Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  préstec directe, n m
  • es  préstamo directo, n m
  • fr  prêt direct, n m
  • en  direct lending, n

Economia > Finances > Finançament alternatiu

Definition
Préstec en què el prestatari rep diners del prestador sense intermediació d'una tercera persona.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme préstec directe:

    S'aprova la denominació préstec directe pels motius següents:

    ·és una forma transparent;

    ·es documenta en contextos especialitzats;

    ·té l'aval dels especialistes;

    ·és la forma paral·lela a la forma utilitzada en les llengües de l'entorn.

    Es descarta la denominació crèdit directe perquè, tot i que s'ha documentat per a referir-se a aquest concepte, en realitat és un ús impropi, ja que préstec i crèdit no són sinònims i el concepte tractat fa referència a un préstec (un préstec és l'acció i l'efecte de lliurar diners, una joia, etc. a algú per un temps amb l'obligació de tornar-ho, mentre que un crèdit és un acte de confiança associat a l'intercanvi de dues prestacions desfasades en el temps, els béns o mitjans de pagament lliurats, contra la promesa de pagament). També es descarta la forma finançament directe perquè no es considera prou precisa.

    [Acta 602, 26 de febrer de 2016]
  • ca  préstec francès, n m
  • es  préstamo francés, n m
  • fr  prêt à annuités constantes, n m
  • en  fixed-installment loan, n
  • en  French-method loan, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Modalitat de préstec en què el capital prestat i els interessos es retornen conjuntament mitjançant quotes periòdiques constants durant la vida del préstec.

Note

  • 1. En el préstec francès la quota corresponent als interessos disminueix gradualment, mentre que la destinada a l'amortització del capital augmenta.
  • 2. El préstec francès és una de les modalitats de préstec hipotecari més comunes i s'utilitza àmpliament per a finançar la compra d'habitatge.
  • 3. El préstec francès es distingeix del préstec d'amorització única (o préstec americà), en què el capital es retorna íntegrament al venciment i durant la vida del préstec només es paguen interessos, i del préstec alemany, en què l'amortització del capital és constant i les quotes totals són, per tant, decreixents al llarg del temps.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme préstec francès

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma préstec francès.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli préstec i l'adjectiu francès, que remet a la classificació tradicional dels sistemes d'amortització: el sistema francès (amortització progressiva amb quotes constants que combinen capital i interessos), el sistema alemany (amortització constant del capital amb quotes decreixents) i el sistema americà (amortització de tot el capital al final i pagament periòdic només d'interessos.

    ·És una forma d'ús consolidat en l'àmbit financer i bancari, tant en la bibliografia especialitzada com en la pràctica comercial.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    [Acta 751, 20 d'abril de 2026]
  • ca  préstec participatiu, n m
  • es  préstamo participativo, n m
  • fr  prêt participatif, n m
  • en  participatory loan, n
  • en  profit-sharing loan, n

Economia > Finances > Finançament alternatiu

Definition
Instrument de finançament alternatiu consistent en un préstec a llarg termini, amb una retribució fixa i una de variable lligada a l'evolució de l'empresa.

Note

  • 1. Per a l'empresa, un préstec participatiu no suposa l'entrada de cap soci aliè ni cap canvi en l'estructura de propietat de la societat.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme préstec participatiu:

    S'aprova la denominació préstec participatiu pels motius següents:

    ·és una denominació descriptiva;

    ·és la forma usada en l'àmbit;

    ·es documenta en alguna obra lexicogràfica catalana.

    [Acta 603, 18 de març de 2016]
  • ca  prêt-à-porter [fr], n m
  • es  prêt-à-porter
  • fr  prêt-à-porter
  • it  prêt-à-porter
  • pt  prêt-à-porter
  • en  prêt-à-porter
  • en  ready-made
  • en  ready-to-wear
  • de  Prêt-à-porter

Indústria > Indústria tèxtil

Definition
Roba confeccionada de manera seriada, generalment en sèries no gaire llargues, partint d'un disseny previ i amb una realització acurada.
  • ca  pretesar, v tr
  • es  pretensar
  • fr  précontraindre
  • en  prestress

Construcció

Definition
Tesar les armadures actives d'una peça de formigó abans d'endurir-la.
  • ca  pretèxting, n m
  • es  pretexting, n m
  • fr  pretexting, n m
  • en  pretexting, n
  • en  blagging, n sin. compl.
  • en  bohoing, n sin. compl.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definition
Tècnica d'enginyeria social consistent a crear una situació fictícia o a inventar-se una excusa per a enganyar algú i obtenir-ne dades confidencials.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pretèxting:

    S'aprova la denominació pretèxting, adaptació de la forma anglesa pretexting (creada a partir del substantiu pretext 'excusa', 'pretext') pels motius següents:

    ·el manlleu és la forma amb què es coneix habitualment aquest concepte i està força introduït;

    ·segueix el paral·lelisme d'altres manlleus, o pseudomanlleus, formalment similars (amb el sufix anglès -ing) ja incorporats al català, com ara càsting, càmping, màrqueting, fúting, hòlding, pírcing o ràfting;

    ·en altres llengües també s'utilitza el manlleu de l'anglès.

