El Niño és un fenomen climàtic que es produeix quan augmenta de manera significativa la temperatura de la superfície del mar al Pacífic equatorial central i oriental, amb episodis d'intervals irregulars generalment d’entre dos i set anys. Aquest escalfament altera la circulació atmosfèrica i pot modificar els patrons de precipitació i temperatura en diverses regions del planeta.
El nom El Niño prové de la costa del Perú, on, ja a finals del segle XIX, els pescadors havien observat que les aigües s’escalfaven periòdicament pels volts de Nadal. D’aquí ve la referència al Nen Jesús. L’episodi de 1891, especialment intens, va despertar l’interès dels estudiosos, i el 1892 el capità peruà Camilo Carrillo va deixar constància per escrit que els mariners de la zona de Paita anomenaven corrent d’El Niño aquest corrent d’aigües càlides, perquè es feia especialment visible després de Nadal. Amb el temps, el terme El Niño va passar a designar el fenomen climàtic d’abast planetari que coneixem avui i que, per les seves repercussions meteorològiques, apareix sovint en les notícies i els butlletins de previsió.
Aquest fenomen torna a ocupar l’actualitat: l’episodi d’El Niño que s’està formant aquest 2026 podria assolir el seu màxim al desembre i convertir-se en un dels més intensos des de 1950. Els seus efectes podrien arribar indirectament a Catalunya durant la primavera del 2027, tot i que encara no es pot determinar si es traduiran en episodis de pluges intenses o de sequera.
Però... Com s’escriu en català?
La denominació adequada és El Niño, que és la que consta en les fonts especialitzades i en les fonts de referència internacional. Aquesta denominació també es manté igual quan es fa precedir d’un nom genèric com fenomen o episodi (“fenomen/episodi d’El Niño”), ja que no hi ha contracció de l’article quan aquest forma part d’un nom propi estranger no catalanitzat i s’escriu, per tant, amb la inicial en majúscula, seguint els criteris de l’Ortografia Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans. En determinats contextos, a més, es pot prescindir de l’article de la denominació i utilitzar simplement Niño (com ara «aquest Niño serà més intens que l’anterior», «s’espera un Niño més intens que altres anys» o bé «una fase càlida, coneguda formalment com la fase Niño»). És una forma especialment habitual quan el context ja deixa clar que ens referim al fenomen climàtic.
I què passa quan El Niño és especialment intens? En aquests casos es fan servir les expressions súper El Niño i súper Niño. Són dues denominacions que permeten descriure un episodi especialment potent del mateix fenomen. La grafia d’aquestes expressions té una particularitat interessant: escrivim súper El Niño i súper Niño, amb un espai i sense guionet, perquè el prefix precedeix formes que tenen particularitats gràfiques pròpies, com ara la majúscula inicial d’El Niño. Se segueix el mateix criteri que aplica l’Ortografia catalana, per paral·lelisme a casos com ara ex Iugoslàvia, anti OTAN o súper 8. D'altra banda, si volguéssim parlar d’un “superepisodi d’El Niño”, per exemple, ho escriuríem junt, amb el prefix super- aglutinat al nucli de la base, perquè partim de la forma desenvolupada episodi d’El Niño.
Així doncs, quan parlem d’aquest fenomen en català, podem trobar El Niño i, en determinats contextos, Niño. I quan l’episodi és especialment intens, podem parlar de súper El Niño o bé súper Niño.
Meteorologia i llengua es troben així en un mateix fenomen: darrere d’un nom que sentim sovint als mitjans hi ha tot un sistema climàtic, però també una qüestió terminològica i ortogràfica que convé tenir present. Un bon exemple de com la terminologia i l’ortografia van de bracet. Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme, així com la d’altres termes relacionats (La Niña, oscil·lació del sud i El Niño - oscil·lació del sud) al portal Terminologia de les ciències de la Terra.
