koayà
koayà
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca kwaza
- ca aràra sin. compl.
- ca coaià sin. compl.
- ca koaià sin. compl.
- ca koayà sin. compl.
- ca koià sin. compl.
- ca quaià sin. compl.
- cod kwazà
- ar كوازية
- cy Kwaza
- cy Arára sin. compl.
- cy Coaiá sin. compl.
- cy Koaiá sin. compl.
- cy Koayá sin. compl.
- cy Koiá sin. compl.
- cy Quaiá sin. compl.
- de Kwazá
- de Arará sin. compl.
- de Koaiá sin. compl.
- de Koayá sin. compl.
- en Kwaza
- en Arára sin. compl.
- en Coaia sin. compl.
- en Koaiá sin. compl.
- en Koayá sin. compl.
- en Quaiá sin. compl.
- es kwaza
- es arára sin. compl.
- es coaia sin. compl.
- es koaiá sin. compl.
- es koaya sin. compl.
- es quaiá sin. compl.
- eu kwazera
- eu aràra sin. compl.
- eu coaià sin. compl.
- eu koaià sin. compl.
- eu koayà sin. compl.
- eu koià sin. compl.
- eu quaià sin. compl.
- fr kwaza
- fr arára sin. compl.
- fr koaiá sin. compl.
- fr koayá sin. compl.
- fr kwaza sin. compl.
- gl kwaza
- gl arára sin. compl.
- gl coaiá sin. compl.
- gl koaiá sin. compl.
- gl koayá sin. compl.
- gl koiá sin. compl.
- gl quaiá sin. compl.
- gn kwasa
- gn arára sin. compl.
- gn coaia sin. compl.
- gn koaia sin. compl.
- gn koaja sin. compl.
- gn kuaia sin. compl.
- it kwaza
- it arara sin. compl.
- it coaià sin. compl.
- it koaià sin. compl.
- it koayà sin. compl.
- it koià sin. compl.
- it quaià sin. compl.
- ja クワサ語
- ja アララ語 sin. compl.
- ja コアヤ語 sin. compl.
- ja コイア語 sin. compl.
- ja ワイア語 sin. compl.
- ja コアイア語 sin. compl.
- nl Kwaza
- nl Arára sin. compl.
- nl Coaiá sin. compl.
- nl Koaiá sin. compl.
- nl Koayá sin. compl.
- nl Koiá sin. compl.
- nl Quaiá sin. compl.
- pt kwaza
- pt arára sin. compl.
- pt coaia sin. compl.
- pt koaiá sin. compl.
- pt koaya sin. compl.
- pt koiá sin. compl.
- pt quaiá sin. compl.
- ru Кважа
- ru Коая sin. compl.
- ru Арара sin. compl.
- ru Коайя sin. compl.
- ru Куайя sin. compl.
- sw Kwaza
- sw Arára sin. compl.
- sw Coaia sin. compl.
- sw Koaiá sin. compl.
- sw Koaya sin. compl.
- sw Quaiá sin. compl.
- tmh Takwazt
- zh 克瓦扎
- zh 库阿亚 sin. compl.
- zh 阿拉拉 sin. compl.
- zh 考阿亚 sin. compl.
- zh 考阿雅 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definición
Els primers contactes entre els amerindis del sud de Rondònia i els europeus es van produir probablement al segle XVIII. A les primeres dècades del XX aquesta zona va esdevenir un centre important per a l'explotació del cautxú. Això va implicar un fort declivi de la població, sobretot a causa de malalties importades. Durant les darreres dècades aquest territori ha sofert una gran desforestació.
Actualment els kwaza supervivents -dues famílies-, viuen en una reserva amb parlants amerindis d'altres comunitats (150 aikanã i 20 latundê), i el 50% parlen també aikanã i portuguès.
El nom aràra pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
Actualment els kwaza supervivents -dues famílies-, viuen en una reserva amb parlants amerindis d'altres comunitats (150 aikanã i 20 latundê), i el 50% parlen també aikanã i portuguès.
