Neoloteca

ca taxa de congestió, n f
es tarificación por congestión, n f
fr tarification de la congestion, n f
en congestion charge, n
en road value pricing, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definition

Taxa que grava la circulació de vehicles a l'interior d'una àrea determinada, sovint urbana, amb independència del nombre i la llargada dels desplaçaments efectuats durant el seu període de vigència, que té l'objectiu de reduir-ne la congestió.

Note

1. És freqüent que la taxa de congestió tingui una vigència anual. El control del pagament d'aquesta taxa es pot fer per mitjans diversos; per exemple, per mitjà d'un adhesiu fixat al parabrisa del vehicle.
2. En contrast amb la taxa de congestió, el peatge de congestió s'aplica a una via de comunicació i té en compte cadascun dels desplaçaments que s'efectuen.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes taxa de congestió i peatge de congestió:

S'aprova la denominació taxa de congestió, juntament amb el terme relacionat peatge de congestió, pels motius següents:

·són formes transparents que reflecteixen la proximitat dels conceptes, ja que el nucli indica que es tracta d'impostos, en un cas de valor fix (taxa de congestió) i en l'altre de valor variable (peatge de congestió), i el complement de congestió fa referència a l'objectiu principal per a tots dos d'evitar congestions;

·els nuclis triats aporten precisió a les solucions tarifa i tarifació, anàlogues a les documentades en altres llengües, ja que les taxes i els peatges són tipus concrets de tarifes que indiquen també la naturalesa de l'import;

·tot i que alguns especialistes opinen que és una forma restrictiva perquè aquest peatge no actua únicament sobre les congestions (també pot tenir en compte factors ambientals, per exemple per a beneficiar els vehicles menys contaminants), es considera convenient que el complement expliciti l'objectiu principal del peatge, d'una manera similar al cas de la mobilitat ocupacional.

Es descarta l'alternativa peatge variable (en comptes de peatge de congestió) pels motius següents:

·es tracta d'una forma molt poc informativa, ja que no posa l'accent sobre cap dels motius que solen originar-lo (congestions, medi ambient);

·es pot considerar una forma redundant per tal com, segons els especialistes, els peatges tenen habitualment un import variable;

·com a conseqüència dels punts anteriors, és una forma que es podria aplicar pràcticament a qualsevol tipus de peatge.

[Acta 599, 16 de desembre de 2015]

ca taxa llindar, n f
es tasa crítica de rentabilidad, n f
es tasa de retorno, n f
es tasa mínima de rentabilidad, n f
fr taux de rendement exigé, n m
fr taux de rendement minimal, n m
en hurdle rate, n
en threshold rate of return, n

Economia > Finances > Finançament alternatiu

Definition

Retorn mínim que ha d'assolir una inversió abans que el gestor en pugui obtenir una comissió per rendibilitat.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme taxa llindar:

S'aprova la denominació taxa llindar pels motius següents:

·és una forma motivada semànticament, ja que és a partir d'un llindar que el gestor d'una inversió pot començar a cobrar una comissió per rendibilitat;

·és una denominació força sintètica;

·té l'aval dels especialistes;

·té un cert ús en aquest àmbit.

Es descarta la denominació taxa mínima de rendibilitat perquè, tot i que és una forma transparent semànticament, és molt llarga i això en dificultaria la difusió i la implantació. Igualment, es descarta la denominació taxa de retorn perquè no té ús i perquè no és prou adequada semànticament, ja que es perd la idea del llindar a partir del qual es pot obtenir una comissió.

