kiremi
kiremi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nyaturu
- ca keremi sin. compl.
- ca kinyaturu sin. compl.
- ca kiremi sin. compl.
- ca kirimi sin. compl.
- ca limi sin. compl.
- ca remi sin. compl.
- ca rimi sin. compl.
- ca turu sin. compl.
- ar نياتورو
- cy Nyaturu
- cy Keremi sin. compl.
- cy Kinyaturu sin. compl.
- cy Kiremi sin. compl.
- cy Kirimi sin. compl.
- cy Limi sin. compl.
- cy Remi sin. compl.
- cy Rimi sin. compl.
- cy Turu sin. compl.
- de Nyaturu
- de Keremi sin. compl.
- de Kinyaturu sin. compl.
- de Kiremi sin. compl.
- de Kirimi sin. compl.
- de Limi sin. compl.
- de Remi sin. compl.
- de Rimi sin. compl.
- de Turu sin. compl.
- en Nyaturu
- en Keremi sin. compl.
- en Kinyaturu sin. compl.
- en Kiremi sin. compl.
- en Kirimi sin. compl.
- en Limi sin. compl.
- en Remi sin. compl.
- en Rimi sin. compl.
- en Turu sin. compl.
- es ñaturu
- es keremi sin. compl.
- es kinyaturu sin. compl.
- es kiremi sin. compl.
- es kirimi sin. compl.
- es limi sin. compl.
- es remi sin. compl.
- es rimi sin. compl.
- es turu sin. compl.
- eu nyaturuera
- eu keremi sin. compl.
- eu kinyaturu sin. compl.
- eu kiremi sin. compl.
- eu kirimi sin. compl.
- eu limi sin. compl.
- eu nyaturu sin. compl.
- eu remi sin. compl.
- eu rimi sin. compl.
- eu turu sin. compl.
- fr nyaturu
- fr keremi sin. compl.
- fr kinyaturu sin. compl.
- fr kiremi sin. compl.
- fr kirimi sin. compl.
- fr limi sin. compl.
- fr remi sin. compl.
- fr rimi sin. compl.
- fr turu sin. compl.
- gl nyaturu
- gl keremi sin. compl.
- gl kinyaturu sin. compl.
- gl kiremi sin. compl.
- gl kirimi sin. compl.
- gl limi sin. compl.
- gl remi sin. compl.
- gl rimi sin. compl.
- gl turu sin. compl.
- gn ñaturu
- gn keremi sin. compl.
- gn kinyaturu sin. compl.
- gn kiremi sin. compl.
- gn kirimi sin. compl.
- gn limi sin. compl.
- gn remi sin. compl.
- gn rimi sin. compl.
- gn turu sin. compl.
- it nyaturu
- it keremi sin. compl.
- it kinyaturu sin. compl.
- it kiremi sin. compl.
- it kirimi sin. compl.
- it limi sin. compl.
- it remi sin. compl.
- it rimi sin. compl.
- it turu sin. compl.
- pt nyaturu
- pt keremi sin. compl.
- pt kinyaturu sin. compl.
- pt kiremi sin. compl.
- pt kirimi sin. compl.
- pt limi sin. compl.
- pt remi sin. compl.
- pt rimi sin. compl.
- pt turu sin. compl.
- tmh Tanyaturut
- tmh Keremi sin. compl.
- tmh kinyaturu sin. compl.
- tmh kiremi sin. compl.
- tmh kirimi sin. compl.
- tmh limi sin. compl.
- tmh remi sin. compl.
- tmh rimi sin. compl.
- tmh turu sin. compl.
- zh 尼亚图卢语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic nyaturu representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Generalment, els parlants de nyaturu tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).
El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).
El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kirguís
kirguís
Altaica > Turquesa > Septentrional, Àsia > Afganistan, Àsia > Kazakhstan, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Pakistan, Àsia > Tadjikistan, Àsia > Uzbekistan, Àsia > Xina
- ca kirguís
- cod kyrgyz tili
- ar القيرغيزية
- cy Cirgiseg
- cy Kirghiz sin. compl.
- cy Kirguís sin. compl.
