Neoloteca

ca llata d'empostissar, n f
es rastrel
fr lambourde
it correntino
en floor-boarding joist
de Lagerholz

Construcció

Definition

Qualsevol dels llistons de fusta que serveixen de suport o d'element de fixació de les posts d'un revestiment de paret o de sòl de fusta.

ca llatí -ina, adj
es latino -na, adj
fr latin -ine, adj
en latin, adj

Música

Definition

Dit de la música o el ball que té característiques tradicionalment relacionades amb els països hispanoamericans.

Note

1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]
2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme llatí -ina:

D'acord amb l'ús habitual en català i en altres llengües (castellà, anglès, francès, etc.), s'aprova l'adjectiu llatí -ina referit a la música o el ball amb característiques relacionades amb els països hispanoamericans. Es tracta d'un neologisme semàntic originari, probablement, de l'anglès dels Estats Units, on latin s'associa, en general, amb tot allò que té relació amb els països hispanoamericans o amb els immigrants i els descendents d'immigrants d'aquest origen.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca llavor pel·liculada, n f
es semilla peliculada
es semilla recubierta
es semilla revestida
fr graine pelliculée
fr semence pelliculée
en coated seed

Agricultura

Definition

Llavor resultant de la pel·liculació.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llavor pel·liculada, pel·liculació i pel·licular:

S'aprova el terme llavor pel·liculada, així com els termes relacionats pel·liculació i pel·licular, pels motius següents:

·les formes llavor pel·liculada i pel·liculació s'expliquen lingüísticament a partir del verb neològic pel·licular; aquest verb, derivat del substantiu pel·lícula ("Pell o membrana molt prima", segons una de les accepcions del DIEC2-E), es pot considerar semànticament motivat per a fer referència a aquest concepte, tenint en compte que en aquest procés s'aplica una capa molt fina de productes diversos a la llavor, com si es tractés d'una segona pell;

·aquestes denominacions tenen el suport d'alguns dels especialistes consultats;

·es documenten paral·lelament en castellà i en francès.

Es descarten les formes llavor recoberta, recobriment i recobrir; llavor revestida, revestiment i revestir; llavor embolcallada, embolcallament i embolcallar, i llavor tractada, tractament i tractar, perquè podrien fer referència a nocions més genèriques, de manera que no s'identifiquen unívocament amb els conceptes exposats.

També es desestima la denominació llavor protegida i formes relacionades perquè no tenen ús i s'allunyen de les solucions adoptades en les altres llengües.

ca llavor pindolada, n f
es semilla encapsulada
es semilla pildorada
fr graine enrobée
fr semence enrobée
en pelleted seed
en pilled seed
de Pillensaatgut
de pilliertes Saatgut

Agricultura

Definition

Llavor resultant de la pindolació.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llavor pindolada, pindolació i pindolar:

S'aprova el terme llavor pindolada, així com els termes relacionats pindolació i pindolar, pels motius següents:

·les formes llavor pindolada i pindolació són lingüísticament adequades a partir del verb neològic pindolar; pel que fa a pindolar, derivat del substantiu píndola ("Medicament afaiçonat en forma de boleta recoberta d'una capa llisa per a facilitar-ne la deglució", d'acord amb el DIEC2-E), es pot considerar semànticament motivat per a fer referència a aquest concepte, tenint en compte que l'aspecte de la llavor després de passar per aquest procés pot recordar al d'una píndola;

·són les denominacions que prioritzen els especialistes consultats;

·es documenten formes paral·leles en castellà i en francès.

Es descarta la denominació llavor encapsulada, i els termes relacionats encapsulament i encapsular, perquè no són semànticament adequats(1).

Es desestima també la forma llavor empindolada, i els termes relacionats empindolament i empindolar, si bé es poden considerar semànticament motivats a partir d'un dels significats del prefix verbalitzador en- ('disposar en, en forma de'), perquè, a diferència de les formes aprovades, no tenen ús entre els especialistes.

(1)Càpsula és, segons el diccionari normatiu, un "Petit embolcall cilíndric o esfèric, constituït per dues peces que encaixen l'una amb l'altra, fet d'una matèria insípida i soluble, dins del qual es posen determinats medicaments que, per llur mal gust o mala olor, són de mal prendre".

ca cromatografia líquid-líquid, n f
ca LLC, n f sigla
es cromatografía líquido-líquido
es LLC sigla
en liquid-liquid chromatography
en LLC sigla

Química > Química analítica

Definition

Cromatografia de líquids en què la fase estacionària és un líquid distribuït sobre un suport sòlid.

Note

La sigla LLC correspon a la denominació anglesa liquid-liquid chromatography.

ca garnatxa blanca, n m/f
ca lledoner blanc, n m
es garnacha blanca, n f
es lladoner blanco, n m
fr grenache blanc, n f
en Grenache Blanc, n
en White Grenache, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definition

Vi elaborat amb raïm garnatxa blanca, amb molt de cos, poc àcid, de color groc palla, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada i floral.

Note

1. La denominació catalana lledoner blanc s'utilitza especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa blanca (sin. compl. lledoner blanc):

S'aprova la denominació garnatxa blanca i el sinònim complementari lledoner blanc pels motius següents:

·són les formes recollides en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat en català; (1)

·totes dues formes es documenten també en obres terminològiques i en textos especialitzats en català;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes, que es mostren partidaris de donar prioritat a la forma garnatxa blanca, d'ús més generalitzat, i de recollir lledoner blanc, forma força usual també, sobretot a l'Empordà, com a sinònim complementari.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Es descarta la forma alacantí, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat (sovint com a alicantí), perquè en realitat designa la garnatxa tintorera, segons els especialistes.

