Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  frigà | frigana, n m, f
  • es  frigano | frigana, n m, f
  • fr  glaneur alternatif | glaneuse alternative, n m, f
  • it  freegano | freegana, n m, f
  • en  freegan, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat**

Definition
Persona que segueix un estil de vida anticonsumista centrat a adoptar mitjans alternatius de satisfer les necessitats per a minimitzar la dependència de l'economia convencional.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes frigà | frigana i friganisme

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades frigà | frigana i friganisme.

    Frigà | frigana és l'adaptació del manlleu anglès freegan, acrònim format a partir de l'adjectiu free ('de franc') i vegan ('vegà'). Friganisme és un derivat de frigà amb l'afegiment del sufix -isme.

    Criteris aplicats

    ·No són conceptes nous, però sí que ho és l'etiqueta amb la qual els identifica la gent avui.

    ·No hi ha alternatives catalanes documentades.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·Aquesta solució també es documenta en castellà.

    [Acta 660, 12 de febrer de 2020]
  • ca  friganisme, n m
  • es  friganismo, n m
  • es  movimiento frigano, n m
  • fr  freeganisme, n m
  • fr  gratuivorisme, n m
  • it  freeganismo, n m
  • en  freeganism, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat**

Definition
Estil de vida anticonsumista centrat a adoptar mitjans alternatius de satisfer les necessitats per a minimitzar la dependència de l'economia convencional.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes frigà | frigana i friganisme

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades frigà | frigana i friganisme.

    Frigà | frigana és l'adaptació del manlleu anglès freegan, acrònim format a partir de l'adjectiu free ('de franc') i vegan ('vegà'). Friganisme és un derivat de frigà amb l'afegiment del sufix -isme.

    Criteris aplicats

    ·No són conceptes nous, però sí que ho és l'etiqueta amb la qual els identifica la gent avui.

    ·No hi ha alternatives catalanes documentades.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·Aquesta solució també es documenta en castellà.

    [Acta 660, 12 de febrer de 2020]
  • ca  frinobatràquids, n m pl
  • nc  Phrynobatrachidae

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definition
Família d'amfibis de l'ordre dels anurs.
  • ca  frisona, n f
  • ca  FRI, n f sigla
  • es  frisona, n f
  • es  Holstein, n f
  • es  Holstein frisona, n f
  • es  HOL, n f sigla
  • fr  frisonne, n f
  • fr  prim Holstein, n f
  • en  Friesian, n
  • en  Holstein, n
  • en  Holstein-Friesian, n
  • cod  HOL
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Note

  • 1. Els animals de raça frisona presenten una coloració dominant (blanca i negra) i una de recessiva o no dominant (blanca i roja).
  • 2. La forma holstein, documentada en diverses llengües, és la denominació que es va aplicar als bovins de raça frisona importats als Estats Units a finals del segle XIX, originaris majoritàriament de la regió alemanya de Holstein i de gran rendiment lacti. Actualment, els descendents d'aquesta població s'han estès arreu del món i holstein i frisona són formes equivalents.
  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és un gentilici referit a Frísia, atès que aquesta raça és originària d'aquesta regió, situada en territori holandès, alemany i danès. En aquest cas, el gentilici frisó -ona ("Natural de Frísia") ja és normatiu i, per tant, és una denominació vàlida com a nom d'aquesta raça. Es tracta, de fet, d'una forma ja consolidada en català i documentada en nombroses fonts especialitzades i terminològiques.

    Pel que fa al codi català (FRI), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    Formes desestimades

    -holstein: Aquesta forma és equivalent a frisona i es documenta en diverses llengües, però no té tradició en català.

