Neoloteca

ca viatger pendular | viatgera pendular, n m, f
es viajero pendular | viajera pendular, n m, f
fr migrant pendulaire | migrante pendulaire, n m, f
fr navetteur | navetteuse, n m, f
fr travailleur pendulaire | travailleuse pendulaire, n m, f
it pendolare, n m, f
en commuter, n

Transports > Mobilitat

Definition

Persona que es desplaça d'acord amb l'esquema de la mobilitat pendular.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mobilitat pendular i viatger pendular | viatgera pendular:

S'aprova la denominació mobilitat pendular, juntament amb el terme relacionat viatger pendular | viatgera pendular, pels motius següents:

Pel que fa al nom mobilitat pendular,

·tot i que fa referència a un concepte poc utilitzat pels especialistes en el nostre context, resulta útil disposar d'una forma per a designar-lo, sobretot en estudis comparatius amb altres realitats (els especialistes catalans donen prioritat a l'estudi de la mobilitat ocupacional i la mobilitat obligada, que permeten gestionar més àmpliament el transport públic urbà i interurbà);

·és una forma adequada des del punt de vista semàntic perquè transmet, per mitjà de l'ús metafòric de l'adjectiu pendular, la idea d'un viatge d'anada i tornada repetitiu entre dos punts;

·és una forma que es documenta en contextos especialitzats i que ja havia tingut una certa difusió des del TERMCAT mateix;

·permet crear fàcilment termes relacionats a partir de l'aplicació de l'adjectiu (per exemple, viatger pendular | viatgera pendular);

·té l'aval dels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà, francès i italià.

Pel que fa al nom de doble gènere viatger pendular | viatgera pendular,

·és una forma sintètica, transparent i semànticament adequada, creada amb el nucli viatger | viatgera i l'adjectiu pendular, que remet a la forma primera mobilitat pendular.

·té l'aval dels especialistes.

Es descarten les alternatives commutació i commutador | commutadora perquè no tenen cap ús amb aquest sentit, a diferència de les formes angleses originals, i perquè es basen en una imatge que es considera menys transparent que la referida al moviment de vaivé d'un pèndol.

[Acta 599, 16 de desembre de 2015]

ca vícitra vina, n f
es vichitra vina
fr vichitra vina
en vichitra veena
en vichitra vina

Música > Instruments musicals

Definition

Instrument cordòfon constituït per un mànec llarg, d'uns 90 cm de llargada, sense trasts, als extrems del qual hi ha dues caixes de ressonància esfèriques de la mateixa mida, tradicionalment fetes de carabassa, amb cinc cordes principals, tres bordons i onze cordes harmòniques, que es toca amb un plectre en una mà mentre amb l'altra es pressionen les cordes amb una peça de vidre o de pedra, recolzant-lo a terra en posició horitzontal.

Note

És un instrument d'origen indi.
La grafia c de vícitra correspon a una oclusiva palatal sorda, si bé hi ha una certa tendència, especialment en les llengües en què no existeix aquest so, a fer-ne una realització avançada, com a africada postalveolar. La transliteració segons el sistema internacional és vicitrā vīṇā.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

(1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme vícitra vina:

La grafia c de la forma transliterada correspon a una oclusiva palatal sorda, si bé hi ha una certa tendència, especialment en les llengües en què no existeix aquest so, a fer-ne una realització avançada, com a africada postalveolar (tx). Tot i així, es descarta l'adaptació vítxitra perquè s'allunya en excés de la grafia transliterada i tampoc no reprodueix fidelment la pronúncia de la llengua d'origen; a més, tenint en compte que no es tracta d'un terme gaire estès, es considera que l'adaptació no està del tot justificada.

Vicitra en la llengua d'origen és un mot esdrúixol, i és per aquest motiu que s'ha aprovat la forma adaptada vícitra.

Pel que fa a la forma vina, es tracta d'una adaptació del sànscrit vīṇā ja normalitzada pel Consell Supervisor, com a substantiu femení, per a designar l'instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 150 cm de llargada, amb un mànec llarg a la part posterior del qual es fixa una carabassa que fa de ressonador secundari, i amb una caixa de ressonància principal de forma semiesfèrica, feta també amb una carabassa o bé de fusta, amb trasts, claviller i set cordes metàl·liques, quatre de principals i tres de secundàries.

ca victòria per tocat, n f
es victoria por tocado
fr victoire par tomber
en victory by fall
en victory for touch

Esport > Esports de combat > Lluita

Definition

Victòria obtinguda pel lluitador que aconsegueix que el seu contrari toqui a terra amb totes dues espatlles durant el temps necessari perquè l'àrbitre pugui constatar-ho.

ca victron, n m
es victron
en victron
de Victron

Indústria > Indústria química

Definition

Plàstic de poliestirè utilitzat per a imitar l'ambre.

