Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  tritó verd, n m
  • ca  tritó marbrat, n m sin. compl.
  • es  tritón jaspeado
  • fr  triton marbré
  • en  marbled newt
  • de  Marmormolch
  • nc  Triturus marmoratus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition
Amfibi de l'ordre dels urodels, de la família dels salamàndrids, que pot fer fins a 160 mm de llarg, amb la pell aspra i de color verd i amb jaspiat de color marró o negre, el ventre gris fosc amb taquetes blanques o fosques, i el cap ample, pla i amb glàndules paròtides.

Note

  • Les femelles i els joves tenen una línia vertebral de color taronja.
  • Durant el zel a l'aigua, el mascle mostra una cresta dorsal i caudal groguenca amb ratlles fosques i una ratlla caudal blanca platejada.
  • ca  trobada exprés, n f
  • es  business speed date, n m
  • es  cita rápida, n f
  • es  cita rápida de negocios, n f
  • es  cita rápida profesional, n f
  • es  encuentro rápido, n m
  • es  reunión rápida, n f
  • es  reunión rápida de negocios, n f
  • es  speed meeting, n m
  • fr  rencontre express, n m
  • fr  rencontre rapide, n m
  • en  speed business meeting, n
  • en  speed meeting, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Trobada de professionals organitzada amb el procediment de les trobades exprés.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trobada exprés

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma trobada exprés.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana a la forma anglesa speed meeting.

    ·És una forma lingüísticament adequada, que remet sense dificultats al concepte: l'adjectiu exprés ("Fet d'una manera molt ràpida", segons el diccionari normatiu) posa l'èmfasi en la rapidesa extrema d'aquest tipus de trobades, que és un factor essencial del concepte.

    ·És una denominació anàloga a la forma cita exprés, que designa un concepte relacionat de l'àmbit de la sociologia.

    ·Ja es documenta en alguns textos especialitzats en català referida al concepte.

    ·En altres llengües es documenten formes similars.

    Formes desestimades

    -Es descarta el manlleu speed meeting perquè es considera innecessari.

    -S'han valorat també les formes trobada ràpida i trobada llampec, però s'han descartat en favor de trobada exprés, que es considera una solució més idònia: l'adjectiu exprés indica un grau de velocitat d'execució més gran que ràpid i la forma amb llampec (trobada llampec) es documenta força menys que la forma amb exprés (trobada exprés).

    -S'ha descartat igualment la forma reunió exprés, perquè sol fer referència a reunions convencionals de durada molt curta.

    [Acta 699, 28 de novembre de 2022]
  • ca  trobada LAN, n f
  • es  fiesta LAN
  • es  torneo LAN
  • fr  tournoi de jeux en réseau
  • fr  tournoi LAN
  • en  LAN party
  • de  LAN-Party

Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs

Definition
Trobada de jugadors que, situats en un mateix espai físic, competeixen entre ells des de diferents ordinadors connectats a través d'una xarxa d'àrea local.

Note

  • La sigla LAN correspon a la denominació anglesa local area network (en català, xarxa d'àrea local ).
  • ca  trobades exprés, n f pl
  • es  citas rápidas, n f pl
  • es  citas rápidas de negocios, n f pl
  • es  citas rápidas profesionales, n f pl
  • es  encuentros rápidos, n m pl
  • es  reuniones rápidas, n f pl
  • es  reuniones rápidas de negocios, n f pl
  • es  speed dating, n m
  • es  speed meeting, n m
  • es  speed networking, n m
  • fr  rencontres rapides, n f pl
  • fr  réseautage éclair, n m
  • fr  réseautage express, n m
  • fr  réseautage rapide, n m
  • fr  speed dating, n m
  • fr  speed networking, n m
  • fr  speednetworking, n m var. ling.
  • en  business speed dating, n
  • en  speed meeting, n
  • en  speed networking, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Procediment per a fer nous contactes o intercanviar idees i informació consistent en l'organització de trobades de professionals en què els participants es van alternant per parlar de dos en dos en rondes de converses de pocs minuts.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trobades exprés

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma trobades exprés.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana als manlleus anglesos speed networking i business speed dating, força coneguts en català i en altres llengües.

    ·És una forma lingüísticament adequada, que remet sense dificultats al concepte: l'adjectiu exprés ("Fet d'una manera molt ràpida", segons el diccionari normatiu) posa l'èmfasi en la rapidesa extrema d'aquest tipus de trobades, que és un factor essencial del concepte.

