cifipa
cifipa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca fipa
- ca cifipa sin. compl.
- ca fiba sin. compl.
- ca icifipa sin. compl.
- ca kifipa sin. compl.
- ar فيبا
- cy Fipa
- cy Cifipa sin. compl.
- cy Fiba sin. compl.
- cy Icifipa sin. compl.
- cy Kifipa sin. compl.
- de Fipa
- de Cifipa sin. compl.
- de Fiba sin. compl.
- de Icifipa sin. compl.
- de Kifipa sin. compl.
- en Fipa
- en Cifipa sin. compl.
- en Fiba sin. compl.
- en Icifipa sin. compl.
- en Kifipa sin. compl.
- es fipa
- es cifipa sin. compl.
- es fiba sin. compl.
- es icifipa sin. compl.
- es kifipa sin. compl.
- eu fipera
- eu cifipa sin. compl.
- eu fiba sin. compl.
- eu fipa sin. compl.
- eu icifipa sin. compl.
- eu kifipa sin. compl.
- fr fipa
- fr cifipa sin. compl.
- fr fiba sin. compl.
- fr icifipa sin. compl.
- fr kifipa sin. compl.
- gl fipa
- gl cifipa sin. compl.
- gl fiba sin. compl.
- gl icifipa sin. compl.
- gl kifipa sin. compl.
- gn fipa
- gn cifipa sin. compl.
- gn fiba sin. compl.
- gn icifipa sin. compl.
- gn kifipa sin. compl.
- it fipa
- it cifipa sin. compl.
- it fiba sin. compl.
- it icifipa sin. compl.
- it kifipa sin. compl.
- pt fipa
- pt cifipa sin. compl.
- pt fiba sin. compl.
- pt icifipa sin. compl.
- pt kifipa sin. compl.
- tmh Tafipat
- tmh Cifipa sin. compl.
- tmh fiba sin. compl.
- tmh icifipa sin. compl.
- tmh kifipa sin. compl.
- zh 菲帕语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els fipes són un dels grups etnolingüístics establerts tradicionalment entre els llacs Tanganyika i Rukwa, a l'est de Tanzània. Aquesta zona inclou la major part dels districtes de Sumbawanga i Nkansi (a la regió de Rukwa). El territori lingüístic d'aquest grup limita amb el territori on viuen els pimbwes i els lungwes (al nord), els lungus, els mambwes, els nyamwangues i els wandes (al sud).
Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
cigogo
cigogo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca gogo
- ca chigogo sin. compl.
- ca cigogo sin. compl.
- ca kigogo sin. compl.
- cod chigogo
- cod cigogo
- cod kigogo
- ar غوغو
- cy Gogo
- cy Chigogo sin. compl.
- cy Cigogo sin. compl.
- cy Kigogo sin. compl.
- de Gogo
- de Chigogo sin. compl.
- de Cigogo sin. compl.
- de Kigogo sin. compl.
- en Gogo
- en Chigogo sin. compl.
- en Cigogo sin. compl.
- en Kigogo sin. compl.
- es gogo
- es chigogo sin. compl.
- es cigogo sin. compl.
- es kigogo sin. compl.
- eu gogoera
- eu chigogo sin. compl.
- eu cigogo sin. compl.
- eu gogo sin. compl.
- eu kigogo sin. compl.
- fr gogo
- fr chigogo sin. compl.
- fr cigogo sin. compl.
- fr kigogo sin. compl.
- gl gogo
- gl chigogo sin. compl.
- gl cigogo sin. compl.
- gl kigogo sin. compl.
- gn gogo
- gn chigogo sin. compl.
- gn cigogo sin. compl.
- gn kigogo sin. compl.
- it gogo
- it chigogo sin. compl.
- it cigogo sin. compl.
- it kigogo sin. compl.
- pt gogo
- pt chigogo sin. compl.
- pt cigogo sin. compl.
- pt kigogo sin. compl.
- tmh Tagugut
- zh 哥戈语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic gogo constitueix aproximadament el 4% de la població de Tanzània.
Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.
Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.
Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).
El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.
Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.
Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.
Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).
El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.
Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
cilungu
cilungu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca rungu
- ca cilungu sin. compl.
- ca ichirungu sin. compl.
- ca lungu sin. compl.
- de Cilungu
- en Rungu
- en Cilungu sin. compl.
- en Ichirungu sin. compl.
- en Lungu sin. compl.
- es rungu
- es cilungu sin. compl.
- es ichirungu sin. compl.
- es lungu sin. compl.
- eu rungu
- eu cilungu sin. compl.
- eu ichirungu sin. compl.
- eu lungu sin. compl.
- fr rungu
- fr cilungu sin. compl.
- fr ichirungu sin. compl.
- fr icirungu sin. compl.
- fr lungu sin. compl.
- gl rungu
- gl cilungu sin. compl.
- gl ichirungu sin. compl.
- gl lungu sin. compl.
- it rungu
- it cilungu sin. compl.
- it ichirungu sin. compl.
- it lungu sin. compl.
- nl Rungu
- nl Cilungu sin. compl.
- nl Ichirungu sin. compl.
- nl Icirungu sin. compl.
- nl Lungu sin. compl.
- pt rungu
- pt cilungu sin. compl.
- pt ichirungu sin. compl.
- pt lungu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definición
El rungu es parla al sud-oest de Tanzània i el nord-est de Zàmbia; el seu territori tradicional se situa al sud-est i al sud del llac Tanganyika. Entre les llengües veïnes trobem el fipa, al nord (a Tanzània); el mambwe, a l'est (tant a Tanzània com a Zàmbia); el tabwa, a l'oest, i el bemba, al sud. Alguns autors consideren el rungu i el mambwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
cimakonde
cimakonde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makonde
- ca chimakonde sin. compl.
- ca chinimakonde sin. compl.
- ca cimakonde sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca maconde sin. compl.
- ca matambe sin. compl.
- ca matambwe sin. compl.
- ca mekwengo sin. compl.
- ar ماكوندي
- cy Makonde
- cy Chimakonde sin. compl.
- cy Chinimakonde sin. compl.
- cy Cimakonde sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Maconde sin. compl.
- cy Matambe sin. compl.
- cy Matambwe sin. compl.
- cy Mekwengo sin. compl.
- de Makonde
- de Chimakonde sin. compl.
- de Chinimakonde sin. compl.
- de Cimakonde sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Maconde sin. compl.
- de Matambe sin. compl.
- de Matambwe sin. compl.
- de Mekwengo sin. compl.
- en Makonde
- en Chimakonde sin. compl.
- en Chinimakonde sin. compl.
- en Cimakonde sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Maconde sin. compl.
- en Matambe sin. compl.
- en Matambwe sin. compl.
- en Mekwengo sin. compl.
- es makonde
- es chimakonde sin. compl.
- es chinimakonde sin. compl.
- es cimakonde sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es maconde sin. compl.
- es matambe sin. compl.
- es matambwe sin. compl.
- es mekwengo sin. compl.
- eu makondeera
- eu chimakonde sin. compl.
- eu chinimakonde sin. compl.
- eu cimakonde sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu maconde sin. compl.
- eu makonde sin. compl.
- eu matambe sin. compl.
- eu matambwe sin. compl.
- eu mekwengo sin. compl.
- fr makondé
- fr chimakondé sin. compl.
- fr chinimakondé sin. compl.
- fr cimakondé sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr macondé sin. compl.
- fr matambé sin. compl.
- fr mekwengo sin. compl.
- gl makonde
- gl chimakonde sin. compl.
- gl chinimakonde sin. compl.
- gl cimakonde sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl maconde sin. compl.
- gl matambe sin. compl.
- gl matambwe sin. compl.
- gl mekwengo sin. compl.
- gn makonde
- gn chimakonde sin. compl.
- gn chinimakonde sin. compl.
- gn cimakonde sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn maconde sin. compl.
- gn matambe sin. compl.
- gn matambwe sin. compl.
- gn mekwengo sin. compl.
- it makonde
- it chimakonde sin. compl.
- it chinimakonde sin. compl.
- it cimakonde sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it maconde sin. compl.