El nom aràra pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
kofane
kofane
Filiació desconeguda, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador
- ca cofan
- ca kofane sin. compl.
- cod a'ingae (ayinga)
- ar كوفانية
- cy Cofán
- cy Kofane sin. compl.
- de Cofán
- de A'ingaé sin. compl.
- en Cofán
- en Kofane sin. compl.
- es cofán
- es kofane sin. compl.
- eu kofanera
- eu kofane sin. compl.
- fr cofan
- fr kofan sin. compl.
- fr kofán sin. compl.
- fr kofane sin. compl.
- gl cofán
- gl kofane sin. compl.
- gn kofan
- gn kofane sin. compl.
- it cofan
- it kofane sin. compl.
- ja コファン語
- nl Cofán
- nl Kofane sin. compl.
- pt cofán
- pt kofane sin. compl.
- ru Кофан
- ru Кофане sin. compl.
- sw Cofán
- sw Kofane sin. compl.
- tmh Takufant
- zh 考凡
- zh 考法内 sin. compl.
Filiació desconeguda, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador
Definición
La documentació sobre aquesta llengua és força limitada i no hi ha acord entre els autors pel que fa a la seva classificació genètica. Sembla que ha manllevat alguns elements de llengües veïnes de la família txibtxa. Alguns autors consideren que té dos dialectes mútuament intel·ligibles: l'equatorià (del riu Aguarico) i el colombià (dels rius San Miguel, Guamúes i Putumayo).
El territori cofan ha estat una zona d'explotació petroliera intensiva, especialment des de 1970. Aquest fet ha provocat un fort grau d'aculturació entre els cofan. La llengua està patint un procés força accelerat de substitució.
El conflicte armat de Colòmbia està provocant el desplaçament dels cofan que vivien en aquest estat cap a la banda equatoriana.
El territori cofan ha estat una zona d'explotació petroliera intensiva, especialment des de 1970. Aquest fet ha provocat un fort grau d'aculturació entre els cofan. La llengua està patint un procés força accelerat de substitució.
El conflicte armat de Colòmbia està provocant el desplaçament dels cofan que vivien en aquest estat cap a la banda equatoriana.
köggaba
köggaba
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco, Amèrica > Colòmbia
- ca kogi
- ca cágaba sin. compl.
- ca cogui sin. compl.
- ca kággaba sin. compl.
- ca köggaba sin. compl.
- ca kogui sin. compl.
- cod kaggaba
- cod kogi
- cod kogian
- ar كوغية
- cy Kogi
- cy Cágaba sin. compl.
- cy Cogui sin. compl.
- cy Kággaba sin. compl.
- cy Köggaba sin. compl.
- cy Kogui sin. compl.
- de Kogi
- de Cagaba sin. compl.
- de Cogui sin. compl.
- de Kaggaba sin. compl.
- de Kággaba sin. compl.
- de Kogui sin. compl.
- en Cogui
- en Coghui sin. compl.
- en Kagaba sin. compl.
- en Kaggaba sin. compl.
- en Köggaba sin. compl.
- en Kogi sin. compl.
- en Kogui sin. compl.
- es cogui
- es cágaba sin. compl.
- es cogui sin. compl.
- es kággaba sin. compl.
- es köggaba sin. compl.
- es kogi sin. compl.
- es kogui sin. compl.
- eu koguiera
- eu cágaba sin. compl.
- eu cogui sin. compl.
- eu kággaba sin. compl.
- eu köggaba sin. compl.
- eu kogi sin. compl.
- eu kogui sin. compl.
- fr kogui
- fr cágaba sin. compl.
- fr cogui sin. compl.
- fr kággaba sin. compl.
- fr köggaba sin. compl.
- fr kogi sin. compl.
- gl kogi
- gl cágaba sin. compl.
- gl cogui sin. compl.
- gl kággaba sin. compl.
- gl köggaba sin. compl.
- gl kogui sin. compl.
- it kogi
- it cágaba sin. compl.