[Acta 603, 18 de març de 2016]

ca triplet corbador acromàtic, n m
ca TBA, n m sigla
es triplete curvador acromático
es TBA sigla
en triple bend achromat
en TBA sigla

Física > Electricitat > Electromagnetisme, Física > Física de la radiació. Física d'altes energies

Definition

Secció d'un accelerador de partícules constituïda per tres imants corbadors i un conjunt de lents magnètiques que en compensen l'aberració cromàtica.

ca tomografia computada, n f
ca TAC, n m/f sigla
ca TC, n m/f sigla
es tac, n m/f
es tomografía axial computadorizada, n f
es tomografía axial computarizada, n f
es tomografía computadorizada, n f
es tomografía computarizada, n f
es TAC·, n m/f sigla
es TC, n m/f sigla
fr tacographie, n f
fr tomodensitométrie, n f
fr tomographie assistée par ordinateur, n f
fr tomographie axiale commandée par ordinateur, n f
fr TACO, n f sigla
fr TDM, n f sigla
en computed axial tomography, n
en computed tomography, n
en computer-assisted tomography, n
en computerized axial tomography, n
en computerized tomography, n
en CAT, n sigla
en CT, n sigla

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definition

Exploració radiològica basada en la informació obtinguda a partir d'una font de raigs X que efectua una rotació al voltant del pacient i envia emissions successives a un detector.

Note

De les dues sigles existents en català, té força més ús la sigla TAC (amb gènere majoritàriament en masculí, fer un TAC) que la sigla TC (sobretot amb gènere femení, fer una TC).

En realitat TAC correspon a *tomografia axial computada, denominació que ja no s'utilitza gaire perquè la tecnologia d'exploració radiològica actual permet obtenir imatges de qualsevol pla dels òrgans i teixits (i no tan sols del pla axial o transversal, com inicialment). En canvi, TC correspon a tomografia computada, que és la denominació vigent actualment, però no ha aconseguit imposar-se (potser pel costum, perquè en TAC ja no hi ha consciència de quin sintagma representa [fins al punt que el gènere majoritari és masculí tot i que tomografia és femení] o fins i tot per la facilitat de pronúncia).

ca reflectometria en el domini del temps, n f
ca TDR, n f sigla
es reflectometría en el dominio del tiempo
es TDR sigla
fr réflectométrie dans le domaine temporel
fr RDT sigla
it riflettometria nel dominio del tempo
it TDR sigla
pt reflectometria no domínio do tempo
pt TDR sigla
en time-domain reflectometry
en TDR sigla

Electrònica

Definition

Tècnica que mesura la reflexió d'un senyal, habitualment electromagnètic, en el domini del temps, amb l'objectiu d'identificar diverses característiques del medi o del circuit pel qual s'ha propagat.

Note

La reflectometria en el domini del temps té aplicacions en els àmbits de l'electrònica, la geofísica i la geotècnia, entre d'altres.
La sigla TDR correspon a la denominació anglesa time-domain reflectometry.

ca reflectòmetre en el domini del temps, n m
ca TDR, n m sigla
es reflectómetro en el dominio del tiempo
es TDR sigla
fr réflectomètre dans le domain temporel
fr TDR sigla
it riflettometro nel dominio del tempo
it TDR sigla
en time-domain reflectometer
en TDR sigla

Electrònica

Definition

Instrument que mesura la reflexió d'un senyal en el domini del temps.

Note

La sigla TDR correspon a la denominació anglesa time-domain reflectometer.

ca te amb perles, n m
es boba, n m
es té de burbujas, n m
es té de perlas, n m
fr boba, n m
fr thé aux bulles, n m
fr thé aux perles, n m
pt chá de bolhas, n m
pt chá perolado, n m
en black pearl tea, n
en boba, n
en bubble tea, n
en pearl milk tea, n
en pearl tea, n
en tapioca tea, n
de Boba, n m
de Bubble Tea, n m
zh 珍珠奶茶, n
zh zhēnzhū nǎichá

Begudes

Definition

Beguda originària de Taiwan consistent en una barreja de te i llet a la qual s'afegeixen boletes de tapioca, que es pren amb una canya gruixuda.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme te amb perles:

S'aprova la denominació te amb perles, calc de l'anglès pearl tea (segurament, al seu torn, del xinès zhēnzhū nǎichá, que significa 'te amb llet amb perles', de zhēnzhū 'perles' i nǎichá 'te amb llet'), pels motius següents:

·és una forma descriptiva del concepte, creada sobre el nucli te, referent a l'ingredient de base de la beguda, i el complement amb perles, referent a les boletes de tapioca que s'hi afegeixen, les quals s'equiparen a perles;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

Entre te de perles i te amb perles, s'ha preferit te amb perles perquè es considera una solució més inequívoca: te de perles suggereix que l'ingredient essencial del te són les perles, mentre que en te amb perles les perles són clarament un ingredient addicional, tal com és en aquest cas; es podria equiparar, per exemple, al doblet gelat de xocolata (l'ingredient de base del gelat és la xocolata) i gelat amb xocolata (la xocolata és un ingredient addicional del gelat).

Es descarten les formes te de bombolles i te amb bombolles (calcs de bubble tea, forma més estesa en anglès, motivada per l'analogia entre les boletes de tapioca i les bombolles) perquè es consideren solucions semànticament confusionàries, que difícilment s'entendrien sense tenir en compte la forma anglesa (te de bombolles o te amb bombolles remet, en primera instància, a un te que fa bombolles).

També s'ha desestimat la forma boba (d'origen incert, si bé és possible que sigui una adaptació xinesa de l'anglès bubble, segons algunes fonts), força estesa internacionalment, perquè es considera innecessària, ja que es creu que la forma aprovada (te amb perles) pot remetre sense dificultats al concepte.

Altres formes que s'han valorat però que s'han descartat en favor de la forma aprovada són:

-te perlat (es considera més inequívoca la forma te amb perles);

-te de tapioca (pot semblar, equivocadament, que la base del te és la tapioca);

-te amb tapioca (s'allunya de les solucions en la resta de llengües, en què sempre apareix la referència a la forma de perla, de bombolla o de bola de la tapioca);

-zhenzhu naicha, manlleu del xinès (no té gens d'ús en les llengües occidentals).

[Acta 604, 1 d'abril de 2016]

ca guenmaitxa, n m
ca te d'arròs torrat, n m sin. compl.
es genmaicha, n m
es té de arroz integral, n m
fr genmaicha, n m
fr genmaïcha, n m
fr thé de riz brun, n m
fr thé pop-corn, n m
en brown rice green tea, n
en brown rice tea, n
en genmaicha, n
en popcorn tea, n
en roasted rice tea, n
de Genmaicha, n m
ja 玄米茶, n
ja genmaicha, n

Begudes

Definition

Te fet d'una barreja de sentxa i grans d'arròs integral torrats i inflats, ocasionalment esclatats, que produeix una infusió amb un contingut de teïna baix i amb un gust que recorda la malta o el cafè.

Note

1. Es pot trobar una versió econòmica de guenmaitxa, que es prepara amb bantxa en comptes de sentxa, i una de gamma alta, en què el sentxa es reforça amb matxa.
2. La denominació guenmaitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és genmaicha. Significa, literalment, 'te d'arròs integral'.
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme guenmaitxa:

Es descarta la forma te d'arròs integral, traducció literal de la forma japonesa, perquè és més informatiu dir-ne te d'arròs torrat, ja que el fet que l'arròs sigui torrat condiciona el gust i el color de la infusió.

També s'ha valorat la forma te amb arròs torrat, però s'ha desestimat perquè suggereix, erròniament, que l'arròs s'afegeix a la beguda un cop s'ha fet la infusió de te (anàlogament a te amb llet).

Finalment, la forma te verd d'arròs torrat, encara que seria més precisa que te d'arròs torrat, és excessivament llarga.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]
4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:

·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;

·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.

Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,

D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció. (1)

D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).

