kinyaturu
kinyaturu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nyaturu
- ca keremi sin. compl.
- ca kinyaturu sin. compl.
- ca kiremi sin. compl.
- ca kirimi sin. compl.
- ca limi sin. compl.
- ca remi sin. compl.
- ca rimi sin. compl.
- ca turu sin. compl.
- ar نياتورو
- cy Nyaturu
- cy Keremi sin. compl.
- cy Kinyaturu sin. compl.
- cy Kiremi sin. compl.
- cy Kirimi sin. compl.
- cy Limi sin. compl.
- cy Remi sin. compl.
- cy Rimi sin. compl.
- cy Turu sin. compl.
- de Nyaturu
- de Keremi sin. compl.
- de Kinyaturu sin. compl.
- de Kiremi sin. compl.
- de Kirimi sin. compl.
- de Limi sin. compl.
- de Remi sin. compl.
- de Rimi sin. compl.
- de Turu sin. compl.
- en Nyaturu
- en Keremi sin. compl.
- en Kinyaturu sin. compl.
- en Kiremi sin. compl.
- en Kirimi sin. compl.
- en Limi sin. compl.
- en Remi sin. compl.
- en Rimi sin. compl.
- en Turu sin. compl.
- es ñaturu
- es keremi sin. compl.
- es kinyaturu sin. compl.
- es kiremi sin. compl.
- es kirimi sin. compl.
- es limi sin. compl.
- es remi sin. compl.
- es rimi sin. compl.
- es turu sin. compl.
- eu nyaturuera
- eu keremi sin. compl.
- eu kinyaturu sin. compl.
- eu kiremi sin. compl.
- eu kirimi sin. compl.
- eu limi sin. compl.
- eu nyaturu sin. compl.
- eu remi sin. compl.
- eu rimi sin. compl.
- eu turu sin. compl.
- fr nyaturu
- fr keremi sin. compl.
- fr kinyaturu sin. compl.
- fr kiremi sin. compl.
- fr kirimi sin. compl.
- fr limi sin. compl.
- fr remi sin. compl.
- fr rimi sin. compl.
- fr turu sin. compl.
- gl nyaturu
- gl keremi sin. compl.
- gl kinyaturu sin. compl.
- gl kiremi sin. compl.
- gl kirimi sin. compl.
- gl limi sin. compl.
- gl remi sin. compl.
- gl rimi sin. compl.
- gl turu sin. compl.
- gn ñaturu
- gn keremi sin. compl.
- gn kinyaturu sin. compl.
- gn kiremi sin. compl.
- gn kirimi sin. compl.
- gn limi sin. compl.
- gn remi sin. compl.
- gn rimi sin. compl.
- gn turu sin. compl.
- it nyaturu
- it keremi sin. compl.
- it kinyaturu sin. compl.
- it kiremi sin. compl.
- it kirimi sin. compl.
- it limi sin. compl.
- it remi sin. compl.
- it rimi sin. compl.
- it turu sin. compl.
- pt nyaturu
- pt keremi sin. compl.
- pt kinyaturu sin. compl.
- pt kiremi sin. compl.
- pt kirimi sin. compl.
- pt limi sin. compl.
- pt remi sin. compl.
- pt rimi sin. compl.
- pt turu sin. compl.
- tmh Tanyaturut
- tmh Keremi sin. compl.
- tmh kinyaturu sin. compl.
- tmh kiremi sin. compl.
- tmh kirimi sin. compl.
- tmh limi sin. compl.
- tmh remi sin. compl.
- tmh rimi sin. compl.
- tmh turu sin. compl.
- zh 尼亚图卢语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic nyaturu representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Generalment, els parlants de nyaturu tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).
El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).
El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kinyiha
kinyiha
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyiha
- ca ishinyiha sin. compl.
- ca kinyiha sin. compl.
- ca nyika sin. compl.
- ca nyixa sin. compl.
- ca shinyiha sin. compl.
- de Nyiha
- de Kinyiha sin. compl.
- de Nyika sin. compl.
- de Shinyiha sin. compl.
- en Nyiha
- en Nyika
- en Ishinyiha sin. compl.
- en Kinyiha sin. compl.
- en Nyixa sin. compl.
- en Shinyiha sin. compl.
- es nyiha
- es ishinyiha sin. compl.
- es kinyiha sin. compl.
- es nyixa sin. compl.