- it cogui sin. compl.
- it kággaba sin. compl.
- it köggaba sin. compl.
- it kogui sin. compl.
- ja コギ語
- nl Kogi
- nl Cágaba sin. compl.
- nl Cogui sin. compl.
- nl Kággaba sin. compl.
- nl Köggaba sin. compl.
- nl Kogui sin. compl.
- pt cogui
- pt cágaba sin. compl.
- pt kággaba sin. compl.
- pt köggaba sin. compl.
- pt kogi sin. compl.
- pt kogui sin. compl.
- ru Кагаба
- ru Коги sin. compl.
- ru Когуи sin. compl.
- ru Кёггаба sin. compl.
- zh 科吉语
- zh 科基、卡加瓦、卡戈加瓦、科戈加瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco, Amèrica > Colòmbia
Definición
Els kogi viuen al vessant nord de la Sierra Nevada de Santa Marta, en una zona indígena que comparteixen amb els wiwa (especialment els malayo). Viuen als territoris més elevats i tenen molt poc contacte amb la societat majoritària.
La major part dels membres de la comunitat són monolingües. Molt pocs parlen espanyol. Sembla que un percentatge força elevat parla wiwa.
S'han fet alguns estudis antropològics sobre els kogi, però el vessant lingüístic ha estat tractat per molt pocs investigadors.
La major part dels membres de la comunitat són monolingües. Molt pocs parlen espanyol. Sembla que un percentatge força elevat parla wiwa.
S'han fet alguns estudis antropològics sobre els kogi, però el vessant lingüístic ha estat tractat per molt pocs investigadors.
kogi
kogi
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco, Amèrica > Colòmbia
- ca kogi
- ca cágaba sin. compl.
- ca cogui sin. compl.
- ca kággaba sin. compl.
- ca köggaba sin. compl.
- ca kogui sin. compl.
- cod kaggaba
- cod kogi
- cod kogian
- ar كوغية
- cy Kogi
- cy Cágaba sin. compl.
- cy Cogui sin. compl.
- cy Kággaba sin. compl.
- cy Köggaba sin. compl.
- cy Kogui sin. compl.
- de Kogi
- de Cagaba sin. compl.
- de Cogui sin. compl.
- de Kaggaba sin. compl.
- de Kággaba sin. compl.
- de Kogui sin. compl.
- en Cogui
- en Coghui sin. compl.
- en Kagaba sin. compl.
- en Kaggaba sin. compl.
- en Köggaba sin. compl.
- en Kogi sin. compl.
- en Kogui sin. compl.
- es cogui
- es cágaba sin. compl.
- es cogui sin. compl.
- es kággaba sin. compl.
- es köggaba sin. compl.
- es kogi sin. compl.
- es kogui sin. compl.
- eu koguiera
- eu cágaba sin. compl.
- eu cogui sin. compl.
- eu kággaba sin. compl.
- eu köggaba sin. compl.
- eu kogi sin. compl.
- eu kogui sin. compl.
- fr kogui
- fr cágaba sin. compl.
- fr cogui sin. compl.
- fr kággaba sin. compl.
- fr köggaba sin. compl.
- fr kogi sin. compl.
- gl kogi
- gl cágaba sin. compl.
- gl cogui sin. compl.
- gl kággaba sin. compl.
- gl köggaba sin. compl.
- gl kogui sin. compl.
- it kogi
- it cágaba sin. compl.
- it cogui sin. compl.
- it kággaba sin. compl.
- it köggaba sin. compl.
- it kogui sin. compl.
- ja コギ語
- nl Kogi
- nl Cágaba sin. compl.
- nl Cogui sin. compl.
- nl Kággaba sin. compl.
- nl Köggaba sin. compl.
- nl Kogui sin. compl.
- pt cogui
- pt cágaba sin. compl.
- pt kággaba sin. compl.
- pt köggaba sin. compl.
- pt kogi sin. compl.
- pt kogui sin. compl.
- ru Кагаба
- ru Коги sin. compl.
