Back to top
  • ca  chiwere
  • ca  iowa-oto-missouria sin. compl.
  • de  Chiwere
  • de  Iowa-Oto-Missouri sin. compl.
  • en  Chiwere
  • en  Iowa-oto-missouria sin. compl.
  • es  chiwere
  • es  iowa-oto-missouria sin. compl.
  • eu  chiwere
  • eu  iowa-oto-missouria sin. compl.
  • fr  chiwere
  • fr  iowa-Oto-Missouria sin. compl.
  • gl  chiwere
  • gl  iowa-oto-missouria sin. compl.
  • it  chiwere
  • it  iowa-oto-missouria sin. compl.
  • nl  Chiwere
  • nl  Iowa-Oto-Missouria sin. compl.
  • pt  chiwere
  • pt  iowa-oto-missouria sin. compl.

Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Winnebago-chiwere, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava bona part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

El chiwere constava dels següents dialectes: ioway, originari d'Iowa; otoe, propi de Nebraska, i missouria, parlat antigament a Missouri.

A les acaballes del segle XVIII, els missouries van patir un fort descens demogràfic per efectes de les lluites amb els colonitzadors blancs i les malalties vingudes d'Europa. Per assegurar-se la subsistència, els missouries i els otoes es van unir en un sol grup i les diferències dialectals es van dissoldre progressivament. El darrer parlant d'otoe-missouria, Otoe Truman Dailey, va morir el 1996.

La mitja dotzena de parlants actuals de chiwere pertanyen al grup ioway que viu a Oklahoma. No són parlants nadius, sinó semiparlants amb una competència limitada de la llengua.

Abans de la mort dels darrers parlants nadius, es van fer esforços per enregistrar el màxim possible de documents sonors i escrits en chiwere. Això ha permès que actualment hi hagi un diccionari i anàlisis lingüístiques de la llengua. Tanmateix, no es fa res per preservar-ne l'ús.