- it matambe sin. compl.
- it matambwe sin. compl.
- it mekwengo sin. compl.
- pt maconde
- pt chimaconde sin. compl.
- pt chimakonde sin. compl.
- pt chinimaconde sin. compl.
- pt chinimakonde sin. compl.
- pt cimaconde sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt makonde sin. compl.
- pt matambe sin. compl.
- pt matambwe sin. compl.
- pt mekwengo sin. compl.
- tmh Tamakundit
- tmh Chimakonde sin. compl.
- tmh chinimakonde sin. compl.
- tmh cimakonde sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh maconde sin. compl.
- tmh matambe sin. compl.
- tmh matambwe sin. compl.
- tmh mekwengo sin. compl.
- zh 马孔德语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic makonde està establert a les dues ribes del riu Ruvuma, que en una bona part del seu recorregut fa la funció de frontera entre Tanzània (país al qual pertany) i Moçambic. Els makondes representen aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània (on generalment tenen el suahili com a segona llengua) i el 2% de Moçambic. Els makondes han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com els mweres i els michingues (Tanzània). El grup dels makondes de Tanzània es pot dividir en tres grups principals: els marabes, els quals han rebut una gran influència cultural dels suahilis, els nnimes i els ndondes. Hi ha un altre grup que es considera part dels makondes: els matambwes, que viuen a prop dels ndondes.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
cimarrón
cimarrón
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca urarina
- ca cimarrón sin. compl.
- ca itucali sin. compl.
- ca shimacu sin. compl.
- ca simacu sin. compl.
- cod cachá
- ar أورارينية
- cy Urarina
- de Urarina
- de Cimarrón sin. compl.
- de Itucali sin. compl.
- de Shimacu sin. compl.
- de Simacu sin. compl.
- en Urarina
- en Cimarrón sin. compl.
- en Itucali sin. compl.
- en Kacha sin. compl.
- en Shimacu sin. compl.
- en Simacu sin. compl.
- es urarina
- es cimarrón sin. compl.
- es itucali sin. compl.
- es shimacu sin. compl.
- es simacu sin. compl.
- eu urarinera
- eu cimarrón sin. compl.
- eu itucali sin. compl.
- eu shimacu sin. compl.
- eu simacu sin. compl.
- fr urarina
- fr cimarrón sin. compl.
- fr itucali sin. compl.
- fr shimacu sin. compl.
- fr simacu sin. compl.
- gn urarina
- gn cimarrón sin. compl.
- gn itucali sin. compl.
- gn shimacu sin. compl.
- gn simacu sin. compl.
- it urarina
- it cimarrón sin. compl.
- it itucali sin. compl.
- it shimacu sin. compl.
- it simacu sin. compl.
- ja ウラリナ語
- ja シマク語 sin. compl.
- ja シマロン語 sin. compl.
- ja イトゥカリ語 sin. compl.
- nl Urarina
- nl Cimarrón sin. compl.
- nl Itucali sin. compl.
- nl Shimacu sin. compl.
- nl Simacu sin. compl.
- pt urarina
- pt cimarrón sin. compl.
- pt itucali sin. compl.
- pt shimacu sin. compl.
- pt simacu sin. compl.
- ru Урарина
- ru Кача sin. compl.
- ru Симаку sin. compl.
- ru Шимаку sin. compl.
- ru Итукале sin. compl.
- ru Симаррон sin. compl.
- zh 乌拉利纳语
- zh 希马古、斯马库、伊图卡里、希马隆 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Perú
Definición
La llengua urarina és veïna geogràfica del cocama-cocamilla (al sud-est), l'achuar (al nord) i el candoshi (a l'oest). No s'ha trobat cap parentiu lingüístic de l'urarina amb cap altra llengua.
Tot i que el sistema educatiu hauria de ser bilingüe, a la pràctica els mestres no són indígenes i imparteixen les classes exclusivament en castellà. Els infants adquireixen l'urarina com a llengua materna.
A l'acabament del segle XX restava monolingüe una part de la població, especialment dones i homes d'edat avançada.