- ru Когуи sin. compl.
- ru Кёггаба sin. compl.
- zh 科吉语
- zh 科基、卡加瓦、卡戈加瓦、科戈加瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco, Amèrica > Colòmbia
Definición
Els kogi viuen al vessant nord de la Sierra Nevada de Santa Marta, en una zona indígena que comparteixen amb els wiwa (especialment els malayo). Viuen als territoris més elevats i tenen molt poc contacte amb la societat majoritària.
La major part dels membres de la comunitat són monolingües. Molt pocs parlen espanyol. Sembla que un percentatge força elevat parla wiwa.
S'han fet alguns estudis antropològics sobre els kogi, però el vessant lingüístic ha estat tractat per molt pocs investigadors.
La major part dels membres de la comunitat són monolingües. Molt pocs parlen espanyol. Sembla que un percentatge força elevat parla wiwa.
S'han fet alguns estudis antropològics sobre els kogi, però el vessant lingüístic ha estat tractat per molt pocs investigadors.
kogui
kogui
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco, Amèrica > Colòmbia
- ca kogi
- ca cágaba sin. compl.
- ca cogui sin. compl.
- ca kággaba sin. compl.
- ca köggaba sin. compl.
- ca kogui sin. compl.
- cod kaggaba
- cod kogi
- cod kogian
- ar كوغية
- cy Kogi
- cy Cágaba sin. compl.
- cy Cogui sin. compl.
- cy Kággaba sin. compl.
- cy Köggaba sin. compl.
- cy Kogui sin. compl.
- de Kogi
- de Cagaba sin. compl.
- de Cogui sin. compl.
- de Kaggaba sin. compl.
- de Kággaba sin. compl.
- de Kogui sin. compl.
- en Cogui
- en Coghui sin. compl.
- en Kagaba sin. compl.
- en Kaggaba sin. compl.
- en Köggaba sin. compl.
- en Kogi sin. compl.
- en Kogui sin. compl.
- es cogui
- es cágaba sin. compl.
- es cogui sin. compl.
- es kággaba sin. compl.
- es köggaba sin. compl.
- es kogi sin. compl.
- es kogui sin. compl.
- eu koguiera
- eu cágaba sin. compl.
- eu cogui sin. compl.
- eu kággaba sin. compl.
- eu köggaba sin. compl.
- eu kogi sin. compl.
- eu kogui sin. compl.
- fr kogui
- fr cágaba sin. compl.
- fr cogui sin. compl.
- fr kággaba sin. compl.
- fr köggaba sin. compl.
- fr kogi sin. compl.
- gl kogi
- gl cágaba sin. compl.
- gl cogui sin. compl.
- gl kággaba sin. compl.
- gl köggaba sin. compl.
- gl kogui sin. compl.
- it kogi
- it cágaba sin. compl.
- it cogui sin. compl.
- it kággaba sin. compl.
- it köggaba sin. compl.
- it kogui sin. compl.
- ja コギ語
- nl Kogi
- nl Cágaba sin. compl.
- nl Cogui sin. compl.
- nl Kággaba sin. compl.
- nl Köggaba sin. compl.
- nl Kogui sin. compl.
- pt cogui
- pt cágaba sin. compl.
- pt kággaba sin. compl.
- pt köggaba sin. compl.
- pt kogi sin. compl.
- pt kogui sin. compl.
- ru Кагаба
- ru Коги sin. compl.
- ru Когуи sin. compl.
- ru Кёггаба sin. compl.
- zh 科吉语
- zh 科基、卡加瓦、卡戈加瓦、科戈加瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco, Amèrica > Colòmbia
Definición
Els kogi viuen al vessant nord de la Sierra Nevada de Santa Marta, en una zona indígena que comparteixen amb els wiwa (especialment els malayo). Viuen als territoris més elevats i tenen molt poc contacte amb la societat majoritària.
La major part dels membres de la comunitat són monolingües. Molt pocs parlen espanyol. Sembla que un percentatge força elevat parla wiwa.
