Back to top
  • ca  virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, n m
  • ca  virus FHCC, n m sin. compl.
  • es  virus de la fiebre hemorrágica de Crimea-Congo, n m
  • es  virus FHCC, n m
  • es  VFHCC, n m sigla
  • fr  virus CCHF, n m
  • fr  virus de la fièvre hémorragique de Crimée-Congo, n m
  • fr  virus FHCC, n m
  • en  CCHF virus, n
  • en  Crimean-Congo haemorrhagic fever virus, n
  • en  Crimean-Congo hemorrhagic fever virus, n
  • nc  Orthonairovirus haemorrhagiae

Bioseguretat i biocontenció > Agents biològics d'interès

Note

  • 1. Taxonomia: Espècie de virus de la família Nairoviridae.
    2. Reservori i hostes: Reservori natural en paparres del gènere Hyalomma i mamífers silvestres; transmissió a éssers humans per picades.
    3. Una sola salut: Arbovirus zoonòtic causant en els éssers humans de la febre hemorràgica de Crimea-Congo.
    4. Nivell de bioseguretat: NBS4.
  • ca  virus filamentós, n m
  • es  virus filamentoso, n m
  • fr  virus filamenteux, n m
  • en  filamentous virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definition
Virus amb una càpsida de morfologia allargada i prima, generalment helicoidal, que pot presentar-se amb embolcall o sense.

Note

  • 1. Els virus filamentosos poden tenir genoma d'RNA o DNA Aquesta forma allargada facilita la interacció amb les cèl·lules de l'hoste i pot influir en la transmissió del virus. L'estudi dels virus filamentosos és important per a la classificació vírica, la comprensió dels mecanismes d'entrada cel·lular i la patogènesi de malalties associades.
  • 2. Alguns exemples de virus filamentosos inclouen els Filoviridae (com els virus d'Ebola i Marburg) i els Potyviridae en plantes.
  • ca  virus filtrable, n m
  • es  virus filtrable, n m
  • fr  virus filtrable, n m
  • en  filterable virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definition
Virus capaç de passar a través d'un filtre de porcellana o de diatomees, el qual té la capacitat de retenir els bacteris.

Note

  • 1. Els virus filtrables van ser un concepte clau en els primers estudis de virologia per a distingir els agents infecciosos més petits que els bacteris. Poden infectar cèl·lules o teixits en cultiu i provocar efectes citopàtics o malalties en l'hoste.
  • 2. Alguns exemples clàssics de virus filtrables inclouen el virus de la febre groga, el virus de la ràbia i diversos tobamovirus vegetals.
  • ca  virus de fongs, n m
  • ca  micovirus, n m sin. compl.
  • ca  virus fúngic, n m sin. compl.
  • es  micovirus, n m
  • es  virus de hongos, n m
  • es  virus fúngico, n m
  • fr  mycovirus, n m
  • fr  virus fongique, n m
  • en  fungal virus, n
  • en  mycovirus, n
  • en  virus of fungi, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definition
Virus capaç d'infectar fongs i replicar-se dins de les seves cèl·lules.

Note

  • 1. Els virus de fongs poden tenir genoma d'RNA o DNA i no presenten, en la majoria dels casos, embolcall. Afecten especialment llevats i fongs filamentosos, sovint reduint el creixement o la capacitat patogènica de l'hoste. L'estudi d'aquests virus és rellevant per a la biotecnologia i la bioseguretat, així com per comprendre la diversitat vírica en els organismes no animals.
  • 2. Per exemple, Cryphonectria hypovirus 1 és el virus que infecta el fong causant de la malaltia del castanyer(Cryphonectria parasitica).
  • ca  virus gegant, n m
  • es  virus gigante, n m
  • fr  virus géant, n m
  • en  giant virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definition
Virus de grans dimensions, tant pel que fa a la mida de la càpsida com del genoma, que té més d'un milió de parells de bases i és capaç de codificar centenars de proteïnes.

