kolchan
kolchan
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca alt kuskokwim
- ca kolchan sin. compl.
- ca mcgrath ingalik sin. compl.
- ca upper kuskokwim sin. compl.
- cy Uchel Kuskokwim
- cy Kolchan sin. compl.
- cy Mcgrath ingalik sin. compl.
- cy Upper kuskokwim sin. compl.
- de Upper Kuskokwim
- de Kolchan sin. compl.
- de Mcgrath Ingalik sin. compl.
- de Oberes Kuskokwim sin. compl.
- en Upper Kuskokwim
- en Kolchan sin. compl.
- en Mcgrath Ingalik sin. compl.
- es alto kuskokuín
- es kolchan sin. compl.
- es mcgrath ingalik sin. compl.
- es upper kuskokwim sin. compl.
- eu goi kuskokwimera
- eu kolchan sin. compl.
- eu mcgrath ingalik sin. compl.
- eu upper kuskokwim sin. compl.
- fr kolchan
- fr goltsan sin. compl.
- fr mcgrath ingalik sin. compl.
- fr upper kuskokwim sin. compl.
- gl alto kuskokwim
- gl kolchan sin. compl.
- gl mcgrath ingalik sin. compl.
- gl upper kuskokwim sin. compl.
- gn alto kuskokwim
- gn kolchan sin. compl.
- gn mcgrath ingalik sin. compl.
- gn upper kuskokwim sin. compl.
- it alto kuskokwim
- it kolchan sin. compl.
- it mcgrath ingalik sin. compl.
- it upper kuskokwim sin. compl.
- pt kuskokwim superior
- pt kolchan sin. compl.
- pt mcgrath ingalik sin. compl.
- pt upper kuskokwim sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'especificació alt de la designació alt kuskokwim és merament geogràfica. És a dir, no parlem de la llengua alt kuskokwim per oposició a una llengua baix kuskokwim, que no existeix.
L'alt kuskokwim no es va estudiar fins a la segona meitat del segle XX i en un principi es va considerar una varietat dialectal del deg xinag. És parcialment intel·ligible amb el tanana septentrional i amb el deg xinag.
Només els membres més grans de la comunitat, integrada per uns 160 individus, conserven la llengua. L'alt kuskokwim, doncs, es troba en un avançat procés d'extinció.
Tal com passa amb el deg xinag, per als kuskokwims la designació ingalik té fortes connotacions pejoratives.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'especificació alt de la designació alt kuskokwim és merament geogràfica. És a dir, no parlem de la llengua alt kuskokwim per oposició a una llengua baix kuskokwim, que no existeix.
L'alt kuskokwim no es va estudiar fins a la segona meitat del segle XX i en un principi es va considerar una varietat dialectal del deg xinag. És parcialment intel·ligible amb el tanana septentrional i amb el deg xinag.
Només els membres més grans de la comunitat, integrada per uns 160 individus, conserven la llengua. L'alt kuskokwim, doncs, es troba en un avançat procés d'extinció.
Tal com passa amb el deg xinag, per als kuskokwims la designació ingalik té fortes connotacions pejoratives.
kolibugan subanon
kolibugan subanon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca kalibugan
- ca calibugan sin. compl.
- ca kolibugan subanon sin. compl.
- ar كاليبوغانية
- cy Kalibugan
- cy Calibugan sin. compl.
- cy Kalibugan sin. compl.
- cy Kolibugan subanon sin. compl.
- de Kolibugan
- de Calibugan sin. compl.
- de Kalibugan sin. compl.
- de Subanon Kolibugan sin. compl.
- en Kolibugan
- en Calibugan sin. compl.
- en Kalibugan sin. compl.
- en Kolibugan Subanon sin. compl.
- es kalibugan
- es calibugan sin. compl.
- es kalibugan sin. compl.
- es kolibugan subano sin. compl.
- eu kalibuganera
- eu calibugan sin. compl.
- eu kalibugan sin. compl.
- eu kolibugan sin. compl.
- eu kolibugan subanon sin. compl.
- fr kalibugan
- fr calibugan sin. compl.
- fr kolibugan subanon sin. compl.
- gl kalibugan
- gl calibugan sin. compl.