    Es descarten les formes pretextació i pretextatge (derivades de pretextar, "Prendre per pretext", segons el diccionari normatiu) perquè es creu que tenen poques possibilitats d'èxit.

    [Acta 632, 14 de febrer de 2018]
  • ca  preu virtual, n m
  • ca  preu a l'ombra, n m sin. compl.
  • es  precio cuenta, n m
  • es  precio de cuenta, n m
  • es  precio implícito, n m
  • es  precio sombra, n m
  • es  precio virtual, n m
  • fr  prix fantôme, n m
  • fr  prix fictif, n m
  • fr  prix virtuel, n m
  • it  prezzo ombra, n m
  • en  shadow price, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Economia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Valor monetari assignat a un bé o servei, normalment en absència del seu valor de mercat, que pretén reflectir el valor que el consum del bé o servei implica per als individus i la societat.

Note

  • El preu virtual s'utilitza sobretot en l'àmbit de l'avaluació econòmica i, més específicament, en l'anàlisi de cost-benefici.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme preu virtual (sin. compl. preu a l'ombra)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació preu virtual, juntament amb el sinònim complementari preu a l'ombra.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a preu virtual:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada a partir del nucli preu i l'adjectiu virtual ("Que no és sinó en potència"), en referència al fet que es tracta d'un preu que no és real.

    ·Tot i que no és una denominació en ús, té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues, com precio virtual en castellà o prix virtuel en francès.

    Pel que fa a preu a l'ombra:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada a partir de la base preu i l'expressió a l'ombra, que destaca la idea que es tracta d'un preu ocult, que no és evident o explícit, i que no s'acostuma a conèixer.

    ·És una alternativa catalana propera al calc de l'anglès (preu ombra).

    ·Tot i que no és una forma en ús, té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Formes desestimades

    S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

    -preu ombra: tot i que és la denominació habitual per a designar el concepte, es considera un calc inadequat de l'anglès, ja que en català per a vehicular una idea similar se sol recórrer a l'expressió a l'ombra.

    -preu de referència i preu social: tot i que en altres llengües s'han documentat formes anàlogues com a equivalents de shadow price, es consideren confusionàries, perquè ja designen altres conceptes.

    -preu fictici: és una forma semànticament inadequada, perquè podria remetre a un preu enganyós.

    -preu implícit i preu fantasma: tot i que en altres llengües es documenten formes anàlogues, no semblen denominacions prou motivades des d'un punt de vista semàntic.

    [Acta 662, 6 de maig de 2020]
  • ca  preu de desnatació, n m
  • es  precio de descremación
  • es  precio de desnatación
  • es  precio de desnatado
  • fr  prix d'écrémage
  • en  skimming price

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definition
Preu de venda intencionadament elevat d'un nou producte llançat al mercat.
  • ca  preu just, n m
  • ca  estim, n m sin. compl.
  • es  justiprecio
  • es  justo precio
  • fr  cours
  • fr  juste prix
  • en  appraisal
  • en  appraisement
  • en  valuation

Dret

Definition
Valor fixat a un bé que correspon al seu valor real.
  • ca  preu virtual, n m
  • ca  preu a l'ombra, n m sin. compl.
  • es  precio cuenta, n m
  • es  precio de cuenta, n m
  • es  precio implícito, n m
  • es  precio sombra, n m
  • es  precio virtual, n m
  • fr  prix fantôme, n m
  • fr  prix fictif, n m
  • fr  prix virtuel, n m
  • it  prezzo ombra, n m
  • en  shadow price, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Economia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Valor monetari assignat a un bé o servei, normalment en absència del seu valor de mercat, que pretén reflectir el valor que el consum del bé o servei implica per als individus i la societat.

Note

  • El preu virtual s'utilitza sobretot en l'àmbit de l'avaluació econòmica i, més específicament, en l'anàlisi de cost-benefici.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme preu virtual (sin. compl. preu a l'ombra)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació preu virtual, juntament amb el sinònim complementari preu a l'ombra.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a preu virtual:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada a partir del nucli preu i l'adjectiu virtual ("Que no és sinó en potència"), en referència al fet que es tracta d'un preu que no és real.

    ·Tot i que no és una denominació en ús, té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues, com precio virtual en castellà o prix virtuel en francès.

    Pel que fa a preu a l'ombra:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada a partir de la base preu i l'expressió a l'ombra, que destaca la idea que es tracta d'un preu ocult, que no és evident o explícit, i que no s'acostuma a conèixer.

    ·És una alternativa catalana propera al calc de l'anglès (preu ombra).

    ·Tot i que no és una forma en ús, té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Formes desestimades

    S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

    -preu ombra: tot i que és la denominació habitual per a designar el concepte, es considera un calc inadequat de l'anglès, ja que en català per a vehicular una idea similar se sol recórrer a l'expressió a l'ombra.

    -preu de referència i preu social: tot i que en altres llengües s'han documentat formes anàlogues com a equivalents de shadow price, es consideren confusionàries, perquè ja designen altres conceptes.

    -preu fictici: és una forma semànticament inadequada, perquè podria remetre a un preu enganyós.

    -preu implícit i preu fantasma: tot i que en altres llengües es documenten formes anàlogues, no semblen denominacions prou motivades des d'un punt de vista semàntic.

    [Acta 662, 6 de maig de 2020]