cod me'phaa
- en tlapanec
- en tlapanec language
- es tlapaneco
- fr tlapanèque
- nl tlapaneeks
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue, Amèrica > Mèxic
Definición
Conjunt de varietats lingüístiques que es parlen a l'estat de Guerrero, al sud de Mèxic. Hi ha set varietats principals, que s'identifiquen amb els pobles on es parlen: Acatepec, Azoyú, Malinaltepec, Teocuitlapa, Tlacoapa, Zapotitlán Tablas i Zilacayotitlán. Algunes de les varietats compten amb milers de parlants de totes les edats, però d'altres, com la d'Azoyú, estan en risc de desaparèixer.
La denominació tradicional tlapanec prové de la llengua nahua, i alguns dels parlants la consideren despectiva. Per això fan servir la denominació me'phaa.
El tlapanec o varietats del tlapanec o llengües tlapanecs -perquè no està clar què és varietat i què és llengua diferent- és una llengua tonal.
La denominació tradicional tlapanec prové de la llengua nahua, i alguns dels parlants la consideren despectiva. Per això fan servir la denominació me'phaa.
El tlapanec o varietats del tlapanec o llengües tlapanecs -perquè no està clar què és varietat i què és llengua diferent- és una llengua tonal.
tlicho
tlicho
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca dogrib
- ca thlingchadine sin. compl.
- ca tlicho sin. compl.
- cy Dogrib
- cy Thlingchadine sin. compl.
- cy Tlicho sin. compl.
- de Dogrib
- de Thlingchadine sin. compl.
- de Tlicho sin. compl.
- en Dogrib
- en Thlingchadine sin. compl.
- en Tlicho sin. compl.
- es dogrí
- es dogrib sin. compl.
- es thlingchadine sin. compl.
- es tlicho sin. compl.
- eu dogribera
- eu dogrib sin. compl.
- eu thlingchadine sin. compl.
- eu tlicho sin. compl.
- fr flanc-de-chien
- fr dogrib sin. compl.
- fr thlingchadine sin. compl.
- fr tlicho sin. compl.
- gl dogrib
- gl thlingchadine sin. compl.
- gl tlicho sin. compl.
- gn dogriv
- gn thlingchadine sin. compl.
- gn tlicho sin. compl.
- it dogrib
- it thlingchadine sin. compl.
- it tli cho sin. compl.
- it tlicho sin. compl.
- pt dogrib
- pt thlingchadine sin. compl.
- pt tlicho sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dogrib ha estat considerat de vegades un dialecte del complex dialectal slavi. Sembla que els parlants molt competents poden arribar a entendre's, però amb força dificultat.
Els missioners europeus van entrar en contacte amb els dogribs a mitjan segle XIX, després que la comunitat patís una violenta massacre protagonitzada pel poble veí yellowknife. Des de l'any 1950 els infants són escolaritzats amb la intenció d'integrar-los a la societat occidental. Des de final del segle XX se'ls ensenya també cultura tradicional dogrib.
Els dogribs s'autodenominen dané, que significa 'persones'.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dogrib ha estat considerat de vegades un dialecte del complex dialectal slavi. Sembla que els parlants molt competents poden arribar a entendre's, però amb força dificultat.
Els missioners europeus van entrar en contacte amb els dogribs a mitjan segle XIX, després que la comunitat patís una violenta massacre protagonitzada pel poble veí yellowknife. Des de l'any 1950 els infants són escolaritzats amb la intenció d'integrar-los a la societat occidental. Des de final del segle XX se'ls ensenya també cultura tradicional dogrib.
Els dogribs s'autodenominen dané, que significa 'persones'.
tlingit
tlingit
Atapascana-eyak-tlingit > Tlingit, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca tlingit
- ca lingít sin. compl.
- cy Tlingit
- cy Lingit sin. compl.
- de Tlingit
- de Lingit sin. compl.
- de Lingít sin. compl.
- de Thlinget sin. compl.
- de Tlinkit sin. compl.
- en Tlingit
- en Lingit sin. compl.
- en Lingít sin. compl.
- en Thlinget sin. compl.
- en Tlinkit sin. compl.
- es coluchano
- es lingít sin. compl.
- es tlingit sin. compl.