S'han fet alguns estudis antropològics sobre els kogi, però el vessant lingüístic ha estat tractat per molt pocs investigadors.
La major part dels membres de la comunitat són monolingües. Molt pocs parlen espanyol. Sembla que un percentatge força elevat parla wiwa.
S'han fet alguns estudis antropològics sobre els kogi, però el vessant lingüístic ha estat tractat per molt pocs investigadors.
kohoroxitari
kohoroxitari
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca curripako
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripaco sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- cod waku
- cod wakuenai (wakwinay)
- ar كوريباكية
- cy Curripako
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripaco sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Curripaco
- de Baniva sin. compl.
- de Koripako sin. compl.
- de Korispaso sin. compl.
- de Kuripaco sin. compl.
- en Curripaco
- en Banivo sin. compl.
- en Baniwa sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es curripako
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripaco sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu kurripako
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu curripako sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr curripaco
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripaco sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl curripako
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripaco sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn kurripáko
- gn curripaco-vaníva sin. compl.
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripako-vaníva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it curripako
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripaco sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja クリパコ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語 sin. compl.
- nl Curripako
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripaco sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt curripako
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripaco sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Куррипако
- ru Баниво sin. compl.
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Курипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Curripako
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripaco sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Takuripakt
- zh 库里帕卡
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 巴尼瓦 sin. compl.
- zh 库里帕卡 sin. compl.
- zh 可罗西塔里 sin. compl.
- zh 库里帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
Alguns autors consideren que el baniva i el curripako són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
kohoroxitari
kohoroxitari
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca baniva
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- ar بانيفية
- cy Baniva
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripako sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Baniva
- de Baniba sin. compl.
- de Baniua sin. compl.
- de Baniwa sin. compl.
- de Curripaco sin. compl.
- de Kohoroxitari sin. compl.
- en Baniwa
- en Banivo sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es baniva
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripako sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu baniwera
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr baniva
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripako sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl baniva
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripako sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn vaniva
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripáko-baniva sin. compl.
- gn kurripáko-vaniva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it baniva
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripako sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja バニバ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語、クリパコ語 sin. compl.
- nl Baniva
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripako sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt baniva
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripako sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Банива
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Баниво sin. compl.
- ru Куррипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Baniva
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripako sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Tabanibt
- zh 巴尼瓦
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 库里帕克 sin. compl.
- zh 科胡罗西塔里 sin. compl.
- zh 古丽帕克-巴尼瓦 sin. compl.
- zh 古丽帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
El baniva està estretament emparentat amb altres llengües arawaks del Río Negro, com ara el baré, el piapoko, el guarequena, el yavitero (llengua extingida) o el curripaco.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
koià
koià
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca kwaza
- ca aràra sin. compl.
- ca coaià sin. compl.
- ca koaià sin. compl.
- ca koayà sin. compl.
- ca koià sin. compl.
- ca quaià sin. compl.
- cod kwazà
- ar كوازية
- cy Kwaza
- cy Arára sin. compl.
- cy Coaiá sin. compl.
- cy Koaiá sin. compl.
- cy Koayá sin. compl.
- cy Koiá sin. compl.
- cy Quaiá sin. compl.
- de Kwazá
- de Arará sin. compl.
- de Koaiá sin. compl.
- de Koayá sin. compl.
- en Kwaza
- en Arára sin. compl.
- en Coaia sin. compl.
- en Koaiá sin. compl.
- en Koayá sin. compl.
- en Quaiá sin. compl.
- es kwaza
- es arára sin. compl.
- es coaia sin. compl.
- es koaiá sin. compl.
- es koaya sin. compl.
- es quaiá sin. compl.
- eu kwazera
- eu aràra sin. compl.
- eu coaià sin. compl.
- eu koaià sin. compl.
- eu koayà sin. compl.
- eu koià sin. compl.
- eu quaià sin. compl.
- fr kwaza
- fr arára sin. compl.