    -holandesa: Aquesta forma es refereix, en realitat, a un grup de races que inclouen la frisona.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  frita, n f
  • es  frita
  • fr  fritte
  • it  fritta
  • en  frit
  • en  fritt

Indústria > Indústria del vidre

Definition
Mescla obtinguda de l'escalfament de sílice, sosa i altres materials a una temperatura per sota del punt de fusió del conjunt (entre 500 i 600 ºC), que un cop refredada es fon per a fabricar vidre.
  • ca  frita, n f
  • es  frita
  • fr  fritte
  • it  fritta
  • pt  frita
  • en  frit
  • en  fritt

Arts > Ceràmica

Definition
Mescla de materials fosos vitrificats que s'utilitza per a elaborar pastes ceràmiques, esmalts i vernissos.
  • ca  front, n m
  • es  front end, n m
  • es  frontal, n m
  • fr  frontal, n m
  • fr  niveau d'entrée, n m
  • it  front-end, n m
  • pt  front-end, n m
  • pt  parte frontal, n f
  • en  front end, n
  • en  front-end, n var. ling.
  • en  frontend, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Informàtica > Aplicacions informàtiques, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Part d'un sistema informàtic o d'un lloc web, integrada fonamentalment per programari, que proporciona la interfície a través de la qual l'usuari interactua amb el sistema i es mostren a l'exterior les dades internes processades pel fons.

Note

  • Qui interactua amb el front és generalment un usuari, però també hi poden interactuar determinats dispositius.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme front

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma front.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana al manlleu anglès front end, molt introduït entre els especialistes.

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada per extensió del significat del substantiu front ("Part anterior d'un monument, d'un edifici, etc.", segons el diccionari normatiu), que s'identifica força bé amb el concepte.

    ·El fet que sigui una forma sintètica i que coincideixi en part amb la forma anglesa poden ser factors que n'afavoreixin la implantació.

    ·És una denominació oposada a fons (part oposada a l'entrada), forma adoptada per a designar l'altre component del sistema, és a dir, el component que processa i emmagatzema les dades procedents del fons (en anglès, back end).

    ·És una alternativa avalada per la majoria d'especialistes consultats.

    Formes desestimades

    -front-end: Es descarta l'adopció del manlleu, malgrat que té molt d'ús, perquè es creu que l'alternativa proposada té possibilitats d'implantació si s'aconsegueix difondre àmpliament entre els experts.

    -programari frontal: No és una solució prou adequada, ja que el front també està integrat sovint per elements de maquinari.

    -capa frontal, costat frontal, part frontal: Alguns especialistes s'han mostrat poc partidaris d'optar per formes sintagmàtiques, perquè creuen que difícilment poden funcionar en tots els contextos en què s'utilitza el manlleu.

    -frontal: Aquesta forma ja ha tingut difusió per a designar el concepte i pot considerar-se adequada, tenint en compte que apareix al diccionari normatiu com a substantiu referit a diverses peces relacionades amb el front o amb la part davantera d'una cosa. Malgrat tot, s'ha preferit front, que és una forma més productiva com a substantiu i s'acosta més a la forma anglesa. A més, aquesta solució trencaria el paral·lelisme amb fons, que és la solució adoptada per a designar el concepte relacionat conegut amb la forma anglesa back end.

    -interfície: No és una forma semànticament adequada, ja que el front fa referència als elements del sistema que proporcionen la interfície.

    -costat del client: Alguns especialistes creuen que el concepte de front end és més general i no equival exactament o necessàriament al costat client del sistema.

    -costat de primer pla: Semànticament és una solució prou adequada, però alguns especialistes s'han mostrat poc favorables a optar per formes sintagmàtiques, perquè creuen que difícilment poden funcionar en tots els contextos en què s'utilitza el manlleu

    [Acta 689, 7 de març de 2022]
  • ca  front de ratxa, n m
  • ca  front de ràfega, n m sin. compl.
  • es  frente con vientos racheados, n m
  • es  frente de racha, n m
  • es  frente de ráfaga, n m
  • fr  front de rafale, n m
  • it  fronte di raffica, n m
  • it  fronte di raffiche, n m
  • pt  frente de rajada, n m
  • en  gust front, n

Física > Meteorologia

Definition
Front de sortida de l'aire fred procedent d'una tempesta, que es manifesta per una baixada de la temperatura i un augment sobtat i transitori de la velocitat del vent.

