chigogo
chigogo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca gogo
- ca chigogo sin. compl.
- ca cigogo sin. compl.
- ca kigogo sin. compl.
- cod chigogo
- cod cigogo
- cod kigogo
- ar غوغو
- cy Gogo
- cy Chigogo sin. compl.
- cy Cigogo sin. compl.
- cy Kigogo sin. compl.
- de Gogo
- de Chigogo sin. compl.
- de Cigogo sin. compl.
- de Kigogo sin. compl.
- en Gogo
- en Chigogo sin. compl.
- en Cigogo sin. compl.
- en Kigogo sin. compl.
- es gogo
- es chigogo sin. compl.
- es cigogo sin. compl.
- es kigogo sin. compl.
- eu gogoera
- eu chigogo sin. compl.
- eu cigogo sin. compl.
- eu gogo sin. compl.
- eu kigogo sin. compl.
- fr gogo
- fr chigogo sin. compl.
- fr cigogo sin. compl.
- fr kigogo sin. compl.
- gl gogo
- gl chigogo sin. compl.
- gl cigogo sin. compl.
- gl kigogo sin. compl.
- gn gogo
- gn chigogo sin. compl.
- gn cigogo sin. compl.
- gn kigogo sin. compl.
- it gogo
- it chigogo sin. compl.
- it cigogo sin. compl.
- it kigogo sin. compl.
- pt gogo
- pt chigogo sin. compl.
- pt cigogo sin. compl.
- pt kigogo sin. compl.
- tmh Tagugut
- zh 哥戈语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic gogo constitueix aproximadament el 4% de la població de Tanzània.
Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.
Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.
Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).
El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.
Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.
Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.
Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).
El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.
Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
chikagulu
chikagulu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kagulu
- ca chikagulu sin. compl.
- ca chimegi sin. compl.
- ca kaguru sin. compl.
- ca kikaguru sin. compl.
- ca sagara septentrional sin. compl.
- de Kagulu
- de Chikagulu sin. compl.
- de Kaguru sin. compl.
- de Kigaguru sin. compl.
- de Kigalulu sin. compl.
- en Kagulu
- en Chikagulu sin. compl.
- en Chimegi sin. compl.
- en Kikaguru sin. compl.
- en Sagara septentrional sin. compl.
- es kagulu
- es chikagulu sin. compl.
- es chimegi sin. compl.
- es kikaguru sin. compl.
- es sagara septentrional sin. compl.
- eu kagulu
- eu chikagulu sin. compl.
- eu chimegi sin. compl.
- eu kikaguru sin. compl.
- eu sagara Iparraldekoa sin. compl.
- fr kagulu
- fr chikagulu sin. compl.
- fr kaguru sin. compl.
- fr kikaguru sin. compl.
- fr sagara septentrional sin. compl.
- gl kagulu
- gl chikagulu sin. compl.
- gl chimegi sin. compl.
- gl kikaguru sin. compl.
- gl sagara septentrional sin. compl.
- it kagulu
- it chikagulu sin. compl.
- it chimegi sin. compl.
- it kikaguru sin. compl.
- it sagara settentrionale sin. compl.
- nl Kagulu
- nl Chikagulu sin. compl.
- nl Kaguru sin. compl.
- nl Kikaguru sin. compl.
- pt kagulu
- pt chikagulu sin. compl.
- pt chimegi sin. compl.
- pt kikaguru sin. compl.
- pt sagara septentrional sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els kagulus són un grup etnolingüístic establert a la part est de Tanzània central, a uns 200 kilòmetres cap a l'interior de Dar es Salaam. Es tracta d'una zona accidentada amb muntanyes (anomenades Itumba), planes i un altiplà on viuen la majoria dels kagulus.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
chikena
chikena
Carib > Kashuyana, Amèrica > Surinam
- ca sikiana
- ca chikena sin. compl.
- ar سيكيانية
- cy Sikiana
- cy Chikena sin. compl.