- eu tlingitera
- eu lingít sin. compl.
- eu tlingit sin. compl.
- fr tlingit
- fr lingít sin. compl.
- gl tlingit
- gl lingít sin. compl.
- gn tlingit
- gn lingít sin. compl.
- it tlingit
- it lingít sin. compl.
- pt tlingit
- pt lingít sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Tlingit, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El grup ètnic tlingit d'Alaska està integrat per 10.000 individus, dels quals només uns 500 parlen la llengua. A la Colúmbia Britànica els parlants no arriben a un centenar. Tots són parlants adults, fet que condemna la llengua a l'extinció. Actualment hi ha comunitats tlingits disperses per la costa oest, entre Anchorage i Seattle.
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, llengua que fins llavors no es coneixia i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit. Per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La principal divisió dialectal del tlingit distingeix dos grans blocs: el bloc septentrional (format pels dialectes Greater Northern, septentrional extrem i interior) i el bloc meridional (format pels dialectes meridional de transició, tlingit de Sanya-Henya i tlingit de Tongass, on hi ha els darrers parlants). Els parlants, tanmateix, no tenen cap dificultat d'intercomprensió.
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, llengua que fins llavors no es coneixia i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit. Per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La principal divisió dialectal del tlingit distingeix dos grans blocs: el bloc septentrional (format pels dialectes Greater Northern, septentrional extrem i interior) i el bloc meridional (format pels dialectes meridional de transició, tlingit de Sanya-Henya i tlingit de Tongass, on hi ha els darrers parlants). Els parlants, tanmateix, no tenen cap dificultat d'intercomprensió.
toba
toba
Guaykurú > Branca del sud, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
- ca toba
- ca toba-qom
- ca chaco sur sin. compl.
- ca emok-toba sin. compl.
- cod namqom (tanamqumt)
- cod qom (taqumt)
- cod qomlek (taqumlekt)
- ar توبية، توبية قوم
- cy Toba-qom
- cy Chaco sur (deheuol) sin. compl.
- cy Emok-toba (enw a ddefnyddid gynt ym mharagwâi yn unig) sin. compl.
- cy Toba sin. compl.
- de Emok-Toba (wird nur in Paraguay benutzt und ist heute ungebräuchlich)
- de Toba-Qom
- de Chaco Sur sin. compl.
- de Namqom sin. compl.
- de Qom sin. compl.
- de Toba sin. compl.
- en Toba-Qom
- en Chaco Sur sin. compl.
- en Toba sin. compl.
- en Toba-Emok (name formerly used only in Paraguay, now obsolete) sin. compl.
- es toba-qom
- es chaco sur sin. compl.
- es emok-toba sin. compl.
- es toba sin. compl.
- eu tobera
- eu chaco sur sin. compl.
- eu emok-toba (paraguain bakarrik erabiltzen zen izen hau gaur egun ia galduta) sin. compl.
- eu toba sin. compl.
- eu toba-qom sin. compl.
- fr toba
- fr toba-qom
- fr chaco du sud sin. compl.
- fr emok-toba (dénomination utilisée seulement au paraguay et de nos jours tombée en désuétude) sin. compl.
- gl toba-qom
- gl chaco sur sin. compl.
- gl emok-toba (denominación empregada só en paraguai e hoxe en desuso) sin. compl.
- gl toba sin. compl.
- gn tova-kon
- gn cháko ñemby sin. compl.
- gn emok-tova (ñembohero ojeporúva paraguáipe añónte ha ko´ag̃arupi ndojeporuvéima) sin. compl.
- gn tova sin. compl.
- it toba-qom
- it chaco sur sin. compl.
- it emok-toba (denominazione usata soltanto in paraguay ed oggi in disuso) sin. compl.
- it toba sin. compl.
- ja トバ・クオム語
- ja 南チャコ語、エモク・トバ語(パラグアイのみで使用される呼称、現在は使われていない)、トバ語 sin. compl.
- nl Toba-Qom
- nl Chaco Sur sin. compl.
- nl Emok-Toba (benaming enkel in Paraguay gebruikt en vandaag in onbruik) sin. compl.
- pt toba-qom
- pt chaco sul sin. compl.
- pt emok-toba (denominação só usada no paraguai e hoje em desuso) sin. compl.
- ru Тоба-квом
- ru Южный чако sin. compl.
- ru Тоба-эмок sin. compl.
- ru Tоба sin. compl.
- sw Toba-qom
- sw Chaco ya kusini sin. compl.
- sw Emok-toba (ile namna inaitwa kwa paraguay na kwa sasa haitumiki) sin. compl.
- sw Toba sin. compl.
- tmh Tatuba-qumt
- zh 托巴-古姆
- zh 托巴 sin. compl.
- zh 南部查科语 sin. compl.
- zh 目前已不使用） sin. compl.
- zh 托巴-埃默克 （旧时用在巴拉圭 sin. compl.
Guaykurú > Branca del sud, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
Definición
La llengua toba es pot dividir en quatre subgrups dialectals: takshik, no'olganak, lañagashik i rapigemlek.
Els toba han habitat tradicionalment la regió del Gran Chaco, que s'estén per l'Argentina, Bolívia i el Paraguai. Actualment trobem també assentaments permanents, o barrios, a les ciutats argentines de Resistencia, Rosario, Santa Fe, Buenos Aires o La Plata.
En alguns àmbits comunicatius el toba ha estat desplaçat per l'espanyol i, especialment en les comunitats urbanes, s'està interrompent la transmissió intergeneracional. Es calcula que prop del 25% dels membres de l'ètnia toba ja no utilitza la llengua en la seva vida diària.
Els toba, els mocoví i els pilagà s'autodenominen qom, i sembla que tant des del punt de vista ètnic com lingüístic podrien formar un contínuum.
No s'ha de confondre el toba/toba-qom, de la família guaykurú, amb el toba-maskoy, de la família mascoy, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
Els toba han habitat tradicionalment la regió del Gran Chaco, que s'estén per l'Argentina, Bolívia i el Paraguai. Actualment trobem també assentaments permanents, o barrios, a les ciutats argentines de Resistencia, Rosario, Santa Fe, Buenos Aires o La Plata.
En alguns àmbits comunicatius el toba ha estat desplaçat per l'espanyol i, especialment en les comunitats urbanes, s'està interrompent la transmissió intergeneracional. Es calcula que prop del 25% dels membres de l'ètnia toba ja no utilitza la llengua en la seva vida diària.
Els toba, els mocoví i els pilagà s'autodenominen qom, i sembla que tant des del punt de vista ètnic com lingüístic podrien formar un contínuum.
No s'ha de confondre el toba/toba-qom, de la família guaykurú, amb el toba-maskoy, de la família mascoy, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
toba
toba
Guaykurú > Branca del sud, Amèrica > Argentina
- ca pilagà
- ca pilacà sin. compl.
- ca toba sin. compl.
- cod kom'lek (Takumlekt)
- ar بيلاجية
- cy Pilagá
- cy Pilacá sin. compl.
- cy Toba(-pilagá) sin. compl.
- de Pilagá
- de Toba-Pilagá sin. compl.
- en Pilagá
- en Pilaca sin. compl.
- en Toba(-Pilagá) sin. compl.
- es pilagá
- es pilacá sin. compl.
- es toba(-pilagá) sin. compl.
- eu pilagera
- eu pilacà sin. compl.
- eu toba(-pilagà) sin. compl.
- fr pilagá
- fr pilaca sin. compl.
- fr toba-pilagá sin. compl.
- gl pilagá
- gl pilacá sin. compl.
- gl toba(-pilagá) sin. compl.
- gn pilaga
- gn pilaka sin. compl.
- gn tova(-pilaga) sin. compl.
- it pilagà
- it pilacà sin. compl.
- it toba(-pilagà) sin. compl.
- ja ピラガ語
- ja トバ語(・ピラガ語)、ピラカ語 sin. compl.
- nl Pilagá
- nl Pilacá sin. compl.
- nl Toba(-Pilagá) sin. compl.
- pt pilagá
- pt pilacá sin. compl.
- pt toba(-pilagá) sin. compl.
- ru Пилага
- ru Пилака sin. compl.
- ru Тоба(-пилага) sin. compl.
- sw Pilagá
- sw Pilacá sin. compl.
- sw Toba (-pilagá) sin. compl.
