Back to top
krikati krikati

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

  • ca  krikati
  • ca  krikati-timbira sin. compl.
  • ca  krinkati sin. compl.
  • cod  kyikatêjê
  • ar  كريكاتية
  • cy  Krikati
  • cy  Krikati-timbira sin. compl.
  • cy  Krinkati sin. compl.
  • de  Krikati
  • de  Krikati-Timbira sin. compl.
  • de  Krinkati sin. compl.
  • en  Krikati
  • en  Krikati-Timbira sin. compl.
  • en  Krinkati sin. compl.
  • es  krikatí
  • es  krikatí-timbira sin. compl.
  • es  krinkati sin. compl.
  • eu  krikatiera
  • eu  krikati-timbira sin. compl.
  • eu  krinkati sin. compl.
  • fr  krikati
  • fr  krikati-timbira sin. compl.
  • fr  krinkati sin. compl.
  • gl  krikati
  • gl  krikati-timbira sin. compl.
  • gl  krinkati sin. compl.
  • it  krikati-timbira
  • it  krikati sin. compl.
  • it  krinkati sin. compl.
  • ja  クリカティ語
  • ja  クリカティ・ティンビラ語 sin. compl.
  • nl  Krikati
  • nl  Krikati-Timbira sin. compl.
  • nl  Krinkati sin. compl.
  • pt  krikati
  • pt  krikati-timbira sin. compl.
  • pt  krinkati sin. compl.
  • ru  Крикати
  • ru  Кринкати sin. compl.
  • ru  Крикати-тимбира sin. compl.
  • zh  克里卡提语
  • zh  克里卡提-提姆比拉、克林卡提 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definición
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

- l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó, kreyé i krikati),
- l'occidental (apinayé).

Alguns autors consideren que els grups orientals parlen tots la mateixa llengua, amb variants dialectals. D'altres, en canvi, les consideren llengües diferents.

El krikati o krikati-timbira és parlat per dos grups ètnics diferents, els krikatis i els timbires, que parlen variants dialectals de la mateixa llengua. Mantenen relacions habituals amb els parlants de krahó, ramkokamekrà, apinayé i apaniekrà. Tots parlen portuguès.
krikati-timbira krikati-timbira

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

  • ca  krikati
  • ca  krikati-timbira sin. compl.
  • ca  krinkati sin. compl.
  • cod  kyikatêjê
  • ar  كريكاتية
  • cy  Krikati
  • cy  Krikati-timbira sin. compl.
  • cy  Krinkati sin. compl.
  • de  Krikati
  • de  Krikati-Timbira sin. compl.
  • de  Krinkati sin. compl.
  • en  Krikati
  • en  Krikati-Timbira sin. compl.
  • en  Krinkati sin. compl.
  • es  krikatí
  • es  krikatí-timbira sin. compl.
  • es  krinkati sin. compl.
  • eu  krikatiera
  • eu  krikati-timbira sin. compl.
  • eu  krinkati sin. compl.
  • fr  krikati
  • fr  krikati-timbira sin. compl.
  • fr  krinkati sin. compl.
  • gl  krikati
  • gl  krikati-timbira sin. compl.
  • gl  krinkati sin. compl.
  • it  krikati-timbira
  • it  krikati sin. compl.
  • it  krinkati sin. compl.
  • ja  クリカティ語
  • ja  クリカティ・ティンビラ語 sin. compl.
  • nl  Krikati
  • nl  Krikati-Timbira sin. compl.
  • nl  Krinkati sin. compl.
  • pt  krikati
  • pt  krikati-timbira sin. compl.
  • pt  krinkati sin. compl.
  • ru  Крикати
  • ru  Кринкати sin. compl.
  • ru  Крикати-тимбира sin. compl.
  • zh  克里卡提语
  • zh  克里卡提-提姆比拉、克林卡提 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definición
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

- l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó, kreyé i krikati),
- l'occidental (apinayé).

Alguns autors consideren que els grups orientals parlen tots la mateixa llengua, amb variants dialectals. D'altres, en canvi, les consideren llengües diferents.