- gl kolibugan subanon sin. compl.
- gn kalivugan
- gn calibugan sin. compl.
- gn kalibugan sin. compl.
- gn kolivugan suvanon sin. compl.
- it kalibugan
- it calibugan sin. compl.
- it kalibugan sin. compl.
- it kolibugan subanon sin. compl.
- pt kalibugan
- pt calibugan sin. compl.
- pt kalibugan sin. compl.
- pt kolibugan subanon sin. compl.
- zh 卡里布甘语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definición
El kalibugan s'inclou dins el grup de llengües subanon (juntament amb el subanun i el subanon), les quals es parlen al llarg de la península de Zamboanga, principalment en àrees no urbanes. Hi ha autors, però, que utilitzen el terme subanon com si es tractés d'una única llengua.
El kalibugan és lingüísticament proper al subanon, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kalibugan s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, molbog, tausug, sama, ilanum, sangil, kalagan, palawan i jama mapun.
El kalibugan és lingüísticament proper al subanon, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kalibugan s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, molbog, tausug, sama, ilanum, sangil, kalagan, palawan i jama mapun.
kom
kom
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca kom
- ca bamekon sin. compl.
- ca bikom sin. compl.
- ca kong sin. compl.
- ca nkom sin. compl.
- cod itanikom
- de Kom
- de Bamekon sin. compl.
- de Bikom sin. compl.
- de Kong sin. compl.
- en Kom
- en Bamekon sin. compl.
- en Bikom sin. compl.
- en Kong sin. compl.
- en Nkom sin. compl.
- es kom
- es bamekon sin. compl.
- es bikom sin. compl.
- es kong sin. compl.
- es nkom sin. compl.
- eu kom
- eu bamekon sin. compl.
- eu bikom sin. compl.
- eu kong sin. compl.
- eu nkom sin. compl.
- fr kom
- fr bamekom sin. compl.
- fr bikom sin. compl.
- fr itangikom sin. compl.
- fr kong sin. compl.
- gl kom
- gl bamekon sin. compl.
- gl bikom sin. compl.
- gl kong sin. compl.
- gl nkom sin. compl.
- it kom
- it bamekon sin. compl.
- it bikom sin. compl.
- it kong sin. compl.
- it nkom sin. compl.
- nl Kom
- nl Bamekom sin. compl.
- nl Bikom sin. compl.
- nl Itangikom sin. compl.
- nl Kong sin. compl.
- pt kom
- pt bamekon sin. compl.
- pt bikom sin. compl.
- pt kong sin. compl.
- pt nkom sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definición
El kom es parla al sud-oest del Camerun i és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el lamnso'. La concentració demogràfica dels parlants de kom i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults; però els infants generalment són monolingües en kom.
El kom s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
Aquesta llengua presenta manlleus de l'anglès, entre els quals lâm de lamp 'làmpara de querosè'; lȗm de room 'habitació d'una casa'; nfamasi literalment 'vuits' (eights, en anglès) però utilitzat per a referir-se a la sida (aids, en anglès).
El kom s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
Aquesta llengua presenta manlleus de l'anglès, entre els quals lâm de lamp 'làmpara de querosè'; lȗm de room 'habitació d'una casa'; nfamasi literalment 'vuits' (eights, en anglès) però utilitzat per a referir-se a la sida (aids, en anglès).
koma
koma
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca bana
- ca baza sin. compl.
- ca ka-bana sin. compl.
- ca koma sin. compl.
- ca mizeran sin. compl.
- de Bana
- de Baza sin. compl.
- de Koma sin. compl.
- de Mizeran sin. compl.
- en Bana
- en Baza sin. compl.
- en Ka-bana sin. compl.
- en Koma sin. compl.
- en Mizeran sin. compl.
- es bana
- es baza sin. compl.
- es ka-bana sin. compl.
- es koma sin. compl.
- es mizeran sin. compl.
- eu bana
- eu baza sin. compl.
- eu ka-bana sin. compl.
- eu koma sin. compl.
- eu mizeran sin. compl.
- fr bana
- fr baza sin. compl.
- fr koma sin. compl.
- fr mizeran sin. compl.
- fr parole des Bana sin. compl.