- cy Kyrgyz sin. compl.
- de Kirgisisch
- de Kirghiz sin. compl.
- de Kyrgyz sin. compl.
- en Kyrgyz
- en Kirghiz sin. compl.
- en Kirgiz sin. compl.
- es kirguís
- es kirghiz sin. compl.
- es kirguiz sin. compl.
- es kyrgyz sin. compl.
- eu kirgizera
- eu kirghiz sin. compl.
- eu kirguís sin. compl.
- eu kyrgyz sin. compl.
- fr kirghiz
- fr kirghis sin. compl.
- fr kirguis sin. compl.
- fr kyrgyz sin. compl.
- gl kirguiz
- gl kirghiz sin. compl.
- gl kirguís sin. compl.
- gl kyrgyz sin. compl.
- gn kirguis
- gn kirghis sin. compl.
- gn kirguis sin. compl.
- gn kyrgys sin. compl.
- it kirghiso
- it chirghiso sin. compl.
- it kirghizo sin. compl.
- ja キルギス語
- nl Kirgizisch
- nl Kirghiz sin. compl.
- nl Kirguís sin. compl.
- nl Kyrgyz sin. compl.
- pt quirguiz
- pt kirghiz sin. compl.
- pt kirguis sin. compl.
- pt kyrgyz sin. compl.
- ru Киргизский
- ru Кыргызский sin. compl.
- zh 吉尔吉斯语
- scr Alfabet ciríl·lic
- num Sistema aràbic
Altaica > Turquesa > Septentrional, Àsia > Afganistan, Àsia > Kazakhstan, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Pakistan, Àsia > Tadjikistan, Àsia > Uzbekistan, Àsia > Xina
Definición
Dins el grup de les llengües turqueses, el kirguís mostra una proximitat especial amb l'altai i és més distant del kazakh, malgrat que, durant l'època de l'administració tsarista (1876-1917), tant kirguisos com kazakhs eren anomenats genèricament kirguisos.
Els historiadors pensen que els avantpassats dels actuals kirguisos, que les fonts medievals presenten com a pèl-rojos i d'ulls verds, eren membres de tribus samoiedes o de la regió de Yenisei (a la Sibèria) que van esdevenir lingüísticament turquesos després de conquerir els uigurs i d'establir-se a l'àrea d'Orkhon.
Els kirguisos apareixen ja a les fonts xineses de l'alta edat mitjana referits com a veïns septentrionals dels xinesos. Durant aquesta època participaven del comerç de la ruta de la seda. Van destruir l'imperi Uigur el 840 dC en un moment en què la seva llengua no s'havia individuat gaire en relació amb la resta de llengües de la branca turquesa, i escrivien el kirguís amb la mateixa escriptura rúnica. Aviat els kirguisos van establir-se no gaire lluny d'on són en l'actualitat.
Hi ha dos dialectes principals del kirguís, el septentrional i el meridional. L'estàndard modern del kirguís va posar-se en circulació el 1923. El kirguís s'escriu en alfabet ciríl·lic, encara que, d'ençà de la independència del Kirguisistan respecte de la Unió Soviètica el 1991, hi ha un moviment en favor de l'adopció de l'alfabet llatí, que, de fet, ja s'havia usat entre 1928 i 1940. Els kirguisos de la Xina empren l'alfabet àrab.
A tall de curiositat, el poema èpic kirguís Manas és un dels poemes més extensos de la literatura mundial.
Els historiadors pensen que els avantpassats dels actuals kirguisos, que les fonts medievals presenten com a pèl-rojos i d'ulls verds, eren membres de tribus samoiedes o de la regió de Yenisei (a la Sibèria) que van esdevenir lingüísticament turquesos després de conquerir els uigurs i d'establir-se a l'àrea d'Orkhon.
Els kirguisos apareixen ja a les fonts xineses de l'alta edat mitjana referits com a veïns septentrionals dels xinesos. Durant aquesta època participaven del comerç de la ruta de la seda. Van destruir l'imperi Uigur el 840 dC en un moment en què la seva llengua no s'havia individuat gaire en relació amb la resta de llengües de la branca turquesa, i escrivien el kirguís amb la mateixa escriptura rúnica. Aviat els kirguisos van establir-se no gaire lluny d'on són en l'actualitat.
