“What I most regretted were my silences...
And there are so many silences to be broken.”
Audre Lorde
A començaments dels anys vuitanta, les Nacions Unides ja alertaven d’una realitat que fins llavors havia quedat silenciada: la violència contra les dones era, de fet, el crim encobert més nombrós del món. Tot i així, no va ser fins a finals de la dècada dels anys noranta* quan aquesta violència va començar a veure’s com un delicte públic i va passar de l’esfera privada a la pública. Un punt d’inflexió important es va produir el 1995, durant la IV Conferència Mundial sobre les Dones. En aquell moment, les Nacions Unides van fer un pas decisiu i van afirmar que la violència masclista era un obstacle real per aconseguir la igualtat, el desenvolupament i la pau. També van denunciar que aquest tipus de violència vulnerava els drets humans i les llibertats fonamentals de les dones, i la van definir com una expressió directa de les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones. No va ser fins al 1998 que per primera vegada a l’Estat espanyol, una associació judicial, Jutges per la Democràcia, va fer autocrítica i va assumir una certa ineficàcia i tebiesa en les respostes judicials davant les denúncies que cada dia s’interposaven en els jutjats per amenaces de mort i maltractaments a les dones.
Han passat molts anys, han passat moltes coses. Les violències masclistes són encara una realitat que afecta i vulnera la vida de moltes dones. Una de cada dues dones ha patit una agressió masclista en algun moment de la seva vida. Un petó sense consentiment és violència. Un tocament no desitjat és una agressió masclista. Esmenar de manera continuada la feina d’una companya en públic és un tipus de micromasclisme. No pagar la manutenció d’un fill és violència econòmica. La violència masclista té moltes versions, algunes invisibles, però que poden ser igual de letals per a una dona que una agressió física. Totes les violències masclistes deixen en el cos i en la ment d’una dona una empremta que difícilment s’esborra. En aquest article fem un repàs a la terminologia del consentiment sexual. La versió pòdcast dels continguts d’aquest text la trobareu en el capítol dedicat al consentiment del 'Paraules Habitables', un manual per a tots aquells que encara desconeixen les violències contra les dones.
Cap agressió sense nom
Pensem ara en un dia qualsevol. Posem que agafes el bus i aquell matí estàs preocupada per un termini de la feina o per un examen. Un cop asseguda t’adones que t’estan mirant incòmodament, un home s’ha apropat massa o t’ha dit alguna cosa que et fa sentir malament i et situa de cop en un estadi d’alerta; de sobte, la teva pròpia preocupació (feina/examen, etc.) s’esvaeix perquè ara en tens una altra d’imposada i sobrevinguda que ocupa totalment el teu espai, un problema que no has triat i que et genera por i que t’arriba pel simple fet de ser dona. Una intimidació que et diu que has d’estar alerta i que et recorda constantment que en aquesta societat ser dona pot ser un peatge molt elevat de pagar.
El fet de ser dona implica que, en qualsevol pràctica sexual, hagis de prendre unes mesures addicionals. Ser dona i patir perquè et pugui passar alguna cosa es planteja com un paquet indissoluble que va junt per defecte.
Termes com intimidació ambiental, assetjament sexual a la feina, llum de gas (gaslighting), submissió química... evidencien la desigualtat en l’espai públic i aquestes situacions ens recorden l’assignació de la dona a l’escenari de la víctima.
- Intimidació ambiental: Context que crea l'agressor per aconseguir sotmetre la víctima a actes sexuals sense consentiment. Portar la víctima a un racó solitari o, tot al contrari, a un ambient amb una multitud, tancar la porta amb clau, etc., són exemples d'intimidació ambiental.
Llum de gas (gaslighting): Maltractament psicològic en què es manipula una persona, sovint la parella, mitjançant la negació persistent, la distracció, la contradicció o la mentida, amb el propòsit o l'efecte de provocar-li confusió i fer que es qüestioni la seva memòria, percepció i salut mental.
L'equivalent anglès gaslighting, i els calcs que en fan les altres llengües, té l'origen en el títol de l'obra de teatre Gas Light (de Patrick Hamilton), de l'any 1938, i en les adaptacions cinematogràfiques posteriors, en les quals un marit convenç lentament la seva dona que està boja modificant la intensitat dels llums que funcionen amb gas i negant que l'ambient s'enfosqueixi.
- Submissió química: Administració de fàrmacs, drogues o substàncies psicoactives a una dona sense el seu consentiment amb l'objectiu de cometre una agressió sexual.
- Pornodifusió no consentida (sexpreading): Difusió, generalment a través d'internet, de fotografies o enregistraments audiovisuals de contingut sexual o íntim d'una persona sense el seu consentiment.
La qüestió que està en joc és la decisió autònoma sobre els cossos feminitzats i les pràctiques sexuals. Per això la Terminologia del consentiment, a través d’un grup d’expertes de la Comissió de Dones Juristes que assessora el projecte, busca informar correctament i proporciona eines a qualsevol persona perquè entengui la licitud o il·licitud de diferents pràctiques sexuals, basades en definicions socials i jurídiques amb una perspectiva de gènere. Com hem vist, el que està en joc és la decisió lliure, informada i autònoma de qualsevol persona per a participar en qualsevol activitat sexual i alhora gaudir-ne.
Si algú assisteix a un tribunal o a un departament de policia per denunciar qualsevol atac a la seva llibertat sexual, o si les nostres germanes, mares, àvies o parelles ens comenten qualsevol activitat que pugui atemptar contra la llibertat de les dones de decidir sobre els seus cossos, amb aquesta terminologia, la comprensió dels conceptes serà més precisa, consolidada i útil per a entendre i reaccionar contra qüestions més profundes i agreujades.
En el marc d'aquest projecte creiem realment que la concessió a la ciutadania d'un catàleg detallat, interactiu i d'accés fàcil sobre la cultura del consentiment i l'educació sexual és una garantia d'exercici de la llibertat sexual i, a més, de la consciència informada sobre les pràctiques sexuals.
Com bé ens recorda Rebecca Solnit, per a les dones tenir veu és crucial, perquè tot allò que no es diu no es coneix i no existeix fins que algú trenca aquest silenci. Som la trama que dibuixen les nostres vides vulnerables. Hem de confiar en les petites accions. I probablement una de les contribucions més rellevants que podem oferir com a terminòlegs és el fet de “saber mirar”: saber mirar els altres, la natura, els nous espais digitals, les noves intel·ligències i també totes aquelles noves injustícies invisibles contra les dones que fins ara no tenien nom, i ser capaços, en aquest escenari, de donar una resposta ràpida i ajustada a aquestes noves realitats, ambientals i socials amb uns termes precisos i ben estructurats. Construir de manera acurada aquesta diversitat de capes ontològiques, aquests mapes conceptuals, ens permetrà il·luminar el coneixement en etapes vertiginoses com l’actual, en què els discursos són mutants i es troben sotmesos a un procés de construcció constant. Aquest, de ben segur, serà el repte més innovador, i haurem d’esforçar-nos per fer-lo sostenible.
Font:
Bárbara L. Monllor Taltavull (Comissió de Dones Juristes)
Sandra Cuadrado Camps (Centre de Terminologia TERMCAT)
*Font de les dades:
SERDÀ CABRÉ, Mariona; REBAQUE MAS, Pilar. Normes i terminologia en evolució: El cas de la violència contra les dones [en línia]. Barcelona: Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya, 2024.
<https://www.cicac.cat/arees/llengua/recursos-linguistics/catala-la-carta/normes-i-terminologia-en-evolucio-el-cas-de-la-violencia-contra-les-dones/>