El krikati o krikati-timbira és parlat per dos grups ètnics diferents, els krikatis i els timbires, que parlen variants dialectals de la mateixa llengua. Mantenen relacions habituals amb els parlants de krahó, ramkokamekrà, apinayé i apaniekrà. Tots parlen portuguès.
krinkati krinkati

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

  • ca  krikati
  • ca  krikati-timbira sin. compl.
  • ca  krinkati sin. compl.
  • cod  kyikatêjê
  • ar  كريكاتية
  • cy  Krikati
  • cy  Krikati-timbira sin. compl.
  • cy  Krinkati sin. compl.
  • de  Krikati
  • de  Krikati-Timbira sin. compl.
  • de  Krinkati sin. compl.
  • en  Krikati
  • en  Krikati-Timbira sin. compl.
  • en  Krinkati sin. compl.
  • es  krikatí
  • es  krikatí-timbira sin. compl.
  • es  krinkati sin. compl.
  • eu  krikatiera
  • eu  krikati-timbira sin. compl.
  • eu  krinkati sin. compl.
  • fr  krikati
  • fr  krikati-timbira sin. compl.
  • fr  krinkati sin. compl.
  • gl  krikati
  • gl  krikati-timbira sin. compl.
  • gl  krinkati sin. compl.
  • it  krikati-timbira
  • it  krikati sin. compl.
  • it  krinkati sin. compl.
  • ja  クリカティ語
  • ja  クリカティ・ティンビラ語 sin. compl.
  • nl  Krikati
  • nl  Krikati-Timbira sin. compl.
  • nl  Krinkati sin. compl.
  • pt  krikati
  • pt  krikati-timbira sin. compl.
  • pt  krinkati sin. compl.
  • ru  Крикати
  • ru  Кринкати sin. compl.
  • ru  Крикати-тимбира sin. compl.
  • zh  克里卡提语
  • zh  克里卡提-提姆比拉、克林卡提 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definición
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

- l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó, kreyé i krikati),
- l'occidental (apinayé).

Alguns autors consideren que els grups orientals parlen tots la mateixa llengua, amb variants dialectals. D'altres, en canvi, les consideren llengües diferents.

El krikati o krikati-timbira és parlat per dos grups ètnics diferents, els krikatis i els timbires, que parlen variants dialectals de la mateixa llengua. Mantenen relacions habituals amb els parlants de krahó, ramkokamekrà, apinayé i apaniekrà. Tots parlen portuguès.
kriol kriol

Crioll de base anglesa, Amèrica > Belize

  • ca  crioll anglès de Belize
  • ca  creola sin. compl.
  • ca  kriol sin. compl.
  • cod  bileez kriol
  • cy  Creoliaith Saesneg Belize
  • cy  Creola sin. compl.
  • cy  Kriol sin. compl.
  • de  Belize-Kreolisches Englisch
  • de  Belize-Kriol sin. compl.
  • de  Creola sin. compl.
  • en  Belize Creole English
  • en  Belizean Creole English sin. compl.
  • en  Creola sin. compl.
  • en  Kriol sin. compl.
  • es  criollo inglés de Belice
  • es  creola sin. compl.
  • es  kriol sin. compl.
  • eu  ingeles oinarriko Belizeko kreolera
  • eu  creola sin. compl.
  • eu  ingeles oinarriko belizeko kreolera sin. compl.
  • eu  kriol sin. compl.
  • fr  créole anglais du Belize
  • fr  creola sin. compl.
  • fr  kriol du bélize sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Belize
  • gl  creola sin. compl.
  • gl  kriol sin. compl.
  • gn  krióllo ingles Velise-gua
  • gn  creola sin. compl.
  • gn  kriol sin. compl.
  • it  creolo del Belize a base inglese
  • it  creola sin. compl.
  • it  kriol sin. compl.
  • pt  crioulo inglês do Belize
  • pt  creola sin. compl.
  • pt  kriol sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Crioll de base anglesa, Amèrica > Belize

Definición
Des del segle XVI hi ha presència europea a Belize: primer espanyola i més tard anglesa. L'explotació de fusta va dur els anglesos, des del segle XVII, a traslladar des de Jamaica i des de Trinitat carregaments d'esclaus africans, de vegades nascuts ja en aquestes illes, per fer de mà d'obra. D'aquest manera s'explica la proximitat entre aquest crioll de Belize i el crioll de Jamaica.