El nom chiwere és el que fan servir els otoes per autodesignar-se i que s'ha generalitzat per englobar les tres comunitats.
  • ca  yao
  • ca  achawa sin. compl.
  • ca  adsawa sin. compl.
  • ca  adsoa sin. compl.
  • ca  ajawa sin. compl.
  • ca  ayao sin. compl.
  • ca  ayawa sin. compl.
  • ca  ayo sin. compl.
  • ca  chiyao sin. compl.
  • ca  djao sin. compl.
  • ca  haiao sin. compl.
  • ca  hiao sin. compl.
  • ca  hyao sin. compl.
  • ca  jao sin. compl.
  • ca  veiao sin. compl.
  • ca  wajao sin. compl.
  • ar  ياو
  • cy  Yao
  • cy  Achawa sin. compl.
  • cy  Adsawa sin. compl.
  • cy  Adsoa sin. compl.
  • cy  Ajawa sin. compl.
  • cy  Ayao sin. compl.
  • cy  Ayawa sin. compl.
  • cy  Ayo sin. compl.
  • cy  Chiyao sin. compl.
  • cy  Djao sin. compl.
  • cy  Haiao sin. compl.
  • cy  Hiao sin. compl.
  • cy  Hyao sin. compl.
  • cy  Jao sin. compl.
  • cy  Veiao sin. compl.
  • cy  Wajao sin. compl.
  • de  Yao
  • de  Achawa sin. compl.
  • de  Adsawa sin. compl.
  • de  Adsoa sin. compl.
  • de  Ajawa sin. compl.
  • de  Ayao sin. compl.
  • de  Ayawa sin. compl.
  • de  Ayo sin. compl.
  • de  Chiyao sin. compl.
  • de  Djao sin. compl.
  • de  Haiao sin. compl.
  • de  Hiao sin. compl.
  • de  Hyao sin. compl.
  • de  Jao sin. compl.
  • de  Veiao sin. compl.
  • de  Wajao sin. compl.
  • en  Yao
  • en  Achawa sin. compl.
  • en  Adsawa sin. compl.
  • en  Adsoa sin. compl.
  • en  Ajawa sin. compl.
  • en  Ayao sin. compl.
  • en  Ayawa sin. compl.
  • en  Ayo sin. compl.
  • en  Chiyao sin. compl.
  • en  Ciyao sin. compl.
  • en  Djao sin. compl.
  • en  Haiao sin. compl.
  • en  Hajao sin. compl.
  • en  Hiao sin. compl.
  • en  Hyao sin. compl.
  • en  Jao sin. compl.
  • en  Veiao sin. compl.
  • en  Wajao sin. compl.
  • es  yao
  • es  achawa sin. compl.
  • es  adsawa sin. compl.
  • es  adsoa sin. compl.
  • es  ajawa sin. compl.
  • es  ayao sin. compl.
  • es  ayawa sin. compl.
  • es  ayo sin. compl.
  • es  chiyao sin. compl.
  • es  djao sin. compl.
  • es  haiao sin. compl.
  • es  hiao sin. compl.
  • es  hyao sin. compl.
  • es  jao sin. compl.
  • es  veiao sin. compl.
  • es  wajao sin. compl.
  • eu  yaoera
  • eu  achawa sin. compl.
  • eu  adsawa sin. compl.
  • eu  adsoa sin. compl.
  • eu  ajawa sin. compl.
  • eu  ayao sin. compl.
  • eu  ayawa sin. compl.
  • eu  ayo sin. compl.
  • eu  chiyao sin. compl.
  • eu  djao sin. compl.
  • eu  haiao sin. compl.
  • eu  hiao sin. compl.
  • eu  hyao sin. compl.
  • eu  jao sin. compl.
  • eu  veiao sin. compl.
  • eu  wajao sin. compl.
  • eu  yao sin. compl.
  • fr  yao
  • fr  achawa sin. compl.
  • fr  adsawa sin. compl.
  • fr  adsoa sin. compl.
  • fr  ajawa sin. compl.
  • fr  ayao sin. compl.
  • fr  ayawa sin. compl.
  • fr  ayo sin. compl.
  • fr  chiyao sin. compl.
  • fr  djao sin. compl.
  • fr  haiao sin. compl.
  • fr  hiao sin. compl.
  • fr  hyao sin. compl.
  • fr  jao sin. compl.
  • fr  veiao sin. compl.
  • fr  wajao sin. compl.
  • gl  yao
  • gl  achawa sin. compl.
  • gl  adsawa sin. compl.
  • gl  adsoa sin. compl.
  • gl  ajawa sin. compl.
  • gl  ayao sin. compl.
  • gl  ayawa sin. compl.
  • gl  ayo sin. compl.
  • gl  chiyao sin. compl.
  • gl  djao sin. compl.
  • gl  haiao sin. compl.
  • gl  hiao sin. compl.
  • gl  hyao sin. compl.
  • gl  jao sin. compl.
  • gl  veiao sin. compl.
  • gl  wajao sin. compl.
  • gn  yao
  • gn  achawa sin. compl.
  • gn  adsawa sin. compl.
  • gn  adsoa sin. compl.
  • gn  ajawa sin. compl.
  • gn  ayao sin. compl.
  • gn  ayawa sin. compl.
  • gn  ayo sin. compl.
  • gn  chiyao sin. compl.
  • gn  djao sin. compl.
  • gn  haiao sin. compl.
  • gn  hiao sin. compl.
  • gn  hyao sin. compl.
  • gn  jao sin. compl.
  • gn  veiao sin. compl.
  • gn  wajao sin. compl.
  • it  yao
  • it  achawa sin. compl.
  • it  adsawa sin. compl.
  • it  adsoa sin. compl.
  • it  ajawa sin. compl.
  • it  ayao sin. compl.
  • it  ayawa sin. compl.
  • it  ayo sin. compl.
  • it  chiyao sin. compl.
  • it  djao sin. compl.
  • it  haiao sin. compl.
  • it  hiao sin. compl.
  • it  hyao sin. compl.
  • it  jao sin. compl.
  • it  veiao sin. compl.
  • it  wajao sin. compl.
  • pt  yao
  • pt  achawa sin. compl.
  • pt  adsawa sin. compl.
  • pt  adsoa sin. compl.
  • pt  ajawa sin. compl.
  • pt  ayao sin. compl.
  • pt  ayawa sin. compl.
  • pt  ayo sin. compl.
  • pt  chiyao sin. compl.
  • pt  djao sin. compl.
  • pt  haiao sin. compl.
  • pt  hiao sin. compl.
  • pt  hyao sin. compl.
  • pt  jao sin. compl.
  • pt  veiao sin. compl.
  • pt  wajao sin. compl.
  • tmh  Tayaot
  • tmh  Achawa sin. compl.
  • tmh  adsawa sin. compl.
  • tmh  adsoa sin. compl.
  • tmh  ajawa sin. compl.
  • tmh  ayao sin. compl.
  • tmh  ayawa sin. compl.
  • tmh  ayo sin. compl.
  • tmh  chiyao sin. compl.
  • tmh  djao sin. compl.
  • tmh  haiao sin. compl.
  • tmh  hiao sin. compl.
  • tmh  hyao sin. compl.
  • tmh  jao sin. compl.
  • tmh  veiao sin. compl.
  • tmh  wajao sin. compl.
  • zh  爻语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definición
El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants de yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.