- de Sikiana
- en Sikiana
- en Chikena sin. compl.
- es sikiana
- es chikena sin. compl.
- eu sikianera
- fr sikiana
- fr chikena sin. compl.
- gl sikiana
- gl chikena sin. compl.
- gn sikiana
- gn chikena sin. compl.
- it sikiana
- it chikena sin. compl.
- ja シキアナ語
- ja チケナ語 sin. compl.
- nl Sikiana
- nl Chikena sin. compl.
- pt sikiana
- pt chikena sin. compl.
- ru Сикиана
- ru Чикена sin. compl.
- sw Sikiana
- sw Chikena sin. compl.
- tmh Tasikyant
- zh 西可阿纳
- zh 其可纳 sin. compl.
Carib > Kashuyana, Amèrica > Surinam
Definición
No fa gaires anys que els parlants de sikiana del Surinam es van establir entre els trio, però ja només queden alguns parlants de sikiana, d'edat avançada, dins una comunitat que té el trio com a primera llengua.
Probablement ja està extingida a Veneçuela.
Probablement ja està extingida a Veneçuela.
chilanga
chilanga
Aïllada, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Hondures
- ca lenca
- ca chilanga sin. compl.
- ar اللينكا
- cy Lenca
- cy Chilanga sin. compl.
- de Lenca
- de Chilanga sin. compl.
- en Lenca
- en Chilanga sin. compl.
- es lenca
- eu lenkera
- eu chilanga sin. compl.
- fr lenca
- fr chilanga sin. compl.
- gn lenka
- gn chilanga sin. compl.
- it lenca
- it chilanga sin. compl.
- ja レンカ語
- ja チランガ語 sin. compl.
- nl Lenca
- nl Chilanga sin. compl.
- pt lenca
- pt chilanga sin. compl.
- ru Ленка
- ru Чиланга sin. compl.
- zh 兰卡语
- zh 奇兰加语 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Hondures
Definición
Aquesta llengua resta encara inclassificada, tot i que alguns autors l'inclouen dins de la família txibtxa. La varietat d'El Salvador, també anomenada chilanga, i la d'Hondures es consideren dialectes diferents; segons alguns autors es tractaria en realitat d'una família de dues llengües.
Abans de la conquesta, la zona lenca comprenia les parts sud, central i oest d'Hondures i tota la part oriental d'El Salvador fins al riu Lempa, frontera tradicional entre els pipil i els lenca. Se suposa que els departaments d'Olancho i El Paraíso van ser poblats per grups lenca que fugien dels espanyols. Els veïns dels lenca són i han estat els tolupan al nord, els sumu al sud, els cacaopera al sud-est i els pipil al sud-oest. Molts lenca eren bilingües lenca-pipil.
Actualment la llengua lenca es troba pràcticament extingida o bé definitivament extingida tant a El Salvador com a Hondures; tots els membres del grup ètnic parlen espanyol. Ja a començament del segle XX hi ha constància que els joves lenca d'El Salvador mostraven un cert rebuig cap a la seva llengua i preferien utilitzar l'espanyol.
Abans de la conquesta, la zona lenca comprenia les parts sud, central i oest d'Hondures i tota la part oriental d'El Salvador fins al riu Lempa, frontera tradicional entre els pipil i els lenca. Se suposa que els departaments d'Olancho i El Paraíso van ser poblats per grups lenca que fugien dels espanyols. Els veïns dels lenca són i han estat els tolupan al nord, els sumu al sud, els cacaopera al sud-est i els pipil al sud-oest. Molts lenca eren bilingües lenca-pipil.
Actualment la llengua lenca es troba pràcticament extingida o bé definitivament extingida tant a El Salvador com a Hondures; tots els membres del grup ètnic parlen espanyol. Ja a començament del segle XX hi ha constància que els joves lenca d'El Salvador mostraven un cert rebuig cap a la seva llengua i preferien utilitzar l'espanyol.
chilcoaten
chilcoaten
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca chilcotin
- ca chilcoaten sin. compl.