Al final del segle XVIII, uns 2.000 colons anglesos, acompanyats dels seus esclaus, van haver d'abandonar la zona de la Mosquítia després d'una derrota militar davant els espanyols i es van traslladar a la zona del riu Belize. Això explica la presència de manlleus del miskitu en el crioll de Belize, així com les semblances entre aquest crioll i el crioll de Miskitu Coast (parlat actualment a Hondures i a Nicaragua), també de base anglesa.

Tot i que la llengua oficial de Belize és l'anglès, l'espanyol i el crioll anglès funcionen també com a llengües vehiculars entre les diverses comunitats lingüístiques del país. De fet, la major part de la població parla totes tres llengües, a part de la pròpia llengua materna si és una altra. Així doncs, la major part de la població del país (unes 220.000 persones) parla el crioll de Belize com a primera o com a segona llengua. Sembla que també hi ha força parlants de crioll de Belize als Estats Units.

El crioll de Belize ha continuat en contacte amb la seva llengua base, l'anglès. Quan això succeeix, normalment trobem un contínuum dialectal en què hi ha varietats més pròximes (acrolecte) i varietats més allunyades (basilecte) de la llengua de la qual el crioll ha pres el vocabulari. A Belize el basilecte és el que anomenen broad Kriol i l'acrolecte es pot anomenar Belizean English.
kriolu kriolu

Crioll de base portuguesa, Àfrica > Cap Verd

  • ca  crioll capverdià
  • ca  capverdià sin. compl.
  • ca  crioulo sin. compl.
  • ca  kabuverdianu sin. compl.
  • ca  kriolu sin. compl.
  • cod  kabuverdianu
  • ar  كريول الرأس الأخضر
  • cy  Creoliaith Cabo Verde
  • cy  Capverdià sin. compl.
  • cy  Crioulo sin. compl.
  • cy  Kabuverdianu sin. compl.
  • cy  Kriolu sin. compl.
  • de  Kapverdisches Kreol
  • de  Crioulo Cabo-Verdiano sin. compl.
  • de  Kabuverdianu sin. compl.
  • de  Kapverdisch sin. compl.
  • de  Kriolu sin. compl.
  • en  Cape Verdean Creole
  • en  Caboverdiano sin. compl.
  • en  Cabuverdiánu sin. compl.
  • en  Cape Verdean sin. compl.
  • en  Creole sin. compl.
  • en  Kabuverdianu sin. compl.
  • es  criollo caboverdiano
  • es  caboverdiano sin. compl.
  • es  crioulo sin. compl.
  • es  kabuverdianu sin. compl.
  • es  kriolu sin. compl.
  • eu  cabo Verdeko kreolera
  • eu  crioulo sin. compl.
  • eu  kabuverdianu sin. compl.
  • eu  kriolu sin. compl.
  • fr  créole capverdien
  • fr  capverdien sin. compl.
  • fr  crioulo sin. compl.
  • fr  kabuverdianu sin. compl.
  • fr  kriolu sin. compl.
  • fr  langue capverdienne sin. compl.
  • gl  crioulo caboverdiano
  • gl  caboverdiano sin. compl.
  • gl  crioulo sin. compl.
  • gl  kabuverdianu sin. compl.
  • gl  kriolu sin. compl.
  • gn  krióllo Kavoverdiáno
  • gn  kabuverdianu sin. compl.
  • gn  kavoverdiáno sin. compl.
  • gn  kriolu sin. compl.
  • gn  krioulo sin. compl.
  • it  creolo capoverdiano
  • it  creolo sin. compl.
  • it  kabuverdianu sin. compl.
  • it  kriolu capoverdiano sin. compl.
  • ja  カ-ボベルデのクレオ-ル語
  • ja  クレオ-ル語 sin. compl.
  • nl  Kaapverdisch Creools
  • nl  Crioulo sin. compl.
  • nl  Kaapverdiaans sin. compl.
  • nl  Kabuverdianu sin. compl.
  • nl  Kriolu sin. compl.
  • pt  crioulo cabo-verdiano
  • pt  caboverdiano sin. compl.
  • pt  crioulo sin. compl.
  • pt  kabuverdianu sin. compl.
  • pt  kriolu sin. compl.
  • ru  Креольский язык Кабо-Верде
  • zh  佛得角克里奥尔语
  • zh  克里奥尔、佛得角语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Crioll de base portuguesa, Àfrica > Cap Verd