- tmh Tapilagt
- zh 皮拉嘎
- zh 皮拉卡 sin. compl.
- zh 托巴（-皮拉嘎） sin. compl.
Guaykurú > Branca del sud, Amèrica > Argentina
Definición
Els toba, els mocoví i els pilagà s'autodenominen qom, i sembla que tant des del punt de vista ètnic com lingüístic podrien formar un contínuum. Alguns autors, però, consideren els pilagà un subgrup toba des del punt de vista ètnic, però opinen que parlen una llengua diferent.
toba-lengua
toba-lengua
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
- ca maskoy
- ca kylyetwa iwo sin. compl.
- ca toba-lengua sin. compl.
- ca toba-maskoy sin. compl.
- cod enenlhit (tananelhit)
- ar ماسكوية
- cy Maskoy
- cy Kylyetwa iwo sin. compl.
- cy Toba-lengua sin. compl.
- cy Toba-mascoy sin. compl.
- de Maskoy
- de Mascoy sin. compl.
- de Toba-Mascoy sin. compl.
- en Maskoy
- en Kylyetwa Iwo sin. compl.
- en Mascoian sin. compl.
- en Toba-Lengua sin. compl.
- en Toba-Maskoy sin. compl.
- es maskoy
- es kylyetwa iwo sin. compl.
- es mascoy sin. compl.
- es toba-lengua sin. compl.
- es toba-maskoy sin. compl.
- eu mascoiera
- eu kylyetwa iwo sin. compl.
- eu toba-lengua sin. compl.
- eu toba-mascoy sin. compl.
- fr maskoy
- fr toba-maskoy
- fr mascoy sin. compl.
- fr toba-lengua sin. compl.
- gl maskoy
- gl kylyetwa iwo sin. compl.
- gl toba-lengua sin. compl.
- gl toba-mascoy sin. compl.
- gn maskói
- gn kylyetwa iwo sin. compl.
- gn maskói sin. compl.
- gn tova-lengua sin. compl.
- gn tova-maskói sin. compl.
- it maskoy
- it kylyetwa iwo sin. compl.
- it toba-lengua sin. compl.
- it toba-maskoy sin. compl.
- ja マスコイ語
- ja トバ・マスコイ語、キリトワイオ語、トバ・レングア語 sin. compl.
- nl Maskoy
- nl Kylyetwa Iwo sin. compl.
- nl Toba-Mascoy sin. compl.
- nl Toba-Taal sin. compl.
- pt maskoy
- pt kylyetwa iwo sin. compl.
- pt toba-lengua sin. compl.
- pt toba-mascoy sin. compl.
- ru Маской
- ru Килетва иво sin. compl.
- ru Маскойский sin. compl.
- ru Тоба-ленгуа sin. compl.
- ru Тоба-маской sin. compl.
- sw Maskoy
- sw Kylyetwa iwo sin. compl.
- sw Mascoy sin. compl.
- sw Toba-lengua sin. compl.
- sw Toba-maskoy sin. compl.
- tmh Tamaskuyt
- zh 玛斯考依
- zh 玛斯考依安 sin. compl.
- zh 托巴-莱恩瓜 sin. compl.
- zh 科耶特瓦伊沃 sin. compl.
- zh 托巴-玛斯考依 sin. compl.
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
Definición
Pràcticament tots els maskoys parlen encara la llengua. Molts homes de la comunitat parlen també espanyol i plattdeutsch/plautdietsch (una variant de l'alemany parlada a diversos països americans).
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
No s'ha de confondre el maskoy o toba-maskoy, de la família mascoy, amb el toba o toba-qom, de la família guaykurú, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
No s'ha de confondre el maskoy o toba-maskoy, de la família mascoy, amb el toba o toba-qom, de la família guaykurú, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
toba-maskoy
toba-maskoy
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
- ca maskoy
- ca kylyetwa iwo sin. compl.
- ca toba-lengua sin. compl.
- ca toba-maskoy sin. compl.
- cod enenlhit (tananelhit)
- ar ماسكوية
- cy Maskoy
- cy Kylyetwa iwo sin. compl.
- cy Toba-lengua sin. compl.
- cy Toba-mascoy sin. compl.
- de Maskoy
- de Mascoy sin. compl.
