oració adverbial
oració adverbial
- ca oració adverbial, n f
- es oración adverbial
- fr phrase adverbiale
- en adverbial clause
Definition
Oració subordinada que equival funcionalment i distribucionalment a un adverbi o a un sintagma preposicional amb valor adverbial.
Note
- Les oracions adverbials plantegen problemes a l'hora de classificar-les i delimitar-ne l'inventari. Segons un criteri bastant generalitzat, les adverbials es classifiquen en circumstancials i en no circumstancials, o adverbials impròpies. Les primeres són sempre commutables per un adverbi i assenyalen una determinació de temps, de lloc o de manera; les segones indiquen relacions de causa/efecte o de tesi/antítesi, i inclouen les causals, les consecutives, les concessives, les condicionals, les finals i les comparatives.
oració adversativa
oració adversativa
- ca oració adversativa, n f
- es oración adversativa
- fr phrase adversative
- en adversative sentence
Definition
Oració coordinada que indica un contrast entre les dues oracions que la componen.
Note
- Per exemple, No m'agrada la llet, però me la beuré. Diferents lingüistes han defensat que les adversatives pertanyen a les oracions interordinades. Els nexes més normals que assenyalen aquesta relació adversativa són però i sinó.
oració afirmativa
oració afirmativa
- ca oració afirmativa, n f
- es oración afirmativa
- fr phrase affirmative
- en affirmative sentence
Definition
Oració que no conté cap element sintàctic negatiu amb què s'expressa una situació considerada com a veritable, possible, probable, contingent o necessària.
Note
- S'oposa a oració negativa.
oració agramatical
oració agramatical
- ca oració mal formada, n f
- ca oració agramatical, n f sin. compl.
- es oración mal formada
- fr phrase mal formée
- en ill-formed sentence
Definition
En gramàtica generativa, oració que no s'adequa a la gramàtica d'una llengua.
oració assertiva
oració assertiva
- ca oració declarativa, n f
- ca oració assertiva, n f sin. compl.
- ca oració enunciativa, n f sin. compl.
- ca oració indicativa, n f sin. compl.
- es oración declarativa
- es oración enunciativa
- es oración indicativa
- fr phrase déclarative
- fr phrase énonciative
- fr phrase indicative
- en declarative sentence
- en indicative sentence
Definition
Oració que expressa un judici o una asserció, de caràcter afirmatiu o negatiu.
Note
- Per exemple, Els éssers humans són animals socials.
oració atributiva
oració atributiva
- ca oració atributiva, n f
- ca oració copulativa, n f sin. compl.
- es oración atributiva
- fr phrase attributive
- en attributive sentence
Definition
Oració simple que té un predicat nominal, això és, un predicat integrat per un atribut i per un verb que serveix de nexe entre el subjecte i l'atribut.
Note
- Per exemple, Virgínia està cansada. Les oracions atributives normalment es classifiquen en equatives i adscriptives. S'oposa a oració predicativa.
oració bàsica
oració bàsica
- ca oració bàsica, n f
- es oración básica
- fr phrase de base
- en base sentence
Definition
En gramàtica tradicional i estructural, oració declarativa, afirmativa i activa.
Note
- Per exemple, l'oració Manel ha escrit un llibre de poemes és una oració bàsica, a diferència de Ha escrit Manel un llibre de poemes?, que seria una oració derivada de l'anterior.
oració ben formada
oració ben formada
- ca oració ben formada, n f
- ca oració gramatical, n f sin. compl.
- es oración bien formada
- fr phrase bien formée
- en well formed sentence
Definition
En gramàtica generativa, oració que pot ser generada per la gramàtica d'una llengua.
oració causal
oració causal
- ca oració causal, n f
- es oración causal
- fr proposition causale
- en causal clause
Definition
Oració subordinada adverbial que expressa el motiu o la raó del que s'indica en el predicat de l'oració principal o bé aporta un incís explicatiu del que es diu en l'oració principal, de la manera com es diu o de per què el parlant diu el que diu.
Note
- És el cas de perquè vol guanyar diners en l'oració Treballa perquè vol guanyar diners, que indica el motiu de l'acte de treballar, o de ja que ens pot ajudar en la nostra investigació en l'oració És una idea interessant, ja que ens pot ajudar en la nostra investigació, que explica per què el parlant qualifica la idea d'interessant. Diferents lingüistes han defensat que les causals pertanyen a les oracions interordinades. Els nexes que normalment introdueixen aquestes oracions són perquè, com que, vist que, per tal com, puix que o ja que. Les subordinades causals se solen classificar en causals internes i externes, atenent a criteris estructurals, i en causals de l'enunciat (o de contingut) i de l'enunciació (o pragmàtiques), atenent a criteris pragmàtics. Les causals internes funcionen com a complements circumstancials i formen part del predicat de l'oració principal (com en Se n'ha anat perquè estava cansat), mentre que les externes funcionen com a adjunts oracionals i ocupen una posició perifèrica dins l'estructura de l'oració composta, a l'esquerra o a la dreta de l'oració principal (com en Com que era molt tard, decidiren posposar la reunió o Decidiren tancar la reunió, ja que era molt tard) i més esporàdicament en posició parentètica (com en Decidiren, ja que era molt tard, posposar la reunió). Des d'un punt de vista semàntic, les causals externes solen ser considerades causals explicatives, en el sentit que introdueixen una explicació o justificació del conjunt del que es diu en l'oració principal, de la manera com es diu o de per què el parlant diu el que diu. Per altra banda, les causals de l'enunciat incideixen sobre el contingut del predicat o del conjunt de l'oració principal, com en els exemples adduïts fins ara, mentre que les causals de l'enunciació expliquen l'acte de parla que fa el parlant amb l'oració principal (com en Ves-te'n, que faràs tard, en què la causal explica l'ordre o el suggeriment expressat amb l'imperatiu) o la deducció que du el parlant a fer una determinada afirmació (com en El pare està preocupat, perquè no diu res, en què el parlant dedueix i declara que el seu pare està preocupat, a partir del fet que no diu res).
oració circumstancial
oració circumstancial
- ca oració circumstancial, n f
- es oración circunstancial
- fr proposition circonstancielle
- en circumstantial clause
Definition
Oració subordinada adverbial que és sempre commutable per un adverbi i que assenyala una determinació de temps, de lloc o de manera.
Note
- Segons aquesta determinació, es diferencien les circumstancials de temps, de lloc i de manera. Els subordinadors més normals d'aquestes oracions són els relatius quan, on i com, raó per la qual alguns autors consideren que aquestes oracions són relatives sense nucli o sense antecedent. Per exemple, Vaig anar on tu em vas dir.