Hi ha dos dialectes principals del kirguís, el septentrional i el meridional. L'estàndard modern del kirguís va posar-se en circulació el 1923. El kirguís s'escriu en alfabet ciríl·lic, encara que, d'ençà de la independència del Kirguisistan respecte de la Unió Soviètica el 1991, hi ha un moviment en favor de l'adopció de l'alfabet llatí, que, de fet, ja s'havia usat entre 1928 i 1940. Els kirguisos de la Xina empren l'alfabet àrab.
A tall de curiositat, el poema èpic kirguís Manas és un dels poemes més extensos de la literatura mundial.
kirimi
kirimi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nyaturu
- ca keremi sin. compl.
- ca kinyaturu sin. compl.
- ca kiremi sin. compl.
- ca kirimi sin. compl.
- ca limi sin. compl.
- ca remi sin. compl.
- ca rimi sin. compl.
- ca turu sin. compl.
- ar نياتورو
- cy Nyaturu
- cy Keremi sin. compl.
- cy Kinyaturu sin. compl.
- cy Kiremi sin. compl.
- cy Kirimi sin. compl.
- cy Limi sin. compl.
- cy Remi sin. compl.
- cy Rimi sin. compl.
- cy Turu sin. compl.
- de Nyaturu
- de Keremi sin. compl.
- de Kinyaturu sin. compl.
- de Kiremi sin. compl.
- de Kirimi sin. compl.
- de Limi sin. compl.
- de Remi sin. compl.
- de Rimi sin. compl.
- de Turu sin. compl.
- en Nyaturu
- en Keremi sin. compl.
- en Kinyaturu sin. compl.
- en Kiremi sin. compl.
- en Kirimi sin. compl.
- en Limi sin. compl.
- en Remi sin. compl.
- en Rimi sin. compl.
- en Turu sin. compl.
- es ñaturu
- es keremi sin. compl.
- es kinyaturu sin. compl.
- es kiremi sin. compl.
- es kirimi sin. compl.
- es limi sin. compl.
- es remi sin. compl.
- es rimi sin. compl.
- es turu sin. compl.
- eu nyaturuera
- eu keremi sin. compl.
- eu kinyaturu sin. compl.
- eu kiremi sin. compl.
- eu kirimi sin. compl.
- eu limi sin. compl.
- eu nyaturu sin. compl.
- eu remi sin. compl.
- eu rimi sin. compl.
- eu turu sin. compl.
- fr nyaturu
- fr keremi sin. compl.
- fr kinyaturu sin. compl.
- fr kiremi sin. compl.
- fr kirimi sin. compl.
- fr limi sin. compl.
- fr remi sin. compl.
- fr rimi sin. compl.
- fr turu sin. compl.
- gl nyaturu
- gl keremi sin. compl.
- gl kinyaturu sin. compl.
- gl kiremi sin. compl.
- gl kirimi sin. compl.
- gl limi sin. compl.
- gl remi sin. compl.
- gl rimi sin. compl.
- gl turu sin. compl.
- gn ñaturu
- gn keremi sin. compl.
- gn kinyaturu sin. compl.
- gn kiremi sin. compl.
- gn kirimi sin. compl.
- gn limi sin. compl.
- gn remi sin. compl.
- gn rimi sin. compl.
- gn turu sin. compl.
- it nyaturu
- it keremi sin. compl.
- it kinyaturu sin. compl.
- it kiremi sin. compl.
- it kirimi sin. compl.
- it limi sin. compl.
- it remi sin. compl.
- it rimi sin. compl.
- it turu sin. compl.
- pt nyaturu
- pt keremi sin. compl.
- pt kinyaturu sin. compl.
- pt kiremi sin. compl.
- pt kirimi sin. compl.
- pt limi sin. compl.
- pt remi sin. compl.
- pt rimi sin. compl.
- pt turu sin. compl.
- tmh Tanyaturut
- tmh Keremi sin. compl.
- tmh kinyaturu sin. compl.
