conjugació
conjugació
- ca conjugació, n f
- es conjugación
- fr conjugaison
- en conjugation
Definition
Flexió del verb per addició al radical verbal de desinències de persona, nombre, temps, aspecte, mode i veu.
Note
- Cada verb, en ser flexionat, s'ordena en un paradigma determinat que s'identifica sovint amb el d'altres verbs de flexió coincident; d'ací sorgeix un criteri que diferencia diverses conjugacions. En general, es poden distingir tres conjugacions: la primera, que és la més productiva i inclou els verbs que presenten la terminació ‑ar en l'infinitiu (parlar); la segona, que no és productiva i inclou els que tenen les terminacions ‑re àtona (vendre), ‑er àtona (témer), ‑er tònica (voler) i els verbs dir i dur, i la tercera, que inclou els que acaben en ‑ir, excepte el verb dir, i es divideix en dues subconjugacions, la incoativa, que té una important productivitat i es caracteritza formalment per l'anomenat increment incoatiu que prenen algunes formes de present (patir), i la pura, que no és productiva i no presenta aquest increment (dormir). Aquestes són les conjugacions anomenades regulars. Hi ha verbs que no segueixen en algun aspecte el paradigma al qual pertanyen i que es conjuguen irregularment.
conjugació incoativa
conjugació incoativa
- ca conjugació incoativa, n f
- es conjugación incoativa
- fr conjugaison inchoative
- en inchoative conjugation
Definition
Model de conjugació dels verbs de la tercera conjugació que presenten l'increment ‑sc- o ‑eix (o ‑ix) en les formes de present que no tenen vocal temàtica.
Note
- Segueixen aquest model de conjugació verbs com servir, patir, que reben el nom de verbs incoatius.
conjugació objectiva
conjugació objectiva
- ca conjugació objectiva, n f
- es conjugación objectiva
- fr conjugaison objective
- en object conjugation
Definition
Conjugació de llengües en què el verb conté afixos motivats pels complements verbals (el complement directe o l'indirecte).
Note
- El basc, per exemple, se sol caracteritzar com a llengua amb conjugació objectiva. Per exemple, en l'oració basca Oparia ekarri dizut 't'he portat un regal', l'auxiliar verbal (dizut) té el prefix d- (que indica que el complement directe és tercera persona del singular), el sufix ‑zu- (que indica que el complement indirecte és segona persona del singular) i el sufix ‑t que indica que el subjecte és primera persona del singular). En les llengües romàniques, l'expressió s'ha utilitzat a vegades per a referir-se als pronoms febles que apareixen adjuntats necessàriament al verb.
conjugació pura
conjugació pura
- ca conjugació pura, n f
- es conjugación pura
- fr conjugaison pure
- en object conjugation
Definition
Model de conjugació dels verbs de la tercera conjugació que no presenten cap increment del radical en cap forma.
Note
- Per exemple, dormir i sentir. [V. increment incoatiu]
conjunció
conjunció
- ca conjunció, n f
- es conjunción
- fr conjonction
- en conjunction
Definition
En gramàtica generativa, operació sintàctica que consisteix a agrupar dues estructures profundes per tal de produir un únic enunciat en l'estructura superficial.
Note
- Manel parla pels descosits i Josep parla pels descosits s'agrupen i formen Manel i Josep parlen pels descosits.
conjunció
conjunció
- ca conjunció, n f
- es conjunción
- fr conjonction
- en conjunction
Definition
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen perquè tenen una forma invariable i funcionen com a nexe entre oracions i, en alguns casos, entre sintagmes o constituents d'un sintagma.
Note
- Les conjuncions poden ser coordinants, subordinants i, segons alguns lingüistes, interordinants. Aquestes se subclassifiquen, alhora, segons el valor semàntic i el tipus de relació sintàctica que estableixen entre els elements que connecten.
conjunció adverbial
conjunció adverbial
- ca conjunció adverbial, n f
- es conjunción adverbial
- fr conjonction adverbiale
- en adverbial conjunction
Definition
Conjunció que introdueix una oració subordinada adverbial.
Note
- Per exemple, la conjunció condicional si, la final perquè o l'adverbial mentre. És debatut l'estatus de moltes conjuncions adverbials i hi ha autors que consideren que n'hi ha que no són pròpiament conjuncions. La conjunció final perquè, per exemple, es podria analitzar també com la seqüència formada per la preposició final per i la conjunció completiva que. Des d'aquesta perspectiva, la construcció final perquè li ho faces saber de l'oració T'ho dic perquè li ho faces saber, s'analitzaria com un sintagma preposicional, format per la preposició per, que pren com a complement la subordinada precedida de que. Així mateix, en el cas de mentre, es podria considerar que no es tracta pròpiament d'una conjunció sinó d'un adverbi relatiu.
conjunció adversativa
conjunció adversativa
- ca conjunció adversativa, n f
- es conjunción adversativa
- fr conjonction adversative
- en adversative conjunction
Definition
Conjunció coordinant que introdueix una oració que indica un contrast respecte al que s'indica en l'altra oració coordinada.
Note
- Per exemple, però en l'oració No m'agrada la llet però me la beuré. A diferència de les conjuncions coordinants típiques, les adversatives sols poden enllaçar dos elements. Aquest fet, i el tipus de relació semàntica que s'estableix en les oracions adversatives, ha dut alguns lingüistes a considerar que les conjuncions adversatives pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants. Són adversatives les conjuncions però, mes, sinó. Les conjuncions adversatives poden ser excloents, com sinó, o no excloents, com però. En el primer cas, es nega el primer membre de la construcció adversativa i és substituït pel segon (No estudia a la Universitat de Girona sinó a la de Lleida). En el segon cas, en canvi, el segon membre només indica una oposició parcial o restricció sobre el primer (És molt bona persona, però té el geni curt).
conjunció causal
conjunció causal
- ca conjunció causal, n f
- es conjunción causal
- fr conjonction causale
- en causal conjunction
Definition
Conjunció subordinant que introdueix una oració que indica el motiu o la raó del que expressa el predicat verbal de l'oració principal, o que explica el contingut de l'oració principal o algun aspecte d'aquesta.
Note
- Per exemple, perquè en l'oració Treballa perquè vol guanyar diners. Diferents lingüistes han defensat que les conjuncions causals pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants. Són causals les conjuncions perquè, puix, car, que i les locucions conjuntives ja que, com que, per tal com, puix que.
conjunció comparativa
conjunció comparativa
- ca conjunció comparativa, n f
- es conjunción comparativa
- fr conjonction comparative
- en comparative conjunction
Definition
Conjunció subordinant que introdueix el segon terme d'una comparació.
Note
- Són comparatives, la conjunció que en oracions com És més eixerida que tu, i la conjunció com en oracions com És tan eixerida com tu. Les conjuncions comparatives es troben en correlació amb un quantificador comparatiu (els quantificadors més i tan) o un comparatiu sintètic (millor, pitjor).