Els parlants de yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .

Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.
  • ca  zigua
  • ca  chizigula sin. compl.
  • ca  kizigula sin. compl.
  • ca  zigula sin. compl.
  • de  Zigula
  • de  Kizigula sin. compl.
  • de  Seguha sin. compl.
  • de  Zigua sin. compl.
  • en  Zigua
  • en  Chizigula sin. compl.
  • en  Kizigula sin. compl.
  • en  Zigula sin. compl.
  • es  zigua
  • es  chizigula sin. compl.
  • es  kizigula sin. compl.
  • es  zigula sin. compl.
  • eu  zigua
  • eu  chizigula sin. compl.
  • eu  kizigula sin. compl.
  • eu  zigula sin. compl.
  • fr  zigula
  • fr  chizigula sin. compl.
  • fr  kizigula sin. compl.
  • fr  zigua sin. compl.
  • fr  zigula sin. compl.
  • gl  zigua
  • gl  chizigula sin. compl.
  • gl  kizigula sin. compl.
  • gl  zigula sin. compl.
  • it  zigua
  • it  chizigula sin. compl.
  • it  kizigula sin. compl.
  • it  zigula sin. compl.
  • nl  Zigua
  • nl  Chizigula sin. compl.
  • nl  Kizigula sin. compl.
  • pt  zigua
  • pt  chizigula sin. compl.
  • pt  kizigula sin. compl.
  • pt  zigula sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definición
Els zigües son un dels grups etnolingüístics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els bondeis i els digos. Els zigües són el grup ètnic majoritari al districte de Handeni (66% de la població) i parcialment als districtes de Korogwe (18%) i Pangani (22,5%).

El zigua, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Un dels manlleus procedents del zigua és el terme fuwele, 'vidre'.

El zigua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
  • ca  waunana
  • ca  chocó sin. compl.
  • ca  noanama sin. compl.
  • ca  waumeo sin. compl.
  • ca  woun-meu sin. compl.
  • cod  waunméu (Wawnmiw)
  • ar  واونانية
  • cy  Waunana
  • cy  Chocó sin. compl.
  • cy  Noanama sin. compl.
  • cy  Waumeo sin. compl.
  • cy  Woun-meu sin. compl.
  • de  Waunana
  • de  Chocó sin. compl.
  • de  Noanama sin. compl.
  • de  Waumeo sin. compl.
  • de  Woun Meueu sin. compl.
  • en  Waunana
  • en  Choco sin. compl.
  • en  Noanama sin. compl.
  • en  Waumeo sin. compl.
  • en  Wounmeo sin. compl.
  • es  waunana
  • es  chocó sin. compl.
  • es  noanama sin. compl.
  • es  waumeo sin. compl.
  • es  woun-meu sin. compl.
  • eu  waunanera
  • eu  chocó sin. compl.
  • eu  noanama sin. compl.
  • eu  waumeo sin. compl.
  • eu  woun-meu sin. compl.
  • fr  woonaan
  • fr  chanco sin. compl.
  • fr  noanamá sin. compl.
  • fr  waunaan sin. compl.
  • fr  waunana sin. compl.
  • fr  woun meu sin. compl.
  • gl  waunana
  • gn  waunana
  • gn  choko sin. compl.
  • gn  noanama sin. compl.
  • gn  waumeo sin. compl.
  • gn  woun-meu sin. compl.
  • it  waunana
  • it  chocó sin. compl.
  • it  noanama sin. compl.
  • it  waumeo sin. compl.
  • it  woun-meu sin. compl.
  • nl  Waunana
  • nl  Chocó sin. compl.
  • nl  Noanama sin. compl.
  • nl  Waumeo sin. compl.
  • nl  Woun-Meu sin. compl.
  • pt  waunana
  • pt  chocó sin. compl.
  • pt  noanama sin. compl.
  • pt  waumeo sin. compl.
  • pt  woun-meu sin. compl.
  • ru  Ваунана
  • ru  Вун меу sin. compl.
  • ru  Чоко sin. compl.
  • ru  Ванана sin. compl.
  • ru  Нонама sin. compl.
  • ru  Уанана sin. compl.
  • ru  Ноанама sin. compl.
  • ru  Ваун-мео sin. compl.
  • ru  Воун-мео sin. compl.
  • sw  Waunana
  • sw  Chocó sin. compl.
  • sw  Noanama sin. compl.
  • sw  Waumeo sin. compl.
  • sw  Woun-meu sin. compl.
  • tmh  Tawawnanat
  • zh  瓦乌纳纳
  • zh  乔科 sin. compl.
  • zh  乌梅欧 sin. compl.
  • zh  诺纳玛 sin. compl.
  • zh  瓦乌梅欧 sin. compl.