- fr koaiá sin. compl.
- fr koayá sin. compl.
- fr kwaza sin. compl.
- gl kwaza
- gl arára sin. compl.
- gl coaiá sin. compl.
- gl koaiá sin. compl.
- gl koayá sin. compl.
- gl koiá sin. compl.
- gl quaiá sin. compl.
- gn kwasa
- gn arára sin. compl.
- gn coaia sin. compl.
- gn koaia sin. compl.
- gn koaja sin. compl.
- gn kuaia sin. compl.
- it kwaza
- it arara sin. compl.
- it coaià sin. compl.
- it koaià sin. compl.
- it koayà sin. compl.
- it koià sin. compl.
- it quaià sin. compl.
- ja クワサ語
- ja アララ語 sin. compl.
- ja コアヤ語 sin. compl.
- ja コイア語 sin. compl.
- ja ワイア語 sin. compl.
- ja コアイア語 sin. compl.
- nl Kwaza
- nl Arára sin. compl.
- nl Coaiá sin. compl.
- nl Koaiá sin. compl.
- nl Koayá sin. compl.
- nl Koiá sin. compl.
- nl Quaiá sin. compl.
- pt kwaza
- pt arára sin. compl.
- pt coaia sin. compl.
- pt koaiá sin. compl.
- pt koaya sin. compl.
- pt koiá sin. compl.
- pt quaiá sin. compl.
- ru Кважа
- ru Коая sin. compl.
- ru Арара sin. compl.
- ru Коайя sin. compl.
- ru Куайя sin. compl.
- sw Kwaza
- sw Arára sin. compl.
- sw Coaia sin. compl.
- sw Koaiá sin. compl.
- sw Koaya sin. compl.
- sw Quaiá sin. compl.
- tmh Takwazt
- zh 克瓦扎
- zh 库阿亚 sin. compl.
- zh 阿拉拉 sin. compl.
- zh 考阿亚 sin. compl.
- zh 考阿雅 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definición
Els primers contactes entre els amerindis del sud de Rondònia i els europeus es van produir probablement al segle XVIII. A les primeres dècades del XX aquesta zona va esdevenir un centre important per a l'explotació del cautxú. Això va implicar un fort declivi de la població, sobretot a causa de malalties importades. Durant les darreres dècades aquest territori ha sofert una gran desforestació.
Actualment els kwaza supervivents -dues famílies-, viuen en una reserva amb parlants amerindis d'altres comunitats (150 aikanã i 20 latundê), i el 50% parlen també aikanã i portuguès.
El nom aràra pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
Actualment els kwaza supervivents -dues famílies-, viuen en una reserva amb parlants amerindis d'altres comunitats (150 aikanã i 20 latundê), i el 50% parlen també aikanã i portuguès.
El nom aràra pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
kokama-kokamilla
kokama-kokamilla
Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Cocama, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca cocama-cocamilla
- ca kokama-kokamilla sin. compl.
- cod kukama-kukamiria
- ar كوكامية-كوكاميوية
- cy Cocama-Cocamilla
- cy Kokama-kokamilla sin. compl.
- de Cocama-Cocamilla
- de Cocama sin. compl.
- en Cocama-Cocamilla
- en Kokama-Kokamilla sin. compl.
- es cocama-cocamilla
- es kokama-kokamilla sin. compl.
- eu kokama-kokamillera
- eu cocama-cocamilla sin. compl.
- eu kokama-kokamilla sin. compl.
- fr cocama-cocamilla
- fr kokama-kokamilla sin. compl.
- gl cocama-cocamilla
- gl kokama-kokamilla sin. compl.
- gn kokáma-kokamílla
- gn kokáma-kokamílla sin. compl.
- it cocama-cocamilla
- it kokamakokamilla sin. compl.
- ja コカマ・コカミリャ語
- nl Cocama-Cocamilla
- nl Kokama-Kokamilla sin. compl.
- pt cocama-cocamilla
- pt kokamakokamilla sin. compl.