Note

El victron va ser fabricat inicialment als EUA.
La denominació victron prové de la marca comercialVictron.

ca vida, n f
es vida
fr brillance
it vita
en brilliancy
de Brillanz

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definition

Llum procedent d'una gemma com a resultat de la reflexió total en la cara interior de les facetes de la culata.

Note

El diamant presenta aquest fenomen amb la màxima intensitat.

ca vida mitjana, n f
es vida media
fr vie moyenne
en mean life

Física

Definition

Valor mitjà del temps d'existència d'un nucli d'una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.

ca vidadillo, n m
es crespiello, n m
es garnacha basta, n f
es garnacha gorda, n f
es miguel, n m
es vidadillo, n m
es vitadillo, n m
fr crespiello, n m
fr vidadillo, n m
en Vidadillo, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definition

Cep conreat tradicionalment a Aragó, sobretot a la regió de Carinyena, resistent a la secada.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vidadillo:

S'aprova la denominació vidadillo, manlleu del castellà (i aquest, segons algunes fonts, de l'aragonès vidau 'conjunt de ceps'), pels motius següents:

·és la forma documentada en català per a fer referència a aquesta varietat, tant en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) com en textos especialitzats del sector;

·malgrat que és un manlleu, s'inscriu fàcilment en el sistema gràfic i fonètic del català;

·és una designació anàloga, des del punt de vista formal, a altres denominacions ja catalanes també d'origen castellà, com ara armadillo, codillo o tresillo;

·es documenta també en altres llengües;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la sinonímia amb garnatxa del Po i cap pelat, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que designin realment aquesta varietat.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca vidadillo, n m
es crespiello, n m
es garnacha basta, n f
es garnacha gorda, n f
es miguel, n m
es vidadillo, n m
es vitadillo, n m
fr crespiello, n m
fr vidadillo, n m
en Vidadillo, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definition

Raïm negre produït pel cep vidadillo, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans o grossos i ovoides.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vidadillo:

S'aprova la denominació vidadillo, manlleu del castellà (i aquest, segons algunes fonts, de l'aragonès vidau 'conjunt de ceps'), pels motius següents:

·és la forma documentada en català per a fer referència a aquesta varietat, tant en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) com en textos especialitzats del sector;

·malgrat que és un manlleu, s'inscriu fàcilment en el sistema gràfic i fonètic del català;

·és una designació anàloga, des del punt de vista formal, a altres denominacions ja catalanes també d'origen castellà, com ara armadillo, codillo o tresillo;

·es documenta també en altres llengües;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la sinonímia amb garnatxa del Po i cap pelat, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que designin realment aquesta varietat.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca vidadillo, n m
es crespiello, n m
es garnacha basta, n f
es garnacha gorda, n f
es miguel, n m
es vidadillo, n m
es vitadillo, n m
fr crespiello, n m
fr vidadillo, n m
en Vidadillo, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definition

Vi elaborat amb raïm vidadillo, àcid, ric en tanins i de color intens.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vidadillo:

S'aprova la denominació vidadillo, manlleu del castellà (i aquest, segons algunes fonts, de l'aragonès vidau 'conjunt de ceps'), pels motius següents:

·és la forma documentada en català per a fer referència a aquesta varietat, tant en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) com en textos especialitzats del sector;

·malgrat que és un manlleu, s'inscriu fàcilment en el sistema gràfic i fonètic del català;

·és una designació anàloga, des del punt de vista formal, a altres denominacions ja catalanes també d'origen castellà, com ara armadillo, codillo o tresillo;

·es documenta també en altres llengües;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la sinonímia amb garnatxa del Po i cap pelat, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que designin realment aquesta varietat.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca videocasset, n f
ca vídeo, n m sin. compl.
es videocasete
fr cassette vidéo
fr vidéocassette
en video cassette

Audiovisuals > Imatge. So

Definition

Casset que conté una cinta de vídeo.

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition