Neoloteca

ca grimpar, v intr
es medrar, v intr
en get ahead, to, v intr
en thrive, to, v intr
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Política, Sociologia, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition

Millorar, una persona, la seva posició social gràcies a l'augment dels béns, les propietats o la reputació, especialment si ho fa amb martingales o traient profit de les circumstàncies.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme grimpar

Resolució del Consell Supervisor

Es descarta la incorporació del verb medrar amb aquest significat i es proposa com a alternativa la forma grimpar.

Criteris aplicats

·El verb medrar es documenta en nombrosos textos d'autors catalans, tant antics com moderns, i en diccionaris històrics i descriptius amb el sentit general de 'millorar' i també de 'créixer', però no és una forma normativa i, sobretot, en cap cas té el valor negatiu que té medrar en castellà. Aquesta darrera qüestió es considera rellevant, perquè si bé és possible que medrar no sigui un castellanisme en origen amb el sentit neutre, segurament sí que se'n pot considerar amb el significat negatiu amb què s'utilitza actualment, sobretot en l'àmbit de la política. El fet que, segons Coromines, l'ús decaigués en un moment determinat, fa pensar que la recuperació amb el nou significat és fruit de la influència del castellà. Per aquesta raó, i perquè hi ha solucions alternatives en català, se'n descarta l'acceptació.

·El verb grimpar ja es recull al Diccionari essencial de la llengua catalana amb la definició "[Algú] aconseguir d'ascendir a un grau superior servint-se de tots els mitjans possibles i sense cap escrúpol", que es considera que s'adequa força bé al concepte i que pot substituir medrar en la majoria de contextos.

Formes relacionades

-surar: Aquest verb, tot i que pot substituir medrar en alguns contextos suggereix més habitualment la idea de 'sostenir-se', 'reeixir' o 'sobreviure', no necessàriament 'millorar' o 'prosperar'.

[Acta 739, 18 de juny de 2025]

ca grindcore [en], n m
es grindcore, n m
fr grind, n m
fr grindcore, n m
en grindcore, n

Música

Definition

Estil musical derivat del thrash-metal, el punk i el hardcore, originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX al Regne Unit, que es caracteritza pel rebuig de la melodia en favor de la rapidesa i la força sonora, i per la temàtica social i política de les lletres, sovint molt curtes.

Note

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca gripau comú, n m
es sapo común
fr crapaud commun
it rospo comune
en common toad
de Erdkröte
nc Bufo bufo

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition

Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 210 mm de llarg, molt robust, amb el cap més llarg que ample, amb glàndules paròtides molt desenvolupades, el timpà poc visible, la pupil·la horitzontal i la pell molt berrugosa i de color marró.

ca gripau corredor, n m
ca gripau ratllat, n m sin. compl.
es sapo corredor
fr crapaud calamite
it rospo palustre
en natterjack
de Kreuzkröte
nc Bufo calamita

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition

Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 100 mm de llarg, amb el cap més ample que llarg, el musell arrodonit i curt, les glàndules paròtides ben desenvolupades i disposades paral·lelament, els ulls de color verd groc i amb la pupil·la horitzontal, la pell berrugosa, generalment de color verdós o grisós, sovint jaspiat de negre o bru i amb una línia vertebral groguenca.

ca gripau d'esperons, n m
es sapo de espuelas
fr pélobate cultripède
en western spadefoot toad
de Messerfuβ
nc Pelobates cultripes

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition

Gripau de la família dels discoglòssids, amb un fort esperó a les potes posteriors.

ca granoteta de punts, n f
ca gripau puntejat, n m sin. compl.
es sapillo moteado
fr pélodyte ponctué
en parsley frog
de westlicher Schlammtaucher
nc Pelodytes punctatus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition

Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels pelodítids, que fa fins a 50 mm de llarg, amb el musell arrodonit i la pupil·la vertical, la llengua lliure per davant i de perímetre subcircular, amb berrugues dorsals ordenades en fileres longitudinals, amb el dors de color gris o verd oliva clar i amb taques més fosques de color verd viu.

Note

És freqüent trobar exemplars que presenten un dibuix clar al dors en forma de X.

ca gripau corredor, n m
ca gripau ratllat, n m sin. compl.
es sapo corredor
fr crapaud calamite
it rospo palustre
en natterjack
de Kreuzkröte
nc Bufo calamita

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition

Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 100 mm de llarg, amb el cap més ample que llarg, el musell arrodonit i curt, les glàndules paròtides ben desenvolupades i disposades paral·lelament, els ulls de color verd groc i amb la pupil·la horitzontal, la pell berrugosa, generalment de color verdós o grisós, sovint jaspiat de negre o bru i amb una línia vertebral groguenca.

ca calàpet verd, n m
ca gripau verd, n m
es sapo verde
fr crapaud vert
en green toad
de Wechselkröte
nc Bufo viridis

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition

Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat de fins a 100 mm de llarg, amb taques de color verd sobre un fons clar.

Note

El calàpet verd és una espècie comuna a les Illes Balears.

ca griseta de muntanya, n f
es niña Coridón, n f
fr argus bleu-nacré, n m
it coridone, n m/f
en chalk-hill blue, n
nc Lysandra coridon

Zoologia > Insectes

Definition

Taxonomia: Licènids > Lysandra

Note

Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

ca griseta de vellut, n f
es velludita fimbria clara menor, n f
en Catalonian furry blue, n
en Forster's furry blue, n
nc Polyommatus fulgens

Zoologia > Insectes

Definition

Taxonomia: Licènids > Polyommatus

Note

Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note