La llengua s'empra en les comunicacions dins de la comunitat. El castellà es fa servir en relacions comercials fora de la comunitat.
Tot i que el sistema educatiu hauria de ser bilingüe, a la pràctica els mestres no són indígenes i imparteixen les classes exclusivament en castellà. Els infants adquireixen l'urarina com a llengua materna.
A l'acabament del segle XX restava monolingüe una part de la població, especialment dones i homes d'edat avançada.
La llengua s'empra en les comunicacions dins de la comunitat. El castellà es fa servir en relacions comercials fora de la comunitat.
cimwera
cimwera
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mwera
- ca chimwera sin. compl.
- ca cimwera sin. compl.
- ca kimwera sin. compl.
- ca mwela sin. compl.
- de Mwera
- de Chimwera sin. compl.
- de Cimwera sin. compl.
- de Mwela sin. compl.
- en Mwera
- en Chimwera sin. compl.
- en Cimwera sin. compl.
- en Kimwera sin. compl.
- en Mwela sin. compl.
- es mwera
- es chimwera sin. compl.
- es cimwera sin. compl.
- es kimwera sin. compl.
- es mwela sin. compl.
- eu mwera
- eu chimwera sin. compl.
- eu cimwera sin. compl.
- eu kimwera sin. compl.
- eu mwela sin. compl.
- fr mwera
- fr chimwera sin. compl.
- fr cimwera sin. compl.
- fr kimwera sin. compl.
- fr mwela sin. compl.
- gl mwera
- gl chimwera sin. compl.
- gl cimwera sin. compl.
- gl kimwera sin. compl.
- gl mwela sin. compl.
- it mwera
- it chimwera sin. compl.
- it cimwera sin. compl.
- it kimwera sin. compl.
- it mwela sin. compl.
- nl Mwera
- nl Chimwera sin. compl.
- nl Cimwera sin. compl.
- nl Kimwera sin. compl.
- nl Mwela sin. compl.
- pt mwera
- pt chimwera sin. compl.
- pt cimwera sin. compl.
- pt kimwera sin. compl.
- pt mwela sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els grup etnolingüístic mwera se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels mweres trobem els matumbis, al nord; els makondes (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), al sud; els machingues, a l'est; i els ngindos, a l'oest.
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
cinamiguin
cinamiguin
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca kinamigin
- ca camiguinon sin. compl.
- ca cinamiguin sin. compl.
- ca kamigin sin. compl.
- ca manobo cinamiguin sin. compl.
- ca quinamiguin sin. compl.
- ar كيناميغين
- cy Kinamigin
- cy Cinamiguin sin. compl.
- cy Kamigin sin. compl.
- cy Manobo cinamiguin sin. compl.
- cy Quinamiguin sin. compl.
- de Kinamigin
- de Camiguinon sin. compl.
- de Cinamiguin sin. compl.
- de Kamigin sin. compl.
- de Manobo Cinamiguin sin. compl.
- de Quinamiguin sin. compl.
- en Kinamigin
- en Camiguinon sin. compl.
- en Cinamiguin sin. compl.
- en Cinamiguin Manobo sin. compl.
- en Kamigin sin. compl.
- en Kamiguin sin. compl.
- en Quinamiguin sin. compl.
- es cinamiguin
- es camiguinon sin. compl.
- es kamigin sin. compl.
- es kinamigin sin. compl.
- es manobo cinamiguin sin. compl.
- es quinamiguin sin. compl.
- eu kinamiginera
- eu camiguinon sin. compl.
- eu cinamiguin sin. compl.
- eu kamigin sin. compl.
- eu kamiguin sin. compl.
- eu kinamigin sin. compl.
- eu manobo cinamiguin sin. compl.
- eu quinamiguin sin. compl.
- fr quinamiguin
- fr camiguinon sin. compl.
- fr cinamiguin sin. compl.
- fr kamigin sin. compl.
- fr kinamigin sin. compl.
- fr manobo cinamiguin sin. compl.
- gl kinamigin
- gl camiguinon sin. compl.
- gl cinamiguin sin. compl.
- gl kamigin sin. compl.
- gl manobo cinamiguin sin. compl.