- de Toba-Mascoy sin. compl.
- en Maskoy
- en Kylyetwa Iwo sin. compl.
- en Mascoian sin. compl.
- en Toba-Lengua sin. compl.
- en Toba-Maskoy sin. compl.
- es maskoy
- es kylyetwa iwo sin. compl.
- es mascoy sin. compl.
- es toba-lengua sin. compl.
- es toba-maskoy sin. compl.
- eu mascoiera
- eu kylyetwa iwo sin. compl.
- eu toba-lengua sin. compl.
- eu toba-mascoy sin. compl.
- fr maskoy
- fr toba-maskoy
- fr mascoy sin. compl.
- fr toba-lengua sin. compl.
- gl maskoy
- gl kylyetwa iwo sin. compl.
- gl toba-lengua sin. compl.
- gl toba-mascoy sin. compl.
- gn maskói
- gn kylyetwa iwo sin. compl.
- gn maskói sin. compl.
- gn tova-lengua sin. compl.
- gn tova-maskói sin. compl.
- it maskoy
- it kylyetwa iwo sin. compl.
- it toba-lengua sin. compl.
- it toba-maskoy sin. compl.
- ja マスコイ語
- ja トバ・マスコイ語、キリトワイオ語、トバ・レングア語 sin. compl.
- nl Maskoy
- nl Kylyetwa Iwo sin. compl.
- nl Toba-Mascoy sin. compl.
- nl Toba-Taal sin. compl.
- pt maskoy
- pt kylyetwa iwo sin. compl.
- pt toba-lengua sin. compl.
- pt toba-mascoy sin. compl.
- ru Маской
- ru Килетва иво sin. compl.
- ru Маскойский sin. compl.
- ru Тоба-ленгуа sin. compl.
- ru Тоба-маской sin. compl.
- sw Maskoy
- sw Kylyetwa iwo sin. compl.
- sw Mascoy sin. compl.
- sw Toba-lengua sin. compl.
- sw Toba-maskoy sin. compl.
- tmh Tamaskuyt
- zh 玛斯考依
- zh 玛斯考依安 sin. compl.
- zh 托巴-莱恩瓜 sin. compl.
- zh 科耶特瓦伊沃 sin. compl.
- zh 托巴-玛斯考依 sin. compl.
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
Definición
Pràcticament tots els maskoys parlen encara la llengua. Molts homes de la comunitat parlen també espanyol i plattdeutsch/plautdietsch (una variant de l'alemany parlada a diversos països americans).
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
No s'ha de confondre el maskoy o toba-maskoy, de la família mascoy, amb el toba o toba-qom, de la família guaykurú, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
No s'ha de confondre el maskoy o toba-maskoy, de la família mascoy, amb el toba o toba-qom, de la família guaykurú, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
toba-qom
toba-qom
Guaykurú > Branca del sud, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
- ca toba
- ca toba-qom
- ca chaco sur sin. compl.
- ca emok-toba sin. compl.
- cod namqom (tanamqumt)
- cod qom (taqumt)
- cod qomlek (taqumlekt)
- ar توبية، توبية قوم
- cy Toba-qom
- cy Chaco sur (deheuol) sin. compl.
- cy Emok-toba (enw a ddefnyddid gynt ym mharagwâi yn unig) sin. compl.
- cy Toba sin. compl.
- de Emok-Toba (wird nur in Paraguay benutzt und ist heute ungebräuchlich)
- de Toba-Qom
- de Chaco Sur sin. compl.
- de Namqom sin. compl.
- de Qom sin. compl.
- de Toba sin. compl.
- en Toba-Qom
- en Chaco Sur sin. compl.
- en Toba sin. compl.
- en Toba-Emok (name formerly used only in Paraguay, now obsolete) sin. compl.
- es toba-qom
- es chaco sur sin. compl.
- es emok-toba sin. compl.
- es toba sin. compl.
- eu tobera
- eu chaco sur sin. compl.
- eu emok-toba (paraguain bakarrik erabiltzen zen izen hau gaur egun ia galduta) sin. compl.
- eu toba sin. compl.
- eu toba-qom sin. compl.
- fr toba
- fr toba-qom
- fr chaco du sud sin. compl.
