Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  tell americà, n m
  • ca  til·ler americà, n m sin. compl.
  • es  tilo americano, n m
  • fr  tilleul américaine, n m
  • fr  tilleul d'Amérique, n m
  • en  American limetree, n
  • en  basswood, n
  • en  linden, n
  • de  amerikanische Linde, n f

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Tilia americana (família de les malvàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre blanc crema i marró rosat clar i l'albeca blanca, crema o marró pàl·lid, emprada principalment en la fabricació de teclats de piano i embalatges d'aliments, ebenisteria i fusteria interior.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tell americà (sin. compl. til·ler americà):

    S'aproven les denominacions tell americà (com a forma principal) i til·ler americà (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull tell i til·ler com a sinònims referits, en general, a un arbre del gènere Tilia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que es tracta d'una fusta originària de l'Amèrica del Nord;

    ·són formes ja documentades en català;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]
  • ca  tíl·lide, n f
  • es  tílide
  • fr  thyllose
  • en  tylose

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definition
Evaginació de les cèl·lules annexes parenquimàtiques que penetra en un vas llenyós a través d'un porus, causada per diferències de pressió.
  • ca  tilsit [de], n m
  • es  tilsit
  • fr  tilsit
  • en  Tilsit
  • de  Tilsiter

Làctics

Definition
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, que durant els primers mesos de maduració se sotmet a rentatges amb aigua, de gust lleugerament afruitat, originari de la ciutat de Tilsit.

Note

  • Tilsit és la denominació que va rebre la ciutat russa de Sovetsk durant la dominació prussiana.
  • ca  peveter, n m
  • ca  timiatèrion, n m sin. compl.
  • es  pebetero
  • es  thymiaterion
  • es  timiaterio
  • en  burner
  • en  thymiaterion

Història > Arqueologia, Arts > Escultura

Definition
Vas on es cremaven substàncies aromàtiques.
  • ca  tinàmids, n m pl
  • nc  Tinamidae

Zoologia > Ocells

Definition
Família d'ocells de l'ordre dels estrucioniformes.
  • ca  tinamú tataupà, n m
  • es  tinamú tataupá, n m
  • fr  tinamou tataupa, n m
  • en  tataupa tinamou, n
  • de  Tataupatinamu, n m
  • nc  Crypturellus tataupa

Zoologia > Ocells

Definition
Taxonomia: Estrucioniformes > Tinàmids > Crypturellus

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tinamú tataupà:

    S'aprova la denominació tinamú tataupà per a fer referència a l'espècie Crypturellus tataupa (de la família dels tinàmids, de l'ordre dels estrucioniformes), pròpia dels boscos secs de les regions tropicals i subtropicals del sud-est de l'Amèrica del Sud, pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, constituïda pel nucli tinamú, substantiu procedent del galibi(1) ja recollit al diccionari normatiu(2), i el modificador tataupà, substantiu d'origen guaraní present al nom científic que significa, segons algunes fonts, 'llar', 'casa', i que s'aplica a aquest ocell perquè és una espècie que sol acostar-se a les cases;

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquestes espècies;(3)

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

    ·és la forma proposada pels especialistes.

    Es descarta la forma tinamú tataupa, tot i que es documenta en algunes fonts, probablement per mimetisme amb el nom científic i amb l'anglès, perquè tant en la llengua d'origen (el guaraní) com en la llengua vehicular (el castellà) el segon mot és agut.


    (1) Llengua de la família carib parlada en cinc estats (Veneçuela, la Guyana, Surinam, la Guaiana Francesa i el Brasil) amb variants oficials diferents.
    (www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/Fitxa/galibi/MTUyOTc5Nw==/#.WBsT0WL2gtc.link <www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/Fitxa/galibi/MTUyOTc5Nw==/%23.WBsT0WL2gtc.link&gt;)

    (2) El diccionari normatiu recull tinamú associat a l'espècie Tinamus robustus, actualment Tinamus major. De tota manera, es tracta del nom genèric que s'aplica a qualsevol de les 49 espècies de la família dels tinàmids.

    (3) Es recull, concretament, a les fonts següents:
    LEPAGE, Denis. Avibase: The world bird database [en línia]. Port Roean: Bird Studies Canada, cop. 2016. <<avibase.bsc-eoc.org/avibase.jsp?lang=EN&gt;>
    Viquipèdia: L'enciclopèdia lliure [en línia]. St. Petersburg, Fl.: Wikimedia Foundation, 2016. <<ca.wikipedia.org/&gt;>

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]
  • ca  tinocòrids, n m pl
  • nc  Thinocoridae

Zoologia > Ocells

Definition
Família d'ocells de l'ordre dels caradriformes.
  • ca  tinquicultura, n f
  • es  tenquicultura

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Cria de tenques amb finalitats comercials o de repoblació.
  • ca  garnatxa tintorera, n m/f
  • ca  tintorera, n m/f sin. compl.
  • es  alicante bouschet, n m
  • es  garnacha tintorera, n f
  • es  negral, n m
  • fr  alicante bouschet, n m
  • fr  teinturier, n m
  • en  Alicante Bouschet, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definition
Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.

Note

  • 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa tintorera (sin. compl. tintorera):

    S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

    ·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

    Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  garnatxa tintorera, n m/f
  • ca  tintorera, n m/f sin. compl.
  • es  alicante bouschet, n m
  • es  garnacha tintorera, n f
  • es  negral, n m
  • fr  alicante bouschet, n m
  • fr  teinturier, n m
  • en  Alicante Bouschet, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definition
Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.

Note

  • 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa tintorera (sin. compl. tintorera):

    S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

    ·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

    Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]