- ca tsilhqot'in sin. compl.
- ca tzilkotin sin. compl.
- cy Chilcotin
- cy Chilcoaten sin. compl.
- cy Tsilhqot'in sin. compl.
- cy Tzilkotin sin. compl.
- de Chilcotin
- de Chilcoaten sin. compl.
- de Tsilhqot'in sin. compl.
- de Tzilkotin sin. compl.
- en Chilcotin
- en Chilcoaten sin. compl.
- en Tsilhqot'in sin. compl.
- en Tsilhqut'in sin. compl.
- en Tzilkotin sin. compl.
- es chilcotín
- es chilcoaten sin. compl.
- es tsilhqot'in sin. compl.
- es tzilkotin sin. compl.
- eu chilcotinera
- eu chilcoaten sin. compl.
- eu chilcotin sin. compl.
- eu tsilhqot'in sin. compl.
- eu tzilkotin sin. compl.
- fr chilcotin
- fr chilcoaten sin. compl.
- fr tsilhqot'in sin. compl.
- fr tzilkotin sin. compl.
- gl chilcotin
- gl chilcoaten sin. compl.
- gl tsilhqot'in sin. compl.
- gl tzilkotin sin. compl.
- gn chilkotin
- gn chilcoaten sin. compl.
- gn tsilhqot'in sin. compl.
- gn tzilkotin sin. compl.
- it chilcotin
- it chilcoaten sin. compl.
- it tinneh sin. compl.
- it tsilhqot'in sin. compl.
- it tzilkotin sin. compl.
- pt chilcotin
- pt chilcoaten sin. compl.
- pt tsilhqot'in sin. compl.
- pt tzilkotin sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chilcotin, la llengua atapascana septentrional que es parla més al sud, presenta poca variació dialectal. Sembla que un dels dialectes més divergents era el nicola, parlat antigament a la vall del mateix nom, però que es troba ja extingit.
Aquesta llengua és geogràficament veïna del carrier i de diverses llengües salish (l'st'at'imcets, el shuswap i el bella coola).
A diferència d'altres llengües atapascanes, sembla que el chilcotin encara s'ensenya als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys durant una generació.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chilcotin, la llengua atapascana septentrional que es parla més al sud, presenta poca variació dialectal. Sembla que un dels dialectes més divergents era el nicola, parlat antigament a la vall del mateix nom, però que es troba ja extingit.
Aquesta llengua és geogràficament veïna del carrier i de diverses llengües salish (l'st'at'imcets, el shuswap i el bella coola).
A diferència d'altres llengües atapascanes, sembla que el chilcotin encara s'ensenya als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys durant una generació.
chilcotin
chilcotin
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca chilcotin
- ca chilcoaten sin. compl.
- ca tsilhqot'in sin. compl.
- ca tzilkotin sin. compl.
- cy Chilcotin
- cy Chilcoaten sin. compl.
- cy Tsilhqot'in sin. compl.
- cy Tzilkotin sin. compl.
- de Chilcotin
- de Chilcoaten sin. compl.
- de Tsilhqot'in sin. compl.
- de Tzilkotin sin. compl.
- en Chilcotin
- en Chilcoaten sin. compl.
- en Tsilhqot'in sin. compl.
- en Tsilhqut'in sin. compl.
- en Tzilkotin sin. compl.
- es chilcotín
- es chilcoaten sin. compl.
- es tsilhqot'in sin. compl.
- es tzilkotin sin. compl.
- eu chilcotinera
- eu chilcoaten sin. compl.
- eu chilcotin sin. compl.
- eu tsilhqot'in sin. compl.
- eu tzilkotin sin. compl.
- fr chilcotin
- fr chilcoaten sin. compl.
- fr tsilhqot'in sin. compl.
- fr tzilkotin sin. compl.