Chocó, Amèrica > Colòmbia

Definición
Les llengües chocó es parlen bàsicament al litoral del Pacífic i zones properes del nord de Colòmbia. S'han produït migracions que han dut comunitats emberes també a l'est de la república de Panamà i a la província d'Esmeraldas, a l'Equador.

Dins d'aquesta família es distingeixen dues llengües, l'embera i el waunana, que, tot i no ser intel·ligibles, revelen un elevat grau de parentiu. La població chocó està formada en un 80% per afroamericans i mestissos, i en un 7% per amerindis.

S'observa un fort avenç de l'espanyol entre els parlants de llengües chocó, tot i que aquestes comunitats mostren una clara consciència identitària i lingüística.
  • ca  laklano
  • ca  aweikoma sin. compl.
  • ca  botocudo sin. compl.
  • ca  bugre sin. compl.
  • ca  chocré sin. compl.
  • ca  socré sin. compl.
  • ca  xokleng sin. compl.
  • ca  xokren sin. compl.
  • cod  laklano
  • ar  لاكلانوية
  • cy  Laklano
  • cy  Aweikoma sin. compl.
  • cy  Botocudo sin. compl.
  • cy  Bugre sin. compl.
  • cy  Chocré sin. compl.
  • cy  Socré sin. compl.
  • cy  Xokleng sin. compl.
  • cy  Xokren sin. compl.
  • de  Laklano
  • de  Aweikoma sin. compl.
  • de  Botocudo sin. compl.
  • de  Bugre sin. compl.
  • de  Chocré sin. compl.
  • de  Socré sin. compl.
  • de  Xokleng sin. compl.
  • de  Xokren sin. compl.
  • en  Laklano
  • en  Aweikoma sin. compl.
  • en  Botocudos sin. compl.
  • en  Bugre sin. compl.
  • en  Chocré sin. compl.
  • en  Shocleng sin. compl.
  • en  Shokleng sin. compl.
  • en  Socré sin. compl.
  • en  Xokleng sin. compl.
  • en  Xokren sin. compl.
  • es  laklano
  • es  aweikoma sin. compl.
  • es  botocudo sin. compl.
  • es  bugre sin. compl.
  • es  chocré sin. compl.
  • es  socré sin. compl.
  • es  xokleng sin. compl.
  • es  xokren sin. compl.
  • eu  laklanoera
  • eu  aweikoma sin. compl.
  • eu  botocudo sin. compl.
  • eu  bugre sin. compl.
  • eu  chocré sin. compl.
  • eu  socré sin. compl.
  • eu  xokleng sin. compl.
  • eu  xokren sin. compl.
  • fr  laklano
  • fr  aweikoma sin. compl.
  • fr  botocudo sin. compl.
  • fr  bugre sin. compl.
  • fr  chocré sin. compl.
  • fr  socré sin. compl.
  • fr  xokleng sin. compl.
  • fr  xokren sin. compl.
  • gn  laklano
  • gn  aweikoma sin. compl.
  • gn  botocudo sin. compl.
  • gn  bugre sin. compl.
  • gn  chocré sin. compl.
  • gn  socré sin. compl.
  • gn  xokleng sin. compl.
  • gn  xokren sin. compl.
  • it  laklano
  • it  aweikoma sin. compl.
  • it  botocudo sin. compl.
  • it  bugre sin. compl.
  • it  chocré sin. compl.
  • it  socré sin. compl.
  • it  xokleng sin. compl.
  • it  xokren sin. compl.
  • ja  ラクラノ語
  • ja  ソクレ語 sin. compl.
  • ja  ブグレ語 sin. compl.
  • ja  チョクレ語 sin. compl.
  • ja  ボトクド語 sin. compl.
  • ja  ショクレン語 sin. compl.
  • ja  アウェイコマ語 sin. compl.
  • nl  Laklano
  • nl  Aweikoma sin. compl.
  • nl  Botocudo sin. compl.
  • nl  Bugre sin. compl.
  • nl  Chocré sin. compl.
  • nl  Socré sin. compl.
  • nl  Xokleng sin. compl.
  • pt  laklãnõ
  • pt  aveicoma sin. compl.
  • pt  aweikoma sin. compl.
  • pt  botocudo sin. compl.
  • pt  bugre sin. compl.
  • pt  chocré sin. compl.
  • pt  socré sin. compl.
  • pt  xokleng sin. compl.
  • pt  xokren sin. compl.
  • ru  Лаклано
  • ru  Бугре sin. compl.
  • ru  Сокре sin. compl.
  • ru  Чокре sin. compl.
  • ru  Шокрен sin. compl.
  • ru  Шокленг sin. compl.
  • ru  Авейкома sin. compl.
  • ru  Ботокудский sin. compl.
  • zh  拉克兰诺语
  • zh  肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil

Definición
Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.

Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.

El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.
  • ca  choctaw
  • cod  chahta anumpa
  • cy  Choctaw
  • de  Choctaw
  • de  Chahta sin. compl.
  • en  Choctaw
  • es  chacta
  • es  choctaw sin. compl.
  • fr  choctaw
  • gl  choctaw
  • gn  choctaw
  • it  choctaw
  • pt  choctaw
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Muskogi > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
Els parlants de llengües muskogis ocupaven la zona sud-oriental dels Estats Units (en un extens territori comprès actualment dins els estats de Carolina del Sud, Tennessee, Kentucky, Mississippi, Alabama, Geòrgia, Florida i Louisiana) quan es va produir el primer contacte l'any 1539. La major part de la població que parlava llengües muskogis va ser forçada a traslladar-se cap a l'oest durant la gran revolta índia de 1836-1840.

La classificació interna de la família muskogi no és del tot clara, ja que no és fàcil distingir entre els elements comuns a causa del parentiu i els que són fruit de la difusió. Principalment s'han fet dues propostes de classificació d'aquesta família: la de Haas i la Munro.

El choctaw està format per tres variants dialectals: la dels Native Choctaws que viuen a la Choctaw Nation, al sud-est d'Oklahoma; la dels Mississippi Choctaws d'Oklahoma, que viuen a la Choctaw Nation del centre-sud d'Oklahoma, prop de Durwood, i la dels Choctaws of Mississippi, establerts prop de Filadèlfia. Algunes fonts esmenten una quarta comunitat prop de Talahasee, a Florida. Fa uns anys hi havia també alguns choctaw en comunitats koasatis a Louisiana. També a Louisiana, al sud, hi ha els houmes, una comunitat d'unes 12.000 persones mestisses, descendents d'un subgrup choktaw, que han abandonat el choctaw i que parlen una varietat del francès cajun.

Alguns autors consideren el chickasaw com un dialecte del choctaw i afirmen que, després d'un breu període de contacte els parlants de les dues varietats, es poden entendre. Es tracta, però, de dos grups ètnics diferents, la qual cosa afavoreix que el chickasaw i el choctaw siguin tractats com a llengües diferents.

El choctaw té uns 11.000 parlants dins una comunitat d'unes 120.000 persones. Tot i que encara es transmet als infants, molts mostren preferència per l'anglès.

El topònim Oklahoma (okla homma) significa 'gent vermella' en choctaw i en chickasaw.
  • ca  yokuts del peu de la serra
  • ca  choinimni sin. compl.
  • ca  choynumni sin. compl.
  • de  Foothill Yokuts
  • en  Mountain Foot Yokuts
  • en  Choinimni sin. compl.
  • en  Choynumni sin. compl.
  • en  Foothill Yokuts sin. compl.
  • en  Foothill yokuts sin. compl.
  • es  yokuts del pie de la sierra
  • es  choinimni sin. compl.
  • es  choynumni sin. compl.
  • es  foothill yokuts sin. compl.
  • eu  yokuts del pie de la sierra
  • eu  choinimni sin. compl.
  • eu  choynumni sin. compl.
  • eu  foothill yokuts sin. compl.
  • fr  yokuts des contreforts
  • fr  foothill Yokuts sin. compl.
  • gl  yokuts do pie da sierra
  • gl  choinimni sin. compl.
  • gl  choynumni sin. compl.
  • gl  foothill yokuts sin. compl.
  • it  yokuts della sierra
  • it  choinimni sin. compl.
  • it  choynumni sin. compl.
  • it  foothill yokuts sin. compl.
  • nl  Yokuts van de voet van de sierra
  • nl  Foothill Yokuts sin. compl.
  • pt  yokuts da sierra
  • pt  choinimni sin. compl.
  • pt  choynumni sin. compl.
  • pt  foothill yokuts sin. compl.