(1) En el cas de lledoner blanc, la llista recull la variant lladoner blanc.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa blanca, n m/f
ca lledoner blanc, n m
es garnacha blanca, n f
es lladoner blanco, n m
fr grenache blanc, n f
en Grenache Blanc, n
en White Grenache, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definition

Raïm blanc produït pel cep garnatxa blanca, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics i de color groc.

Note

1. La denominació catalana lledoner blanc s'utilitza especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa blanca (sin. compl. lledoner blanc):

S'aprova la denominació garnatxa blanca i el sinònim complementari lledoner blanc pels motius següents:

·són les formes recollides en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat en català; (1)

·totes dues formes es documenten també en obres terminològiques i en textos especialitzats en català;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes, que es mostren partidaris de donar prioritat a la forma garnatxa blanca, d'ús més generalitzat, i de recollir lledoner blanc, forma força usual també, sobretot a l'Empordà, com a sinònim complementari.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Es descarta la forma alacantí, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat (sovint com a alicantí), perquè en realitat designa la garnatxa tintorera, segons els especialistes.

(1) En el cas de lledoner blanc, la llista recull la variant lladoner blanc.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa blanca, n m/f
ca lledoner blanc, n m
es garnacha blanca, n f
es lladoner blanco, n m
fr grenache blanc, n f
en Grenache Blanc, n
en White Grenache, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definition

Cep originari probablement d'Aragó, vigorós.

Note

1. La denominació catalana lledoner blanc s'utilitza especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa blanca (sin. compl. lledoner blanc):

S'aprova la denominació garnatxa blanca i el sinònim complementari lledoner blanc pels motius següents:

·són les formes recollides en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat en català; (1)

·totes dues formes es documenten també en obres terminològiques i en textos especialitzats en català;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes, que es mostren partidaris de donar prioritat a la forma garnatxa blanca, d'ús més generalitzat, i de recollir lledoner blanc, forma força usual també, sobretot a l'Empordà, com a sinònim complementari.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Es descarta la forma alacantí, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat (sovint com a alicantí), perquè en realitat designa la garnatxa tintorera, segons els especialistes.

(1) En el cas de lledoner blanc, la llista recull la variant lladoner blanc.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa roja, n m/f
ca garnatxa grisa, n m/f sin. compl.
ca lledoner gris, n m sin. compl.
ca lledoner roig, n m sin. compl.
es garnacha gris, n f
es garnacha roja, n f
fr grenache gris, n f
en Grenache Gris, n
en Grey Grenache, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definition

Vi elaborat amb raïm garnatxa roja.

Note

1. Les denominacions catalanes lledoner gris i lledoner roig s'utilitzen especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. La garnatxa roja es vinifica habitualment com a vi blanc.
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa roja (sin. compl. garnatxa grisa; lledoner gris; lledoner roig):

S'aproven la denominació garnatxa roja i els sinònims complementaris garnatxa grisa, lledoner gris i lledoner roig pels motius següents:

·garnatxa roja i garnatxa grisa són les formes que es documenten en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); (1)

·la denominació més estesa és garnatxa roja, segons mostren les fonts consultades i segons asseguren també els especialistes;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·les formes lledoner roig i lledoner gris són geosinònims usats a l'Empordà;

·totes quatre formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Els especialistes confirmen que la sinonímia que s'estableix en algunes obres terminològiques entre garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa peluda no és adequada: cal considerar com a sinònims garnatxa roja i garnatxa grisa, i garnatxa peluda com a varietat diferenciada; la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) també ho representa així.

(1) La llista recull, concretament, segurament per error, la variant garnatxa gris.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització, el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa roja, n m/f
ca garnatxa grisa, n m/f sin. compl.
ca lledoner gris, n m sin. compl.
ca lledoner roig, n m sin. compl.
es garnacha gris, n f
es garnacha roja, n f
fr grenache gris, n f
en Grenache Gris, n
en Grey Grenache, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definition

Cep originari de Catalunya, resultat d'una mutació de la garnatxa negra, que s'adapta bé als climes secs.

Note

1. Les denominacions catalanes lledoner gris i lledoner roig s'utilitzen especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. La garnatxa roja es vinifica habitualment com a vi blanc.
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa roja (sin. compl. garnatxa grisa; lledoner gris; lledoner roig):

S'aproven la denominació garnatxa roja i els sinònims complementaris garnatxa grisa, lledoner gris i lledoner roig pels motius següents:

·garnatxa roja i garnatxa grisa són les formes que es documenten en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); (1)

·la denominació més estesa és garnatxa roja, segons mostren les fonts consultades i segons asseguren també els especialistes;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·les formes lledoner roig i lledoner gris són geosinònims usats a l'Empordà;

·totes quatre formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Els especialistes confirmen que la sinonímia que s'estableix en algunes obres terminològiques entre garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa peluda no és adequada: cal considerar com a sinònims garnatxa roja i garnatxa grisa, i garnatxa peluda com a varietat diferenciada; la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) també ho representa així.

(1) La llista recull, concretament, segurament per error, la variant garnatxa gris.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització, el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note