Definición
A més dels parlants que té la llengua a Cap Verd, on és la primera llengua de la gran majoria de població, n'hi ha prop de 600.000 més que el parlen com a segona llengua a Angola, el Brasil, Guinea Bissau, Portugal i el Senegal. És el crioll de base portuguesa amb més parlants.

L'illa de Santiago va ser ocupada pels portuguesos al segle XV. La nova llengua criolla es va començar a gestar en aquell moment.

Les diverses illes de l'arxipèlag de Cap Verd han desenvolupat la seva pròpia variant de crioll. Els especialistes agrupen aquestes variants en dos grups dialectals principals: el meridional o grup de Sotavento (que inclou les varietats de Brava, Fogo, Santiago i Maio) i el septentrional o grup de Barlovento (que inclou les de Boa Vista, Sal, São Nicolau, São Vicente i Santo Antâo).

No existeix un estàndard de la llengua, és a dir, encara no ha estat codificada. Es treballa en l'elaboració d'una normativa per al bloc dialectal de Sotavento i una altra per al de Barlovento.
krits krits

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Azerbaidjan

  • ca  krits
  • cod  q'irits'ar mez
  • ar  الكريتية
  • cy  Krits
  • de  Kryzisch
  • en  Kryz
  • es  krits
  • eu  krytsera
  • fr  krits
  • gn  krits
  • it  krits
  • ja  クリッツ語
  • nl  Krits
  • pt  krits
  • ru  Крызский язык
  • ru  Джекский sin. compl.
  • zh  克里兹语
  • scr  Sense tradició escrita

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Azerbaidjan

Definición
Els krits (o qrits'a) constitueixen un petit grup etnolingüístic originari de la zona muntanyosa del nord-est de l'Azerbaidjan. Viuen en una zona molt inaccessible del Caucas: molts dels seus pobles es troben a una altitud superior als 2.000 metres i queden aïllats durant els mesos d'hivern. Des de principi del segle XX, per motius econòmics, molts krits també es van assentar a les planes del districte d'İsmayıllı. Al llarg de la seva història han tingut vincles socials estrets amb els budukhs, els lesguians, els khinalugs i els àzeris.

La llengua és el tret principal que diferencia el poble krits de la resta de pobles de l'entorn. És una de les llengües més meridionals de la branca lesguiana i, segurament, també de les menys estudiades.

Té quatre dialectes: el de Krits, el de Djek, el de Khaput i el d'Alik. Com l'altra llengua lesguiana meridional (el budukh), el krits està molt influït per l'àzeri.

El krits només té ús oral en l'àmbit familiar; i juntament amb l'àzeri. La major part dels parlants actuals són bilingües i alguns també parlen rus, fruit de l'etapa soviètica del segle XX. Com a llengua d'ensenyament, per escriure, i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els krits fan servir sobretot l'àzeri.

La llengua perviu bàsicament als poblets de muntanya i està greument amenaçada d'extinció, ja que la major part del poble krits ja no la parla ni en té una bona competència. La transmissió familiar de la llengua s'interromp sobretot en els matrimonis mixtos, i són nombrosos. A més a més, el krits no s'ensenya a cap centre escolar, els pocs parlants monolingües són d'edat molt avançada i hi ha molta emigració a les ciutats i a altres zones amb millors condicions de vida, on la llengua de comunicació és una altra.
ksanka ksanka