- tmh kiremi sin. compl.
- tmh kirimi sin. compl.
- tmh limi sin. compl.
- tmh remi sin. compl.
- tmh rimi sin. compl.
- tmh turu sin. compl.
- zh 尼亚图卢语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic nyaturu representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Generalment, els parlants de nyaturu tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).
El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).
El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kiriri
kiriri
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca carirí
- ca kariri sin. compl.
- ca karirí sin. compl.
- ca kiriri sin. compl.
- ca kirirí sin. compl.
- ar الكاريرية
- cy Carirí
- cy Kariri sin. compl.
- cy Karirí sin. compl.
- cy Kiriri sin. compl.
- cy Kirirí sin. compl.
- de Kariri
- de Cariri sin. compl.
- de Karirí sin. compl.
- de Kiriri sin. compl.
- de Kirirí sin. compl.
- en Karirí
- en Kariri sin. compl.
- en Kipeá sin. compl.
- en Kiriri sin. compl.
- es carirí
- es kariri sin. compl.
- es karirí sin. compl.
- es kiriri sin. compl.
- es kirirí sin. compl.
- eu kaririera
- eu kariri sin. compl.
- eu karirí sin. compl.
- eu kiriri sin. compl.
- eu kirirí sin. compl.
- fr kariri
- fr cariri sin. compl.
- fr karirí sin. compl.
- fr kiriri sin. compl.
- fr kirirí sin. compl.
- gn kariri
- gn kariri sin. compl.
- gn karirí sin. compl.
- gn kiriri sin. compl.
- it cariri
- it kariri sin. compl.
- it karirí sin. compl.
- it kiriri sin. compl.
- it kirirí sin. compl.
- ja カリリ語
- ja キリリ語 sin. compl.
- nl Carirí
- nl Kariri sin. compl.
- nl Karirí sin. compl.
- nl Kiriri sin. compl.
- nl Kirirí sin. compl.
- pt cariri
- pt kariri sin. compl.
- pt karirí sin. compl.
- pt kiriri sin. compl.
- pt kirirí sin. compl.
- ru Карири
- ru Кипеа sin. compl.
- ru Кирири sin. compl.
- zh 卡利里语
- zh 卡利里、基利里 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua carirí es va parlar més o menys fins a mitjan segle XX. Actualment hi ha uns 4.000 individus que s'identifiquen com a pertanyents a l'ètnia carirí, però que són monolingües en portuguès. Només alguns recorden alguna paraula de la llengua, com ara noms de plantes medicinals i frases rituals.
L'ètnia carirí s'havia estès per una àmplia zona al nord-est de Brasil, entre Bahia i Maranhão. El carirí estava format per quatre dialectes: el kipeà, el dzubukuà, el pedra branca i el sabujà.
Dels dos primers en tenim descripcions gramaticals parcials fetes per missioners europeus o per lingüistes, mentre que dels altres dos només ens n'han arribat llistes de paraules. No s'ha establert cap parentiu clar del carirí amb cap altra llengua, tot i que mantenia certa semblança amb llengües de la família je.
L'ètnia carirí s'havia estès per una àmplia zona al nord-est de Brasil, entre Bahia i Maranhão. El carirí estava format per quatre dialectes: el kipeà, el dzubukuà, el pedra branca i el sabujà.
Dels dos primers en tenim descripcions gramaticals parcials fetes per missioners europeus o per lingüistes, mentre que dels altres dos només ens n'han arribat llistes de paraules. No s'ha establert cap parentiu clar del carirí amb cap altra llengua, tot i que mantenia certa semblança amb llengües de la família je.
kiruguru
kiruguru
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca luguru
- ca guru sin. compl.
- ca ikiruguru sin. compl.
- ca kiluguru sin. compl.
- ca kiruguru sin. compl.
- ca lughuru sin. compl.
- ca lugulu sin. compl.
- ca ruguru sin. compl.
- de Luguru
- de Guru sin. compl.
- de Ikiruguru sin. compl.
- de Kiliguru sin. compl.
- de Lugulu sin. compl.
- en Luguru
- en Guru sin. compl.
- en Ikiruguru sin. compl.
- en Kiluguru sin. compl.
- en Lughuru sin. compl.
- en Luguru sin. compl.
- en Ruguru sin. compl.
- es luguru
- es guru sin. compl.
- es ikiruguru sin. compl.
- es kiluguru sin. compl.
- es lughuru sin. compl.
- es luguru sin. compl.
- es ruguru sin. compl.
- eu luguru
- eu guru sin. compl.
- eu ikiruguru sin. compl.
- eu kiluguru sin. compl.
- eu lughuru sin. compl.
- eu luguru sin. compl.
- eu ruguru sin. compl.
- fr luguru
- fr guru sin. compl.
- fr ikiruguru sin. compl.
- fr kiliguru sin. compl.
- fr lugulu sin. compl.
- gl luguru
- gl guru sin. compl.
- gl ikiruguru sin. compl.
- gl kiluguru sin. compl.
- gl lughuru sin. compl.
- gl luguru sin. compl.
- gl ruguru sin. compl.
- it luguru
- it guru sin. compl.
- it ikiruguru sin. compl.
- it kiluguru sin. compl.
- it lughuru sin. compl.
- it luguru sin. compl.
- it ruguru sin. compl.
- nl Luguru
- nl Guru sin. compl.
- nl Ikiruguru sin. compl.
- nl Kiliguru sin. compl.
- nl Lugulu sin. compl.
- pt luguru
- pt guru sin. compl.
- pt ikiruguru sin. compl.
- pt kiluguru sin. compl.
- pt lughuru sin. compl.
- pt luguru sin. compl.
- pt ruguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic luguru ('gent de la muntanya') se situa tradicionalment a les muntanyes Uluguru, a l'est de Tanzània, i és un dels grups més nombrosos d'aquest país. Entre els grups veïns dels lugurus trobem els ngulus, al nord; els kutus, al sud; els zaramos, a l'est; i els sagales, a l'oest.
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kiruihi
kiruihi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rufiji
- ca fiji sin. compl.
- ca kiruihi sin. compl.
- ca ruihi sin. compl.
- de Rufiji
- de Fiji sin. compl.
- de Kiruihi sin. compl.
- de Ruihi sin. compl.
- en Rufiji
- en Fiji sin. compl.
- en Kiruihi sin. compl.
- en Ruihi sin. compl.
- es rufiji
- es fiji sin. compl.
- es kiruihi sin. compl.
- es ruihi sin. compl.
- eu rufiji
- eu fiji sin. compl.
- eu kiruihi sin. compl.
- eu ruihi sin. compl.
- fr rufiji
- fr fiji sin. compl.
- fr kiruihi sin. compl.
- fr ruihi sin. compl.
- gl rufiji
- gl fiji sin. compl.
- gl kiruihi sin. compl.
- gl ruihi sin. compl.
- it rufiji
- it fiji sin. compl.
- it kiruihi sin. compl.
- it ruihi sin. compl.
- nl Fijisch
- nl Fiji sin. compl.
- nl Kiruihi sin. compl.
- nl Ruihi sin. compl.
- pt rufiji
- pt fiji sin. compl.
- pt kiruihi sin. compl.
- pt ruihi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic rufiji se situa a la costa central de Tanzània. Entre els grups veïns dels rufijis trobem els zaramos, els kamis, els kutus, els kweres, els matumbis i els ndengerekos.
Els parlants de rufiji generalment són bilingües rufiji-suahili: el suahili és la llengua dominant i és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques; mentre que l'ús del rufiji queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals, certs rituals i pràctiques tradicionals.
El rufiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de rufiji generalment són bilingües rufiji-suahili: el suahili és la llengua dominant i és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques; mentre que l'ús del rufiji queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals, certs rituals i pràctiques tradicionals.
El rufiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
kirwo
kirwo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rwo
- ca kirwo sin. compl.
- ca meru sin. compl.
- ca rwa sin. compl.
- ar روو
- cy Rwo
- cy Kirwo sin. compl.
- cy Meru sin. compl.
- cy Rwa sin. compl.
- de Rwo
- de Kirwo sin. compl.