Note

  • 1. Un front de ratxa comporta una torbonada.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme front de ratxa (sin. compl. front de ràfega):

    S'aproven les denominacions front de ratxa i front de ràfega, com a sinònimes (front de ràfega com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades;

    ·ja tenen ús i es documenten en textos especialitzats;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes;

    ·en altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    Entre front de ratxa i front de ràfega, es dona prioritat a front de ratxa, perquè, segons la documentació consultada, sembla que és la forma més usada. Pel que fa, específicament, a l'ús de ratxa i ràfega, si bé són formes no recollides com a sinònimes al diccionari normatiu (ratxa és "Augment sobtat de la velocitat del vent" i ràfega, "Ventada curta i violenta"), els especialistes consideren que designen el mateix concepte. Al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1),de fet, ràfega remet a ratxa ("Bufada breu i sobtada [de vent], deguda a l'augment de la seva velocitat") i al mateix diccionari normatiu rafegada remet a ratxada, formes intensives de ràfega i ratxa, respectivament. Al Diccionari descriptiu, d'altra banda, ràfega es marca com a forma inusual i ratxa, com a poc usual, informació que justifica la preferència per ratxa.

    Pel que fa a l'origen, ratxa és, segons Coromines(2), una forma d'origen incert, possiblement procedent de l'àrab rájja, 'agitació, estrèpit, tempesta, sembatuda', i ràfega, del mateix radical que rafega (amb el sentit de 'tongada, passada', del verb refregar), pot ser que entrés al català per la via del castellà o l'italià.

    Així, s'acorda donar prioritat a la forma front de ratxa, perquè el substantiu ratxa sembla el més estès i perquè és un mot tradicional en català, tot i que alguns especialistes de vegades, probablement per ultracorrecció, el substitueixen per ràfega, i també malgrat el fet que en diccionaris terminològics més o menys recents s'ha tendit a donar prioritat a la forma ràfega.

    (1)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2018]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;

    (2)COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  front de ratxa, n m
  • ca  front de ràfega, n m sin. compl.
  • es  frente con vientos racheados, n m
  • es  frente de racha, n m
  • es  frente de ráfaga, n m
  • fr  front de rafale, n m
  • it  fronte di raffica, n m
  • it  fronte di raffiche, n m
  • pt  frente de rajada, n m
  • en  gust front, n

Física > Meteorologia

Definition
Front de sortida de l'aire fred procedent d'una tempesta, que es manifesta per una baixada de la temperatura i un augment sobtat i transitori de la velocitat del vent.

Note

  • 1. Un front de ratxa comporta una torbonada.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme front de ratxa (sin. compl. front de ràfega):

    S'aproven les denominacions front de ratxa i front de ràfega, com a sinònimes (front de ràfega com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades;

    ·ja tenen ús i es documenten en textos especialitzats;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes;

    ·en altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    Entre front de ratxa i front de ràfega, es dona prioritat a front de ratxa, perquè, segons la documentació consultada, sembla que és la forma més usada. Pel que fa, específicament, a l'ús de ratxa i ràfega, si bé són formes no recollides com a sinònimes al diccionari normatiu (ratxa és "Augment sobtat de la velocitat del vent" i ràfega, "Ventada curta i violenta"), els especialistes consideren que designen el mateix concepte. Al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1),de fet, ràfega remet a ratxa ("Bufada breu i sobtada [de vent], deguda a l'augment de la seva velocitat") i al mateix diccionari normatiu rafegada remet a ratxada, formes intensives de ràfega i ratxa, respectivament. Al Diccionari descriptiu, d'altra banda, ràfega es marca com a forma inusual i ratxa, com a poc usual, informació que justifica la preferència per ratxa.

    Pel que fa a l'origen, ratxa és, segons Coromines(2), una forma d'origen incert, possiblement procedent de l'àrab rájja, 'agitació, estrèpit, tempesta, sembatuda', i ràfega, del mateix radical que rafega (amb el sentit de 'tongada, passada', del verb refregar), pot ser que entrés al català per la via del castellà o l'italià.

    Així, s'acorda donar prioritat a la forma front de ratxa, perquè el substantiu ratxa sembla el més estès i perquè és un mot tradicional en català, tot i que alguns especialistes de vegades, probablement per ultracorrecció, el substitueixen per ràfega, i també malgrat el fet que en diccionaris terminològics més o menys recents s'ha tendit a donar prioritat a la forma ràfega.

    (1)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2018]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;

    (2)COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  frontal, n m
  • es  frontal
  • fr  frontal
  • fr  frontale
  • en  facing

Comunicació > Publicitat

Definition
Superfície ocupada en un lineal per un conjunt d'unitats de venda d'un producte vistes de front.