Aïllada, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  kutenai
  • ca  kootenai sin. compl.
  • ca  kootenay sin. compl.
  • ca  ksanka sin. compl.
  • ca  ktunaxa sin. compl.
  • cy  Kutenay
  • cy  Kootenai sin. compl.
  • cy  Kootenay sin. compl.
  • cy  Ksanka sin. compl.
  • cy  Ktunaxa sin. compl.
  • de  Kutenai
  • de  Kootenai sin. compl.
  • de  Kootenay sin. compl.
  • de  Ksanka sin. compl.
  • de  Ktunaxa sin. compl.
  • en  Kutenai
  • en  Kootenai sin. compl.
  • en  Kootenay sin. compl.
  • en  Ksanka sin. compl.
  • en  Ktunaxa sin. compl.
  • es  cutenái
  • es  kootenai sin. compl.
  • es  kootenay sin. compl.
  • es  ksanka sin. compl.
  • es  ktunaxa sin. compl.
  • eu  kutenaiera
  • eu  kootenai sin. compl.
  • eu  kootenay sin. compl.
  • eu  ksanka sin. compl.
  • eu  ktunaxa sin. compl.
  • eu  kutenai sin. compl.
  • eu  kutenaiera sin. compl.
  • fr  kutenai
  • fr  kootenai sin. compl.
  • fr  kootenay sin. compl.
  • fr  ksanka sin. compl.
  • fr  ktunaxa sin. compl.
  • gl  kutenai
  • gl  kootenai sin. compl.
  • gl  kootenay sin. compl.
  • gl  ksanka sin. compl.
  • gl  ktunaxa sin. compl.
  • gn  kutenai
  • gn  kootenai sin. compl.
  • gn  kootenay sin. compl.
  • gn  ksanka sin. compl.
  • gn  ktunaxa sin. compl.
  • it  kutenai
  • it  kootenai sin. compl.
  • it  kootenay sin. compl.
  • it  ksanka sin. compl.
  • it  ktunaxa sin. compl.
  • pt  kutenai
  • pt  kootenai sin. compl.
  • pt  kootenay sin. compl.
  • pt  ksanka sin. compl.
  • pt  ktunaxa sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
El kutenai es considera una llengua aïllada. Se n'ha proposat una vinculació amb les llengües de la família algonquina i de la família salish, però no hi ha dades concloents.

Hi ha dues variants dialectals força pròximes: l'alt kutenai, que es parla a la Colúmbia Britànica i al nord-oest de Montana, i el baix kutenai, que es parla a la part baixa del riu Kutenai, al nord d'Idaho i al sud-est de la Colúmbia Britànica.

La llengua kutenai està pràcticament extingida. Tan sols té 12 parlants (6 al Canadà i 6 als Estats Units) i un centenar de persones amb un cert nivell de coneixement.
ktunaxa ktunaxa

Aïllada, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  kutenai
  • ca  kootenai sin. compl.
  • ca  kootenay sin. compl.
  • ca  ksanka sin. compl.
  • ca  ktunaxa sin. compl.
  • cy  Kutenay
  • cy  Kootenai sin. compl.
  • cy  Kootenay sin. compl.
  • cy  Ksanka sin. compl.
  • cy  Ktunaxa sin. compl.
  • de  Kutenai
  • de  Kootenai sin. compl.
  • de  Kootenay sin. compl.
  • de  Ksanka sin. compl.
  • de  Ktunaxa sin. compl.
  • en  Kutenai
  • en  Kootenai sin. compl.
  • en  Kootenay sin. compl.
  • en  Ksanka sin. compl.
  • en  Ktunaxa sin. compl.
  • es  cutenái
  • es  kootenai sin. compl.
  • es  kootenay sin. compl.
  • es  ksanka sin. compl.
  • es  ktunaxa sin. compl.
  • eu  kutenaiera
  • eu  kootenai sin. compl.
  • eu  kootenay sin. compl.
  • eu  ksanka sin. compl.
  • eu  ktunaxa sin. compl.
  • eu  kutenai sin. compl.
  • eu  kutenaiera sin. compl.
  • fr  kutenai
  • fr  kootenai sin. compl.
  • fr  kootenay sin. compl.
  • fr  ksanka sin. compl.
  • fr  ktunaxa sin. compl.
  • gl  kutenai
  • gl  kootenai sin. compl.
  • gl  kootenay sin. compl.
  • gl  ksanka sin. compl.
  • gl  ktunaxa sin. compl.
  • gn  kutenai
  • gn  kootenai sin. compl.
  • gn  kootenay sin. compl.
  • gn  ksanka sin. compl.
  • gn  ktunaxa sin. compl.
  • it  kutenai
  • it  kootenai sin. compl.
  • it  kootenay sin. compl.
  • it  ksanka sin. compl.
  • it  ktunaxa sin. compl.
  • pt  kutenai
  • pt  kootenai sin. compl.
  • pt  kootenay sin. compl.
  • pt  ksanka sin. compl.
  • pt  ktunaxa sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
El kutenai es considera una llengua aïllada. Se n'ha proposat una vinculació amb les llengües de la família algonquina i de la família salish, però no hi ha dades concloents.