- de Meru sin. compl.
- de Rwa sin. compl.
- en Rwo
- en Kirwo sin. compl.
- en Meru sin. compl.
- en Rwa sin. compl.
- es rua
- es kirwo sin. compl.
- es meru sin. compl.
- es rwa sin. compl.
- es rwo sin. compl.
- eu rwera
- eu kirwo sin. compl.
- eu meru sin. compl.
- eu rwa sin. compl.
- eu rwo sin. compl.
- fr rwo
- fr kirwo sin. compl.
- fr meru sin. compl.
- fr rwa sin. compl.
- gl rwo
- gl kirwo sin. compl.
- gl meru sin. compl.
- gl rwa sin. compl.
- gn rwo
- gn kirwo sin. compl.
- gn meru sin. compl.
- gn rwa sin. compl.
- it rwo
- it kirwo sin. compl.
- it meru sin. compl.
- it rwa sin. compl.
- pt rwo
- pt kirwo sin. compl.
- pt meru sin. compl.
- pt rwa sin. compl.
- tmh Tarwut
- tmh kirwo sin. compl.
- tmh meru sin. compl.
- tmh Rwa sin. compl.
- zh 勒沃语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El rwo, també anomenat meru, és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, concretament a la regió del mont Meru, situat a l'oest del Kilimanjaro. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
No s'ha de confondre el rwo o meru parlat a Tanzània amb la llengua meru parlada a Kenya.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
No s'ha de confondre el rwo o meru parlat a Tanzània amb la llengua meru parlada a Kenya.
kisafwa
kisafwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca safwa
- ca cisafwa sin. compl.
- ca ishisafwa sin. compl.
- ca kisafwa sin. compl.
- ar سافوا
- cy Safwa
- cy Cisafwa sin. compl.
- cy Ishisafwa sin. compl.
- cy Kisafwa sin. compl.
- de Safwa
- de Cisafwa sin. compl.
- de Ishisafwa sin. compl.
- de Kisafwa sin. compl.
- en Safwa
- en Cisafwa sin. compl.
- en Ishisafwa sin. compl.
- en Kisafwa sin. compl.
- es safua
- es cisafwa sin. compl.
- es ishisafwa sin. compl.
- es kisafwa sin. compl.
- es safwa sin. compl.
- eu safwera
- eu cisafwa sin. compl.
- eu ishisafwa sin. compl.
- eu kisafwa sin. compl.
- eu safwa sin. compl.
- fr safwa
- fr cisafwa sin. compl.
- fr ishisafwa sin. compl.
- fr kisafwa sin. compl.
- gl safwa
- gl cisafwa sin. compl.
- gl ishisafwa sin. compl.
- gl kisafwa sin. compl.
- gn safwa
- gn cisafwa sin. compl.
- gn ishisafwa sin. compl.
- gn kisafwa sin. compl.
- it safwa
- it cisafwa sin. compl.
- it ishisafwa sin. compl.
- it kisafwa sin. compl.
- pt safwa
- pt cisafwa sin. compl.
- pt ishisafwa sin. compl.
- pt kisafwa sin. compl.
- tmh Tasafwat
- tmh Cisafwa sin. compl.
- tmh ishisafwa sin. compl.
- tmh kisafwa sin. compl.
- zh 萨弗瓦语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic safwa se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, entre els llacs Rukwa i Nyasa. Entre els grups veïns dels safwes trobem els wungus, al nord-oest; els sangus, al nord-est; els wanjis, a l'est; els nyakyuses, al sud-est; els maliles, al sud, i els nyihes, a l'oest.
El terme safwa generalment s'utilitza per a referir-se a cinc grups relacionats a nivell cultural i lingüístic: els safwes, els songwes, els gurukes, els porotos i els mbwiles, els quals parlen la seva varietat de la llengua safwa. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte cultural i lingüístic de les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels safwes, que han rebut una forta influència dels nyakyuses.
Els parlants del safwa són generalment bilingües: el safwa s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població safwa és de 63.027 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 1987 la població safwa arribava a 158.000 persones.