- fr emok-toba (dénomination utilisée seulement au paraguay et de nos jours tombée en désuétude) sin. compl.
- gl toba-qom
- gl chaco sur sin. compl.
- gl emok-toba (denominación empregada só en paraguai e hoxe en desuso) sin. compl.
- gl toba sin. compl.
- gn tova-kon
- gn cháko ñemby sin. compl.
- gn emok-tova (ñembohero ojeporúva paraguáipe añónte ha ko´ag̃arupi ndojeporuvéima) sin. compl.
- gn tova sin. compl.
- it toba-qom
- it chaco sur sin. compl.
- it emok-toba (denominazione usata soltanto in paraguay ed oggi in disuso) sin. compl.
- it toba sin. compl.
- ja トバ・クオム語
- ja 南チャコ語、エモク・トバ語(パラグアイのみで使用される呼称、現在は使われていない)、トバ語 sin. compl.
- nl Toba-Qom
- nl Chaco Sur sin. compl.
- nl Emok-Toba (benaming enkel in Paraguay gebruikt en vandaag in onbruik) sin. compl.
- pt toba-qom
- pt chaco sul sin. compl.
- pt emok-toba (denominação só usada no paraguai e hoje em desuso) sin. compl.
- ru Тоба-квом
- ru Южный чако sin. compl.
- ru Тоба-эмок sin. compl.
- ru Tоба sin. compl.
- sw Toba-qom
- sw Chaco ya kusini sin. compl.
- sw Emok-toba (ile namna inaitwa kwa paraguay na kwa sasa haitumiki) sin. compl.
- sw Toba sin. compl.
- tmh Tatuba-qumt
- zh 托巴-古姆
- zh 托巴 sin. compl.
- zh 南部查科语 sin. compl.
- zh 目前已不使用） sin. compl.
- zh 托巴-埃默克 （旧时用在巴拉圭 sin. compl.
Guaykurú > Branca del sud, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
Definición
La llengua toba es pot dividir en quatre subgrups dialectals: takshik, no'olganak, lañagashik i rapigemlek.
Els toba han habitat tradicionalment la regió del Gran Chaco, que s'estén per l'Argentina, Bolívia i el Paraguai. Actualment trobem també assentaments permanents, o barrios, a les ciutats argentines de Resistencia, Rosario, Santa Fe, Buenos Aires o La Plata.
En alguns àmbits comunicatius el toba ha estat desplaçat per l'espanyol i, especialment en les comunitats urbanes, s'està interrompent la transmissió intergeneracional. Es calcula que prop del 25% dels membres de l'ètnia toba ja no utilitza la llengua en la seva vida diària.
Els toba, els mocoví i els pilagà s'autodenominen qom, i sembla que tant des del punt de vista ètnic com lingüístic podrien formar un contínuum.
No s'ha de confondre el toba/toba-qom, de la família guaykurú, amb el toba-maskoy, de la família mascoy, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
Els toba han habitat tradicionalment la regió del Gran Chaco, que s'estén per l'Argentina, Bolívia i el Paraguai. Actualment trobem també assentaments permanents, o barrios, a les ciutats argentines de Resistencia, Rosario, Santa Fe, Buenos Aires o La Plata.
En alguns àmbits comunicatius el toba ha estat desplaçat per l'espanyol i, especialment en les comunitats urbanes, s'està interrompent la transmissió intergeneracional. Es calcula que prop del 25% dels membres de l'ètnia toba ja no utilitza la llengua en la seva vida diària.
Els toba, els mocoví i els pilagà s'autodenominen qom, i sembla que tant des del punt de vista ètnic com lingüístic podrien formar un contínuum.
No s'ha de confondre el toba/toba-qom, de la família guaykurú, amb el toba-maskoy, de la família mascoy, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
tohono o'odham
tohono o'odham
Utoasteca > Utoasteca del sud, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
- ca alt pima
- ca nevome sin. compl.
- ca o'odham sin. compl.
- ca pima-papago sin. compl.
- ca tohono o'odham sin. compl.
- cod o'odham
- de Pima Alto
- de O'odham sin. compl.
- de Oberes Pima sin. compl.
- en Alt pima
- en Nevome sin. compl.
- en O'odham sin. compl.
- en Pima-papago sin. compl.