- es shinyiha sin. compl.
- eu nyiha
- eu ishinyiha sin. compl.
- eu kinyiha sin. compl.
- eu nyixa sin. compl.
- eu shinyiha sin. compl.
- fr nyiha
- fr ishinyiha sin. compl.
- fr kinyiha sin. compl.
- fr nyika sin. compl.
- fr shinyiha sin. compl.
- gl nyiha
- gl ishinyiha sin. compl.
- gl kinyiha sin. compl.
- gl nyixa sin. compl.
- gl shinyiha sin. compl.
- it nyiha
- it ishinyiha sin. compl.
- it kinyiha sin. compl.
- it nyixa sin. compl.
- it shinyiha sin. compl.
- nl Nyiha
- nl Ishinyiha sin. compl.
- nl Kinyiha sin. compl.
- nl Nyika sin. compl.
- nl Shinyiha sin. compl.
- pt nyiha
- pt ishinyiha sin. compl.
- pt kinyiha sin. compl.
- pt nyixa sin. compl.
- pt shinyiha sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definición
El nyiha es parla principalment al sud-oest de Tanzània (el seu el territori tradicional se situa al districte de Mbozi, a la regió de Mbeya) i Zàmbia. També hi ha parlants de nyiha al nord-oest de Malawi.
Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.
Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.
El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.
Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.
El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
kinyihanzu
kinyihanzu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca isanzu
- ca kinyihanzu sin. compl.
- ca kinyisanzu sin. compl.
- ar إيسانزو
- cy Isanzu
- cy Kinyihanzu sin. compl.
- cy Kinyisanzu sin. compl.
- de Isanzu
- de Kinyihanzu sin. compl.
- de Kinyisanzu sin. compl.
- en Isanzu
- en Kinyihanzu sin. compl.
- en Kinyisanzu sin. compl.
- es isanzu
- es kinyihanzu sin. compl.
- es kinyisanzu sin. compl.
- eu isanzuera
- eu isanzu sin. compl.
- eu kinyihanzu sin. compl.
- eu kinyisanzu sin. compl.
- fr isanzu
- fr kinyihanzu sin. compl.
- fr kinyisanzu sin. compl.
- gl isanzu
- gl kinyihanzu sin. compl.
- gl kinyisanzu sin. compl.
- gn isansu
- gn kinyihansu sin. compl.
- gn kinyisansu sin. compl.
- it isanzu
- it kinyihanzu sin. compl.
- it kinyisanzu sin. compl.
- pt isanzu
- pt kinyihanzu sin. compl.
- pt kinyisanzu sin. compl.
- tmh Tisanzut
- tmh Kinyihanzu sin. compl.
- tmh kinyisanzu sin. compl.
- zh 伊桑祖语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El territori lingüístic de l'isanzu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou l'isanzu i el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
L'isanzu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
L'isanzu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kinyisanzu
kinyisanzu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca isanzu
- ca kinyihanzu sin. compl.
- ca kinyisanzu sin. compl.
- ar إيسانزو
- cy Isanzu
- cy Kinyihanzu sin. compl.
- cy Kinyisanzu sin. compl.
- de Isanzu
- de Kinyihanzu sin. compl.
- de Kinyisanzu sin. compl.
- en Isanzu
- en Kinyihanzu sin. compl.
- en Kinyisanzu sin. compl.
- es isanzu
- es kinyihanzu sin. compl.
- es kinyisanzu sin. compl.
- eu isanzuera
- eu isanzu sin. compl.
- eu kinyihanzu sin. compl.
- eu kinyisanzu sin. compl.
- fr isanzu
- fr kinyihanzu sin. compl.
- fr kinyisanzu sin. compl.
- gl isanzu
- gl kinyihanzu sin. compl.
- gl kinyisanzu sin. compl.
- gn isansu
- gn kinyihansu sin. compl.
- gn kinyisansu sin. compl.
- it isanzu
- it kinyihanzu sin. compl.
- it kinyisanzu sin. compl.
- pt isanzu
- pt kinyihanzu sin. compl.
- pt kinyisanzu sin. compl.
- tmh Tisanzut
- tmh Kinyihanzu sin. compl.
- tmh kinyisanzu sin. compl.