- gl bana
- gl baza sin. compl.
- gl ka-bana sin. compl.
- gl koma sin. compl.
- gl mizeran sin. compl.
- it bana
- it baza sin. compl.
- it ka-bana sin. compl.
- it koma sin. compl.
- it mizeran sin. compl.
- nl Bana
- nl Baza sin. compl.
- nl Koma sin. compl.
- nl Mizeran sin. compl.
- pt bana
- pt baza sin. compl.
- pt ka-bana sin. compl.
- pt koma sin. compl.
- pt mizeran sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al bana són el psikye i el kamwe.
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
kombe
kombe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca ngumbi
- ca combe sin. compl.
- ca kombe sin. compl.
- ar نغومبي
- cy Ngumbi
- cy Combe sin. compl.
- cy Kombe sin. compl.
- de Ngumbi
- de Combe sin. compl.
- de Kombe sin. compl.
- en Ngumbi
- en Combe sin. compl.
- en Kombe sin. compl.
- es engumbi
- es combe sin. compl.
- es kombe sin. compl.
- eu kombera
- eu combe sin. compl.
- eu kombe sin. compl.
- eu kombera sin. compl.
- eu ngumbi sin. compl.
- fr ngumbi
- fr combé sin. compl.
- fr kombé sin. compl.
- gl ngumbi
- gl combe sin. compl.
- gl kombe sin. compl.
- gn ngumbi
- gn combe sin. compl.
- gn kombe sin. compl.
- it ngumbi
- it combe sin. compl.
- it kombe sin. compl.
- pt ngumbi
- pt combe sin. compl.
- pt kombe sin. compl.
- tmh Tangumbit
- tmh combe sin. compl.
- tmh Kombe sin. compl.
- zh 恩贡比语
- scr Alfabet llatí
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El grup etnolingüístic ngumbi o kombe s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres). Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup etnolingüístic kombe. El territori tradicional dels ngumbis o kombes es troba a la zona costanera del Riu Muni, nom que fa referència a la regió continental de Guinea Equatorial.
El ngumbi està format per tres variants dialectals: l'asonga, el bomudi i el moganda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ngumbi està format per tres variants dialectals: l'asonga, el bomudi i el moganda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
komi
komi
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Permià, Àsia > Rússia
- ca komi
- ca komià sin. compl.
- cod komi
- ar الكومية
- cy Comi
- de Komi
- de Syrjänisch sin. compl.
- en Komi
- en Komi-zyrian sin. compl.
- es komi
- es komiano sin. compl.
- eu komiera
- fr komi
- fr komien sin. compl.
- gl komi
- gl komiano sin. compl.
- gn kómi
- gn komiáno sin. compl.
- it komi
- it sirieno sin. compl.
- ja コミ語
- nl Komi
- nl Permjaaks sin. compl.
- nl Zurjeens sin. compl.
- oc kòmi
- pt komi
- pt kómia sin. compl.
- ru Язык коми
- ru Коми-зырянский sin. compl.
- sw Komi
- sw Komi-zyrian sin. compl.
- tmh Takimit
- tmh Takumyat sin. compl.
- zh 科米语
- scr alfabet ciríl·lic
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Permià, Àsia > Rússia
Definición
Els dos principals dialectes komis són el ziriè i el permià. Les diferències que els separen són minses i no dificulten la intercomprensió. Amb tot, hi ha establerta una varietat estàndard distinta per a cadascun. Encara hi ha un tercer dialecte, sense conreu escrit, que és propi de la zona del riu Iazva (regió de Perm).
Després de la Revolució Russa, els komis van obtenir un cert grau d'autogovern que actualment conserven i la seva llengua va ser declarada oficial. Es van establir les dues varietats estàndard actuals i es va començar a fer literatura en el dialecte permià. El komi va arribar a l'escola i als mitjans de comunicació.
Durant els anys trenta del segle vint es va utilitzar l'alfabet llatí, reemplaçat definitivament el 1939 pel ciríl·lic. A partir d'aquesta mateixa dècada, però, i fins a la fi del règim soviètic, la presència del komi en la societat va anar disminuint de manera gradual.
