Els desnonaments i les dificultats per accedir a un habitatge digne tornen a ser aquests dies al centre del debat polític i social. Una de les qüestions que hi ha sobre la taula és què passa amb els pisos que són propietat de grans tenidors i, en particular, dels anomenats fons voltor. Per aquest motiu, és el nostre #termedelasetmana.
El fons voltor és un grup d’inversors que compra a un preu molt baix el deute d’una entitat que està a punt de fer fallida —o d’un país en una situació econòmica delicada— amb l’objectiu de pressionar per obtenir-ne després un valor superior i fer negoci. En l’àmbit de l’habitatge, el terme s’utilitza sobretot per a referir-se a fons que adquireixen pisos o carteres d’immobles amb situacions de dificultat econòmica per treure’n rendiment.
Des del punt de vista lingüístic, voltor és una metàfora de caràcter argòtic, un calc de l’anglès que també han adoptat les altres llengües. En economia és habitual recórrer al món animal i fer servir metàfores faunístiques per a descriure comportaments o situacions: tenim l’empresa unicorn, la balena o el peix gros, el dofí, l'empresa gasela o el tauró, entre d’altres. En el cas que ens ocupa, la imatge és prou clara: el voltor s’associa amb qui espera una situació de debilitat per aprofitar-la.
Una metàfora animal que, amb la crisi de l’habitatge, ja fa força temps que va saltar dels llibres d’economia al centre de debat social. I que, quan parlem de persones que poden perdre casa seva, deixa de ser només una metàfora: les conseqüències poden ser devastadores.