Yokuts > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
La majoria de llengües de la família yokuts (també anomenada mariposa) es van extingir durant el segle XX o abans. Per aquest motiu, en tenim molt poca informació i es fa molt difícil establir la classificació interna de la família. Sembla que constava d'unes quaranta varietats, però no sabem quines podrien considerar-se llengües independents i quines, varietats dialectals d'una mateixa llengua. La gramàtica de les diverses varietats s'assembla força; les principals diferències són lèxiques.

Actualment resten només uns quants parlants ancians de tres llengües yokuts: el yokuts de la vall del sud (dialectes yawelmani i tachi), el yokuts de la serra del nord (dialecte chukchansi) i el yokuts del peu de la serra (dialecte choinimni). En total no arriben a cinquanta parlants.

És molt probable que els yokuts arribessin a Califòrnia des del nord i anessin desplaçant cap avall de les valls de San Joaquín alguns pobles utoasteques. Era una comunitat que mantenia moltes relacions internes, per la qual cosa es creu que tots els individus parlaven diverses varietats dialectals.

El descens demogràfic dels pobles yokuts es va precipitar a partir del segle XIX per culpa d'epidèmies, dels efectes de l'aculturació i de la febre de l'or. Els primers contactes amb els colonitzadors espanyols s'havien produït al darrer terç del segle XVIII, però van ser escassos a causa de la inaccessibilitat del territori fins a les invasions genocides de mexicans a partir del 1820. El 1842 va esclatar la febre de l'or a la regió californiana i els indígenes van ser expulsats de les seves terres.

El terme yokuts significa 'persona'.

El choinimni és llengua primera només d'uns quants ancians i ja no es transmet a les noves generacions. La comunitat ha iniciat esforços de revitalització, tot ensenyant la llengua als infants de l'escola.
  • ca  embera
  • ca  chokó sin. compl.
  • ca  cholo sin. compl.
  • ca  emberá sin. compl.
  • ca  epena sin. compl.
  • ca  êpera sin. compl.
  • ca  katío sin. compl.
  • cod  tibanat (takatyut)
  • cod  tipira pididi
  • ar  إيمبيرية
  • cy  Embera
  • cy  Chokó sin. compl.
  • cy  Cholo sin. compl.
  • cy  Emberá sin. compl.
  • cy  Epena sin. compl.
  • cy  Êpera sin. compl.
  • cy  Katío sin. compl.
  • de  Embera
  • de  Catío sin. compl.
  • de  Chami sin. compl.
  • de  Choco sin. compl.
  • de  Emberá sin. compl.
  • de  Epena sin. compl.
  • de  Epera sin. compl.
  • en  Embera
  • en  Choko sin. compl.
  • en  Cholo sin. compl.
  • en  Emberá sin. compl.
  • en  Epena sin. compl.
  • en  Êpera sin. compl.
  • en  Katío sin. compl.
  • es  embera
  • es  chokó sin. compl.
  • es  cholo sin. compl.
  • es  emberá sin. compl.
  • es  epena sin. compl.
  • es  êpera sin. compl.
  • es  katío sin. compl.
  • eu  emberera
  • eu  chokó sin. compl.
  • eu  cholo sin. compl.
  • eu  emberà sin. compl.
  • eu  epena sin. compl.
  • eu  êpera sin. compl.
  • eu  katío sin. compl.
  • fr  embera
  • fr  cholo sin. compl.
  • fr  ebera sin. compl.
  • fr  epera sin. compl.
  • gl  embera
  • gn  embera
  • gn  chokó sin. compl.
  • gn  cholo sin. compl.
  • gn  emberá sin. compl.
  • gn  epena sin. compl.
  • gn  êpera sin. compl.
  • gn  katío sin. compl.
  • it  embera
  • it  chokó sin. compl.
  • it  cholo sin. compl.
  • it  emberà sin. compl.
  • it  epena sin. compl.
  • it  êpera sin. compl.
  • it  katío sin. compl.
  • ja  エンベラ語
  • ja  エペナ語 sin. compl.
  • ja  エペラ語 sin. compl.
  • ja  チョコ語 sin. compl.
  • ja  チョロ語 sin. compl.
  • ja  エンベラ語 sin. compl.
  • ja  カティオ語 sin. compl.
  • nl  Embera
  • pt  emberá
  • pt  chokó sin. compl.
  • pt  cholo sin. compl.
  • pt  embera sin. compl.
  • pt  epena sin. compl.
  • pt  êpera sin. compl.
  • pt  katío sin. compl.
  • ru  Эмбера
  • ru  Чоко sin. compl.
  • ru  Чоло sin. compl.
  • ru  Эпена sin. compl.
  • ru  Катио sin. compl.
  • ru  Эпера sin. compl.
  • sw  Embera
  • sw  Chokó sin. compl.
  • sw  Cholo sin. compl.
  • sw  Emberá sin. compl.
  • sw  Epena sin. compl.
  • sw  Êpera sin. compl.
  • sw  Katío sin. compl.
  • tmh  Tambirat
  • zh  诶波拉
  • zh  乔可 sin. compl.
  • zh  乔罗 sin. compl.
  • zh  卡迪欧 sin. compl.
  • zh  埃坡拉 sin. compl.
  • zh  埃坡纳 sin. compl.
  • zh  埃波拿 sin. compl.