Després de la Revolució Russa, els komis van obtenir un cert grau d'autogovern que actualment conserven i la seva llengua va ser declarada oficial. Es van establir les dues varietats estàndard actuals i es va començar a fer literatura en el dialecte permià. El komi va arribar a l'escola i als mitjans de comunicació.
Durant els anys trenta del segle vint es va utilitzar l'alfabet llatí, reemplaçat definitivament el 1939 pel ciríl·lic. A partir d'aquesta mateixa dècada, però, i fins a la fi del règim soviètic, la presència del komi en la societat va anar disminuint de manera gradual.
komià
komià
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Permià, Àsia > Rússia
- ca komi
- ca komià sin. compl.
- cod komi
- ar الكومية
- cy Comi
- de Komi
- de Syrjänisch sin. compl.
- en Komi
- en Komi-zyrian sin. compl.
- es komi
- es komiano sin. compl.
- eu komiera
- fr komi
- fr komien sin. compl.
- gl komi
- gl komiano sin. compl.
- gn kómi
- gn komiáno sin. compl.
- it komi
- it sirieno sin. compl.
- ja コミ語
- nl Komi
- nl Permjaaks sin. compl.
- nl Zurjeens sin. compl.
- oc kòmi
- pt komi
- pt kómia sin. compl.
- ru Язык коми
- ru Коми-зырянский sin. compl.
- sw Komi
- sw Komi-zyrian sin. compl.
- tmh Takimit
- tmh Takumyat sin. compl.
- zh 科米语
- scr alfabet ciríl·lic
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Permià, Àsia > Rússia
Definición
Els dos principals dialectes komis són el ziriè i el permià. Les diferències que els separen són minses i no dificulten la intercomprensió. Amb tot, hi ha establerta una varietat estàndard distinta per a cadascun. Encara hi ha un tercer dialecte, sense conreu escrit, que és propi de la zona del riu Iazva (regió de Perm).
Després de la Revolució Russa, els komis van obtenir un cert grau d'autogovern que actualment conserven i la seva llengua va ser declarada oficial. Es van establir les dues varietats estàndard actuals i es va començar a fer literatura en el dialecte permià. El komi va arribar a l'escola i als mitjans de comunicació.
Durant els anys trenta del segle vint es va utilitzar l'alfabet llatí, reemplaçat definitivament el 1939 pel ciríl·lic. A partir d'aquesta mateixa dècada, però, i fins a la fi del règim soviètic, la presència del komi en la societat va anar disminuint de manera gradual.
Després de la Revolució Russa, els komis van obtenir un cert grau d'autogovern que actualment conserven i la seva llengua va ser declarada oficial. Es van establir les dues varietats estàndard actuals i es va començar a fer literatura en el dialecte permià. El komi va arribar a l'escola i als mitjans de comunicació.
Durant els anys trenta del segle vint es va utilitzar l'alfabet llatí, reemplaçat definitivament el 1939 pel ciríl·lic. A partir d'aquesta mateixa dècada, però, i fins a la fi del règim soviètic, la presència del komi en la societat va anar disminuint de manera gradual.
konda
konda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca konda
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- de Konda
- de Miguhni sin. compl.
- de Nguni sin. compl.
- de Ngunu sin. compl.
- de Ngwaw sin. compl.
- en Konda
- en Miguhni sin. compl.
- en Nguni sin. compl.
- en Ngunu sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es konda
- es miguhni sin. compl.
- es nguni sin. compl.
- es ngunu sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- eu konda
- eu miguhni sin. compl.
- eu nguni sin. compl.
- eu ngunu sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr konda
- fr miguhni sin. compl.
- fr nguni sin. compl.
- fr ngunu sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl konda
- gl miguhni sin. compl.
- gl nguni sin. compl.
- gl ngunu sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- it konda
- it miguhni sin. compl.
- it nguni sin. compl.
- it ngunu sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- nl Konda
- nl Miguhni sin. compl.
- nl Nguni sin. compl.
- nl Ngunu sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt konda
- pt miguhni sin. compl.
- pt nguni sin. compl.
- pt ngunu sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definición
El konda és parlat per una comunitat que s'autodenomina konda o ikonda i anomena la seva llengua konda tigako. Els kondes es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns. Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo.
