Amb aquest apunt que llegiu, el Centre de Terminologia TERMCAT comença una col·laboració estable consistent en la participació en el butlletí RECERCAT, amb una secció pròpia anomenada «Bits de terminologia». D’ara endavant, en aquest apartat trobareu comentaris sobre terminologia de la ciència, la tecnologia i les ciències socials, que esperem que resultin del vostre interès. Qualsevol comentari que ens vulgueu fer arribar serà benvingut (informacio@termcat.cat).
Si hi ha una disciplina que ha revolucionat la recerca en els darrers anys és la nanotecnologia, una branca multidisciplinària de la ciència que s’ocupa de l’estudi, la fabricació i l’explotació d’estructures de dimensions compreses entre 1 i 100 nanòmetres.
Com a terme directament relacionat, la nanociència, tal com la defineix la Iniciativa Internacional de Nanotecnologia, és el coneixement i el control de la matèria a les mateixes dimensions esmentades (entre 1 i 100 nanòmetres). A la pràctica, però, els professionals de l’àmbit fan servir el terme nanotecnologia per referir-se tant a la nanociència com a la nanotecnologia, entenent que totes dues disciplines estan fortament relacionades.
El prefix nano- resulta molt productiu actualment en la creació de nous termes: nanotubs, nanofibres, nanoenvasos, nanoempremtació... Etimològicament, la forma nano- prové del mot grec nánnos, que significa ‘nan’. Els primers usos d’aquest prefix se situen en l’àmbit de la notació científica, quan la Unió Internacional de Química el va introduir el 1947 per expressar la mil milionèsima part (10-9) d’una unitat de mesura (per exemple, nanòmetre, nanokelvin, nanojoule). Actualment forma part, amb el mateix valor, del conjunt de prefixos que el sistema internacional d’unitats estableix per indicar els múltiples i submúltiples de cadascuna de les unitats.
Amb el temps, el prefix nano- es va començar a utilitzar per denominar disciplines, tècniques i instruments relacionats amb la nanotecnologia, de manera que per ampliació semàntica va passar a significar també ‘a una escala nanomètrica’, és a dir, una escala de dimensions generalment entre 1 i 100 nanòmetres. I justament aquest és el significat que, com hem dit, té el prefix en el terme nanotecnologia.
La nanotecnologia és una ciència aplicada, essencialment multidisciplinària i transversal, que explora les fronteres entre els diversos camps tradicionals de coneixement a escala nanomètrica. L’element comú dels nous escenaris de recerca (nanorobòtica, nanoquímica, nanomedicina, etc.) és l’escala infinitesimal a la qual s’estudia i es manipula la matèria. En aquest sentit, convé fer notar que semànticament la presència d’un prefix d’unitat (nano-) com a formant comú constitueix una diferència respecte del patró que acostumen a seguir els noms d’altres disciplines, en què la forma prefixada anteposada a la denominació expressa l’objecte d’estudi: per exemple, en el terme biotecnologia el prefix bio- s’anteposa al nucli tecnologia per denominar l’estudi dels éssers vius amb finalitats tecnològiques.
El Consell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia en llengua catalana, va dur a terme una sessió de normalització en què es van estudiar un conjunt de termes de l’àmbit de la nanotecnologia. Si us interessa aquest tema trobareu aquests termes normalitzats en el tríptic en línia Nanotecnologia: termes normalitzats. I si voleu consultar més terminologia relacionada, us convidem a visitar el Diccionari de física en línia.
[Text publicat al butlletí RECERCAT, núm. 138, març 2018]