- zh 伊桑祖语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El territori lingüístic de l'isanzu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou l'isanzu i el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
L'isanzu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
L'isanzu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kiowa
kiowa
Kiowa-Tanoa > Kiowa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca kiowa
- cy Kiowa
- de Kiowa
- en Kiowa
- es quiova
- fr kiowa
- gl kiowa
- gn kiowa
- it kiowa
- pt kiowa
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Kiowa-Tanoa > Kiowa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Els kiowa habitaven la zona de la capçalera del riu Missouri cap a l'any 1700. Més tard es van desplaçar cap a l'est, a les Black Hills de Dakota del Sud, on van establir vincles amistosos amb els crow. Posteriorment van anar desplaçant-se cap al sud, cap a la zona de Pla i del rius Arkansas i Red. En l'actualitat, viuen principalment als comtats de Caddo, Kiowa i Comanche, a Oklahoma. El Kiowa Tribal Complex es troba a Carnegie.
Les llengües de la família kiowa-tanoa, situades a la zona sud de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que també comprèn una petita part del sud del Canadà), es divideixen en quatre branques: kiowa, tiwa, tewa i towa.
El parentiu entre les llengües tanoa es va establir a final del segle XIX. La relació d'aquestes llengües amb el kiowa no es va confirmar definitivament fins als anys seixanta del segle XX, i la diferenciació del kiowa respecte de les llengües tanoa respondria a una separació geogràfica relativament allunyada en el temps. De tota manera, les diferències principals són lèxiques, ja que les llengües tanoa comparteixen molt vocabulari que no trobem en kiowa, però la gramàtica és molt similar en tota la família.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el kiowa-apatxe (família atapascana), que es parla també a Oklahoma.
Les llengües de la família kiowa-tanoa, situades a la zona sud de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que també comprèn una petita part del sud del Canadà), es divideixen en quatre branques: kiowa, tiwa, tewa i towa.
El parentiu entre les llengües tanoa es va establir a final del segle XIX. La relació d'aquestes llengües amb el kiowa no es va confirmar definitivament fins als anys seixanta del segle XX, i la diferenciació del kiowa respecte de les llengües tanoa respondria a una separació geogràfica relativament allunyada en el temps. De tota manera, les diferències principals són lèxiques, ja que les llengües tanoa comparteixen molt vocabulari que no trobem en kiowa, però la gramàtica és molt similar en tota la família.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el kiowa-apatxe (família atapascana), que es parla també a Oklahoma.
kiowa-apatxe
kiowa-apatxe
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca kiowa-apatxe
- ca oklahoma-apatxe sin. compl.
- ca plains-apatxe sin. compl.
- de Kiowa-Apache
- de Na'isha sin. compl.
- de Plains Apache sin. compl.
- en Kiowa-apache
- en Oklahoma-apache sin. compl.
- en Plains-apache sin. compl.
- es kiowa-apache
- es oklahoma-apache sin. compl.
- es plains-apache sin. compl.
- eu kiowa-apache
- eu oklahoma-apache sin. compl.
- eu plains-apache sin. compl.
- fr apache des plaines
- fr kiowa-apache sin. compl.
- gl kiowa-apache
- gl oklahoma-apache sin. compl.
- gl plains-apache sin. compl.
- it kiowa-apache
- it oklahoma-apache sin. compl.
- it plains-apache sin. compl.
- nl Kiowa
- pt kiowa-apache
- pt oklahoma-apache sin. compl.
- pt plains-apache sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.
Sembla que les comunitats van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.
El kiowa-apatxe no s'ha de confondre amb el kiowa, una llengua de la família kiowa-tanoa que es parla també a Oklahoma.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.
Sembla que les comunitats van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.
El kiowa-apatxe no s'ha de confondre amb el kiowa, una llengua de la família kiowa-tanoa que es parla també a Oklahoma.
kipangwa
kipangwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pangwa
- ca ekipangwa sin. compl.
- ca kipangwa sin. compl.
- cod ikipangwa
- de Pangwa
- de Ekipangwa sin. compl.
- de Kipangwa sin. compl.
- en Pangwa
- en Ekipangwa sin. compl.
- en Kipangwa sin. compl.
- es pangwa
- es ekipangwa sin. compl.
- es kipangwa sin. compl.
- eu pangwa
- eu ekipangwa sin. compl.
- eu kipangwa sin. compl.
- fr pangwa
- fr ekipangwa sin. compl.
- fr kipangwa sin. compl.