(1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]

ca kukitxa, n m
ca te de branquillons, n m sin. compl.
es bōcha, n m
es kukicha, n m
es té de invierno, n m
es té en rama, n m
es té kukicha, n m
fr bocha, n m
fr kukicha, n m
fr thé de brindilles, n m
en bōcha, n
en kukicha, n
en twig tea, n
ja 茎茶, n
ja kukicha, n

Begudes

Definition

Barreja de branquillons, tiges, pecíols i, en menys quantitat, fulles de te verd japonès, generalment sentxa, que produeix una infusió amb un contingut en teïna molt baix, cremosa, suau i amb un gust relativament dolç de nous.

Note

1. La denominació kukitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és kukicha. Significa, literalment, 'te de tiges'.
2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme kukitxa:

Es descarta la forma botxa (adaptació de la forma japonesa bōcha, literalment 'te de branca') perquè la forma més usada internacionalment és kukicha i, per tant, es prefereix partir d'aquesta forma.

La forma te d'hivern, anàloga al castellà te de invierno (en al·lusió a la recol·lecció tardana d'aquest te), s'ha descartat perquè no és prou distintiva (el bantxa, per exemple, també és un te de recol·lecció tardana). A més, no es documenta en català.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]
3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:

·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;

·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.

Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,

D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció. (1)

D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).

(1) (1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]

ca massala txai, n m
ca te de massala, n m sin. compl.
ca txai, n m sin. compl.
es chai, n m
es Masala chai, n m
es té chai, n m
es té de masala, n m
fr chai, n m
fr Masala chai, n m
fr thé chai, n m
fr thé de masala, n m
fr thé masala, n m
fr thé tchaé, n m
fr thé tchai, n m
fr thé tchaï, n m
it chai, n m
it masala chai, n m
pt chai, n m
pt masala chai, n m
en chai, n
en chai tea, n
en chi tea, n
en Masala chai, n
en spiced chai, n
en spiced tea, n
de Masala chai, n m
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'hindi**

Begudes, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-hindi)**, **Denominació catalana 3: Manlleu de l'hindi adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definition

Beguda originària de l'Índia, endolcida amb sucre o mel, que es prepara infusionant en llet, aigua o una barreja de totes dues, fulles de te negre i espècies, principalment gingebre molt, beines de cardamom verd, canyella, anís estrellat, pebre negre, clavell, i, de vegades, llavors de fonoll, nou moscada o vainilla.

Note

1. La selecció de fulles de te negre i espècies, al natural o reduïdes a pols soluble, que es comercialitza per a preparar aquesta beguda també s'anomena massala txai, txai o te de massala.
2. La forma txai també es fa servir de vegades per a indicar que algunes infusions a base d'altres tes o d'altres plantes contenen espècies: matxa txai, Pu'er txai, roibos txai, sentxa txai.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme massala txai (sin. compl. txai; te de massala):

S'aproven les denominacions massala txai, txai i te de massala, com a sinònimes (txai i te de massala com a sinònims complementaris) pels motius següents:

·totes tres formes es documenten com a designacions d'aquesta beguda, tant en català com, les formes anàlogues, en altres llengües;

·la forma txai és una adaptació de l'hindi chai, forma d'origen persa (de chay, i aquesta del mandarí cha) que significa, simplement, 'te', però que s'ha estès pels països occidentals referida, concretament, a aquest te especiat característic de l'Índia;

·la forma massala txai és una adaptació de l'anglès masala chai, la qual prové, al seu torn, de l'hindi masala (mot que significa 'barreja d'espècies', que es pronuncia amb essa sorda en hindi) i chai 'te';

·finalment, te de massala pot considerar-se una forma descriptiva d'aquesta beguda, que està constituïda per te negre i una barreja d'herbes característica de l'Índia (massala).

Es descarten les formes te especiat, te indi i te especiat indi perquè no són prou definitòries del concepte i podrien associar-se a altres tipus de te.

[Acta 646, 6 de febrer de 2019]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note