- ru Кокама-кокамилья
- ru Кукама-кокамилья sin. compl.
- sw Cocama-cocamilla
- sw Kokama-kokamilla sin. compl.
- tmh Takukamt-takukamilt
- zh 科卡玛-科卡米亚
- zh 高卡玛-高卡米亚 sin. compl.
Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Cocama, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definición
Aquesta llengua es troba en greu perill d'extinció, ja que només és utilitzada en situacions comunicatives molt restringides per unes 1.500 persones, majoritàriament gent gran. S'ha interromput el procés de transmissió lingüística intergeneracional.
Sembla que ja s'ha extingit a Colòmbia i gairebé ja no es parla al Brasil.
Es distingeixen dues varietats d'aquesta llengua, d'acord amb principis històrics i geogràfics: el cocamilla, parlat en comunitats distribuïdes a la part alta del riu Huallaga, i el cocama, parlat a les zones baixes dels rius Marañón, Samiria, Ucayali i Amazones. Només hi ha certes diferències fonològiques i lèxiques entre aquestes dues varietats, que no entorpeixen en absolut la comunicació.
Sembla que ja s'ha extingit a Colòmbia i gairebé ja no es parla al Brasil.
Es distingeixen dues varietats d'aquesta llengua, d'acord amb principis històrics i geogràfics: el cocamilla, parlat en comunitats distribuïdes a la part alta del riu Huallaga, i el cocama, parlat a les zones baixes dels rius Marañón, Samiria, Ucayali i Amazones. Només hi ha certes diferències fonològiques i lèxiques entre aquestes dues varietats, que no entorpeixen en absolut la comunicació.
kokoy
kokoy
Crioll de base anglesa, Amèrica > Dominica
- ca crioll anglès de Dominica
- ca cocoy sin. compl.
- ca kokoy sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- en Dominican English Creole
- en Cocoy sin. compl.
- en Kokoy sin. compl.
- es criollo inglés de Dominica
- es cocoy sin. compl.
- es kokoy sin. compl.
- eu ingelesean kreolera de Dominica
- eu cocoy sin. compl.
- eu kokoy sin. compl.
- fr créole anglais dominicain
- fr cocoy sin. compl.
- fr kockoy sin. compl.
- gl crioulo inglés de Dominica
- gl cocoy sin. compl.
- gl kokoy sin. compl.
- it creolo inglese di Dominica
- it cocoy sin. compl.
- it kokoy sin. compl.
- nl Creools Engels op de Dominicaanse Republiek
- nl Cocoy sin. compl.
- nl Engels-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
- nl Kockoy sin. compl.
- pt crioulo inglês de Dominica
- pt cocoy sin. compl.
- pt kokoy sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Dominica
Definición
Dominica forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Grenada, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base anglesa de Dominica, anomenat kokoy, es troba en una situació força delicada. És parlat en dues petites comunitats al nord del país, Marigot i Wesley, sobretot per adults; els joves tendeixen a parlar anglès estàndard.
L'origen del nom d'aquest crioll no és gaire clar: sembla que deriva del nom d'un tipus de banana i que històricament s'hauria emprat de manera despectiva envers la població vinguda de Montserrat i Antigua, i envers la seva llengua.
El crioll de base francesa, anomenat localment kwèyòl, és la llengua de prop del 80% de la població del país. L'anglès, llengua oficial, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll de base francesa al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. A més, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base anglesa de Dominica, anomenat kokoy, es troba en una situació força delicada. És parlat en dues petites comunitats al nord del país, Marigot i Wesley, sobretot per adults; els joves tendeixen a parlar anglès estàndard.
L'origen del nom d'aquest crioll no és gaire clar: sembla que deriva del nom d'un tipus de banana i que històricament s'hauria emprat de manera despectiva envers la població vinguda de Montserrat i Antigua, i envers la seva llengua.
El crioll de base francesa, anomenat localment kwèyòl, és la llengua de prop del 80% de la població del país. L'anglès, llengua oficial, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll de base francesa al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. A més, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