- gl chilcotin
- gl chilcoaten sin. compl.
- gl tsilhqot'in sin. compl.
- gl tzilkotin sin. compl.
- gn chilkotin
- gn chilcoaten sin. compl.
- gn tsilhqot'in sin. compl.
- gn tzilkotin sin. compl.
- it chilcotin
- it chilcoaten sin. compl.
- it tinneh sin. compl.
- it tsilhqot'in sin. compl.
- it tzilkotin sin. compl.
- pt chilcotin
- pt chilcoaten sin. compl.
- pt tsilhqot'in sin. compl.
- pt tzilkotin sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chilcotin, la llengua atapascana septentrional que es parla més al sud, presenta poca variació dialectal. Sembla que un dels dialectes més divergents era el nicola, parlat antigament a la vall del mateix nom, però que es troba ja extingit.
Aquesta llengua és geogràficament veïna del carrier i de diverses llengües salish (l'st'at'imcets, el shuswap i el bella coola).
A diferència d'altres llengües atapascanes, sembla que el chilcotin encara s'ensenya als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys durant una generació.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chilcotin, la llengua atapascana septentrional que es parla més al sud, presenta poca variació dialectal. Sembla que un dels dialectes més divergents era el nicola, parlat antigament a la vall del mateix nom, però que es troba ja extingit.
Aquesta llengua és geogràficament veïna del carrier i de diverses llengües salish (l'st'at'imcets, el shuswap i el bella coola).
A diferència d'altres llengües atapascanes, sembla que el chilcotin encara s'ensenya als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys durant una generació.
chimakonde
chimakonde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makonde
- ca chimakonde sin. compl.
- ca chinimakonde sin. compl.
- ca cimakonde sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca maconde sin. compl.
- ca matambe sin. compl.
- ca matambwe sin. compl.
- ca mekwengo sin. compl.
- ar ماكوندي
- cy Makonde
- cy Chimakonde sin. compl.
- cy Chinimakonde sin. compl.
- cy Cimakonde sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Maconde sin. compl.
- cy Matambe sin. compl.
- cy Matambwe sin. compl.
- cy Mekwengo sin. compl.
- de Makonde
- de Chimakonde sin. compl.
- de Chinimakonde sin. compl.
- de Cimakonde sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Maconde sin. compl.
- de Matambe sin. compl.
- de Matambwe sin. compl.
- de Mekwengo sin. compl.
- en Makonde
- en Chimakonde sin. compl.
- en Chinimakonde sin. compl.
- en Cimakonde sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Maconde sin. compl.
- en Matambe sin. compl.
- en Matambwe sin. compl.
- en Mekwengo sin. compl.
- es makonde
- es chimakonde sin. compl.
- es chinimakonde sin. compl.
- es cimakonde sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es maconde sin. compl.
- es matambe sin. compl.
- es matambwe sin. compl.
- es mekwengo sin. compl.
- eu makondeera
- eu chimakonde sin. compl.
- eu chinimakonde sin. compl.
- eu cimakonde sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu maconde sin. compl.
- eu makonde sin. compl.
- eu matambe sin. compl.
- eu matambwe sin. compl.
- eu mekwengo sin. compl.
- fr makondé
- fr chimakondé sin. compl.
- fr chinimakondé sin. compl.
- fr cimakondé sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr macondé sin. compl.
- fr matambé sin. compl.
- fr mekwengo sin. compl.
- gl makonde
- gl chimakonde sin. compl.
- gl chinimakonde sin. compl.
- gl cimakonde sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl maconde sin. compl.
- gl matambe sin. compl.
- gl matambwe sin. compl.
- gl mekwengo sin. compl.
- gn makonde
- gn chimakonde sin. compl.
- gn chinimakonde sin. compl.
- gn cimakonde sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn maconde sin. compl.
- gn matambe sin. compl.
- gn matambwe sin. compl.
- gn mekwengo sin. compl.