- gl pangwa
- gl ekipangwa sin. compl.
- gl kipangwa sin. compl.
- it pangwa
- it ekipangwa sin. compl.
- it kipangwa sin. compl.
- nl Pangwa
- nl Ekipangwa sin. compl.
- nl Kipangwa sin. compl.
- pt pangwa
- pt ekipangwa sin. compl.
- pt kipangwa sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els pangwes són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels pangwes trobem els kingues, els kisis i els benes, al nord; els mandes, al sud, i els ngonis, a l'est.
Els pangwes són un dels grups majoritaris al districte de Ludewa (regió d'Iringa), juntament amb els mandes i els kisis.
Generalment, els parlants de pangwa el suahili com a segona llengua: el pangwa s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El pangwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pangwa rep altres denominacions, entre les quals kipangwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wapangwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els pangwes són un dels grups majoritaris al districte de Ludewa (regió d'Iringa), juntament amb els mandes i els kisis.
Generalment, els parlants de pangwa el suahili com a segona llengua: el pangwa s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El pangwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El pangwa rep altres denominacions, entre les quals kipangwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wapangwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kipimbwe
kipimbwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pimbwe
- ca cipimbwe sin. compl.
- ca ichipimbwe sin. compl.
- ca icipimbwe sin. compl.
- ca kipimbwe sin. compl.
- de Pimbwe
- de Cipimbwe sin. compl.
- de Ichipimbwe sin. compl.
- de Kipimbwe sin. compl.
- en Pimbwe
- en Cipimbwe sin. compl.
- en Ichipimbwe sin. compl.
- en Kipimbwe sin. compl.
- es pimbwe
- es cipimbwe sin. compl.
- es ichipimbwe sin. compl.
- es kipimbwe sin. compl.
- eu pimbwe
- eu cipimbwe sin. compl.
- eu ichipimbwe sin. compl.
- eu kipimbwe sin. compl.
- fr pimbwe
- fr cipimbwe sin. compl.
- fr ichipimbwe sin. compl.
- fr icipimbwe sin. compl.
- fr kipimbwe sin. compl.
- gl pimbwe
- gl cipimbwe sin. compl.
- gl ichipimbwe sin. compl.
- gl kipimbwe sin. compl.
- it pimbwe
- it cipimbwe sin. compl.
- it ichipimbwe sin. compl.
- it kipimbwe sin. compl.
- nl Pimbwe
- nl Cipimbwe sin. compl.
- nl Ichipimbwe sin. compl.
- nl Icipimbwe sin. compl.
- nl Kipimbwe sin. compl.
- pt pimbwe
- pt cipimbwe sin. compl.
- pt ichipimbwe sin. compl.
- pt kipimbwe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic pimbwe se situa a l'oest de Tanzània; el seu territori tradicional es troba a la vall del Rift, al nord-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels pimbwes trobem els lungwes i els fipes (parlants de llengües properes al pimbwe), al sud i l'est; els konongos, al nord-est, i els bendes, al nord-oest.
El pimbwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kipimbwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El pimbwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kipimbwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kipiu
kipiu
Jabutí, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca jabutí
- ca kipiu sin. compl.
- ca quipiu sin. compl.
- cod jeoromitxi (Jiwrumicci)
- ar جابوتية
- cy Jabutí
- cy Kipiu sin. compl.
- cy Quipiu sin. compl.
- de Jabutí
- de Quipiu sin. compl.
- de Yabuti sin. compl.
- en Jabutí
- en Kipiu sin. compl.
- en Quipiu sin. compl.
- es jabutí
- es kipiu sin. compl.
- es quipiu sin. compl.
- eu jabutiera
- eu kipiu sin. compl.
- eu quipiu sin. compl.
- fr jabuti
- fr kipiu sin. compl.
- fr quipiu sin. compl.
- gl xabutí
- gl kipiu sin. compl.
- gl quipiu sin. compl.
- gn javuti
- gn kipiu sin. compl.
- gn quipiu sin. compl.
- it jabuti
- it kipiu sin. compl.
- it quipiu sin. compl.
- ja ハブティ語
- ja キピウ語 sin. compl.
- nl Jabutí
- nl Kipiu sin. compl.
- nl Quipiu sin. compl.
- pt jabuti
- pt kipiu sin. compl.
- pt quipiu sin. compl.
- ru Жабути
- ru Ябути sin. compl.
