Neoloteca

ca metanogènesi, n f
es metanogénesis, n f
fr méthanisation, n f
fr méthanogénèse, n f
fr méthanogenèse, n f var. ling.
en methanogenesis, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Ciències de la vida > Bioquímica, Energia, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definition

Fase final de la digestió anaeròbica, consistent en la conversió d'acetat, hidrogen i bicarbonat en metà per l'acció dels metanògens.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme metanogènesi

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma metanogènesi.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, consistent en un compost a la manera culta creat a partir de la forma metano- (arrel del nom metà, amb la vocal d'enllaç -o-) i la forma sufixada -gènesi, del mot grec génnēsis, que significa 'generació, gènesi', en referència al fet que es genera metà.

·Es documenta amb aquest sentit en obres terminològiques de referència.

·Té l'aval de la majoria d'especialistes consultats.

·En altres llengües es documenten les denominacions anàlogues en fonts de referència.

Es descarta l'aprovació de la forma metanogènesi amb un sentit més ampli, aplicat tant a la fase final de la digestió anaeròbica com a la fase final de la metanació biològica, perquè aquestes fases no són totalment equiparables i perquè el sentit tradicional de metanogènesi, aplicat exclusivament a l'última fase de la digestió anaeròbica, és el que està més consolidat.

Formes desestimades

-biometanació: És una forma poc implantada amb aquest significat i confusionària, perquè de vegades s'utilitza per a designar la metanació biològica.

[Acta 751, 20 d'abril de 2026]

ca metanògens, n m pl
ca arqueus metanògens, n m pl sin. compl.
es arqueas metanógenas, n f pl
es arqueas metanogénicas, n f pl
es metanógenos, n m pl
fr archées méthanogènes, n f pl
fr méthanogènes, n m pl
en methanogenic archaea, n pl
en methanogens, n pl
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la vida > Microbiologia, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Grup d'arqueus anaeròbics que poden produir metà.

Note

Els metanògens intervenen en la digestió anaeròbica i poden produir metà per reducció del diòxid de carboni amb dihidrogen o per degradació de substrats orgànics com l'acetat, el metanol o les metilamines. 2. Els metanògens es troben en diversos ambients anòxics: en sediments aquàtics, arrossars, abocadors, fonts hidrotermals o en el tracte digestiu de remugants, humans i tèrmits.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme metanògens (sin. compl. arqueus metanògens)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes metanògens i, com a sinònim complementari, arqueus metanògens.

Criteris aplicats

Pel que fa a metanògens:

·És una denominació lingüísticament adequada, consistent en un compost a la manera culta creat a partir de la forma metano- (arrel del nom metà, amb la vocal d'enllaç -o-) i la forma sufixada d'origen grec -gen -gena, del grec -genés, derivat de génos, que significa 'naixement' o 'origen'.

·És la denominació més estesa per a designar aquest concepte.

·És una denominació formalment paral·lela a altres formes pròpies del llenguatge científic, com al·lergogen o patogen.

·En les altres llengües es documenten les denominacions anàlogues.

Pel que fa a arqueus metanògens:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli nominal arqueus, que designa un dels tres grans dominis d'éssers vius (com els bacteris i els eucariotes), i l'adjectiu metanogen, format al seu torn pel nom metà i la forma sufixada d'origen grec -gen -gena, del grec -genés, derivat de génos, que significa 'naixement' o 'origen', en referència al fet que aquests microorganismes produeixen metà.

·És una denominació documentada en contextos d'ús actuals.

·En altres llengües les denominacions anàlogues es recullen en obres terminològiques de referència.

S'aprova arqueus metanògens com a sinònim complementari perquè és una forma més especialitzada que la denominació metanògens.

Formes desestimades

-arqueus metanogènics: En principi, és una forma menys adequada des d'un punt de vista semàntic que arqueus metanògens, ja que la forma sufixada -gènic -a, del grec genikós, que significa 'nascut' o 'generat', és més habitual en català per a crear adjectius que indiquen que el nom al qual complementen és generat o produït per l'element a què fa referència la base; en aquest cas, doncs, el significat més directe d'aquesta locució seria 'arqueus produïts o causats per metà' i no 'arqueus que produeixen metà'.

-bacteris metanògens: Es tracta d'una denominació obsoleta, ja que, d'acord amb la classificació actual, basada en l'evolució dels éssers vius i l'anàlisi genètica, aquest grup de microorganismes ja no es classifica dins del domini dels bacteris.

-microorganismes metanògens: És una denominació més llarga que la denominació aprovada com a forma principal, metanògens, i més imprecisa que el sinònim complementari, arqueus metanògens.

[Acta 751, 20 d'abril de 2026]

ca metàstasi cutània, n f
ca letàlide, n f sin. compl.
es letálide
es metástasis cutánea
it metastasi cutanea
en cutaneous metastasis

Ciències de la salut > Oncologia

Definition

Nòdul a la pell, petit, dur, indolor i vermellós, que indica la reaparició d'un càncer.

ca predicció meteorològica, n f
ca méteo, n f sin. compl.
ca previsió meteorològica, n f sin. compl.
ca pronòstic meteorològic, n m sin. compl.
es predicción meteorológica, n f
es previsión meteorológica, n f
es pronóstico meteorológico, n m
fr météo, n f
fr prévision du temps, n f
fr prévision météorologique, n f
it meteo, n f
it previsione meteorologica, n f
en meteorological forecast, n
en weather forecast, n
en weather forecasting, n
cod Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús
cod Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús (RECONSIDERACIÓ)
cod Valorar l'ús d'un manlleu del francès (RECONSIDERACIÓ)

Física > Meteorologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Truncament**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Declaració de les condicions meteorològiques que es preveuen per a un període de temps en una àrea concreta de l'atmosfera.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme predicció meteorològica (sin. compl. previsió meteorològica; pronòstic meteorològic)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes predicció meteorològica, previsió meteorològica i pronòstic meteorològic, com a sinònims, i es dona prioritat a la forma predicció meteorològica.

Criteris aplicats

·Totes tres denominacions tenen ús i són lingüísticament adequades.

·Els substantius predicció, previsió i pronòstic ja es documenten amb el sentit propi de l'àmbit de la meteorologia al diccionari normatiu, com a exemples en les entrades corresponents.

·Els especialistes consultats són partidaris d'acceptar les tres formes com a sinònimes, atès que totes tres tenen ús. Es proposa, malgrat tot, predicció meteorològica com a denominació principal perquè és la més utilitzada en l'àmbit especialitzat (és la forma amb més ocurrències en textos acadèmics i en diccionaris terminològics del sector o afins). Des del punt de vista del significat etimològic (predicció deriva de predir, que és 'dir abans que passi'; previsió ve de preveure, que és 'veure abans que passi', i pronòstic ve de pronosticar, que és 'saber abans que passi'), també es considera preferible predicció meteorològica.

·En altres llengües s'utilitzen formes paral·leles (en castellà, predicción, previsión i pronóstico, semblantment al que es documenta en català; i en francès, prévision).

[Acta 670, 11 de novembre de 2020]
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la forma méteo com a sin. compl. de predicció meteorològica

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma méteo com a sinònim complementari de la denominació predicció meteorològica, aprovada anteriorment pel Consell Supervisor juntament amb els sinònims complementaris previsió meteorològica i pronòstic meteorològic.

Criteris aplicats

·Tot i que probablement aquesta forma s'hagi introduït en català per influència del francès, la denominació méteo es pot explicar en català com un truncament del mot meteorologia; , de fet, en català no es pronuncia el mot a la manera francesa, com a mot agut, sinó que es pronuncia com a paraula esdrúixola.

·Si bé la forma méteo no és un escurçament gaire previsible en català, l'ús d'aquesta forma és cada cop més habitual entre els experts i es documenta en nombrosos contextos divulgatius.

·En alguns recursos lingüístics, com el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisiuals, es considera una forma vàlida en català.

·Es considera una variant de tipus argòtic que pot complementar les altres denominacions en alguns contextos.

·En francès i en italià aquesta forma escurçada ja es recull en els principals diccionaris de la llengua general.

