Quan les lletres ballen

Imatge al·legòrica

La dislèxia és un trastorn específic de l'aprenentatge de la lectura que es caracteritza per la dificultat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit a una edat suficient per a poder-ho fer i sense que hi hagi cap alteració orgànica ni cap dèficit intel·lectual que ho justifiqui. Aquest trastorn pot afectar persones de totes les edats i pot comprometre no només el rendiment acadèmic durant la infància i l’adolescència, sinó també el desenvolupament personal i professional en l'etapa adulta.

La dislèxia pot derivar en problemes específics, com ara la bradilèxia, que es refereix a una lentitud anormal de la lectura que comporta una escassa comprensió del text i que no és deguda ni al desconeixement de l’alfabet, ni a un defecte visual, ni a un dèficit intel·lectual. 

Moltes de les dificultats de lectura són presents des del moment que un infant aprèn a llegir. Tanmateix, algunes persones perden la capacitat de llegir com a conseqüència d’un dany cerebral adquirit. Aquest tipus de trastorn s’anomena alèxia.

Des d’un punt de vista terminològic, aquests tres termes també es relacionen per la seva estructura formal, ja que comparteixen una mateixa base etimològica, el mot grec lexis (‘elocució’, ‘llenguatge’), el qual va acompanyat, en cada cas, per un prefix o una forma prefixada que en modifica el significat segons la naturalesa de la dificultat específica que descriu el terme. Així, la dislèxia incorpora el prefix dis- (‘difícil’, ‘mal’), que indica un problema en el procés d’adquisició de la lectura; la denominació bradilèxia és formada a partir de la forma prefixada bradi- (‘lent’) per a reflectir el ritme letàrgic de la lectura, i, finalment, la denominació alèxia es basa en el prefix de sentit privatiu a- per a denotar la pèrdua completa de la capacitat de llegir.

La sensibilització sobre trastorns com la dislèxia, la bradilèxia i l’alèxia és fonamental, ja que sovint passen desapercebuts en l’entorn educatiu i social, la qual cosa en dificulta la detecció precoç i el tractament adequat. Per això, cada 8 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Dislèxia, amb l'objectiu de conscienciar la societat i avançar cap a la creació d’entorns educatius més inclusius i la implementació de mesures de suport adequades perquè les persones afectades no vegin limitades les seves oportunitats personals i professionals.

Podeu consultar en línia les fitxes completes d'aquests termes i més terminologia relacionada en el Diccionari d’educació, el Diccionari de neurociència i el portal temàtic Terminologia de les ciències de la salut.