Hi ha dues variants dialectals força pròximes: l'alt kutenai, que es parla a la Colúmbia Britànica i al nord-oest de Montana, i el baix kutenai, que es parla a la part baixa del riu Kutenai, al nord d'Idaho i al sud-est de la Colúmbia Britànica.

La llengua kutenai està pràcticament extingida. Tan sols té 12 parlants (6 al Canadà i 6 als Estats Units) i un centenar de persones amb un cert nivell de coneixement.
kuakua kuakua

Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  piaroa
  • ca  de'aruwa sin. compl.
  • ca  guagua sin. compl.
  • ca  kuakua sin. compl.
  • ca  piaroa-maco sin. compl.
  • ca  u'wuthuja sin. compl.
  • ca  wothuha sin. compl.
  • ca  wuöthuja sin. compl.
  • cod  wóthuha
  • ar  البياروا
  • cy  Piaroa
  • cy  De'aruwa sin. compl.
  • cy  Guagua sin. compl.
  • cy  Kuakua sin. compl.
  • cy  Piaroa-maco sin. compl.
  • cy  U'wuthuja sin. compl.
  • cy  Wothuha sin. compl.
  • cy  Wuöthuja sin. compl.
  • de  Piaroa
  • de  De'aruwa sin. compl.
  • de  Guagua sin. compl.
  • de  Kuakua sin. compl.
  • de  Piaroa-Maco sin. compl.
  • de  U'wuthuja sin. compl.
  • de  Wothuha sin. compl.
  • de  Wuöthuja sin. compl.
  • en  Piaroa
  • en  De'aruwa sin. compl.
  • en  Guagua sin. compl.
  • en  Kuakua sin. compl.
  • en  Piaroa-Maco sin. compl.
  • en  Quaqua sin. compl.
  • en  Wothuha sin. compl.
  • en  Wóthuha sin. compl.
  • es  piaroa
  • es  de'aruwa sin. compl.
  • es  guagua sin. compl.
  • es  kuakua sin. compl.
  • es  piaroa-maco sin. compl.
  • es  u'wuthuja sin. compl.
  • es  wothuha sin. compl.
  • es  wuöthuja sin. compl.
  • eu  piaroera
  • eu  de'aruwa sin. compl.
  • eu  guagua sin. compl.
  • eu  kuakua sin. compl.
  • eu  piaroa-maco sin. compl.
  • eu  u'wuthuja sin. compl.
  • eu  wothuha sin. compl.
  • eu  wuöthuja sin. compl.
  • fr  piaroa
  • fr  de'aruwa sin. compl.
  • fr  guagua sin. compl.
  • fr  kuakua sin. compl.
  • fr  piaroa-maco sin. compl.
  • fr  u'wuthuja sin. compl.
  • fr  wothuha sin. compl.
  • fr  wuöthuja sin. compl.
  • gn  piaroa
  • gn  de'aruwa sin. compl.
  • gn  guagua sin. compl.
  • gn  kuakua sin. compl.
  • gn  piaroa-maco sin. compl.
  • gn  u'wuthuja sin. compl.
  • gn  wothuha sin. compl.
  • gn  wuöthuja sin. compl.
  • it  piaroa
  • it  de'aruwa sin. compl.
  • it  guagua sin. compl.
  • it  kuakua sin. compl.
  • it  piaroa-maco sin. compl.
  • it  u'wuthuja sin. compl.
  • it  wothuha sin. compl.
  • it  wuöthuja sin. compl.
  • ja  ピアロア語
  • ja  ウウツハ語 sin. compl.
  • ja  ウォツハ語 sin. compl.
  • ja  ウオツハ語 sin. compl.
  • ja  クアクア語 sin. compl.
  • ja  グアグア語 sin. compl.
  • ja  デアルワ語 sin. compl.
  • ja  ピアロア・マコ語 sin. compl.
  • nl  Piaroa
  • nl  De'aruwa sin. compl.
  • nl  Guagua sin. compl.
  • nl  Kuakua sin. compl.
  • nl  Piaroa-Maco sin. compl.
  • nl  U'wuthuja sin. compl.
  • nl  Wothuha sin. compl.
  • nl  Wuöthuja sin. compl.
  • pt  piaroa
  • pt  de'aruwa sin. compl.
  • pt  guagua sin. compl.
  • pt  kuakua sin. compl.
  • pt  piaroa-maco sin. compl.
  • pt  u'wuthuja sin. compl.
  • pt  wothuha sin. compl.
  • pt  wuöthuja sin. compl.
  • ru  Пиароа
  • ru  Вотуа sin. compl.
  • ru  Уотуа sin. compl.
  • ru  Гуагуа sin. compl.
  • ru  Куакуа sin. compl.
  • ru  Де'арува sin. compl.
  • ru  Пиароа-мако sin. compl.
  • zh  皮亚罗亚语
  • zh  皮亚罗亚-马可、乌图哈、沃图哈、德阿鲁瓦、夸夸、瓜瓜 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definición
Els piaroes mantenen molts lligams històrics amb els sàlibes. Sembla que les llengües d'ambdós grups podrien pertànyer a la mateixa família, però el parentiu encara no ha estat prou ben estudiat. La família sàliba incloïa una tercera llengua, l'ature, ja extingida.