- it makonde
- it chimakonde sin. compl.
- it chinimakonde sin. compl.
- it cimakonde sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it maconde sin. compl.
- it matambe sin. compl.
- it matambwe sin. compl.
- it mekwengo sin. compl.
- pt maconde
- pt chimaconde sin. compl.
- pt chimakonde sin. compl.
- pt chinimaconde sin. compl.
- pt chinimakonde sin. compl.
- pt cimaconde sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt makonde sin. compl.
- pt matambe sin. compl.
- pt matambwe sin. compl.
- pt mekwengo sin. compl.
- tmh Tamakundit
- tmh Chimakonde sin. compl.
- tmh chinimakonde sin. compl.
- tmh cimakonde sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh maconde sin. compl.
- tmh matambe sin. compl.
- tmh matambwe sin. compl.
- tmh mekwengo sin. compl.
- zh 马孔德语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic makonde està establert a les dues ribes del riu Ruvuma, que en una bona part del seu recorregut fa la funció de frontera entre Tanzània (país al qual pertany) i Moçambic. Els makondes representen aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània (on generalment tenen el suahili com a segona llengua) i el 2% de Moçambic. Els makondes han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com els mweres i els michingues (Tanzània). El grup dels makondes de Tanzània es pot dividir en tres grups principals: els marabes, els quals han rebut una gran influència cultural dels suahilis, els nnimes i els ndondes. Hi ha un altre grup que es considera part dels makondes: els matambwes, que viuen a prop dels ndondes.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
chimane
chimane
Mosetén, Amèrica > Bolívia
- ca chimane
- ca chumano sin. compl.
- ca tsiname sin. compl.
- ar تشيمانية
- cy Chimane
- cy Chumano sin. compl.
- cy Tsiname sin. compl.
- de Chimane
- de Chiman sin. compl.
- de Chumano sin. compl.
- de Tsiname sin. compl.
- en Tsimané
- en Chinamé sin. compl.
- en Chumano sin. compl.
- es chimane
- es chumano sin. compl.
- es tsiname sin. compl.
- eu chimanera
- eu chumano sin. compl.
- eu tsiname sin. compl.
- fr chimane
- fr chumano sin. compl.
- fr tsiname sin. compl.
- gl chimane
- gl chumano sin. compl.
- gl tsiname sin. compl.
- gn chimane
- gn chumano sin. compl.
- gn tsiname sin. compl.
- it chimane
- it chumano sin. compl.
- it tsiname sin. compl.
- ja チマネ語
- ja チュマノ語 sin. compl.
- nl Chimane
- nl Chumano sin. compl.
- nl Tsiname sin. compl.
- pt chimane
- pt chumano sin. compl.
- pt tsiname sin. compl.
- ru Цимане
- ru Чимане sin. compl.
- ru Чимано sin. compl.
- ru Чумано sin. compl.
- sw Chimane
- sw Chumano sin. compl.
- sw Tsiname sin. compl.
- tmh Tacimant
- zh 奇马内
- zh 奇纳美 sin. compl.
- zh 楚玛诺 sin. compl.
Mosetén, Amèrica > Bolívia
Definición
El chimane i el mosetén formen la família lingüística mosetén. Hi ha autors que les consideren varietats d'una mateixa llengua, ja que la intercomprensió és molt alta. D'altres consideren que hi ha prou diferències lèxiques i gramaticals per considerar-les llengües diferents.
Fins ara els missioners no han aconseguit substituir el sistema religiós dels chimane, que tenen la seva pròpia cosmologia i una rica mitologia.
Fins ara els missioners no han aconseguit substituir el sistema religiós dels chimane, que tenen la seva pròpia cosmologia i una rica mitologia.
chimatengo
chimatengo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca matengo
- ca chimatengo sin. compl.
- ca kimatengo sin. compl.
- de Matengo
- de Chimatengo sin. compl.