- gl quinamiguin sin. compl.
- gn kinamigin
- gn camiguinon sin. compl.
- gn kamigin sin. compl.
- gn manovo cinamiguin sin. compl.
- gn quinamiguin sin. compl.
- gn sinamiguin sin. compl.
- it kinamigin
- it camiguinon sin. compl.
- it cinamiguin sin. compl.
- it kamigin sin. compl.
- it manobo cinamiguin sin. compl.
- it quinamiguin sin. compl.
- pt kinamigin
- pt camiguinon sin. compl.
- pt cinamiguin sin. compl.
- pt kamigin sin. compl.
- pt manobo cinamiguin sin. compl.
- pt quinamiguin sin. compl.
- zh 卡米京语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definición
El kinamigin s'inclou dins les llengües anomenades manobo. Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
El kinamigin és la llengua indígena de l'illa de Camiguin. Actualment, es parla principalment a Guinsibilan, la ciutat més antiga d'aquesta illa, i al municipi de Sagay. Els parlants d'aquesta llengua generalment utilitzen el cebuano com a segona llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kinamigin s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
El kinamigin és la llengua indígena de l'illa de Camiguin. Actualment, es parla principalment a Guinsibilan, la ciutat més antiga d'aquesta illa, i al municipi de Sagay. Els parlants d'aquesta llengua generalment utilitzen el cebuano com a segona llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kinamigin s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
cinta larga
cinta larga
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca cinta-larga
- ca cinta larga sin. compl.
- ca cintalarga sin. compl.
- cod baatpétamãe
- cod maatpétamãe
- ar سينتا - لارغا
- cy Cinta-larga
- cy Cinta larga sin. compl.
- cy Cintalarga sin. compl.
- de Cinta Larga
- de Cinta-Larga sin. compl.
- de Cintalarga sin. compl.
- en Cinta Larga
- en Cinta-Larga sin. compl.
- es cinta larga
- es cinta-larga sin. compl.
- es cintalarga sin. compl.
- eu cinta-largera
- eu cinta larga sin. compl.
- eu cinta-larga sin. compl.
- eu cintalarga sin. compl.
- fr cinta-larga
- fr cinta larga sin. compl.
- fr cintalarga sin. compl.
- gl cinta larga
- gl cinta-larga sin. compl.
- gl cintalarga sin. compl.
- it cinta larga
- it cinta-larga sin. compl.
- it cintalarga sin. compl.
- ja シンタラルガ語
- nl Cinta-Larga
- nl Cinta Larga sin. compl.
- nl Cintalarga sin. compl.
- pt cinta-larga
- pt cinta larga sin. compl.
- pt cintalarga sin. compl.
- ru Синта-ларга
- zh 辛塔拉加语
- zh 辛塔拉加、辛塔－拉加 sin. compl.
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definición
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua però des d'un punt de vista ètnic es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
El nom amb què es coneix aquesta ètnia fa referència a l'hàbit de dur cintes vegetals al voltant de la cintura. El territori tradicional dels cinta-largues comprenia el marge esquerre del riu Juruena fins al salt de Dardanelos, les capçaleres dels rius Tenente Marques i Capitão Cardoso, les zones dels rius Eugênia, Amarelo, Amarelinho, Guariba, Branco do Aripuanã i Roosevelt. Els grups veïns eren els nambikwares, al sud; els rikbaktsàs, enemics tradicionals dels cinta-largues, a l'est, i els zorós a l'oest.
Cap a 1969 hi havia unes 2.000 persones de l'ètnia cinta-larga. El 1981 només en quedaven 500. Aquest grup es va mantenir aïllat fins a final dels anys seixanta del segle XX; alguns grups fins a final dels anys vuitanta (i encara podria quedar algun grup sense contactar).
Els cinta-largues han protagonitzat nombrosos conflictes violents durant els darrers anys a causa de l'explotació minera (or i diamants) i forestal (fusta i cautxú) de les seves terres.