A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
konde
konde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca nyakyusa-ngonde
- ca ikingonde sin. compl.
- ca ikinyakyusa sin. compl.
- ca kinyakyusa sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca kukwe sin. compl.
- ca mombe sin. compl.
- ca ngonde sin. compl.
- ca sochile sin. compl.
- ca sokile sin. compl.
- ca sokili sin. compl.
- ar نياكيوسا نغوندي
- cy Nyakyusa-Ngonde
- cy Ikingonde sin. compl.
- cy Ikinyakyusa sin. compl.
- cy Kinyakyusa sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Kukwe sin. compl.
- cy Mombe sin. compl.
- cy Ngonde sin. compl.
- cy Nkonde sin. compl.
- cy Sochile sin. compl.
- cy Sokile sin. compl.
- cy Sokili sin. compl.
- de Nyakyusa-Ngonde
- de Ikingonde sin. compl.
- de Ikinyakyusa sin. compl.
- de Kinyakyusa sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Kukwe sin. compl.
- de Mombe sin. compl.
- de Ngonde sin. compl.
- de Nkonde sin. compl.
- de Sochile sin. compl.
- de Sokile sin. compl.
- de Sokili sin. compl.
- en Nyakyusa-Ngonde
- en Ikingonde sin. compl.
- en Ikinyakyusa sin. compl.
- en Kinyakyusa sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Kukwe sin. compl.
- en Mombe sin. compl.
- en Ngonde sin. compl.
- en Nkonde sin. compl.
- en Sochile sin. compl.
- en Sokile sin. compl.
- en Sokili sin. compl.
- es ñakiusa-engonde
- es engonde sin. compl.
- es ikingonde sin. compl.
- es ikinyakyusa sin. compl.
- es kinyakyusa sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es kukwe sin. compl.
- es mombe sin. compl.
- es nkonde sin. compl.
- es sochile sin. compl.
- es sokile sin. compl.
- es sokili sin. compl.
- eu ngondeera (nyakyuseera)
- eu ikingonde sin. compl.
- eu ikinyakyusa sin. compl.
- eu kinyakyusa sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu kukwe sin. compl.
- eu mombe sin. compl.
- eu ngonde sin. compl.
- eu nkonde sin. compl.
- eu nyakyusa-ngonde sin. compl.
- eu sochile sin. compl.
- eu sokile sin. compl.
- eu sokili sin. compl.
- fr nyakyusa-ngondé
- fr ikingondé sin. compl.
- fr ikinyakyusa sin. compl.
- fr kinyakyusa sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr kukwe sin. compl.
- fr mombé sin. compl.
- fr ngondé sin. compl.
- fr nkondé sin. compl.
- fr sochilé sin. compl.
- fr sokilé sin. compl.
- fr sokili sin. compl.
- gl nyakyusa-ngonde
- gl ikingonde sin. compl.
- gl ikinyakyusa sin. compl.
- gl kinyakyusa sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl kukwe sin. compl.
- gl mombe sin. compl.
- gl ngonde sin. compl.
- gl nkonde sin. compl.
- gl sochile sin. compl.
- gl sokile sin. compl.
- gn ñakyusa-engonde
- gn ikingonde sin. compl.
- gn ikinyakyusa sin. compl.
- gn kiñakyusa sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn kukwe sin. compl.
- gn mombe sin. compl.
- gn ngonde sin. compl.
- gn nkonde sin. compl.
- gn sochile sin. compl.
- gn sokile sin. compl.
- gn sokili sin. compl.
- it nyakyusa-ngonde
- it ikingonde sin. compl.
- it ikinyakyusa sin. compl.
- it kinyakyusa sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it kukwe sin. compl.
- it mombe sin. compl.
- it ngonde sin. compl.
- it nkonde sin. compl.
- it sochile sin. compl.
- it sokile sin. compl.
- it sokili sin. compl.
- pt nyakyusa-ngonde
- pt ikingonde sin. compl.
- pt ikinyakyusa sin. compl.
- pt kinyakyusa sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt kukwe sin. compl.
- pt mombe sin. compl.
- pt ngonde sin. compl.
- pt nkonde sin. compl.
- pt sochile sin. compl.
- pt sokile sin. compl.