La llengua safwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El terme safwa generalment s'utilitza per a referir-se a cinc grups relacionats a nivell cultural i lingüístic: els safwes, els songwes, els gurukes, els porotos i els mbwiles, els quals parlen la seva varietat de la llengua safwa. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte cultural i lingüístic de les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels safwes, que han rebut una forta influència dels nyakyuses.
Els parlants del safwa són generalment bilingües: el safwa s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població safwa és de 63.027 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 1987 la població safwa arribava a 158.000 persones.
La llengua safwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kisagala
kisagala
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sagala
- ca kisagala sin. compl.
- ca kisagara sin. compl.
- ca sagara sin. compl.
- de Sagala
- de Itumba sin. compl.
- de Kisagala sin. compl.
- de Kisagara sin. compl.
- de Sagara sin. compl.
- en Sagala
- en Kisagala sin. compl.
- en Kisagara sin. compl.
- en Sagara sin. compl.
- es sagala
- es kisagala sin. compl.
- es kisagara sin. compl.
- es sagara sin. compl.
- eu sagala
- eu kisagala sin. compl.
- eu kisagara sin. compl.
- eu sagara sin. compl.
- fr sagala
- fr kisagala sin. compl.
- fr kisagara sin. compl.
- fr sagara sin. compl.
- gl sagala
- gl kisagala sin. compl.
- gl kisagara sin. compl.
- gl sagara sin. compl.
- it sagala
- it kisagala sin. compl.
- it kisagara sin. compl.
- it sagara sin. compl.
- nl Sagala
- nl Kisagala sin. compl.
- nl Kisagara sin. compl.
- nl Sagara sin. compl.
- pt sagala
- pt kisagala sin. compl.
- pt kisagara sin. compl.
- pt sagara sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic sagala se situa a la part est de Tanzània central. Entre els grups veïns dels sagales trobem els kagurus (la llengua dels quals és lingüísticament propera i intel·ligible amb el sagala), al nord; els vidundes, al sud; els lugurus, a l'est, i els gogos, a l'oest.
El sagala no s'ha de confondre amb el sagalla o saghala, parlat a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sagala rep altres denominacions, entre les quals kisagala. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasagara, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El sagala no s'ha de confondre amb el sagalla o saghala, parlat a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sagala rep altres denominacions, entre les quals kisagala. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasagara, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kisagara
kisagara
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sagala
- ca kisagala sin. compl.
- ca kisagara sin. compl.
- ca sagara sin. compl.
- de Sagala
- de Itumba sin. compl.
- de Kisagala sin. compl.
- de Kisagara sin. compl.
- de Sagara sin. compl.
- en Sagala
- en Kisagala sin. compl.
- en Kisagara sin. compl.
- en Sagara sin. compl.
- es sagala
- es kisagala sin. compl.
- es kisagara sin. compl.
- es sagara sin. compl.
- eu sagala
- eu kisagala sin. compl.
- eu kisagara sin. compl.
- eu sagara sin. compl.
- fr sagala
- fr kisagala sin. compl.
- fr kisagara sin. compl.
- fr sagara sin. compl.
- gl sagala
- gl kisagala sin. compl.
- gl kisagara sin. compl.
- gl sagara sin. compl.
- it sagala
- it kisagala sin. compl.
- it kisagara sin. compl.
- it sagara sin. compl.
- nl Sagala
- nl Kisagala sin. compl.
- nl Kisagara sin. compl.
- nl Sagara sin. compl.
- pt sagala
- pt kisagala sin. compl.
- pt kisagara sin. compl.
- pt sagara sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic sagala se situa a la part est de Tanzània central. Entre els grups veïns dels sagales trobem els kagurus (la llengua dels quals és lingüísticament propera i intel·ligible amb el sagala), al nord; els vidundes, al sud; els lugurus, a l'est, i els gogos, a l'oest.
El sagala no s'ha de confondre amb el sagalla o saghala, parlat a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sagala rep altres denominacions, entre les quals kisagala. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasagara, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El sagala no s'ha de confondre amb el sagalla o saghala, parlat a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sagala rep altres denominacions, entre les quals kisagala. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasagara, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