    ·És una denominació anàloga a la forma cites exprés, que designa un concepte relacionat de l'àmbit de la sociologia.

    ·Ja es documenta en alguns textos especialitzats en català referida al concepte.

    ·En altres llengües es documenten formes similars.

    Formes desestimades

    -Es descarten els manlleus speed networking i business speed dating perquè es consideren innecessaris.

    -S'han valorat també les formes trobades ràpides i trobades llampec, però s'han descartat en favor de trobades exprés, que es considera una solució més idònia: l'adjectiu exprés indica un grau de velocitat d'execució més gran que ràpid i la forma amb llampec (trobades llampec) es documenta força menys que la forma amb exprés (trobades exprés).

    -S'ha descartat igualment la forma amb reunions exprés, perquè sol fer referència a reunions convencionals de durada molt curta.

    [Acta 699, 28 de novembre de 2022]
  • ca  trobat blanc, n m
  • es  alcañón, n m
  • fr  alcañón, n m
  • it  torbato bianco, n m
  • en  Alcañón, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definition
Cep originari de la comarca aragonesa de Somontano, conreat especialment a l'Alguer, de brotada tardana.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trobat blanc:

    S'aprova la denominació trobat blanc pels motius següents:

    ·és la denominació catalana amb què es coneix habitualment aquesta varietat;

    ·és una forma lingüísticament adequada, constituïda pel nucli trobat (potser dissimilació de torbat, del llatí turbatus 'enterbolit', referent a una tonalitat intermèdia entre el vi blanc i el vi negre)(1), ja recollit en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes com a nom de cep,(2) i l'adjectiu blanc, referit al tipus de varietat segons el color (també existeix, segons les fonts consultades, una varietat de trobat negre);

    ·ja es documenta en obres especialitzades del sector;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la sinonímia amb malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no poden confirmar que designi la mateixa varietat.

    També es descarta la sinonímia amb macabeu, en aquest cas perquè els especialistes asseguren que es tracta d'una varietat diferent.

    Es descarta la forma d'origen castellà alcañón, malgrat que es recull en textos oficials en català (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè no s'ajusta a l'ortografia catalana i, a més, es innecessària, tenint en compte que ja existeix una denominació catalana d'aquest cep.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    (2) Es recull, per exemple, al Diccionari català-valencià-balear definit com "Nom d'una varietat de cep i de raïm de gra gros" (ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<dcvb.iecat.net/&gt;>).

    [Acta 619, 31 de març de 2017]
  • ca  trobat blanc, n m
  • es  alcañón, n m
  • fr  alcañón, n m
  • it  torbato bianco, n m
  • en  Alcañón, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definition
Vi elaborat amb raïm trobat blanc, amb cos, poc àcid, de color groc palla pàl·lid amb tons verds i amb un grau alcohòlic alt.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trobat blanc:

    S'aprova la denominació trobat blanc pels motius següents:

    ·és la denominació catalana amb què es coneix habitualment aquesta varietat;

    ·és una forma lingüísticament adequada, constituïda pel nucli trobat (potser dissimilació de torbat, del llatí turbatus 'enterbolit', referent a una tonalitat intermèdia entre el vi blanc i el vi negre)(1), ja recollit en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes com a nom de cep,(2) i l'adjectiu blanc, referit al tipus de varietat segons el color (també existeix, segons les fonts consultades, una varietat de trobat negre);

    ·ja es documenta en obres especialitzades del sector;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la sinonímia amb malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no poden confirmar que designi la mateixa varietat.

    També es descarta la sinonímia amb macabeu, en aquest cas perquè els especialistes asseguren que es tracta d'una varietat diferent.

    Es descarta la forma d'origen castellà alcañón, malgrat que es recull en textos oficials en català (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè no s'ajusta a l'ortografia catalana i, a més, es innecessària, tenint en compte que ja existeix una denominació catalana d'aquest cep.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    (2) Es recull, per exemple, al Diccionari català-valencià-balear definit com "Nom d'una varietat de cep i de raïm de gra gros" (ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<dcvb.iecat.net/&gt;>).