- de Kimatengo sin. compl.
- en Matengo
- en Chimatengo sin. compl.
- en Kimatengo sin. compl.
- es matengo
- es chimatengo sin. compl.
- es kimatengo sin. compl.
- eu matengo
- eu chimatengo sin. compl.
- eu kimatengo sin. compl.
- fr matengo
- fr chimatengo sin. compl.
- fr kimatengo sin. compl.
- gl matengo
- gl chimatengo sin. compl.
- gl kimatengo sin. compl.
- it matengo
- it chimatengo sin. compl.
- it kimatengo sin. compl.
- nl Matengo
- nl Chimatengo sin. compl.
- nl Kimatengo sin. compl.
- pt matengo
- pt chimatengo sin. compl.
- pt kimatengo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els matengos, coneguts com a 'gent dels boscos' (del terme matengo kitengo, 'bosc dens'), són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament al nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels matengos trobem els mandes i els mpotos, al nord; els ngonis a l'est, i els nyases, a l'oest.
Els matengos són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (60% de la població), juntament amb els ngonis, els mandes i els nyases.
El territori tradicional dels matengos se situa a les terres baixes situades al nord-oest de la regió de Ruvuma. Actualment, però, la majoria dels matengos viuen a les zones muntanyoses del districte de Mbinga, on es van establir fugint de la invasió ngoni cap a la meitat del segle XIX.
El matengo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El matengo rep altres denominacions, entre les quals kimatengo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els matengos són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (60% de la població), juntament amb els ngonis, els mandes i els nyases.
El territori tradicional dels matengos se situa a les terres baixes situades al nord-oest de la regió de Ruvuma. Actualment, però, la majoria dels matengos viuen a les zones muntanyoses del districte de Mbinga, on es van establir fugint de la invasió ngoni cap a la meitat del segle XIX.
El matengo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El matengo rep altres denominacions, entre les quals kimatengo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
chimegi
chimegi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kagulu
- ca chikagulu sin. compl.
- ca chimegi sin. compl.
- ca kaguru sin. compl.
- ca kikaguru sin. compl.
- ca sagara septentrional sin. compl.
- de Kagulu
- de Chikagulu sin. compl.
- de Kaguru sin. compl.
- de Kigaguru sin. compl.
- de Kigalulu sin. compl.
- en Kagulu
- en Chikagulu sin. compl.
- en Chimegi sin. compl.
- en Kikaguru sin. compl.
- en Sagara septentrional sin. compl.
- es kagulu
- es chikagulu sin. compl.
- es chimegi sin. compl.
- es kikaguru sin. compl.
- es sagara septentrional sin. compl.
- eu kagulu
- eu chikagulu sin. compl.
- eu chimegi sin. compl.
- eu kikaguru sin. compl.
- eu sagara Iparraldekoa sin. compl.
- fr kagulu
- fr chikagulu sin. compl.
- fr kaguru sin. compl.
- fr kikaguru sin. compl.
- fr sagara septentrional sin. compl.
- gl kagulu
- gl chikagulu sin. compl.
- gl chimegi sin. compl.
- gl kikaguru sin. compl.
- gl sagara septentrional sin. compl.
- it kagulu
- it chikagulu sin. compl.
- it chimegi sin. compl.
- it kikaguru sin. compl.
- it sagara settentrionale sin. compl.
- nl Kagulu
- nl Chikagulu sin. compl.
- nl Kaguru sin. compl.
- nl Kikaguru sin. compl.
- pt kagulu
- pt chikagulu sin. compl.
- pt chimegi sin. compl.
- pt kikaguru sin. compl.
- pt sagara septentrional sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els kagulus són un grup etnolingüístic establert a la part est de Tanzània central, a uns 200 kilòmetres cap a l'interior de Dar es Salaam. Es tracta d'una zona accidentada amb muntanyes (anomenades Itumba), planes i un altiplà on viuen la majoria dels kagulus.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