El nom amb què es coneix aquesta ètnia fa referència a l'hàbit de dur cintes vegetals al voltant de la cintura. El territori tradicional dels cinta-largues comprenia el marge esquerre del riu Juruena fins al salt de Dardanelos, les capçaleres dels rius Tenente Marques i Capitão Cardoso, les zones dels rius Eugênia, Amarelo, Amarelinho, Guariba, Branco do Aripuanã i Roosevelt. Els grups veïns eren els nambikwares, al sud; els rikbaktsàs, enemics tradicionals dels cinta-largues, a l'est, i els zorós a l'oest.
Cap a 1969 hi havia unes 2.000 persones de l'ètnia cinta-larga. El 1981 només en quedaven 500. Aquest grup es va mantenir aïllat fins a final dels anys seixanta del segle XX; alguns grups fins a final dels anys vuitanta (i encara podria quedar algun grup sense contactar).
Els cinta-largues han protagonitzat nombrosos conflictes violents durant els darrers anys a causa de l'explotació minera (or i diamants) i forestal (fusta i cautxú) de les seves terres.
cinta-larga
cinta-larga
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca cinta-larga
- ca cinta larga sin. compl.
- ca cintalarga sin. compl.
- cod baatpétamãe
- cod maatpétamãe
- ar سينتا - لارغا
- cy Cinta-larga
- cy Cinta larga sin. compl.
- cy Cintalarga sin. compl.
- de Cinta Larga
- de Cinta-Larga sin. compl.
- de Cintalarga sin. compl.
- en Cinta Larga
- en Cinta-Larga sin. compl.
- es cinta larga
- es cinta-larga sin. compl.
- es cintalarga sin. compl.
- eu cinta-largera
- eu cinta larga sin. compl.
- eu cinta-larga sin. compl.
- eu cintalarga sin. compl.
- fr cinta-larga
- fr cinta larga sin. compl.
- fr cintalarga sin. compl.
- gl cinta larga
- gl cinta-larga sin. compl.
- gl cintalarga sin. compl.
- it cinta larga
- it cinta-larga sin. compl.
- it cintalarga sin. compl.
- ja シンタラルガ語
- nl Cinta-Larga
- nl Cinta Larga sin. compl.
- nl Cintalarga sin. compl.
- pt cinta-larga
- pt cinta larga sin. compl.
- pt cintalarga sin. compl.
- ru Синта-ларга
- zh 辛塔拉加语
- zh 辛塔拉加、辛塔－拉加 sin. compl.
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definición
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua però des d'un punt de vista ètnic es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
El nom amb què es coneix aquesta ètnia fa referència a l'hàbit de dur cintes vegetals al voltant de la cintura. El territori tradicional dels cinta-largues comprenia el marge esquerre del riu Juruena fins al salt de Dardanelos, les capçaleres dels rius Tenente Marques i Capitão Cardoso, les zones dels rius Eugênia, Amarelo, Amarelinho, Guariba, Branco do Aripuanã i Roosevelt. Els grups veïns eren els nambikwares, al sud; els rikbaktsàs, enemics tradicionals dels cinta-largues, a l'est, i els zorós a l'oest.
Cap a 1969 hi havia unes 2.000 persones de l'ètnia cinta-larga. El 1981 només en quedaven 500. Aquest grup es va mantenir aïllat fins a final dels anys seixanta del segle XX; alguns grups fins a final dels anys vuitanta (i encara podria quedar algun grup sense contactar).
Els cinta-largues han protagonitzat nombrosos conflictes violents durant els darrers anys a causa de l'explotació minera (or i diamants) i forestal (fusta i cautxú) de les seves terres.
El nom amb què es coneix aquesta ètnia fa referència a l'hàbit de dur cintes vegetals al voltant de la cintura. El territori tradicional dels cinta-largues comprenia el marge esquerre del riu Juruena fins al salt de Dardanelos, les capçaleres dels rius Tenente Marques i Capitão Cardoso, les zones dels rius Eugênia, Amarelo, Amarelinho, Guariba, Branco do Aripuanã i Roosevelt. Els grups veïns eren els nambikwares, al sud; els rikbaktsàs, enemics tradicionals dels cinta-largues, a l'est, i els zorós a l'oest.