- ru Кипиу sin. compl.
- sw Jabutí
- sw Kipiu sin. compl.
- sw Quipiu sin. compl.
- tmh Tajabutit
- zh 哈布提
- zh 其皮乌 sin. compl.
- zh 可皮乌 sin. compl.
Jabutí, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definición
El jabutí forma part d'una petita família lingüística de tres llengües: jabutí, arikapú i masubi (llengua extingida). Alguns autors, però, consideren que el jabutí i l'arikapú podrien ser variants d'una mateixa llengua.
Segons una font del 1992, aquesta llengua tindria uns 60 parlants (incloent-hi alguns nens) que viurien juntament amb parlants de makurap (llengua tupí). Una altra font de 1990 anomena només 5 parlants i considera el jabutí pràcticament extingit.
Segons una font del 1992, aquesta llengua tindria uns 60 parlants (incloent-hi alguns nens) que viurien juntament amb parlants de makurap (llengua tupí). Una altra font de 1990 anomena només 5 parlants i considera el jabutí pràcticament extingit.
kirangi
kirangi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rangi
- ca irangi sin. compl.
- ca kilaangi sin. compl.
- ca kilangi sin. compl.
- ca kirangi sin. compl.
- ca langi sin. compl.
- cod kilangi
- ar رانغي
- cy Rangi
- cy Irangi sin. compl.
- cy Kilaangi sin. compl.
- cy Kilangi sin. compl.
- cy Kirangi sin. compl.
- cy Langi sin. compl.
- de Langi
- de Irangi sin. compl.
- de Kilaangi sin. compl.
- de Kilangi sin. compl.
- de Kirangi sin. compl.
- de Rangi sin. compl.
- en Langi
- en Irangi sin. compl.
- en Kilaangi sin. compl.
- en Kilangi sin. compl.
- en Kirangi sin. compl.
- en Rangi sin. compl.
- es languí
- es irangi sin. compl.
- es kilaangi sin. compl.
- es kilangi sin. compl.
- es kirangi sin. compl.
- es langi sin. compl.
- es rangi sin. compl.
- eu rangiera
- eu irangi sin. compl.
- eu kilaangi sin. compl.
- eu kilangi sin. compl.
- eu kirangi sin. compl.
- eu langi sin. compl.
- eu langiera sin. compl.
- eu rangi sin. compl.
- fr rangi
- fr irangi sin. compl.
- fr kilaangi sin. compl.
- fr kilangi sin. compl.
- fr kirangi sin. compl.
- fr langi sin. compl.
- gl rangi
- gl irangi sin. compl.
- gl kilaangi sin. compl.
- gl kilangi sin. compl.
- gl kirangi sin. compl.
- gl langi sin. compl.
- gn rangi
- gn irangi sin. compl.
- gn kilaangi sin. compl.
- gn kilangi sin. compl.
- gn kirangi sin. compl.
- gn langi sin. compl.
- it rangi
- it irangi sin. compl.
- it kilaangi sin. compl.
- it kilangi sin. compl.
- it kirangi sin. compl.
- it langi sin. compl.
- pt rangi
- pt irangi sin. compl.
- pt kilaangi sin. compl.
- pt kilangi sin. compl.
- pt kirangi sin. compl.
- pt langi sin. compl.
- tmh Tarangit
- tmh Irangi sin. compl.
- tmh kilaangi sin. compl.
- tmh kilangi sin. compl.
- tmh kirangi sin. compl.
- tmh langi sin. compl.
- zh 朗吉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El rangi es parla al centre-nord de Tanzània, principalment al districte de Kondoa (a la regió de Dodoma), on és una de les llengües dominants. El territori lingüístic del rangi se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi i el mbugwe), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, iraqw, burunge) i la khoisan (sandawe). Es produeixen força matrimonis mixtos entre els grups rangi i burunge, fet que sovint provoca una assimilació per part dels burunges de la cultura i de la llengua rangi.
Els parlants del rangi són generalment bilingües: el rangi s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
El rangi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El rangi és lingüísticament proper al mbugwe, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Podem distingir diverses varietats dialectals del rangi, com ara el kondoa i l'haubi.
Els parlants del rangi són generalment bilingües: el rangi s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
El rangi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El rangi és lingüísticament proper al mbugwe, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Podem distingir diverses varietats dialectals del rangi, com ara el kondoa i l'haubi.
