Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  enzimoimmunoassaig sobre fase sòlida, n m
  • ca  ELISA, n m sigla
  • es  análisis de inmunoadsorción enzimática, n m
  • es  ensayo de inmunoadsorción enzimática, n m
  • es  ensayo inmunoenzimático, n m
  • es  enzimoinmunoanálisis de adsorción, n m
  • es  inmunoensayo enzimático sobre fase sólida, n m
  • es  ELISA, n m sigla
  • fr  méthode ELISA, n f
  • fr  test immunoenzymatique, n m
  • fr  ELISA, n f sigla
  • en  enzyme-linked immunosorbent assay, n
  • en  ELISA, n sigla

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definition
Enzimoimmunoassaig en què un dels dos elements de la reacció, l'antigen o l'anticòs, és unit a una fase sòlida.

Note

  • La sigla ELISA correspon a la denominació anglesa enzyme-linked immunosorbent assay.
  • ca  épaulé [fr], adj
  • es  épaulé, adj
  • en  épaulé, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definition
Dit del pas o del moviment que s'executa amb épaulement.

Note

  • La denominació épaulé prové del verb francès épauler, derivat del substantiu épaule, que significa 'espatlla'.
Image from term result on cercaterm
  • ca  épaulement [fr], n m
  • es  épaulement, n m
  • fr  épaulement, n m
  • en  épaulement, n
  • en  shouldering, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definition
Col·locació d'una espatlla més avançada i l'altra més endarrerida, que s'executa mitjançant la torsió del tors, amb el cap dirigit cap a l'espatlla més avançada, la qual afegeix expressivitat i suavitza la línia del cos.

Note

  • La denominació épaulement prové del substantiu francès épaulement, derivat del verb épauler, i aquest, al seu torn, de épaule, que significa 'espatlla'.
  • ca  epidemiologia de camp, n f
  • es  epidemiología de campo
  • fr  épidémiologie sur le terrain
  • it  epidemiologia porta a porta
  • pt  epidemiologia de campo
  • en  field epidemiology
  • en  shoe-leather epidemiology
  • de  Feldepidemiologie

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definition
Epidemiologia que es dedica a investigar sobre el terreny les causes i les formes de contagi d'una malaltia, a fi de limitar-ne l'abast.

Note

  • Se sol basar en entrevistes amb les persones afectades o amb altres persones de l'entorn del malalt.
  • ca  epifisat -ada, adj
  • es  epifisado
  • fr  épiphysé
  • en  epiphysed

Història > Arqueologia

Definition
Dit de l'os llarg que té l'extrem totalment ossificat i soldat a la diàfisi.
  • ca  epigènesi, n f
  • ca  epigènia, n f
  • es  epigénesis
  • fr  épigénèse
  • fr  épigénie
  • it  epigenesi
  • it  epigenia
  • en  epigenesis
  • en  epigeny
  • de  Epigenesis

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definition
Procés de formació d'una inclusió que es desenvolupa després de formar-se el cristall.
  • ca  epigenètic -a, adj
  • es  epigenético, adj
  • fr  épigénétique, adj
  • it  epigenetico, adj
  • pt  epigenético, adj
  • en  epigenetic, adj
  • de  epigenetisch, adj

Ciències de la vida > Genètica

Definition
Relatiu als canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.

Note

  • Els principals mecanismes epigenètics són la metilació del DNA, les modificacions posttranscripcionals de les histones i els canvis en el posicionament dels nucleosomes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes epigenètica i epigenètic -a:

    S'aprova el terme epigenètica, juntament amb l'adjectiu relacionat epigenètic -a, pels motius següents:

    ·són formes d'ús habitual entre els especialistes de l'àmbit;

    ·es documenten en nombrosos textos especialitzats i, fins i tot, en algunes obres lexicogràfiques catalanes;

    ·són formes motivades semànticament i formalment adequades, construïdes a partir del substantiu d'origen grec genètica ("Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l'herència i de la variació de les espècies", segons el diccionari normatiu) i la forma prefixada d'origen també grec epi-, que significa 'sobre', 'damunt de'; s'expliquen semànticament perquè l'epigenètica és una disciplina d'estudi que està 'per sobre' de la genètica (o que va 'més enllà' de la genètica), ja que estudia els canvis externs, no deguts a modificacions en la seqüència del DNA, que és el suport material de la informació genètica;

    ·en les altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues, que es documenten també en nombroses fonts lexicogràfiques considerades referencials;

    ·totes dues formes tenen el suport dels experts de l'àmbit.

    [Acta 563, 12 de setembre de 2013]
  • ca  epigenètica, n f
  • es  epigenética, n f
  • fr  épigénétique, n f
  • it  epigenetica, n f
  • pt  epigenética, n f
  • en  epigenetics, n
  • de  Epigenetik, n f

Ciències de la vida > Genètica

Definition
Branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.

Note

  • L'epigenètica permet explicar, per exemple, per què alguns animals hereten l'obesitat i d'altres no, malgrat que genèticament siguin idèntics. En el cas dels humans, són explicables per fenòmens epigenètics el fet que, per exemple, bessons idèntics des del punt de vista genètic presentin trets biològics diferents.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes epigenètica i epigenètic -a:

    S'aprova el terme epigenètica, juntament amb l'adjectiu relacionat epigenètic -a, pels motius següents:

    ·són formes d'ús habitual entre els especialistes de l'àmbit;

    ·es documenten en nombrosos textos especialitzats i, fins i tot, en algunes obres lexicogràfiques catalanes;

    ·són formes motivades semànticament i formalment adequades, construïdes a partir del substantiu d'origen grec genètica ("Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l'herència i de la variació de les espècies", segons el diccionari normatiu) i la forma prefixada d'origen també grec epi-, que significa 'sobre', 'damunt de'; s'expliquen semànticament perquè l'epigenètica és una disciplina d'estudi que està 'per sobre' de la genètica (o que va 'més enllà' de la genètica), ja que estudia els canvis externs, no deguts a modificacions en la seqüència del DNA, que és el suport material de la informació genètica;

    ·en les altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues, que es documenten també en nombroses fonts lexicogràfiques considerades referencials;

    ·totes dues formes tenen el suport dels experts de l'àmbit.

    [Acta 563, 12 de setembre de 2013]
  • ca  epigènesi, n f
  • ca  epigènia, n f
  • es  epigénesis
  • fr  épigénèse
  • fr  épigénie
  • it  epigenesi
  • it  epigenia
  • en  epigenesis
  • en  epigeny
  • de  Epigenesis

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definition
Procés de formació d'una inclusió que es desenvolupa després de formar-se el cristall.
  • ca  epigrama, n m
  • es  epigrama
  • fr  épigramme
  • en  epigramme

Alimentació

Definition
Filet fi de la carn més delicada del xai i d'alguns ocells.