Cap a 1969 hi havia unes 2.000 persones de l'ètnia cinta-larga. El 1981 només en quedaven 500. Aquest grup es va mantenir aïllat fins a final dels anys seixanta del segle XX; alguns grups fins a final dels anys vuitanta (i encara podria quedar algun grup sense contactar).
Els cinta-largues han protagonitzat nombrosos conflictes violents durant els darrers anys a causa de l'explotació minera (or i diamants) i forestal (fusta i cautxú) de les seves terres.
cintalarga
cintalarga
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca cinta-larga
- ca cinta larga sin. compl.
- ca cintalarga sin. compl.
- cod baatpétamãe
- cod maatpétamãe
- ar سينتا - لارغا
- cy Cinta-larga
- cy Cinta larga sin. compl.
- cy Cintalarga sin. compl.
- de Cinta Larga
- de Cinta-Larga sin. compl.
- de Cintalarga sin. compl.
- en Cinta Larga
- en Cinta-Larga sin. compl.
- es cinta larga
- es cinta-larga sin. compl.
- es cintalarga sin. compl.
- eu cinta-largera
- eu cinta larga sin. compl.
- eu cinta-larga sin. compl.
- eu cintalarga sin. compl.
- fr cinta-larga
- fr cinta larga sin. compl.
- fr cintalarga sin. compl.
- gl cinta larga
- gl cinta-larga sin. compl.
- gl cintalarga sin. compl.
- it cinta larga
- it cinta-larga sin. compl.
- it cintalarga sin. compl.
- ja シンタラルガ語
- nl Cinta-Larga
- nl Cinta Larga sin. compl.
- nl Cintalarga sin. compl.
- pt cinta-larga
- pt cinta larga sin. compl.
- pt cintalarga sin. compl.
- ru Синта-ларга
- zh 辛塔拉加语
- zh 辛塔拉加、辛塔－拉加 sin. compl.
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definición
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua però des d'un punt de vista ètnic es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
El nom amb què es coneix aquesta ètnia fa referència a l'hàbit de dur cintes vegetals al voltant de la cintura. El territori tradicional dels cinta-largues comprenia el marge esquerre del riu Juruena fins al salt de Dardanelos, les capçaleres dels rius Tenente Marques i Capitão Cardoso, les zones dels rius Eugênia, Amarelo, Amarelinho, Guariba, Branco do Aripuanã i Roosevelt. Els grups veïns eren els nambikwares, al sud; els rikbaktsàs, enemics tradicionals dels cinta-largues, a l'est, i els zorós a l'oest.
Cap a 1969 hi havia unes 2.000 persones de l'ètnia cinta-larga. El 1981 només en quedaven 500. Aquest grup es va mantenir aïllat fins a final dels anys seixanta del segle XX; alguns grups fins a final dels anys vuitanta (i encara podria quedar algun grup sense contactar).
Els cinta-largues han protagonitzat nombrosos conflictes violents durant els darrers anys a causa de l'explotació minera (or i diamants) i forestal (fusta i cautxú) de les seves terres.
El nom amb què es coneix aquesta ètnia fa referència a l'hàbit de dur cintes vegetals al voltant de la cintura. El territori tradicional dels cinta-largues comprenia el marge esquerre del riu Juruena fins al salt de Dardanelos, les capçaleres dels rius Tenente Marques i Capitão Cardoso, les zones dels rius Eugênia, Amarelo, Amarelinho, Guariba, Branco do Aripuanã i Roosevelt. Els grups veïns eren els nambikwares, al sud; els rikbaktsàs, enemics tradicionals dels cinta-largues, a l'est, i els zorós a l'oest.
Cap a 1969 hi havia unes 2.000 persones de l'ètnia cinta-larga. El 1981 només en quedaven 500. Aquest grup es va mantenir aïllat fins a final dels anys seixanta del segle XX; alguns grups fins a final dels anys vuitanta (i encara podria quedar algun grup sense contactar).
Els cinta-largues han protagonitzat nombrosos conflictes violents durant els darrers anys a causa de l'explotació minera (or i diamants) i forestal (fusta i cautxú) de les seves terres.