Chocó, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà

Definición
Les llengües chocó es parlen bàsicament al litoral del Pacífic i zones properes del nord de Colòmbia. S'han produït migracions que han dut comunitats emberes també a l'est de la república de Panamà i a la província d'Esmeraldas, a l'Equador.

Dins d'aquesta família es distingeixen dues llengües, l'embera i el waunana, que, tot i no ser intel·ligibles, revelen un elevat grau de parentiu. La població chocó està formada en un 80% per afroamericans i mestissos, i en un 7% per amerindis.

L'embera es divideix en dues branques: l'embera del nord, que comprèn els dialectes katío, san jorge, río verde i sambú; i l'embera del sud, amb les variants saija, baudó, chamí, tadó i río sucio.

S'observa un fort avenç de l'espanyol entre els parlants de llengües chocó, tot i que aquestes comunitats mostren una clara consciència identitària i lingüística.
  • ca  txol
  • ca  ch'ol sin. compl.
  • ca  chol sin. compl.
  • cod  ch'ol
  • ar  تشولية
  • cy  Chol
  • cy  Ch'ol sin. compl.
  • cy  Chol sin. compl.
  • de  Chol
  • de  Ch'ol sin. compl.
  • en  Chol
  • en  Ch'ol sin. compl.
  • es  chol
  • es  ch'ol sin. compl.
  • es  cholo sin. compl.
  • eu  ch'olera
  • eu  ch'ol sin. compl.
  • eu  chol sin. compl.
  • fr  chol
  • fr  ch'ol sin. compl.
  • gl  cholo
  • gl  ch'ol sin. compl.
  • gl  chol sin. compl.
  • gn  chol
  • gn  ch'ol sin. compl.
  • gn  cholo sin. compl.
  • it  chol
  • it  ch'ol sin. compl.
  • it  chol sin. compl.
  • ja  チョル語
  • nl  Chol
  • nl  Ch´ol sin. compl.
  • pt  chol
  • pt  ch'ol sin. compl.
  • pt  tchol sin. compl.
  • ru  Чоль
  • zh  乔尔
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chol-chontal, Amèrica > Mèxic

Definición
Els dos dialectes principals del txol són, d'una banda, el de Tila, parlat per gairebé 45.000 persones (de les quals 10.000 són monolingües) als pobles de Tila, Vicente Guerrero, Chivalito i Limar; d'altra banda, el de Tumbalá, parlat per 90.000 persones (de les quals 30.000 són monolingües) als pobles de Tumbalá, Sabanilla, Misijá, Limar, Chivalita i Vicente Guerrero.

El grup chol de la família maia, al qual pertanyen el txol i el ch'orti' és considerat com a particularment conservador i alguns autors consideren que aquestes llengües perpetuen la llengua maia clàssica.

