Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  vòrtex de ratxa, n m
  • ca  vòrtex de ràfega, n m sin. compl.
  • es  gustnado, n m
  • es  vórtice de racha, n m
  • fr  tornade de front de rafales, n f
  • pt  gustnado, n m
  • en  gustnado, n

Física > Meteorologia

Definition
Remolí de vent més aviat feble i de poca durada, amb una alçada de fins a cent metres, un diàmetre màxim d'unes desenes de metres i eix vertical, que es forma al front de ratxa d'una tempesta sense estar connectat amb la rotació de base de cap núvol, visible generalment per la pols i els objectes que aixeca al seu pas.

Note

  • 1. El vòrtex de ratxa no es pot considerar estrictament un tipus de mànega, perquè no penja d'un núvol.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vòrtex de ratxa (sin. compl. vòrtex de ràfega):

    S'aproven les denominacions vòrtex de ratxa i vòrtex de ràfega, com a sinònimes (vòrtex de ràfega com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes al manlleu anglès gustnado (format per la unió de gust 'ratxa' i les síl·labes finals de tornado);

    ·són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades, creades a partir del nucli vòrtex ("Remolí que és format en una massa de fluid animada d'un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons", segons el diccionari normatiu) i el substantiu ratxa, que designa una ventada curta i violenta;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Entre vòrtex de ratxa i vòrtex de ràfega, es dona prioritat a vòrtex de ratxa perquè ratxa és, en general, una forma més usada. Si bé el diccionari normatiu no recull aquestes dues denominacions com a sinònimes (ratxa és "Augment sobtat de la velocitat del vent" i ràfega, "Ventada curta i violenta"), els especialistes consideren que designen el mateix concepte. Al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1), de fet, ràfega remet a ratxa ("Bufada breu i sobtada [de vent], deguda a l'augment de la seva velocitat") i al mateix diccionari normatiu rafegada remet a ratxada, formes intensives de ràfega i ratxa, respectivament. Al Diccionari descriptiu, d'altra banda, ràfega es marca com a forma inusual i ratxa, com a poc usual, informació que justifica la preferència per ratxa.

    Pel que fa a l'origen, ratxa és, segons Coromines(2), una forma d'origen incert, possiblement procedent de l'àrab rájja, 'agitació, estrèpit, tempesta, sembatuda', i ràfega, del mateix radical que rafega (amb el sentit de 'tongada, passada', del verb refregar), pot ser que entrés al català per la via del castellà o l'italià.

    Tot i que les denominacions més precises serien vòrtex de front de ratxa i vòrtex de front de ràfega, es prefereixen les formes escurçades, perquè es creu que tenen més possibilitats d'implantació i també s'identifiquen prou fàcilment amb el concepte.

    Es descarten les denominacions remolí de ratxa i remolí de ràfega, que també s'han valorat, perquè remolí pot fer pensar en un fenomen poc impetuós, com un bufarut.

    (1)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2018]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;

    (2)COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  vòrtex de ratxa, n m
  • ca  vòrtex de ràfega, n m sin. compl.
  • es  gustnado, n m
  • es  vórtice de racha, n m
  • fr  tornade de front de rafales, n f
  • pt  gustnado, n m
  • en  gustnado, n

Física > Meteorologia

Definition
Remolí de vent més aviat feble i de poca durada, amb una alçada de fins a cent metres, un diàmetre màxim d'unes desenes de metres i eix vertical, que es forma al front de ratxa d'una tempesta sense estar connectat amb la rotació de base de cap núvol, visible generalment per la pols i els objectes que aixeca al seu pas.

Note

  • 1. El vòrtex de ratxa no es pot considerar estrictament un tipus de mànega, perquè no penja d'un núvol.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vòrtex de ratxa (sin. compl. vòrtex de ràfega):

    S'aproven les denominacions vòrtex de ratxa i vòrtex de ràfega, com a sinònimes (vòrtex de ràfega com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes al manlleu anglès gustnado (format per la unió de gust 'ratxa' i les síl·labes finals de tornado);

    ·són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades, creades a partir del nucli vòrtex ("Remolí que és format en una massa de fluid animada d'un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons", segons el diccionari normatiu) i el substantiu ratxa, que designa una ventada curta i violenta;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Entre vòrtex de ratxa i vòrtex de ràfega, es dona prioritat a vòrtex de ratxa perquè ratxa és, en general, una forma més usada. Si bé el diccionari normatiu no recull aquestes dues denominacions com a sinònimes (ratxa és "Augment sobtat de la velocitat del vent" i ràfega, "Ventada curta i violenta"), els especialistes consideren que designen el mateix concepte. Al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1), de fet, ràfega remet a ratxa ("Bufada breu i sobtada [de vent], deguda a l'augment de la seva velocitat") i al mateix diccionari normatiu rafegada remet a ratxada, formes intensives de ràfega i ratxa, respectivament. Al Diccionari descriptiu, d'altra banda, ràfega es marca com a forma inusual i ratxa, com a poc usual, informació que justifica la preferència per ratxa.

