Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  aspecte progressiu, n m
  • es  aspecto progresivo
  • fr  aspect progressif
  • en  progressive aspect

Definition
Aspecte que presenta la situació expressada pel verb en el procés de realització.

Note

  • L'aspecte progressiu s'expressa per mitjà dels temps verbals, com l'imperfet d'indicatiu (Estudiava quan vaig arribar-hi) o per mitjà de la perífrasi «estar + gerundi» (estava estudiant) o, a vegades, per mitjà d'un temps imperfectiu. L'aspecte progressiu és un tipus d'aspecte imperfectiu.
  • ca  aspecte puntual, n m
  • es  aspecto puntual
  • fr  aspect ponctuel
  • en  punctual aspect

Definition
Aspecte que presenta la situació expressada pel verb en un moment del seu desenvolupament, siga en el seu inici, com l'aspecte inceptiu o l'incoatiu, siga en l'acabament, com el conclusiu, siga en el resultat, com el resultatiu.
  • ca  aspecte resultatiu, n m
  • es  aspecto resultativo
  • fr  aspect résultatif
  • en  resultative aspect

Definition
Aspecte que assenyala que un determinat estat s'ha produït a conseqüència d'una acció anterior.

Note

  • Per exemple, Tinc fets tots els exercicis. L'aspecte resultatiu és un tipus d'aspecte puntual.
  • ca  aspecte semelfactiu, n m
  • es  aspecto semelfactivo
  • fr  aspect semelfactif
  • en  semelfactive aspect

Definition
Aspecte que indica que un esdeveniment que pot formar part d'una sèrie d'esdeveniments s'ha produït una única vegada.

Note

  • Algunes llengües, com les hopi, utilitzen formes distintives per a expressar aquest valor. En la majoria de llengües, però, es tracta d'una diferència semàntica relacionada amb la modalitat de l'acció. Aquest valor, es troba, per exemple en Li pegà un colp enfront de El colpejà. Contrasta amb aspecte iteratiu.
  • ca  aspecte sintagmàtic, n m
  • ca  aspecte sintàctic, n m sin. compl.
  • es  aspecto sintáctico
  • es  aspecto sintagmático
  • fr  aspect syntagmatique
  • fr  aspect syntaxique
  • en  syntactic aspect
  • en  syntagmatic aspect

Definition
Aspecte expressat per mitjà d'una perífrasi verbal.

Note

  • Per exemple, l'aspecte habitual expressat per la perífrasi «soler + gerundi» o el progressiu expressat per «estar + gerundi».
  • ca  aspecte sintagmàtic, n m
  • ca  aspecte sintàctic, n m sin. compl.
  • es  aspecto sintáctico
  • es  aspecto sintagmático
  • fr  aspect syntagmatique
  • fr  aspect syntaxique
  • en  syntactic aspect
  • en  syntagmatic aspect

Definition
Aspecte expressat per mitjà d'una perífrasi verbal.

Note

  • Per exemple, l'aspecte habitual expressat per la perífrasi «soler + gerundi» o el progressiu expressat per «estar + gerundi».
  • ca  aspecte analític, n m
  • ca  aspecte sintagmàtic, n m sin. compl.
  • es  aspecto analítico
  • fr  aspect analytique
  • en  analytic aspect

Definition
Aspecte característic de les formes verbals compostes amb haver més participi, que tenen el valor d'anterioritat i d'acabament respecte a les simples corresponents.

Note

  • Per exemple, hauré cantat indica anterioritat respecte a cantaré. S'oposa a aspecte sintètic.
  • ca  aspecte sintètic, n m
  • ca  aspecte flexiu, n m sin. compl.
  • es  aspecto sintético
  • fr  aspect synthétique
  • en  synthetic aspect

Definition
Aspecte característic de les formes verbals simples, per oposició a les formes compostes de haver més participi, que tenen el valor d'anterioritat i d'acabament respecte a les simples corresponents.

Note

  • Per exemple, hauré cantat indica anterioritat respecte a cantaré. S'oposa a aspecte analític.
  • ca  aspecte tensiu, n m
  • es  aspecto tensivo
  • fr  aspect tensif
  • en  tensive aspect

Definition
En psicomecànica, aspecte característic de l'infinitiu.
  • ca  aspiració, n f
  • es  aspiración
  • fr  aspiration
  • en  aspiration

Definition
Tret d'alguns sons o fonemes que consisteix a acompanyar l'articulació d'un buf, sonor o sord, localitzat al vel del paladar, l'úvula, la faringe o la laringe.

Note

  • En les llengües germàniques, l'oposició entre les sèries oclusives no rau en la presència o absència de sonoritat, com en les llengües romàniques, sinó en la presència o absència d'aspiració: /ph, th, kh/ enfront de /b, d, g/.