Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
oració coordinada oració coordinada

  • ca  oració coordinada, n f
  • es  oración coordinada
  • fr  phrase coordonnée
  • en  coordinate sentence

Definition
Oració composta constituïda per dues oracions sintàcticament equivalents.

Note

  • La classificació de les oracions coordinades presenta dificultats i varia segons els autors. L'opinió més generalitzada, però, consisteix a diferenciar tres tipus d'oracions coordinades: les copulatives, les adversatives i les disjuntives.
oració copulativa oració copulativa

  • ca  oració copulativa, n f
  • es  oración copulativa
  • fr  phrase copulative
  • en  copulative sentence

Definition
Oració que es construeix amb un verb copulatiu.

Note

  • En les oracions copulatives la predicació recau sobre un element no verbal i el verb serveix d'enllaç entre el subjecte i el predicat no verbal. Així, en l'oració copulativa El cotxe és nou, la predicació recau en l'adjectiu nou i el verb ser enllaça aquest predicat nominal amb el subjecte. Les oracions copulatives amb el verb ser es classifiquen en adscriptives i equatives. Tot i que la tradició gramatical no sol considerar copulatives les oracions amb un verb copulatiu i un locatiu, com ara El pare és a l'hort, també es poden analitzar com a copulatives, i concretament com a copulatives locatives.
oració copulativa oració copulativa

  • ca  oració copulativa, n f
  • es  oración copulativa
  • fr  phrase copulative
  • en  copulative sentence

Definition
Oració coordinada en què els elements estan units per nexes que indiquen addició.

Note

  • Per exemple, Pere escura els plats i Maria els eixuga.
oració copulativa oració copulativa

  • ca  oració atributiva, n f
  • ca  oració copulativa, n f sin. compl.
  • es  oración atributiva
  • fr  phrase attributive
  • en  attributive sentence

Definition
Oració simple que té un predicat nominal, això és, un predicat integrat per un atribut i per un verb que serveix de nexe entre el subjecte i l'atribut.

Note

  • Per exemple, Virgínia està cansada. Les oracions atributives normalment es classifiquen en equatives i adscriptives. S'oposa a oració predicativa.
oració copulativa locativa oració copulativa locativa

  • ca  oració copulativa locativa, n f
  • es  oración copulativa locativa
  • fr  phrase copulative locative
  • en  locative copulative sentence

Definition
Oració copulativa en què l'atribut indica la localització del subjecte.

Note

  • Per exemple, El pare és a l'hort.
oració copulativa temporal oració copulativa temporal

  • ca  oració copulativa temporal, n f
  • es  oración copulativa temporal
  • fr  phrase copulative temporelle
  • en  temporal copulative sentence

Definition
Oració copulativa en què l'atribut indica localització temporal.

Note

  • Per exemple, La presentació és demà a les deu del matí.
oració d'infinitiu oració d'infinitiu

  • ca  oració d'infinitiu, n f
  • es  oración de infinitivo
  • fr  proposition infinitive
  • en  infinitive clause

Definition
Oració subordinada que presenta el verb en infinitiu.

Note

  • Per exemple, demanar-te un favor en Necessita demanar-te un favor. Poden funcionar com a complement directe, com en l'exemple anterior, com a subjecte (anar a la muntanya en M'agrada anar a la muntanya), com a complement d'una preposició en sintagmes que funcionen com a complement de règim (a dir-nos-ho en Ha accedit a dir-nos-ho), com a complement del nom (de fer una reunió en la proposta de fer una reunió), com a complement de l'adjectiu (per a cuinar en bo per a cuinar) o com a circumstancial (en eixir el sol en Eixirem en eixir el sol).
  • ca  oració nuclear, n f
  • ca  oració de base, n f sin. compl.
  • es  oración de base
  • es  oración nuclear
  • fr  phrase de base
  • fr  phrase nucléaire
  • en  kernel sentence

Definition
En els primers models de gramàtica generativa, oració activa, declarativa i afirmativa integrada per un sintagma nominal i un sintagma verbal els constituents dels quals no han sigut afectats per cap transformació.
oració de gerundi oració de gerundi

  • ca  oració de gerundi, n f
  • es  oración de gerundio
  • fr  proposition gérondive
  • en  gerund clause

Definition
Oració subordinada que presenta el verb en gerundi.

Note

  • Per exemple, cridant fort en Va entrar cridant fort. Les oracions de gerundi poden desenvolupar la funció de circumstancials (o adjunts del predicat), com en l'exemple anterior, o bé la funció d'adjunts oracionals, com afegint una mica de pebre en Afegint una mica de pebre quedarà molt més bo.
oració de l'ase oració de l'ase

  • ca  oració de l'ase, n f
  • es  oración burro
  • fr  phrase donkey
  • en  donkey sentence

Definition
Classe d'oració composta exemplificada típicament per enunciats del tipus Tot llaurador que té un ase el maltracta o Si un llaurador té un ase, el maltracta, que planteja problemes teòrics a l'hora d'explicar la interpretació que rep el pronom el.

Note

  • En aquest tipus d'oracions, el pronom el de l'oració principal té com a antecedent un sintagma nominal indefinit (un ase) que no té, però, la interpretació existencial que generalment s'associa a l'indefinit un, sinó universal ('per a tots els grangers i per a tots els ases, si un granger té un ase, aleshores el colpeja').