    Pel que fa a l'origen, ratxa és, segons Coromines(2), una forma d'origen incert, possiblement procedent de l'àrab rájja, 'agitació, estrèpit, tempesta, sembatuda', i ràfega, del mateix radical que rafega (amb el sentit de 'tongada, passada', del verb refregar), pot ser que entrés al català per la via del castellà o l'italià.

    Tot i que les denominacions més precises serien vòrtex de front de ratxa i vòrtex de front de ràfega, es prefereixen les formes escurçades, perquè es creu que tenen més possibilitats d'implantació i també s'identifiquen prou fàcilment amb el concepte.

    Es descarten les denominacions remolí de ratxa i remolí de ràfega, que també s'han valorat, perquè remolí pot fer pensar en un fenomen poc impetuós, com un bufarut.

    (1)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2018]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;

    (2)COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  vot de barreja, n m
  • es  panachage, n m
  • es  voto combinado, n m
  • fr  panachage, n m
  • en  panachage, n

Política

Definition
Acció d'un votant de combinar en la seva llista candidats procedents de diferents candidatures.

Note

  • El vot de barreja és possible en sistemes electorals amb llistes obertes.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

    ·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

    ·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme vot de barreja:

    Es descarta l'acceptació del manlleu francès (panachage), tot i que és molt conegut (aquest tipus de vot és propi sobretot de països de parla francesa), perquè es creu que la solució proposada pot identificar-se prou bé amb el concepte, tenint en compte que, de fet, barreja és un calc de panachage.

    En comptes de vot barrejat, que era la proposta inicial dels especialistes, el Consell Supervisor proposa vot de barreja, que s'acosta més a la denominació francesa (tant panachage com barreja són accions verbals) i probablement és una designació més neutra (vot barrejat pot suggerir un to despectiu o de menysteniment).

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]
  • ca  vot de llista, n m
  • es  voto de lista, n m
  • fr  scrutin de liste, n m
  • en  party-centered ballot, n
  • en  party-centered vote, n
  • en  party-list vote, n

Política

Definition
Modalitat de vot en què els electors trien un grup de candidats reunits en una llista.

Note

  • Hi ha dos tipus de vot de llista, segons les possibilitats d'intervenció dels electors: la llista tancada i la llista oberta.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

    ·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

    ·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]
  • ca  vot personalitzat, n m
  • es  voto personalizado, n m

Política

Definition
Modalitat de vot en què els electors indiquen els noms dels candidats que prefereixen.

Note

  • Hi ha diferents variants del vot personalitzat: en alguns casos els electors poden triar un únic candidat i en d'altres en poden triar diversos; de vegades el vot dels electors és escrutat alhora com a vot per al candidat i per al partit al qual pertany; altres vegades, els electors disposen de diversos vots que poden repartir entre els diferents candidats o acumular-los en un o en diversos candidats.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

    ·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

    ·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]
  • ca  vot preferencial, n m
  • es  voto de preferencia, n m
  • es  voto preferencial, n m
  • fr  vote préférentiel, n m
  • en  preferential ballot, n
  • en  preferential voting, n
  • en  rank voting, n

Política

Definition
Modalitat de vot en què els electors ordenen els candidats segons el seu ordre de preferència.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

    ·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

    ·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]
  • ca  vot transferible, n m
  • es  voto preferencial, n m
  • es  voto preferencial transferible, n m
  • fr  vote préférentiel, n m
  • fr  vote préférentiel transférable, n m
  • en  choice voting, n
  • en  ordinal voting, n
  • en  preferential voting, n
  • en  transferable preferential ballot, n

Política

Definition
Vot preferencial en què el vot de cada elector es transfereix d'un candidat a un altre, segons l'ordre que ha indicat, quan no és aprofitable, ja sigui perquè el candidat triat no té cap possibilitat de ser elegit o bé perquè ja ha obtingut representació.

Note

  • En el vot transferible, els vots d'un candidat que passen a un altre poden ser tots (si no té cap possibilitat d'obtenir representació) o bé només els que sobren de la quota electoral (si ja ha obtingut representació).
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

    ·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

    ·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]
  • ca  vòxel, n m
  • es  vóxel
  • fr  pixel 3D
  • fr  voxel
  • en  volume cell element
  • en  voxel

Informàtica

Definition
Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividit un espai tridimensional en sotmetre'l a un escombratge electrònic.

Note

  • La forma vòxel és un acrònim creat a partir de la denominació anglesa volumetric pixel.
  • ca  escopòfil | escopòfila, n m, f
  • ca  voyeur [fr], n m, f sin. compl.
  • es  escopófilo
  • es  voyeur
  • fr  voyeur
  • en  voyeur

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definition
Persona afecta a l'escopofília.
  • ca  escopofília, n f
  • ca  voyeurisme [fr], n m sin. compl.
  • es  escopofilia
  • es  voyeurismo
  • fr  scopophilie
  • fr  voyeurisme
  • en  scopophilia
  • en  voyeurism

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definition
Desig fort o habitud de contemplar actes sexuals o, simplement, persones nues.