Formes desestimades

·mèteo: la variant amb accent obert no respon a la pronúncia habitual d'aquesta forma en català ni tampoc amb la d'altres denominacions formalment similars, com estéreo, que, si bé fins ara es recollia al diccionari normatiu amb accent obert (estèreo), pròximament hi constarà amb la doble grafia: estéreo (o estèreo). Sembla, segons confirmen especialistes en fonètica, que la pronúncia actual d'aquest tipus de reduccions no és amb e oberta i reducció vocàlica de les vocals posttòniques (tal com s'esperaria si es pronuncien amb e oberta), sinó amb e tancada i sense reducció vocàlica a les àtones (méteo i estéreo), d'acord amb la tendència a no fer reducció en les posttòniques en els mots nous i cultes si la vocal tònica es pronuncia tancada.

Es descarta per ara la fixació de la forma méteo com a sinònim complementari dels termes meteorologia i meteorològic -a perquè es consideren usos argòtics encara poc consolidats, i de moment només s'aprova com a sinònim de predicció meteorològica, que correspon a l'ús més estès.

[Acta 711, 2 d'octubre de 2023]

ca metge d'urgències | metge d'urgències, metgessa d'urgències, n m, f
ca urgentòleg | urgentòloga, n m, f sin. compl.
es emergenciólogo
es emergentólogo
es médico de emergencias
es médico de urgencias
es urgenciólogo
es urgentólogo
fr médecin d'urgence
fr médecin urgentiste
fr oxyologue
fr urgentiste
fr urgentologue
pt médico de urgência
en emergency doctor
en emergency physician
en emergentologist

Ciències de la salut

Definition

Metge especialitzat en medicina d'urgències.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

S'aproven els termes medicina d'urgències i metge -essa d'urgències (amb els sinònims complementaris urgentologia i urgentòleg -òloga, respectivament) pels motius següents:

Pel que fa als conceptes:

·són termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urgències ja té actualment consideració oficial d'especialitat mèdica bàsica en alguns països (a Europa, entre d'altres, a Bèlgica, Eslovènia, la Gran Bretanya, Irlanda i Itàlia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'està estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.

Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

·en altres llengües també s'utilitzen les denominacions paral·leles;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

·són formes lingüísticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ciència, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec lógos, que significa 'paraula, discurs';

·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

·des del punt de vista estrictament lingüístic, són formes anàlogues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i criminòleg -òloga, sexologia i sexòleg -òloga, sociologia i sociòleg -òloga o virologia i viròleg -òloga, totes constituïdes amb un formant d'origen llatí i un altre d'origen grec;

·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles.

Es descarten les formes urgenciologia i urgenciòleg -òloga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urgència, perquè són lingüísticament poc adequades.

Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada també d'origen llatí -ista 'professional de'), si bé se'n documenta algun ús, perquè els especialistes s'han mostrat més partidaris de la formació amb el sufix leg loga, anàloga a altres denominacions de professionals mèdics com ara cardiòleg -òloga, odontòleg -òloga, ginecòleg -òloga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest àmbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un ús més popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar preferència a la formació amb el sufix grec.

La forma oxiologia, paral·lela al francès oxyologie, creada a partir dels formants grecs oxýs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perquè no té ús i és poc transparent (el formant oxi- és poc habitual i no remet directament a 'urgència'). Pels mateixos motius es desestima oxiòleg -òloga.

La forma emergentologia és segurament un calc de l'anglès (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc té gaire ús (tampoc en té emergentòleg -òloga). Emergenciologia (i emergenciòleg -òloga) tampoc té ús en català i és, com urgenciologia, una forma lingüísticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emergència).

D'altra banda, entre medicina d'urgències i medicina d'urgència s'opta per la primera forma perquè té més ús. El fet que designacions com ara urgències hospitalàries o servei d'urgències (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribuït a l'extensió de la forma amb el plural urgències. Des del punt de vista estrictament lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urgència probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumstància que demana una actuació urgent", mentre que medicina d'urgències s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de caràcter greu, que requereix[en] l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, més precisa).

Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

(1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències es recull el següent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad médico quirúrgica que comprende el conocimiento, diagnóstico y tratamiento de la patología urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condición que, en opinión del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la función de algún órgano" (SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En línia]. [S.I.]: cop. 2011. usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)

ca metge de Roche, n m
es doncella de roca
fr donzelle à nageoires jaunes
fr ophidie
en Roche's snake blenny
de Schwarzmeer-Bartmännchen
nc Ophidion rochei

Zoologia > Peixos

Definition

Peix de l'ordre dels ofidiformes, de la família dels ofídids, que fa fins a 29 cm de llargària, amb el cos allargat i cobert de petites escates cicloidals, l'aleta dorsal i l'anal força llargues i unides a la caudal, i les aletes ventrals reduïdes a filaments bífids, amb quatre branquiespines allargades sobre el braç inferior del primer arc branquial, que viu principalment al Mediterrani.

ca metis, n m
es metis
fr métis
en metis
en metisse leather

Indústria > Indústria de la pell

Definition

Pell d'ovella amb un acabat que imita la cabritilla, utilitzada principalment per a la fabricació de calçat.

Note

La denominació metis (o métis, en francès) pot referir-se a altres tipus de pell segons el país.

ca metis de les Índies, n m
es metis de las Indias
fr métis des Indes
it meticcio delle Indie
pt mestiço das Indias
en Persian

Indústria > Indústria de la pell

Definition

Pell d'ovella o de cabra adobada amb agents vegetals originària del subcontinent indi, especialment del sud de l'Índia.

ca mètode, n m
es method
fr method
en method air

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definition

Truc consistent a fer una grapada del cantell de talons amb la mà de davant, mantenint els genolls flexionats, i aixecar la planxa de neu tan amunt com sigui possible.

ca mètode Delphi, n m
ca tècnica Delphi, n f
es método Delfos, n m
es método Delphi, n m
es técnica Delfos, n f
es técnica Delphi, n f
fr méthode Delphi, n f
fr technique Delphi, n f
it metodo Delphi, n m
it tecnica Delphi, n f
pt método Delphi, n m
pt técnica Delphi, n f
en Delphi method, n
en Delphi technique, n
de Delphi-Befragung, n f
de Delphi-Methode, n f

Empresa

Definition

Mètode de prospecció consistent a consultar repetidament diversos experts per separat sobre un tema que és objecte d'estudi i anar-ne confrontant les opinions per intentar arribar a una solució de consens.

Note

El mètode Delphi s'utilitza especialment per a fer prospeccions relacionades amb desenvolupaments futurs que depenen de factors tecnològics.
El mètode Delphi va ser desenvolupat als anys quaranta del segle xx per investigadors de l'empresa nord-americana Rand Corporation.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mètode Delphi (sin. tècnica Delphi):

S'aproven les formes mètode Delphi i tècnica Delphi (com a sinònimes), designacions híbrides construïdes a partir de les formes angleses Delphi method i Delphi technique, respectivament (de Delphi, nom anglès de Delfos, ciutat grega seu de l'oracle de Delfos, a partir del qual es van crear les denominacions d'aquest mètode de recerca), i es descarten les formes mètode (de) Delfos i tècnica (de) Delfos, pels motius següents:

·les formes mètode Delphi i tècnica Delphi són les utilitzades habitualment en català per a designar aquest concepte, que no és nou, sinó que es coneix des dels anys quaranta o cinquanta del segle xx;

·es documenten en nombroses fonts catalanes, tant especialitzades com terminològiques;

·també en la resta de llengües romàniques (castellà, francès, italià, etc.) es documenten majoritàriament les formes amb el topònim Delphi (en anglès), fins i tot en obres considerades de referència;

·els especialistes consultats, d'àmbits diversos, s'han mostrat majoritàriament favorables a mantenir en català les solucions amb Delphi, malgrat que són conscients de l'origen del terme: consideren que és tard per a canviar el nom d'un mètode que a hores d'ara ja comença a ser antic i que es coneix internacionalment amb el topònim anglès, i creuen que les solucions amb Delfos, encara que es documentin en alguns textos i en diferents llengües, difícilment podrien arribar a substituir les formes amb Delphi; també qüestionen la conveniència de voler instar a fer aquest canvi en una denominació amb tanta tradició, l'origen nord-americà de la qual és conegut de manera bastant generalitzada.

[Acta 557, 28 de febrer de 2013]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note