- pt sokili sin. compl.
- tmh Tanyakyusa-ngundit
- tmh Ikingonde sin. compl.
- tmh ikinyakyusa sin. compl.
- tmh kinyakyusa sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh kukwe sin. compl.
- zh 尼亚科尤萨－恩贡德语
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
- num Sistema kannada
- num Sistema malaiàlam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
konde
konde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makonde
- ca chimakonde sin. compl.
- ca chinimakonde sin. compl.
- ca cimakonde sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca maconde sin. compl.
- ca matambe sin. compl.
- ca matambwe sin. compl.
- ca mekwengo sin. compl.
- ar ماكوندي
- cy Makonde
- cy Chimakonde sin. compl.
- cy Chinimakonde sin. compl.
- cy Cimakonde sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Maconde sin. compl.
- cy Matambe sin. compl.
- cy Matambwe sin. compl.
- cy Mekwengo sin. compl.
- de Makonde
- de Chimakonde sin. compl.
- de Chinimakonde sin. compl.
- de Cimakonde sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Maconde sin. compl.
- de Matambe sin. compl.
- de Matambwe sin. compl.
- de Mekwengo sin. compl.
- en Makonde
- en Chimakonde sin. compl.
- en Chinimakonde sin. compl.
- en Cimakonde sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Maconde sin. compl.
- en Matambe sin. compl.
- en Matambwe sin. compl.
- en Mekwengo sin. compl.
- es makonde
- es chimakonde sin. compl.
- es chinimakonde sin. compl.
- es cimakonde sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es maconde sin. compl.
- es matambe sin. compl.
- es matambwe sin. compl.
- es mekwengo sin. compl.
- eu makondeera
- eu chimakonde sin. compl.
- eu chinimakonde sin. compl.
- eu cimakonde sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu maconde sin. compl.
- eu makonde sin. compl.
- eu matambe sin. compl.
- eu matambwe sin. compl.
- eu mekwengo sin. compl.
- fr makondé
- fr chimakondé sin. compl.
- fr chinimakondé sin. compl.
- fr cimakondé sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr macondé sin. compl.
- fr matambé sin. compl.
- fr mekwengo sin. compl.
- gl makonde
- gl chimakonde sin. compl.
- gl chinimakonde sin. compl.
- gl cimakonde sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl maconde sin. compl.
- gl matambe sin. compl.
- gl matambwe sin. compl.
- gl mekwengo sin. compl.
- gn makonde
- gn chimakonde sin. compl.
- gn chinimakonde sin. compl.
- gn cimakonde sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn maconde sin. compl.
- gn matambe sin. compl.
- gn matambwe sin. compl.
- gn mekwengo sin. compl.
- it makonde
- it chimakonde sin. compl.
- it chinimakonde sin. compl.
- it cimakonde sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it maconde sin. compl.
- it matambe sin. compl.
- it matambwe sin. compl.
- it mekwengo sin. compl.
- pt maconde
- pt chimaconde sin. compl.
- pt chimakonde sin. compl.
- pt chinimaconde sin. compl.
- pt chinimakonde sin. compl.
- pt cimaconde sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt makonde sin. compl.
- pt matambe sin. compl.
- pt matambwe sin. compl.
- pt mekwengo sin. compl.
- tmh Tamakundit
- tmh Chimakonde sin. compl.
- tmh chinimakonde sin. compl.
- tmh cimakonde sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh maconde sin. compl.
- tmh matambe sin. compl.
- tmh matambwe sin. compl.
- tmh mekwengo sin. compl.
- zh 马孔德语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic makonde està establert a les dues ribes del riu Ruvuma, que en una bona part del seu recorregut fa la funció de frontera entre Tanzània (país al qual pertany) i Moçambic. Els makondes representen aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània (on generalment tenen el suahili com a segona llengua) i el 2% de Moçambic. Els makondes han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com els mweres i els michingues (Tanzània). El grup dels makondes de Tanzània es pot dividir en tres grups principals: els marabes, els quals han rebut una gran influència cultural dels suahilis, els nnimes i els ndondes. Hi ha un altre grup que es considera part dels makondes: els matambwes, que viuen a prop dels ndondes.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