- en Tohono o'odham sin. compl.
- es alt pima
- es nevome sin. compl.
- es o'odham sin. compl.
- es pima-papago sin. compl.
- es tohono o'odham sin. compl.
- eu alt pima
- eu nevome sin. compl.
- eu o'odham sin. compl.
- eu pima-papago sin. compl.
- eu tohono o'odham sin. compl.
- fr haut-Piman
- fr o'odham sin. compl.
- fr papago sin. compl.
- gl alt pima
- gl nevome sin. compl.
- gl o'odham sin. compl.
- gl pima-papago sin. compl.
- gl tohono o'odham sin. compl.
- it alt pima
- it nevome sin. compl.
- it o'odham sin. compl.
- it pima-papago sin. compl.
- it tohono o'odham sin. compl.
- nl Pima
- nl O'odham sin. compl.
- nl Papago sin. compl.
- pt alt pima
- pt nevome sin. compl.
- pt o'odham sin. compl.
- pt pima-papago sin. compl.
- pt tohono o'odham sin. compl.
Utoasteca > Utoasteca del sud, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
Definición
La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, i Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
De la branca utoasteca meridional, només hi ha dues llengües que es parlin en territori dels Estats Units, la resta se situen al sud de la frontera Arizona-Mèxic. Aquestes dues llengües són l'alt pima i el cahita.
La llengua alt pima consta dels dialectes següents: el pima o akimel o'odham (subdividit en les varietats del riu Salt, riu Gila oriental, riu Gila occidental i Kohadt) i el papago o tohono o'odham (amb força variació interna). Les diferències entre les varietats són escasses i no impedeixen la intercomprensió.
La comunitat alt pima va entrar en contacte amb els colonitzadors europeus vers el 1700. Hi van mantenir relacions pacífiques. El 1850, l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic va dividir el territori propi dels indígenes. Ben aviat es van constituir les reserves.
Actualment els akimels viuen a les reserves Gila River, Salt River i Ak Chin, i als territoris adjacents de Casa Grande, Chandler, Coolidge i Phoenix. Els tohonos viuen a les reserves Papago, San Xavier, Ak Chin i Gila Bend, i als territoris adjacents d'Ajo, Marana, Gila Bend, Florence, Tucson, Phoenix, Los Àngeles, San José i Sonora.
La designació akimel o'odham significa 'la gent del riu'. D'altra banda, tohono o'odham significa 'la gent del desert'.
A diferència d'altres llengües utoasteques, l'alt pima encara es transmet -tot i que parcialment- a les noves generacions, de manera que hi ha infants que la parlen com a primera llengua. A les comunitats dels Estats Units, la llengua s'ensenya a les escoles.
De la branca utoasteca meridional, només hi ha dues llengües que es parlin en territori dels Estats Units, la resta se situen al sud de la frontera Arizona-Mèxic. Aquestes dues llengües són l'alt pima i el cahita.
La llengua alt pima consta dels dialectes següents: el pima o akimel o'odham (subdividit en les varietats del riu Salt, riu Gila oriental, riu Gila occidental i Kohadt) i el papago o tohono o'odham (amb força variació interna). Les diferències entre les varietats són escasses i no impedeixen la intercomprensió.
La comunitat alt pima va entrar en contacte amb els colonitzadors europeus vers el 1700. Hi van mantenir relacions pacífiques. El 1850, l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic va dividir el territori propi dels indígenes. Ben aviat es van constituir les reserves.
Actualment els akimels viuen a les reserves Gila River, Salt River i Ak Chin, i als territoris adjacents de Casa Grande, Chandler, Coolidge i Phoenix. Els tohonos viuen a les reserves Papago, San Xavier, Ak Chin i Gila Bend, i als territoris adjacents d'Ajo, Marana, Gila Bend, Florence, Tucson, Phoenix, Los Àngeles, San José i Sonora.
La designació akimel o'odham significa 'la gent del riu'. D'altra banda, tohono o'odham significa 'la gent del desert'.
A diferència d'altres llengües utoasteques, l'alt pima encara es transmet -tot i que parcialment- a les noves generacions, de manera que hi ha infants que la parlen com a primera llengua. A les comunitats dels Estats Units, la llengua s'ensenya a les escoles.