Note

  • 1. Els virus gegants poden tenir un genoma de DNA bicatenari que excedeix els 0,5 µm i resulten visibles amb un microscopi òptic. Són de morfologia complexa, amb múltiples capes proteiques. Infecten principalment amebes i altres protists. Alguns contenen gens que abans es creien exclusius d'organismes cel·lulars. L'estudi dels virus gegants ha ampliat la comprensió de la diversitat vírica, l'evolució dels virus i la línia fronterera entre virus i organismes cel·lulars.
  • 2. Alguns exemples de virus gegants inclouen els Mimivirus, els Pandoravirus i els Pithovirus.
  • ca  virus helicoidal, n m
  • es  virus helicoidal, n m
  • fr  virus hélicoïdale, n m
  • en  helical virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definition
Virus que presenta una càpsida amb simetria helicoidal, en la qual les unitats proteiques s'organitzen al voltant del genoma en forma de bastó o de filament espiral, amb una cavitat central que conté l'àcid nucleic.

Note

  • 1. La simetria helicoidal permet encabir de manera eficient genomes d'RNA o DNA lineals dins de la càpsida. Aquests virus poden tenir o no embolcall i es troben tant en virus animals com en vegetals.
  • 2. Alguns exemples de virus helicoidals són els Rhabdovirus (virus de la ràbia) i els Tobamovirus (virus del mosaic del tomàquet).
  • ca  virus icosaèdric, n m
  • es  virus icosaédrico, n m
  • fr  virus icosaédrique, n m
  • en  icosaedric virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definition
Virus que presenta una càpsida amb simetria icosaèdrica, que té 20 cares en forma de triangle equilàter unides per 12 vèrtexs, la qual cosa proporciona una estructura estable i eficient per a empaquetar el genoma.

Note

  • 1. La simetria icosaèdrica és comuna en molts virus animals, vegetals i bacterians, i permet una protecció òptima del genoma amb un nombre mínim de proteïnes de càpsida. Aquests virus poden tenir o no embolcall i albergar genomes d'RNA o DNA, de cadena simple o doble.
  • 2. Alguns exemples de virus icosaèdrics són els adenovirus, els herpesvirus i els picornavirus.
  • ca  virus latent, n m
  • es  virus latente, n m
  • fr  virus latent, n m
  • en  latent virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definition
Virus que, després d'infectar una cèl·lula hoste, entra en un estat de repòs en el qual no es produeix replicació activa ni síntesi significativa de partícules víriques, tot i que pot reactivar-se posteriorment.

Note

  • 1. Els virus latents poden persistir dins l'hoste durant llargs períodes sense provocar símptomes evidents. La reactivació pot ser desencadenada per factors immunològics, estrès o altres estímuls. L'estudi dels virus latents és essencial per comprendre la persistència vírica, la cronicitat de les infeccions i el desenvolupament de tractaments antivírics.
  • 2. Aquesta estratègia és característica de molts Herpesviridae, com el virus de l'herpes simple i el virus de la varicel·la-zòster.
  • ca  virus lent, n m
  • es  virus lento, n m
  • fr  virus lent, n m
  • en  slow virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definition
Virus que produeix una infecció progressiva i de llarga durada, amb un període d'incubació prolongat abans de la manifestació de la malaltia.

Note

  • 1. Els virus lents es caracteritzen per replicar-se a baixa velocitat i per provocar una patogènesi gradual, sovint amb afectació crònica o progressiva del sistema hoste. L'estudi dels virus lents és fonamental per comprendre els mecanismes d'infecció persistent, l'evasió immunitària i el desenvolupament de tractaments antivírics a llarg termini.
  • 2. Un exemple clàssic són els lentivirus, com el virus de la immunodeficiència humana (VIH), que pot causar malalties greus després de diversos anys d'infecció asimptomàtica.
  • ca  virus lisogènic, n m
  • es  virus lisogénico, n m
  • fr  virus lysogénique, n m
  • en  lysogenic virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definition
Virus atenuat que després d'infectar la cèl·lula té un període d'inactivitat durant el qual el material genètic del virus s'incorpora al material genètic de la cèl·lula i es reduplica amb ella durant generacions fins que les condicions canvien.

Note

  • 1. En aquest estat, el genoma víric es replica juntament amb el de l'hoste i es transmet a les cèl·lules filles sense produir noves partícules víriques. La reactivació del virus lisogènic pot donar lloc a un cicle lític amb síntesi activa de virions i destrucció cel·lular. L'estudi dels virus lisogènics és clau per comprendre la regulació de la replicació vírica i els mecanismes d'infecció latent.
  • 2. Aquest tipus de cicle és característic de molts bacteriòfags, com el bacteriòfag lambda, i d'alguns retrovirus en cèl·lules animals. Un exemple de virus lisogènic és el virus de la immunodeficiència humana, causant de la sida.