La llengua piaroa conté dos dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.

El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.

Si bé eren coneguts pels missioners jesuïtes de la zona, habitaven una regió de difícil accés i van viure força aïllats de la societat neobrasilera fins a la dècada del 1960.

Gràcies a la forta consciència identitària del grup, la llengua piaroa es manté vital, tot i que cada cop el castellà s'empra més a l'escola i el piaroa es limita més a l'àmbit familiar. Es calcula que un 10% de la població és monolingüe castellana.
kuaya kuaya

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  kwaya
  • ca  kikwaya sin. compl.
  • ca  kuaya sin. compl.
  • ar  كوايا
  • cy  Kwaya
  • cy  Kikwaya sin. compl.
  • cy  Kuaya sin. compl.
  • de  Kwaya
  • de  Kikwaya sin. compl.
  • de  Kuaya sin. compl.
  • en  Kwaya
  • en  Kikwaya sin. compl.
  • es  kuaya
  • es  kikwaya sin. compl.
  • es  kwaya sin. compl.
  • eu  kwayera
  • eu  kikwaya sin. compl.
  • eu  kuaya sin. compl.
  • eu  kwaya sin. compl.
  • eu  kwayera sin. compl.
  • fr  kwaya
  • fr  kikwaya sin. compl.
  • fr  kuaya sin. compl.
  • gl  kwaya
  • gl  kikwaya sin. compl.
  • gl  kuaya sin. compl.
  • gn  kwaya
  • gn  kikwaya sin. compl.
  • gn  kuaya sin. compl.
  • it  kwaya
  • it  kikwaya sin. compl.
  • it  kuaya sin. compl.
  • pt  kwaya
  • pt  kikwaya sin. compl.
  • pt  kuaya sin. compl.
  • tmh  Takwayat
  • tmh  Kikwaya sin. compl.
  • tmh  kuaya sin. compl.
  • zh  科瓦亚语

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definición
El kwaya és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes i es parlen des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Aquest grup de llengües es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

Els parlants del kwaya són generalment bilingües: el kwaya s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili (que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània) o una altra llengua parlada a la regió.