Històricament, el txol està associat a la ciutat-estat de Palenque (segles V-IX dC) de la civilització maia clàssica. Gràcies en gran mesura al txol, els lingüistes han pogut desxifrar el sistema d'escriptura maia.
  • ca  embera
  • ca  chokó sin. compl.
  • ca  cholo sin. compl.
  • ca  emberá sin. compl.
  • ca  epena sin. compl.
  • ca  êpera sin. compl.
  • ca  katío sin. compl.
  • cod  tibanat (takatyut)
  • cod  tipira pididi
  • ar  إيمبيرية
  • cy  Embera
  • cy  Chokó sin. compl.
  • cy  Cholo sin. compl.
  • cy  Emberá sin. compl.
  • cy  Epena sin. compl.
  • cy  Êpera sin. compl.
  • cy  Katío sin. compl.
  • de  Embera
  • de  Catío sin. compl.
  • de  Chami sin. compl.
  • de  Choco sin. compl.
  • de  Emberá sin. compl.
  • de  Epena sin. compl.
  • de  Epera sin. compl.
  • en  Embera
  • en  Choko sin. compl.
  • en  Cholo sin. compl.
  • en  Emberá sin. compl.
  • en  Epena sin. compl.
  • en  Êpera sin. compl.
  • en  Katío sin. compl.
  • es  embera
  • es  chokó sin. compl.
  • es  cholo sin. compl.
  • es  emberá sin. compl.
  • es  epena sin. compl.
  • es  êpera sin. compl.
  • es  katío sin. compl.
  • eu  emberera
  • eu  chokó sin. compl.
  • eu  cholo sin. compl.
  • eu  emberà sin. compl.
  • eu  epena sin. compl.
  • eu  êpera sin. compl.
  • eu  katío sin. compl.
  • fr  embera
  • fr  cholo sin. compl.
  • fr  ebera sin. compl.
  • fr  epera sin. compl.
  • gl  embera
  • gn  embera
  • gn  chokó sin. compl.
  • gn  cholo sin. compl.
  • gn  emberá sin. compl.
  • gn  epena sin. compl.
  • gn  êpera sin. compl.
  • gn  katío sin. compl.
  • it  embera
  • it  chokó sin. compl.
  • it  cholo sin. compl.
  • it  emberà sin. compl.
  • it  epena sin. compl.
  • it  êpera sin. compl.
  • it  katío sin. compl.
  • ja  エンベラ語
  • ja  エペナ語 sin. compl.
  • ja  エペラ語 sin. compl.
  • ja  チョコ語 sin. compl.
  • ja  チョロ語 sin. compl.
  • ja  エンベラ語 sin. compl.
  • ja  カティオ語 sin. compl.
  • nl  Embera
  • pt  emberá
  • pt  chokó sin. compl.
  • pt  cholo sin. compl.
  • pt  embera sin. compl.
  • pt  epena sin. compl.
  • pt  êpera sin. compl.
  • pt  katío sin. compl.
  • ru  Эмбера
  • ru  Чоко sin. compl.
  • ru  Чоло sin. compl.
  • ru  Эпена sin. compl.
  • ru  Катио sin. compl.
  • ru  Эпера sin. compl.
  • sw  Embera
  • sw  Chokó sin. compl.
  • sw  Cholo sin. compl.
  • sw  Emberá sin. compl.
  • sw  Epena sin. compl.
  • sw  Êpera sin. compl.
  • sw  Katío sin. compl.
  • tmh  Tambirat
  • zh  诶波拉
  • zh  乔可 sin. compl.
  • zh  乔罗 sin. compl.
  • zh  卡迪欧 sin. compl.
  • zh  埃坡拉 sin. compl.
  • zh  埃坡纳 sin. compl.
  • zh  埃波拿 sin. compl.

Chocó, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà

Definición
Les llengües chocó es parlen bàsicament al litoral del Pacífic i zones properes del nord de Colòmbia. S'han produït migracions que han dut comunitats emberes també a l'est de la república de Panamà i a la província d'Esmeraldas, a l'Equador.

Dins d'aquesta família es distingeixen dues llengües, l'embera i el waunana, que, tot i no ser intel·ligibles, revelen un elevat grau de parentiu. La població chocó està formada en un 80% per afroamericans i mestissos, i en un 7% per amerindis.

L'embera es divideix en dues branques: l'embera del nord, que comprèn els dialectes katío, san jorge, río verde i sambú; i l'embera del sud, amb les variants saija, baudó, chamí, tadó i río sucio.

S'observa un fort avenç de l'espanyol entre els parlants de llengües chocó, tot i que aquestes comunitats mostren una clara consciència identitària i lingüística.