Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  oració copulativa, n f
  • es  oración copulativa
  • fr  phrase copulative
  • en  copulative sentence

Definition
Oració que es construeix amb un verb copulatiu.

Note

  • En les oracions copulatives la predicació recau sobre un element no verbal i el verb serveix d'enllaç entre el subjecte i el predicat no verbal. Així, en l'oració copulativa El cotxe és nou, la predicació recau en l'adjectiu nou i el verb ser enllaça aquest predicat nominal amb el subjecte. Les oracions copulatives amb el verb ser es classifiquen en adscriptives i equatives. Tot i que la tradició gramatical no sol considerar copulatives les oracions amb un verb copulatiu i un locatiu, com ara El pare és a l'hort, també es poden analitzar com a copulatives, i concretament com a copulatives locatives.
  • ca  oració copulativa, n f
  • es  oración copulativa
  • fr  phrase copulative
  • en  copulative sentence

Definition
Oració coordinada en què els elements estan units per nexes que indiquen addició.

Note

  • Per exemple, Pere escura els plats i Maria els eixuga.
  • ca  oració atributiva, n f
  • ca  oració copulativa, n f sin. compl.
  • es  oración atributiva
  • fr  phrase attributive
  • en  attributive sentence

Definition
Oració simple que té un predicat nominal, això és, un predicat integrat per un atribut i per un verb que serveix de nexe entre el subjecte i l'atribut.

Note

  • Per exemple, Virgínia està cansada. Les oracions atributives normalment es classifiquen en equatives i adscriptives. S'oposa a oració predicativa.
  • ca  oració copulativa locativa, n f
  • es  oración copulativa locativa
  • fr  phrase copulative locative
  • en  locative copulative sentence

Definition
Oració copulativa en què l'atribut indica la localització del subjecte.

Note

  • Per exemple, El pare és a l'hort.
  • ca  oració copulativa temporal, n f
  • es  oración copulativa temporal
  • fr  phrase copulative temporelle
  • en  temporal copulative sentence

Definition
Oració copulativa en què l'atribut indica localització temporal.

Note

  • Per exemple, La presentació és demà a les deu del matí.
  • ca  oració d'infinitiu, n f
  • es  oración de infinitivo
  • fr  proposition infinitive
  • en  infinitive clause

Definition
Oració subordinada que presenta el verb en infinitiu.

Note

  • Per exemple, demanar-te un favor en Necessita demanar-te un favor. Poden funcionar com a complement directe, com en l'exemple anterior, com a subjecte (anar a la muntanya en M'agrada anar a la muntanya), com a complement d'una preposició en sintagmes que funcionen com a complement de règim (a dir-nos-ho en Ha accedit a dir-nos-ho), com a complement del nom (de fer una reunió en la proposta de fer una reunió), com a complement de l'adjectiu (per a cuinar en bo per a cuinar) o com a circumstancial (en eixir el sol en Eixirem en eixir el sol).
  • ca  oració nuclear, n f
  • ca  oració de base, n f sin. compl.
  • es  oración de base
  • es  oración nuclear
  • fr  phrase de base
  • fr  phrase nucléaire
  • en  kernel sentence

Definition
En els primers models de gramàtica generativa, oració activa, declarativa i afirmativa integrada per un sintagma nominal i un sintagma verbal els constituents dels quals no han sigut afectats per cap transformació.
  • ca  oració de gerundi, n f
  • es  oración de gerundio
  • fr  proposition gérondive
  • en  gerund clause

Definition
Oració subordinada que presenta el verb en gerundi.

Note

  • Per exemple, cridant fort en Va entrar cridant fort. Les oracions de gerundi poden desenvolupar la funció de circumstancials (o adjunts del predicat), com en l'exemple anterior, o bé la funció d'adjunts oracionals, com afegint una mica de pebre en Afegint una mica de pebre quedarà molt més bo.
  • ca  oració de l'ase, n f
  • es  oración burro
  • fr  phrase donkey
  • en  donkey sentence

Definition
Classe d'oració composta, exemplificada típicament per enunciats del tipus Tot llaurador que té un ase el maltracta o Si un llaurador té un ase, el maltracta, que planteja problemes teòrics a l'hora d'explicar la interpretació que reben els pronoms.

Note

  • En aquesta oració, el pronom el de l'oració principal té com a antecedent un sintagma nominal indefinit (un ase) que no té, però, la interpretació existencial que generalment s'associa a l'indefinit un, sinó universal ('per a tots els llauradors i per a tots els ases, si un llaurador té un ase, aleshores el maltracta').
  • ca  oració de relatiu, n f
  • ca  oració relativa, n f sin. compl.
  • ca  oració subordinada de relatiu, n f sin. compl.
  • es  oración de relativo
  • es  oración subordinada de relativo
  • fr  phrase relative
  • fr  phrase subordonnée relative
  • fr  proposition relative
  • en  relative clause

Definition
Oració subordinada introduïda per un relatiu, que pot funcionar com a pronom, com a adverbi o com a determinant.

Note

  • Tradicionalment les oracions de relatiu es classifiquen en adjectives i en substantives. Les primeres funcionen com a modificador d'un nom i equivalen a un adjectiu, mentre que les segones no modifiquen cap nom i tenen una funció equivalent a un sintagma nominal. Aquesta classificació no té en compte, però, l'existència d'oracions de relatiu amb valor adverbial. Per evitar aquest problema, una classificació alternativa diferencia les oracions de relatiu adjectives, o amb antecedent, de les oracions relatives lliures, o sense antecedent.