    [Acta 619, 31 de març de 2017]
  • ca  trobat blanc, n m
  • es  alcañón, n m
  • fr  alcañón, n m
  • it  torbato bianco, n m
  • en  Alcañón, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definition
Raïm blanc produït pel cep trobat blanc, de maduració tardana, mitjà, cònic i amb els grans mitjans, esfèrics i de color verd groguenc.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trobat blanc:

    S'aprova la denominació trobat blanc pels motius següents:

    ·és la denominació catalana amb què es coneix habitualment aquesta varietat;

    ·és una forma lingüísticament adequada, constituïda pel nucli trobat (potser dissimilació de torbat, del llatí turbatus 'enterbolit', referent a una tonalitat intermèdia entre el vi blanc i el vi negre)(1), ja recollit en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes com a nom de cep,(2) i l'adjectiu blanc, referit al tipus de varietat segons el color (també existeix, segons les fonts consultades, una varietat de trobat negre);

    ·ja es documenta en obres especialitzades del sector;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la sinonímia amb malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no poden confirmar que designi la mateixa varietat.

    També es descarta la sinonímia amb macabeu, en aquest cas perquè els especialistes asseguren que es tracta d'una varietat diferent.

    Es descarta la forma d'origen castellà alcañón, malgrat que es recull en textos oficials en català (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè no s'ajusta a l'ortografia catalana i, a més, es innecessària, tenint en compte que ja existeix una denominació catalana d'aquest cep.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    (2) Es recull, per exemple, al Diccionari català-valencià-balear definit com "Nom d'una varietat de cep i de raïm de gra gros" (ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<dcvb.iecat.net/&gt;>).

    [Acta 619, 31 de març de 2017]
  • ca  trogònids, n m pl
  • nc  Trogonidae

Zoologia > Ocells

Definition
Família d'ocells de l'ordre dels trogoniformes.
  • ca  troià, n m
  • ca  cavall de Troia, n m sin. compl.
  • es  caballo de Troya, n m
  • es  troyano, n m
  • fr  cheval de Troie, n m
  • fr  troyen, n m
  • it  cavallo di Troia, n m
  • it  troiano, n m
  • en  Trojan, n
  • en  Trojan horse, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Programa maliciós amb una funció aparentment útil però amb funcions addicionals amagades que faciliten l'accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme troià:

    S'aprova la denominació troià com a sinònim preferent de la forma normalitzada cavall de Troia pels motius següents:

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte, amb una freqüència d'ús molt superior a cavall de Troia;

    ·en les altres llengües romàniques la forma d'origen adjectiu (troyano en castellà; troyen en francès; troiano en italià) és també la més usada i es documenta fins i tot en diccionaris generals;

    ·des del punt de vista lingüístic, troià no és una forma inadequada, tenint en compte que, malgrat que no és la denominació de l'artefacte mitològic amb què els grecs van atacar els troians (se l'anomena cavall de Troia, que és d'on prové el nom d'aquest programa maliciós), hi remet d'alguna manera, a partir del sentit genèric de l'adjectiu troià: "Relatiu o pertanyent a l'antiga Troia o als seus habitants";

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 633, 7 de març de 2018]
  • ca  troià de goteig, n m
  • es  dropper, n m
  • es  troyano cuentagotas, n m
  • es  troyano del tipo dropper, n m
  • fr  dropper, n m
  • fr  programme seringue, n m
  • fr  trojan dropper, n m
  • fr  virus compte-gouttes, n m
  • en  dropper, n
  • en  trojan dropper, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Troià que força la instal·lació progressiva de programari maliciós en un sistema d'informació sense ser detectat i sense el consentiment de l'usuari.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme troià de goteig

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma troià de goteig.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana al manlleu anglès dropper o trojan dropper.

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada sobre el nucli troià (forma ja aprovada pel Consell Supervisor per a designar el "programa maliciós amb una funció aparentment útil però amb funcions addicionals amagades que faciliten l'accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable") i el sintagma de goteig, referit al fet que aquest troià instal·la o permet que s'instal·li progressivament programari maliciós al sistema (a partir del sentit figurat de degotar o gotejar, que és "Deixar caure un líquid gota a gota", segons el diccionari normatiu).

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    Formes desestimades

    S'han valorat altres formes, com ara troià xeringa, troià d'escolament, troià injector, troià filtrador o troià passavirus, però s'han descartat en favor de la forma aprovada, que es considera que remet fàcilment a la forma anglesa de partida i que pot tenir més possibilitats d'implantació.

    [Acta 678, 9 de juny de 2021]